lunes, 17 de noviembre de 2014

Una muntanya de mentides

Un bon amic dies enrera me va fer arribar un exemplar del dominical que acompanya a un dels diaris de la nostra comunitat més llegits, publicat no fa massa temps. La lectura del article de portada (de fet un publireportatge grosser) m’ha convidat a la reflexió. Una reflexió personal i que just expressa la meva posició. Quedi clar. Vagi per davant que m’he empipat una mica (o bastant) amb lo que he llegit i lo que qualsevol lector mitjanament informat pot albirar.

Ara resulta que no basta amb els camins tancats, la caça major com a reclam per limitar l’accés, la manca de manteniment del camins i les (poques) senyals, els refugis tancats  (Sa Coma den Vidal), privatitzats o convertits en hotelets sorollosos i atestats de cap de setmana low cost que escupen a la cara del esperit del excursionista tradicional. No, són insaciables, volen més. Ara toca suportar Fundacions sorgides com a Custodis del Territori, amb patronats plens de grans noms, amb bons contactes i connexions amb qui mou les cireres del paner (de les subvencions pot ser?). Una entitat en la que participen alguns dels més obstinats limitadors del gaudi lliure i responsable de la nostra natura. I a on les absències els retraten. A on esta la Federació Balear de Muntanya? I els serveis de protecció i conservació de especies de la Conselleria? I les entitats privades conservacionistes més conegudes? I els professionals del guiatge i les activitats en el medi natural? I els clubs i agrupacions senderistes més reconegudes?

Ens han de salvar a tots, volguem o no, ja que ens han d’ensenyar a fer senderisme responsable, ens han de guardar de nosaltres mateixos, pobres ignorants. Mare de Déu, si fins i tot recuperen un topònim esvaït per apropiar-se d’un territori que sempre ha estat la pàtria del senderisme mallorquí. El lloc a on el patriarca Benigne Palos va trescar fins els seus darrers dies i que va descriure sensacionalment en la seva obra. Els paisatges a on molts de nosaltres varem néixer com a muntanyencs gaudint de la herència del primer ecologista de Mallorca, L'Arxiduc.

Son els mateixos que aposten per una serra plena de corralets, tanques i filferros punxants. Son els que fan del senderisme una activitat mig clandestina, punible, perillosa, a perseguir, a exterminar. Son els que prostitueixen les paraules tot recordant la neollengua inventada per la societat del Gran Germà en la novel·la terrible 1984 de George Orwell. No digui Vigilant o Guarda, digui Guia Mediambiental. No digui prohibir, digui restringir l'accés a algunes zones. No digui cobrar, digui visitar en grup prèvia reserva per telèfon o correu electrònic.  No digui mentir, digui tenir una versió alternativa de la veritat.


Tal volta ha arribat el moment de passar a la clandestinitat. De convertir-nos en Maquis de Tramuntana. De fer com el vell general xinés recomanava als dèbils; Aparèixer com el vent, partir com el llamp, deixant la remor de les nostres passes com a testimoni.