viernes, 30 de noviembre de 2007

Presentación libro - hoy viernes dia 30 de noviembre

Os recuerdo que hoy estáis todos invitados a la presentación del libro “MALLORCA, Una isla de contrastes”, a las 20,00 horas, en el salón de actos de SA NOSTRA, polígono Son Fuster, en la que Gaspar Valero hará de presentador y el audio-visual “Racons de la nostra illa”, de 30 minutos de duración (si los problemas técnicos de última hora se resuelven) completará el acto.


Para diciembre, adelanto que estamos planeando un sopar de compañerismo (pamboli), cuya fecha y lugar se dirá en breve (mañana), donde podremos recordar este intenso año de actividades montañeras (Alpes, Pirineos, Marruecos, y mucha mucha Tramuntana), todo lo cual hemos plasmado en este magnífico Blog que cumplirá un año el 4 de diciembre y que esperamos poder disponer del mismo en soporte DVD para recuerdo y copia de seguridad de los que lo quieran.

Transcribo el texto que Nomix puso en su primera salida dicho día, y vemos que los objetivos se han cumplido al 100 %.

L'objectiu final es, per tant, posar en comú les experiencies personals, les propostes en forma de nous itineraris, variants, alternativas, posibles descobertas, ... i, per damunt de tot, gaudir d'aquesta activitat de forma compartida. L'aportació dels vostres comentaris, fotografies, videos, sugeriments... seran benvinguts, sense mes limitacions que les normes de la mes estricte cortesia que, els que hem tingut ocasió de caminar arreu, coneixem a bastament.

Gracies i salutacions cordials.

martes, 27 de noviembre de 2007

Sa Coma Calenta, Mola de S'Esclop i Sa Coma Clova (segona part)




Ses Alquerioles es un esplèndid conjunt de cases d’un aiguavés. Per darrera, donant sa volta a un conjunt de construccions per recollir l’aigua, iniciem l’ascensió cap a Sa Mola. El sender travessa formacions de pins i alzines fins arribar al bonic Pas d’en Ponsa, que ens permet superar els cingles que ens acompanyen. Sortim a una atalaia des de on abastem (d’esquerra a dreta) Sa Dragonera, S’Evangelica, Cala de Ses Ortigues, ... Es Farallons (dos petits illots just enfront del Torrent de Sa Clota), Estallencs, Es Galatzó i Sa Mola de Planicia. Les grogues restes d’un avió apaga incendis apareixen estimbades sobre Es Cingles d’en Barrina. Girem en direcció Sud-est, tot seguint un enfiloi de fites que ens porten ben aviat fins a unes barraques mig enderrocades a veïnat d’una era circular.
Com que Es Senyor de Sa Torre i en Toni han tirat per amunt sense dir ni pruna, decidim, animats per Guapetón, cercar una via alternativa en els cingles que ens separen del cim. Desplaçant-nos un poc cap a la dreta, ben aviat trobarem un possible punt de pujada. Sa padrineta s’enfila ben aviat. Es tracta d’un pas senzill alhora que lluït i un pel aeri, que de moment denominem Pas Innominat. Just sortint-ne, ens dirigim cap a la dreta, a on al cap cucurull es situa un vèrtex geodèsic i, un poc més enfora la Caseta de N’Aragó, que la historia diu que va habitar el científic François Aragó al 1808 i d’on va haver de fugir, cames ajudau-me, de forma peculiar en esclatar la guerra del francès. Un breu descans ens permet recuperar forces i passar gust amb la carena del Galatzó (1025 m) que s’alça com el guardià de les Terres de Calvià, Andratx i Estallencs. La temperatura ha baixat i el vent no ha deixat de bufar amb força. Reprenem la marxa en direcció cap Es Moletó (866 m) amb certa tendència cap a la dreta, per anar a cercar una sortida de la Mola. A prop dels cingles, cerquem, i trobem, un pas que, posant cul a terra i amb un poc de cura, ens col·loca als antics camps de conreu de Sa Mola, prop d’una vella barraca en runes. Sense perdre molta alçada anem cercant una punta coronada per una gran fita. Al nostres peus es veuran Ses Alquerioles i les basses al seu costat. Es el Pas d’es Romaní. Ara hem d’anar cap a la dreta a la cerca d’un pi situat en un comellar. El pas no es fàcil, encara que no representa dificultats amb la ajut d’allò on la esquena perd el seu nom i els companys de colla. Una mata de romaní a la dreta del pas ens marca la baixada que, amb una desgrimpada senzilla en conduirà a un xaragall, desprès al bosc de pins i, en pocs minuts, a la pista de Ses Alquerioles.
Aquí recuperem a n’en Sebastià, alhora que tenim ocasió de parlar una estona amb el propietari de la finca que “casualment” ens trobam. Aquest encontre tindrà alguns efectes no desitjats més tard. Com ja portem un bon grapat d’hores caminant ens dirigim cap a Es Pou de Sa Tanca per la pista per on hem pujat. Rodejats de vaques i bous cada vegada més animats recuperem energies de cara a l’horabaixa. Huitzilopochtli, el deu del sol, en honora amb la seva presència. Animats, iniciem el descens al costat del Torrent de S’Alqueria, que neix just a on hem dinat. Ben aviat en trobem el pas barrat per uns cingle a on s’estimba el torrent. Hem de sortir per la dreta, anant a cercar un nas sota el que s’obra Sa Coma Clova. El Pas Blau (per unes roques situades a la sortida d’un color blau-grisenc) ens obre una fesa per on baixem cap a Sa Coma. A la mala, entre carritx i pedres, trobarem restes d’un camí molt deteriorat. Al fons de Sa Coma, veien Es Puig Gros (415 m). A mida que perdem alçada, el tirany millora i aviat arribem a un lloc a on desemboca a un pinar, per morir en una pista forestal. Hem d’agafar-la a la dreta i, seguint-la, anem descendint enmig d’un bosc ombrívol i acollidor. Quinze minuts de passejada en porten a la pica de pedra a on hem berenat el mati, just al costat del Coll de Sa Coma Clova. D’aquí fins el punt a on tenim els mitjans de transport només en queda retornar, amb el sol a l’esquena, anant recollint els bolets que anem trobant (esclatasangs, cameseques, picornells i negrets).
Desgraciadament, Huitzilopochtli ens mostra la seva cara fosca, la de patró de la guerra, que han hagut de patir els dos companys que ens abandonaren en endinsar-nos a Sa Coma Clova ,amb una nova topada, desagradable, amb el propietari de S’Alqueria. Un parell de acudits d’en Toni, dues cerveses i tres bocins de pastis ens fan oblidar ben aviat l’incident. Vulgui Quetzalcóalt, creador i destructor del mon, fer nos regal de tan bones jornades (un cim i cinc passos) en el futur.

Presentación libro - próximo viernes dia 30 de noviembre


El próximo viernes, 30 de noviembre, a las 20,00 horas, se presentará el libro

"MALLORCA - Una isla de contrastes" en el salón de actos de "SA NOSTRA", situado en la c/ Ter, 16, del polígono de Son Fuster, de Palma.

Este libro, que viene a ser una guía de actividades varias relacionadas con escalada, torrentes, espeleología y excursionismo, lo han confeccionado en Pep Ribas y Blas Guevara.

La presentación correrá a cargo de Gaspar Valero, quien como sabéis es un gran conocedor de la cultura mallorquina y del excursionismo, así como los autores del libro.

Al final se proyectará un audio-visual, realizado por un servidor, que contiene un resumen de imágenes de la Serra de Tramuntana, como no, con varios apartados para "torrentes, cuevas y escalada", además de varios pequeños resúmenes de excursiones de "nuestro grupo".

ESTÁIS TODOS INVITADOS.




Esclop




domingo, 25 de noviembre de 2007

Coma Calenta, Mola de S'Esclop i Coma Clova (primera part)






El deu de la pluja, Tlaloc, ens porta cap a les muntanyes d’Andratx. Partint de la barriada de Sa Coma, situada sobre la carretera que comunica amb Es Capdellà, agafam a l’esquerra el ben indicat Cami de Ses Penyes. Aquesta carretereta transita per la dreta de la Serra de Son Ensenyat, fins que comença a acompanyar al Torrent de Sa Coma. En el punt en que el Torrent pasa per baix de la Carretera, la Coma s’estreny i pica per amunt. Al fons ja podem destriar el massis del Penyal d’en Rico (541 m). Som a la Coma Calenta. Entre horts plens de tarongers, llimoners, caquiers, magraners, condonyers, …que ens fan oblidar l’infamant asfalt, arribam a un punt en que el Cami fa un gir brusc a la dreta, deixant a la esquerra el Puig de Ses Dones (371 m). Seguim encara uns centenars de metres fins que la carretera gira de nou cap a l’esquerra. En aquest punt arranca una pista de terra que ben aviat es transforma es un cami fet de ciment que pica fort per amunt. La seguim fins que s’acava davant una barrera. Es el moment d’abandonar el cami per la dreta, tot seguint una tanca de filferro que ens porta fins a una tipica barrera mallorquina (feta amb un somier) que dona accès al cami que ens porta, amb l’imatge extraòrdinaria del Penyal a la esquerra, fins a les rodalies del Coll. Per una pista de terra feta malbé per alguna excavadora, ens dirigim cap el Coll de Sa Coma Clova (379 m). Una sólida tanca sense botador ens dona la benvinguda a S’Alqueria. En el mateix coll hi podem trobar un dipòsit d’aigua, des de on neixen dos camins. Agafam el de l’esquerra, que s’inicia a una bonica barrera de fusta amb l’indicació “Cerrar la Puerta - Animales Sueltos”. A poc metres, trobem a l’esquerra una pica de pedra plena d’aigua. Excel·lent lloc per berenar.

L’amic de Tlaloc, Ehécatl (deu del vent) ens porta el mal temps amb fortes bufades de tramuntana. Iniciem una desfilada inprovisada de moda muntanyenca just a temps. L’aigua ens atrapa mentres anem pujant cap a la carena del Penyal d’en Rico, tot seguint un tirany que parteix de la pista principal, a l’esquerra de la pica. El camí es magnific. Guanya alçada de forma pausada i sostinguda, oferint excel·lents vistes sobre tota la costa andritxola i calvianera (Santa Ponça, Camp de Mar, Sa Mola, …) A la zona superior l’espai s’obre en les Planes d’en Verd. El caminoi travessa la zona i segueix amb direcció nord a la part dreta d’una petita serra que ens separa del Plà de S’Evangelica. El terreny esdeve rocòs i relliscòs. Un parell de baticulades fan extremar les precaucions. En arribar a les restes d’un rotlo de sitja retroben restes de camí que ens porten cap a la dreta, per un comellar que ens permet gaudir de la primera visió sense obstacles de Sa Mola de S’Esclop (928 m). Ha deixat de ploure i una aturada per llevar-se roba enmig d’un comellar, fa que ens fitxem en els plegaments dels sediments que formen part de les parets de Sa Coma Clova, que es situa a la nostra dreta. Una gruixada tuberia de plàstic negre ens acompanya fins a Sa Tanca d’es Bous, a on a l’ull del Torrent de S’Alqueria trobem un petit pou associat a un abeurador i una petita mina que dona servei a un altre abeurador situat per sota. Guiats per l’incansable Senyor de Sa Torre, tirant per amunt, desprès d’una visita a un curiòs sistema per contar besties. Ben aviat arribem a una pista que ens condueix a Ses Alquerioles.
Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20071124SaComaClova/
Hora Inici = 9:00 Hora Final 16:30

Referencies
Mascaro-Pasarius, láminas 15, 23 i 24
Mapa Alpina Tramontana Sud

sábado, 24 de noviembre de 2007

miércoles, 21 de noviembre de 2007

Adivinanza


Espero q os acordeis del lugar....para los q no vinieron.....es de los sitios q tenemos previsto volver esta temporada

Salut i força

martes, 20 de noviembre de 2007

Coves de les Balears

Fotografia : Avenç 501 (Daniel Mayoral)

Com l'interes per les coves, cavitats i avencs s'esta incrementant en els darrers temps entre els raconers, aqui teniu un enllaç amb una plana web (ESCO-NATURA - Grup Espeleologic de Llubi) que disposa d'un cataleg complet de totes les existents a les Balears (inclou l'arxipielag de Cabrera, pero no Eivissa), ordenades per Municipi i amb l'indicació de les coordenades UTM que permeten la seva localització precisa per qualsevol que disposi d'un mapa o, molt millor, d'un equip GPS.

http://www.esconatura.com/espeleologia-cavidades.htm

lunes, 19 de noviembre de 2007

COVA DES PONT

Desde luego este Blog no para. El sábado me perdí una buena excursión, de las que dejan un buen recuerdo. Esta ruta la hicimos algo parecida con Joan, en marzo del 2006, subimos por el tubo de Emaya, que trasvasa el agua del Gorg Blau, y luego por el precioso y muy pendiente comellar de la embotelladora, bajando un poco y luego subiendo hasta unas cuevas, luego, hacia el Coll des Telègraf, pero nos desviamos y enfilamos en diagonal la Serra des Teixos, para luego bajar cerca de Sa Trona (más o menos, así fue).

Como compensación al sábado, ayer domingo tuve la “suerte” de estar filmando el interior de la COVA DES PONT, donde se ubican dos lagos (si no tres), los cuales filmamos con buen resultado, gracias a un “invento” (bote estanco, con culo de cristal, mi cámara acoplada en su interior, todo apoyado sobre un suro y mando a distancia). El invento funcionó (no se mojó la cámara) y se pudo filmar a los espeleos que llevaban las luces de carburo, todo un espectáculo de luz y color. Cuelgo un pequeño fragmento del vídeo que espero que, junto con otros podamos ver pronto todos, pues tengo bastante material desde la última vez que nos reunimos en casa del Señor de Sa Torre.

video

sábado, 17 de noviembre de 2007

Puig Galileu-Serra des Teixos-Pas d'es Castellot-Son Nebot



Desde Es Coll de Sa Batalla tomamos un camino que gana altura con contundencia para conducirnos al Pas d’es Capellà, que servirá para ganar la cresta al fondo de la cual ya se adivina nuestro objetivo inicial: Es Galileu (1181 m). A nuestra derecha, el valle d’Aubarca, con Es Puig Roig (1003 m) al fondo y el Monasterio de Lluc a nuestros pies, el Tomir (1104 m) a nuestra espaldas y el imponente Massanella (1365 m) “enfarinat” al frente. Seguimos la carena entre pequeños bosques de encinas, hasta que alcanzamos un comellar orientado a Tramontana que acumula una buena cantidad de nieve. Los árboles desaparecen y “es ciuronet” del Galileu destaca sobre un cielo azul. Un buen ritmo nos lleva en poco más de 15 minutos a su cima, en la que coincidimos con algunos que han optado por Es Camí de Ses Voltes d’es Galileu, una verdadera joya de la arquitectura popular de montaña. El frío viento nos obliga a abrigarnos y nos pone en marcha tras tomar un par de imágenes. Alcanzamos el sendero del GR221 que desciende hacia Es Coll d’es Telegraf. El comellar esta cubierto de nieve que ha cuajado sobre el Carritx. Prolongamos hasta alcanzar la Casa de Neu de Sa Mola (construida en 1637) en cuyos alrededores encontramos el primero de los postes de madera que soportaban una antigua linea telegráfica que dio origen al nombre, según explica Guapetón (aunque realmente eran cables de transmisión de energia electrica -Gorrias dixit-).
Iniciamos la ascensión hacia Ses Balmes des Massanella, pasando al lado de Sa Casa de Neu Rodona d’en Rubi en demanda de la Cima de Sa Serra des Teixos. Tras superar un escalón natural, salimos al Coll d’es Prat, dominado por la muralla aparentemente infranqueable de Massanella. Toda la ladera esta cubierta por la nieve. La prudencia nos hace desistir de intentar ascenderla por uno de los varios pasos que existen. Dos compañeros deciden ir a buscar Es Coll de Ses Bassetes y ascender la cima, para volver más pronto. Buscamos la cresta de Sa Serra y la seguimos hasta una de sus cumbres. A pesar de que no son la una, hay apetito y tomamos una decisión rápida. Un fuego de ramas de romero calienta nuestros cuerpos y nuestras viandas. Nos estamos haciendo viejos y algo acomodados… ¿o no? Pippos y Toni alcanzan la Cima de Massanella y nos saludan a gritos. Buena jornada, compañeros. Como no tenemos al bueno de Toni para que nos cuente un par de chistes, reemprendemos la marcha. Podemos apreciar los Teixos (Taxus Baccata) que dan nombre a este lugar, crecer en paredes inaccesibles, directamente sobre la piedra y cubiertos de nieve.

La cosa se complica. Nuestra intención era abandonar la cresta para dirigirnos al Comellar d’es Telegraf y descender por la Gran Diagonal de Son Nebot, pero las dos canales que encontramos están tan cubiertas de nieve y hielo que no permiten un descenso seguro. Hay dudas. Tal vez sea más recomendable volver al Coll d’es Telegraf para tomar el Comellar. Guapetón decide por todos. Sale disparado a la búsqueda de una alternativa seguido del incansable Senyor de Sa Torre. Las vistas sobre el macizo del Puig Major y los lagos situados a sus pies son excelentes. La temperatura ha bajado considerablemente.

Cuando ya pensamos que deberemos ir a buscar Es Coll de Sa Trona, se localiza un bello paso justo encima de Es Castellot d’en Coll, una pequeña elevación sobre la presa d’Es Gorg Blau Con mucha precaución (esta lleno de nieve y hielo) descendemos hasta alcanzar una pared medianera que separa Almallutx de Son Nebot, al pie de unos arces de bello color rojizo. Atravesamos la pared girando a la derecha, para recorrer los cingles de Sa Serra des Teixos hasta situarnos en la entrada del Comellar, al pie del que se sitúa la Embotelladora. El terreno se complica. La nieve se ha endurecido. Hace frío y hay que ir con precaución por la pista de hielo en que se ha convertido el descenso. Un par inocentes “batallas” con bolas de nieve vienen bien para olvidar el cansancio. A la derecha se adivinan las estribaciones de Sa Serra de Son Nebot con unas interesantes cuevas a sus pies. Pronto alcanzamos un bosque de encinas por el que se abre paso un camino flanqueado ocasionalmente por los tocones de los Postes Telegráficos. Nos desviamos a la derecha buscando un camino de carboners que permite a Sebastiá recoger las primeras setas del día (camesseques y picornells peluts). Casi sin darnos cuenta alcanzamos las casas de Son Nebot, donde nos refrescamos con un poco de agua de su fuente. Seguimos una pista que nos debe conducir hacia Sant Miquel d’Escorca. El espíritu competitivo nos impulsa a “recortarlo” creando atajos y desmontes.

Y es que, en el fondo, somos como crios.



Hora Inicio = 9:30 Hora Final 15:50

Referencias
Mascaro-Pasarius, láminas 4 y 5
Mapa Alpina Tramontana N
Les Cases de Neu de Mallorca, Antoni Gorrias

viernes, 16 de noviembre de 2007

NEU A TRAMUNTANA

Avui es pot veure una capeta de neu als cims de més de 1.000 metres.
Demà podem trepitjar-la els primers ¡¡¡. Per tant, hauríem de triar una excursió d’altura.

Proposo alguna de les següents rutes:
Pujar el Morro de’n Pelut, des de la font de Subauma i baixar per la Coma Fosca. Circular des del “funicular”.

Pujar des del mateix lloc, per la Serra de Na Rius, Pomera Borda i baixar per la Coma Fosca.

Pujar per la Coma de n’Arbona, Puig Major, i baixar per el Morro de’n Pelut, i Camí dels Cingles
fins al cotxe.

Ànims.

(les fotografies son del dia 05/03/05 al Puig de Galileu).

domingo, 11 de noviembre de 2007

Serra Mitjana, Cova dels Ossos i Torrent del Corral Fals






Les cases de Massanella ens donen la benvinguda en tant que s’observa la muntanya a la que donen nom coberta per una densa capa de núvols. El camí que ens porta fins a C’an Bajoca ens permet veure a un grup de collidors d’oliva que han matinat més que noltros. De tant en quant a un costat i altre de la pista sentim trets d’escopeta. La temporada de la perdiu és oberta i els caçadors no van de bromes.
A cent metres de les cases, agafam un caminoi a l’esquerra que conecta amb un altre ben definit que inicia l’ascensió fins a la Coma Rotja. Al capdemunt un portell amb tancador de fusta ens dóna pas a una zona de bosc on troban fites i marques de pintura vermella i blava que ens duran aprop d’Es Frare. En veure el putxet del Corral Fals (512 m) que dóna nom al torrent que passa als seus peus, en Sebastià ens fa coneixer l’origen del curiós nom. Un parell de esclatasangs han fet més divertida la pujada. Ara arribam a un comellar, a la dreta del qual s’inicia la Serra Mitjana. Un conjunt de vells camins de carboner i les restes dels rotlos de sitja ens acompanyen en el nostre passeig per la carena de la Serra. A la dreta, la Coma de Ses Bigues amb l’inici de Sa Carena que porta al Puig de Sa Fita (895 m). Progressant de forma dificultosa, entre pedres esmolades i amb sensació de fret, arribem a uns penyasegats damunt Ses Cases d’es Bosc. Just ben davant nostro, es veu la Coma Gran, a la dreta, el Comellar d’es Bosc. La boira ens impedeix veure Es Puig de Ses Bassetes (1212 m) i el seu company inseparable, Massanella (1355 m). Voltam a l’esquerra per seguir la carena. Ben aviat som just al damunt del Coll de la Canaleta, que es pot observar als peus del Puig des Castellot des Rafal (903 m). En trobar un punt feble en la cresta, l’abandonam per dirigir-mos cap el bosc d’alzines que cubreix l’esmentat Coll. Ben aviat som a la mateixa canal. Iniciam ara el camí cap a la Font d’es Prat tot seguint el cami que marca aquesta obra hidràulica. La fondalada del Torrent del Corral Fals, Es Puig d’es Suro i, al fons, la població d’Inca, ens acompanyen. Poc a poc anem guanyant metres de desnivell fins arribat a La Foradada, desde on gaudim de vistes sobre les Cases Velles de Tossals. Uns minuts mes tard, i quan ja tenim a tocar de mà la curva que ens donarà accés als Arcs de la Canal, decidim tombar cap a l’esquerra just desprès de superar una aixeta de la que raja un aigua pura. Conectam amb un rotlo de sitja, desprès amb un altre… fins arribar a una casa estucada en poc més de cinc minuts. Segurament debia ser la residència dels pastors i carboners que es guanyaven la vida per aquests indrets. Un parell de fotografies…i per avall a la cerca del Torrent del Corral Fals, que ben aviat trobam, iniciant el descens per el seu jaç.

Entre salt i salt tenim ocasió de gaudir de tot un cataleg de construccions propies de l’industria del carbó; rotlos de sitja, camins, marges de separació, forns de pà, … El sol ha sortit i ens permet apreciar el canvi de colors en els arbres propi de la tardor. En tot cas, anem a la recerca de la Cova des Ossos, guiats per el Senyor de Sa Torre. Prop d’una hora després d’haver iniciat el recorregut, s’observa un ampli comellar a la dreta amb un conjunt de camins ben conservat. L’agafam, superam un collet per la esquerra i iniciam la marxa per un cami excel·lent en suau descens. En pocs minuts, s’observa a la dreta l’entrada a l’esmentada Cova. L’accés és complicat però gens perillós. S’ha de grimpar un poc en sentit dreta-esquerra per arribar a la boca. Un examen del seu interior ens fa evident el perque del nom. Es localitzen restes d’una excavació (segurament furtiva); un parell d’òssos llargs, costelles i una vertebra, tots humans, acompanyen restes de ceràmica que en Sebastià no dubta catalogar com a Talaiotiques!! És mal de creure que ens poguem trobar davant restes de tanta antiguetat. Abandonem la cavitat i, per un xaragall de bones dimensions tornem al Torrent. Del mateix neixen camins que porten a la esquerra cap el Camí de Pinetons i a la dreta a les crestes de Sa Serra Mitjana, que seran objecte de la nostra atenció en un futur. Els desnivells aumenten. Per superar els dos darrers bots, fem bon ùs de les cordes fixes instal·lades ja fa un temps. En pocs minuts som al mur de formigò de la pressa que barra el pas a l’aigua del Torrent. Nomès ens queda atravesar una vall equipada per fer activitats al aire lliure amb sortida a C’an Bajoca i, per el cami del matí, tornar per Son Catllar a les cases de Massanella amb el sol a l’esquena.
Hora Inici = 08:50 Hora Final = 16:20
Referencies
Mascaro-Pasarius, Lamines 8-9-10
Mapa Alpina Tramontana Nord
Camins i Paisatges I, Gaspar Valero,

viernes, 9 de noviembre de 2007

Canarias (III)
























Brevemente:

Tenerife. Bastante urbanizado pero tiene rincones que valen la pena. En el Teide es fácil alejarse de los giris. Paisajes y rutas muy interesantes. Anaga, la punta noreste de la isla, también está preservada y tiene unos acantilados muy vistosos.

La Palma. La isla bonita, como la llaman ellos. Muy verde, muy poco urbanizada y con paisajes espectaculares: los volcanes, los bosques de laurisilva, el mar de nubes. Pateamos las rutas clásicas, El Roque de los Muchachos (donde están los telescopios), el bosque de los Tiles, con sus 13 túneles para llegar a las cascadas, el volcán Teneguía, la cascada de colores del Barranco de las Angustias, las playas volcánicas... Nos quedó algo por ver por el norte, para una futura visita. El cielo diáfano. La foto del telescopio y la luna no la he retocado. Por la noche ves la Via Láctea con una claridad sorprendente.

Los Melindros. Para los que aún no habeis ido, es EL sitio donde alojarse. Dos casitas rurales al sur de la isla, muy cerca del volcán de San Antonio. Baratas, decoradas con excelente gusto, una dueña muy amable y unas puestas de sol espectaculares, como la del parapente.

La comida. Los canarios no son los reyes de la nouvelle cousine, pero hay sitios donde se come muy bien, pescado fresco o solomillos de ternera, a precios que no te los crees. Los vinos de la isla también son muy majos.

Resumen: Una gozada de viaje. Inolvidable.

Canarias (II)





jueves, 8 de noviembre de 2007

Racons de Canarias






Servidor & Lavinia hemos estado diez días en Canarias, un par de ellos en Tenerife y una semana completa en La Palma.

He tirado casi mil fotos y estoy comenzando el ingente trabajo de cribarlas. Aqui va una primera tanda . En próximas entregas (no os voy a pasar las mil, por supuesto) os contaré algunas cosillas del viaje (una pasada, en dos palabras).

Saludos y salud a Ana. Recupérate pronto.

Fernando S-C

Noticies d'Ana

N'Ana ja es a casa seva. Continua recuperant-se de la caiguda. Avui ha sortit de casa. M'ha dit que pensa molt amb nosaltres, que ens sent al seu cor. Supos que a casa no es pot connectar, però des d'aquí l'animam a continuar millorant i a que pugui tornar a les excursions del grup aviat.

miércoles, 7 de noviembre de 2007