lunes, 31 de diciembre de 2007

Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malement





Avui ens havien decidit per un recorregut clàssic de la Serra amb algunes variacions. Es tractava de fer la volta al Puig Roig (1002 m), amb inici a Mossa, ascensió al cim des de Es Coll dels Ases, baixada de nou cap el camí per el poc transitat Pas del Pi i tornada al punt inicial.
Arribats a les cases de Mossa, una errada involuntària ens dirigeix per l’esquerra cap a la part superior de la Font d’Es Sementer de Mossa, per agafar el Vell Camí que porta cap a Cosconar i que travessa la part Sud del Puig Roig. Una vegada en la Pista, travessem el Bosc del Pi de Sa Biga de Son Llobera a on trobarem 10 minuts més tard i vora camí, el Pi Blanc que li dona nom (catalogat com arbre singular i d’entre 150 a 200 anys d’edat). Decidim perllongar fins que de forma abrupta la pista acaba. Estem al límit entre les finques de Mossa i Sa Plana, a la que accedim sense perdre massa alçada entre marges i al llindar del bosc. El Puig Major de Son Torrella ens marca la sortida d’aquesta vall cap el Clot d’Aubarca. En poc més de 5 minuts veurem uns marges amb unes casetes sense capell a l’esquerra, un safareig un poc més amunt i un petit conjunt d’arbres veïnats d’una mina. Tot el conjunt esta tancat per la seva part inferior i dreta per un torrentó encaixat entre gran parets de pedra. Hem arribat a S’Hort de Sa Plana, situat en les rodalies dels Marges de Can Pontico, i llar de alguns del pocs exemplars de Castanyer (Castanea Sativa) localitzats a la nostra illa. Les pells espinoses que protegeixen el seu fruït i les marrons fulles caigudes formen una curiosa estora als seus peus. La senzilla i excel·lentment conservada mina de la Font, que s’endinsa dins la muntanya per cercar l’aigua que mana del seu ull, presideix la contrada. En total hem invertit 25 minuts des de Mossa. Per desfer l’error marquem un bon ritme a la tornada cap a les cases, a les que no arribem, enganxant amb el camí del Puig Roig una vegada que el destriem un poc mes amunt de la pista.
Ben aviat assolim el Pla dels Ases. A partir d’aquí anem amb compte per localitzar un conjunt de fites a l’esquerra que ens porta cap a uns turons situats a l’Est del massís del Puig Roig, a uns 850 metres d’alçada. Desprès de rodejar els mateixos per l’esquerra, girem cap a la dreta per seguir en direcció Oest, progressant per la Tossa de Na Martina. Es tracta d’un terreny complicat, exigent, un vertader paradís per el amants del karst, amb fites disperses i putxets a la esquerra que formen la vessant sud del Puig, que apareix en direcció cap el Nord-Oest. El cucucull del Puig Roig esta precedint per un comellar al que accedim entre un laberint de pedres esmolades i càrritx. D’aquí fins al cim, un conjunt de fites perfectament visibles en porten sense problemes. En poc més de una hora i mitja hem fet el camí des de Es Coll dels Ases. El cel tapat i la llum esmorteïda no conviden a prendre imatges. Un bon dinar, dues fotos per l’arxiu i iniciem la recerca del Pas d’Es Pi. Baixem ràpidament cap el Sudest, en tant que la boira ens encercla poc a poc. El pas hauria de franquejar les parets del Puig per situar-nos prop de les cases de Cosconar. Encara que localitzem un parell de fites, no semblen conduir enlloc. No es veu més enllà de unes dotzenes de metres i no te sentit continuar. Fem un intent per localitzar la Roca Rotja (846 m), prop de la qual s’ubica el Pas de Sa Paret que va ser objecte d’atenció en els mesos d’estiu. En adonem de la futilitat de l’intent (no es veu a deu passes mal comptades) i decidim pujar de nou cap al cim per situar-nos i tornar amb seguretat. Es fa complicat esbrinar la via de tornada, mentre la boira s’aixeca i torna a entrar de tant en tant. Desprès de un parell de enganxades entre Es Jefe i en Guapetón, amb l’ajut d’un petit compàs de tot a 1euro i liderats per Guapetón (qui, si no ??) ens decidim per retornar en tendència cap a l’Est per localitzar els putxets de l’inici de l’ascensió. En baixar un poc, la visibilitat millora i ja albirem el Coll, al que arribem tot seguint l’inici del Torrent del Coll dels Ases. El temps ha empitjorat definitivament i només queda abrigar-se i marcar un bon pas cap a la sortida de la finca. Una aturada per carregar aigua al brollador de les cases i una petita exploració ens entretenen fins arribar al cotxe. La visita al Refugi de Can Amer per prendre alguna cosa calenta dona un bon final a la jornada.

Hora Inici = 10:00 Hora Final= 16:15

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 1
Mapa IGN Son Marc 644-III
Mapa Alpina Tramuntana N

domingo, 30 de diciembre de 2007

Penyal d'es Migdia-Serra de son Torrella






CASTAÑOS EN MALLORCA



Hoy hemos estado en un bucólico lugar donde se localizan, creemos, tres castaños ( a no ser que algun experto botánico nos diga lo contrario). Es un arbol muy inusual en la isla.

¿Sabeis de que lugar estoy hablando?

¿Conoceis algún otro lugar donde existan castaños?
Comentario adicional (por nomisx)
En el libro Les Fonts del Terme de Lluc i Els Seus Itineraris, el Pare Bartomeu Roig i Roig, describe el lugar donde se ubican estos magnificos arboles como:
"Font de S'Hort de Sa Plana
Està situada dins una raconada de la cara sud del Puig Roig en el terme de la possesió de Sa Plana [...] En temps ancestrals devia ser un vertader oasi dins l'aridesa del terreny, fet per la laboriositat dels avantpassats: parets de marges [...] porxos, un safareig i sobretot la mina d'on surt l'aigua, d'uns 12 mts. de fondària, amb una volta de paret seca tan alta que s'hi pot anar dret [..] Una vertadera obra d'art. La font no es abundosa, però no s'asseca mai. És d'aigues fines. L'hort està completament abandonat. Uns cirerers, unes pereres, uns castanyers s'hi moren lentament[...]"

un día de molta sort

























sábado, 29 de diciembre de 2007

Vigilies de molt, dies de poc...




Penyal d'es Migdia per el Pas Misterios, Serra de Son Torrella i Pas del Desengany

La primera visió del Penyal d’es Migdia (1356 m) es combina amb el fred amb el que ens acull la Coma de N’Arbona, la nostra via d’accés al Pas de la jornada, la primera dificultat del qual es la seva denominació. Alguns el batien com Pas d’Es Romaní, altres com Pas d’es Marget. En qualsevol cas, desprès de caminar una hora des de la Carretera Sóller-Lluc (amb una visita a la Font dels Coloms i una berenada a Sa Casa de Neu de Sa Regana) arribem a la paret de partió que ens dona sortida a la carretera militar del Puig Major. Poc abans d’arribar-hi, a uns 50 metres, hem de desviar la nostra atenció cap a l’esquerra, a la paret del Penyal que ens ha acompanyat fins ara. L’inici del pas es situa a l’inici d’una diagonal que avança, tot pujant ,de dreta a esquerra. S’inicia a un punt a on podem esbrinar, amb bona vista i paciència, un petit marge fet de no més enllà de una dotzena de pedres. Unes grans taques formades per els regalims de les aigües de la pluja ens ajudaran no poc en la seva localització.

Arribats a l’inici del pas, comença l’aventura. D’un en un, tot seguint la segura traçada marcada per Bergant, dotze mes un raconers i raconeres, s’enfilen per on, des de la distància, pocs podrien imaginar. Es tracta d’un lloc que exigeix precaució i esment, però que no cal qualificar com perillós més enllà de lo habitual. Sempre amb espai a bastament i amb presses segures i a mà (les imatges ho demostren) es van guanyant metres pausadament. En poc mes de 20 minuts s’arriba l’inici d’un embut, que ens portarà, en 10 minuts de rés a la cresta d’Es Penyal d’es Migdia. La climatologia es complica i les bufades del vent ens porten núvols que ens limiten la visió. Un parell de fotos, un poc de descans i cap al cap cucurull per iniciar, tot d’una, la baixada cap al Coll de Sa Coma de N’Arbona. Arribats al mateix, tenim ocasió per admirar els pics de les muntanyes per damunt d’una mar de núvols situada als seus peus.

Es hora d’iniciar la segona part. A un revolt de la carretera militar s’inicia la carena de la Serra de Son Torrella. Alguns més amunt, altres més baix, l’anem seguint, a la recerca del petit refugi cavernícola de Sa Regana. Poc abans, en Sebastià i el seu fill ens diuen adéu per avui. Gràcies per la vostra companyia, amics... i que tingueu una bona jornada¡. Arribats al refugi i desprès d’una visita de metge, anem cap a un meravellosa balconada que ens permet destriar a l’esquerra tota la Vall de Cùber i a la dreta Fornalutx i la resta de la Vall de Sóller, separades per la Serra de Son Torrella. L’oposició d’en Guapetón, no te res a fer amb les ordres taxatives des “Jefe” . Aprofitem la sortida del Sol per gaudir de paisatge i menjar pausadament. Un parell de parets de marge situades als nostres peus, criden la nostra atenció. Un canvi de temps ens convida a partir, iniciant una desgrimpada encapçalada per En Guapetón que augura moviment.

En movem en la direcció d’un Petit Cigró en el nostre recorregut per la cresta. A la dreta del mateix trobem un marge amb restes de filferro i un petit esglaó de pedra empotrat. La continuació semblava bona. Desprès de no poques alternatives, Correcamins en informa que ja ha filmat a bastament i que podem intentar connectar el pas amb Sa Casa de Neu de Sa Regana. Iniciem la baixada que ens porta a l’inici d’un inclinat xaragall creuat per unes canals de color vermellenc. Ens movem cap a la dreta, tot seguint unes terrasses plenes de càrritx. Aviat trobem una canal a la dreta, amb un petit marge, encara que son més enfora de la baixada a Ses Cases de Neu de lo que imaginem. Fem intents per trobar pas a la esquerra per accedir a Sa Coma de N’Arbona sense èxit. Continuem fins a un collet situat en posició elevada, un poc més enllà d’aquells dos marges que es veien des de el lloc del nostre dinar. Arribat al coll, la situació es complica. Guapetón i JMartinez, ajudats amb Unamas, intenten desesperadament trobar una comunicació. La cosa pinta malament, encara que Guapetón localitza una desgrimpada amb un punt de subjecció al cap damunt a on podrien enganxar una corda. El dia es tanca i la boira ens assalta. Ha arribat el moment de retorna a l’inici del pas i deixar-ho per millor ocasió. Entre renecs, grinyolar de dents i alguna que altre flastomia, tornem, amb qualque intent desesperat per trobar la desitjada via. Arribats a les rodalies del punt d’inici, Correcamins i JMartinez decideixen arriscar-se per la esquerra del aparentment complicat esbaldregat als peus del pas. La resta iniciem la baixada cap a l’embassament militar propera al túnel. En la baixada, una cridada telefònica ens alarma. Els nostres dos companys ja son als cotxes i ens informen que el descens ha estat segur, senzill i amb alguna que altre fita, que han refet i combinat amb algunes noves. Descobrim aleshores el do de llengües d’en Guapeton, en sentir-lo parlar en arameu. Minuts més tard arribem, cua entre les cames, a la carretera.

Amb promesa ferma de ajustar comptes amb aquest indret en dates no molt llunyanes, acabem el recorregut amb una beguda a les mans.

Algunes imatges(ja hi son totes) mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20071229SerraSonTorrella/
Hora Inici = 9:00 Hora Final 15:20
Referencies = Mascaro-Pasarius, lámina 4

PENYAL DES MIGDIA POR EL PAS ????


Victoriano pidiendo perdon por ser tan caparrut



Primera vision del paso en diagonal izquierda
Frio en el berenar

Subida por la coma de n´Arbona y muy poco antes de llegar al collado donde aparece la carretera militar , nos desviamos a la izquierda para por una diagonal izquierda llegar al Penyal des Migdia. En la parte inicial de esta via hay un pequeño marge. Fuimos guiados por Miguel que era el unico que lo habia hecho.
Este paso fue el origen historico de la creacion hace 10 o 12 años de este grupo . Trini, juan Miguel y yo nos separamos amigablemente del GEM, ya os contaré...

Via realmente curiosa , que desde lejos parece imposible. En realidad es bastante facil.

La climatologia muy cambiante, pasando del frio de coj.... al sol espléndido, ademas de vez en cuando entra la niebla.
Despues bajada al coll de la carretera por la via mas o menos normal.

Después seguimos por la Serra de Son Torrella que es muy pronto todavia...llegaremos al refugio curioso empotrado en la pared rocosa y justo tras el un mirador maaaaraaaavilloso ( Victoriano dixit), Aqui y a pesar de que solo son las 12,30 fem el mengar .

Seguiremos despues hasta el collado mas bajo y ancho donde hay una pared medianera. Hicimos una pequeña exploracion dificultosa ya que tenia al público en su mayoria en contra. No obstante dos heterosexuales consiguieron por esta nueva via volver otra vez al punto de partida ...el resto , al parecer de distinta condicion sexual, volvimos ( yo obligado por las circunstancias ) en direccion hacia la coma de son Torrella para dar por finalizado el circuito junto al pequño embalse de uso militar.

Espero la crónica de nomisx que será mas ecuánime.

jueves, 27 de diciembre de 2007

SÁBADO 29


Sábado 29.

Si no llueve o amenaza lluvia, algunos tenemos pensado hacer el sábado la cresta de SON TORRELLA toda completa, con una filmación de vídeo lo mejor posible. Es decir, en plan grimpada / desgrimpada y al límite, con todo el margen de seguridad que corresponda y “repitiendo las tomas si es necesario”.

Si otros prefieren algo más suave, podría perfectamente haber una amable escisión.

Abrazos a todos.

miércoles, 19 de diciembre de 2007

SA TORRE - 4 GENER 2008


Nuestro buen amigo y compañero Victoriano, nos invita a su casa a un “pamboli” el día 4 de enero (viernes, a las 18,30 horas).

Para los que estamos “pillados” por el encanto de Mallorca, lugares como Sa Torre de Santa Eugènia pueden explicar el porqué.



lunes, 17 de diciembre de 2007

DESDE EL NIU DES VOLTOR







Unas fotos desde la zona des niu des voltor, esperando que Xisco nos ponga un video.

domingo, 16 de diciembre de 2007

Pas de s'Argolla 2






Pas de s'Argolla






MAS PAS ARGOLLA-NIU VOLTOR











El grito de guerra de hoy fue : A SACO PACO !

Expresion del irrepetible Victoriano ( al parecer la usaba Adela antes) para referirse a ir todo recto por donde puedas sin pensarlo dos veces.

La foto inferior intenta mostrar el terreno "asqueroso" antes de llegar al cingle des niu des voltor

La penultima muestra el punto de abandono del torrent de pareis
Espero las fotos de Pep que seran mejores ya que usa camaras con gran y persistente erección

sábado, 15 de diciembre de 2007

PAS DE SA ARGOLLA--NIU DES VOLTOR







Empezamos en Escorca y por el camino clasico llegamos hasta "s´entreforc" donde paramos para el berenar. Despues bajamos el torrente hasta la altura de la cova del soldat pelut donde abandonamos el torrente por nuestra izquierda iniciando el ascenso por una ladera empinada hasta llegar a una especie de alta y ancha repisa . Encima de nosotros tenemos paredes verticales , vamos avanzando manteniendo la altura hasta donde terminan practicamente las paredes verticales que llevamos a nuestra izquierda, y ahi encontraremos el pas de s´argolla.

Se trata de una trepada de unos 6-7 metros con presas suficientes. No obstante se puede poner una cuerda en la argolla que puede asegurar a los mas indecisos.
Hacemos unas risas filmando y haciendo fotos a los compañeros que suben ( o que son subidos cual saco de patatas)... Ahora ya solo queda seguir para arriba por la mejor zona posible, no obstante se ven muchas fitas ( hace unos años practicamente no habia).
Iremos subiendo y dejaremos unas fitas que van en direccion al nudo de sa corbata, para desviarnos progresivamente hacia la izquierda . Mas arriba vuelve a haber fitas , pero estas ya llevan la direccion hacia el cingle des niu des voltor. La ultima parte trascurre por un camino aspero , muy karstico y con mucha mata incomoda que hace que progresemos lentamente. Llegamos a la cresta (que forma el lateral del torrente de sa fosca) y ahi obtenemos una vista espectacular de s`entreforc. Es una verdadera maravilla ... " a vista de pajaro" por que estamos muchisimos metros (cientos) por encima del torrente de pareis.

Despues de comer en este lugar curiosisimo, uno de los autenticos racons de tramuntana, iremos por fitas y sin grandes problemas hasta el nudo de la corbata donde tenemos otro coche y finalizaremos el trayecto.