domingo, 27 de abril de 2008

Cingles de N'Amet





Iniciem la jornada al Mirador de Ses Barques per agafar el camí que ens portarà fins a Bàlitx d’Avall, al que arribarem uns 50‘ més tard acompanyats per l’ombra del Puig de Sa Bassa (819 m) a la dreta i amb la visió de la prodigiosa Muntanya de Montcaire (839 m) tancant la vall. Sols una refrescant visita a la Font de Bàlitx per proveir-nos d’aigua es destaca en el distès recorregut. A ses cases, tenim ocasió de fer una aturada i un cafè (n’hi ha que no surten berenats de ca seva), a la vegada que ampliem informació per tal d’arribar a l’objectiu de la jornada: Els cingles de N’Amet. Sembla que els propietaris de Ses Cases de Sa Costera hi són avui i, pot ser, ens donaran algunes bones indicacions. Iniciem la pujada fins al Coll de Biniamar (365 m) pel Camí de Na Cavallera, que assolim uns 25’ més tard. Només la ja habitual caparrudessa d’Es Senyor de Sa Torre ens fa somriure, en persistir en anar fora camí per no admetre una equivocació. En el pecat durà la penitència, com bé ho demostren un bon parell d’esgarrinxades als braços. El Coll ens rebrà amb una ombra reparadora, oferta per les alzines que creixen a les faldes de Sa Moleta (dreta, 628 m) i Es Castellot (esquerra, 544 m). Continuem per la pista en suau descens fins arribar, minuts després, al punt a on agafem a l’esquerra el camí cap a Ses Cases de Sa Costera, i que alguns anomenen Sa Creu d’en Bufo. El camí, a estones empedrat, ens dirigeix entre argelaga, càrritx i pinots donant la volta a una endinsada anomenada Sa Taleca fins arribar a S’Encruia, el punt a on connecta amb Es Comellar de Sa Torre. En un quartet d’hora som a les construccions de Sa Costera, a les que el camí arriba entre marjades que encara conserven unes poques figueres i ametllers, testimoni de l’antiga explotació. Tenim una visió excepcional de tota la costa, destacant Sa Fàbrica d’Electricitat i la entubada Font d’Es Verger, amb Sa Torre d’es Forat i Sa Torre d’en Palou tancant la petita badia.
Al casal trobem com ens havien anunciat amb els propietaris, acompanyats d’uns amics. La casualitat fa que Es Senyor de Sa Torre i Toni Sinevè coneguin a alguns dels presents. Ens donen indicacions clares del camí i ens confirmen el seu ús per a l’afamada i no tan llunyana indústria del contraban de tàbac. Una animada conversa acaba quan decidim partir a la recerca dels cingles acompanyat d’un home de Binissalem, que ens farà d’excel·lent guia a partir d’ara. A pocs metres de ses cases visitem lo que queda de Sa Fonteta, d’on es venia l’aigua que permetia la vida en aquests indrets. Seguint un camí mig perdut entre marges infestats de càrritx i alguna que altre sitja, anem amb direcció cap a l’esquerra donant la volta al Morro de Cala Rotja. En poc més de 15’ arribem a un punt on veurem la costa, darrera la qual apunta S’Illeta. En aquest punt hem d’agafar per avall a la cerca d’un petit bosquet de pins. Entre parets de bona mida i intuint un caminoi avui pràcticament desaparegut anem a cercar la costa. Entre els pins fem troballa d’una era, testimoni oblidat del conreu dels cereals en aquestes contrades. En sortir dels pins, arribem a Es Niu de S’Aguila, un prodigiós mirador sobre Es Cingles de N’Amet. Podem admirar Sa Cova de Sa Pols i part del recorregut. Sembla mal de creure que s’hi pugui baixar, però el nostre guia es mostra confiat. Anem cap a l’esquerra per damunt d’un marge a la recerca d’un replà format per uns estrats fossilitzats. Seguim fins a un punt en el que s’estreny definitivament el terreny, donant accés a un estret pas diagonal que baixa fins a una primera terrassa. Un poc més endavant ve el punt crític del descens. Es tracta d’una baixada de poc més d’un metre bastant exposada al costat d’una mata de romaní just sota l’inici del pas superior. A partir d’aquí només s’atreveixen una part dels raconers, sempre guiats pel nostre nou amic, armat amb santa paciència i un bastó d’ullastre. Venen a parar als peus de Sa Cova de Sa Pols, les restes de la qual donen un color terròs al terreny. Seguint el seu rastre arriben als peus per sortir als Cingles per l’esquerra. Allà es poden destriar unes petites construccions (restes d’un tancat ??) a la vegada que el nostre guia ens mostra la situació de sa cova d’Es Secret, s’amagatall on es dipositaven les mercaderies, abans de la seva “distribució”. És inabastable (esta a més de 40 metres d’alçada) i es podem veure encara parts d’una estructura per donar suport a les cordes empleades per els àgils contrabandistes. L’amo de Sa Costera ens havia assegurat que encara hi devia haver alguna corriola i altres estris dintre. Entre baixar i tornar a pujar s’ha invertit més d’una hora i mitja.

S’ha fet tard i el sol castiga la nostra esquena. Abandonem la intenció inicial de pujar directament fins a Sa Torre de Na Seca i retornem cap a Sa Costera desfent camí. En arribar allà tenim el privilegi de ser convidats a passar i compartir el nostre menjar amb els seus habitants a la fresca. Aquest maldestre relator ha d’admetre que aquesta estona constituirà un d’aquell instants en el que es té la sensació d’haver tocat amb un dit el cel. Un parell de cafès i dues botelles animen l’ambient i, abans de partir, Es Senyor i En Toni, ben acompanyats per ses madones i l’amo de Biniamar arreglen, fan i desfan el mon un parell de vegades, davant l’atenció reverencial dels presents, mentre la llum primaveral i la brisa entren per la porta oberta de pinta en ampla. Es moment de partir, no volem molestar en excés amb la nostra presència als nostres amfitrions, i reprenem camí després d’un càlid comiat. Hem decidit tornar per on hem vingut però, arribats al punt on s’inicia el comellar que s’enfila cap a Sa Torre de Na Seca, fem honor a la nostra essència i tot obeint uns dels manaments dels Raconers (sempre triaràs el mal camí, dolent i complicat, per damunt del fàcil i senzill), decidim enfilar-nos per fer una visita a l’esmentada fortificació. Només el savi i assenyat Sebastià decideix continuar cap Es Coll de Biniamar.

Aquest comellar havia estat conreat en un temps, com ho demostren restes de paret i bocins de camí molt desbarats. Bones raons tingueren per abandonar aquest racó. Avui en dia constitueix un infern de carritxeres, argelages i altres espècies vegetals desagradables i amb puntes que fan dels 300 metres de desnivell un vertader exercici de resistència sota el sol de les tres de la tarda. Arribats al seu final decidim anar cap a l’esquerra on tenim ocasió de localitzar un cinglet al final del qual s’obre un pas amb petits esglaons esculpits a la roca. Sortim al costat de la cisterna o aljub on els torrers podien recollir aigua per sobreviure, just per sota del massís de la Torre de Na Seca. En el seu interior es troben restes d’unes marques fetes al guix que alguns interpreten com dibuixos de vaixells a la vela. Lo cert es que un parell de petites culebres hi han fet niu al seu ombrívol i fresc espai. En Toni, sempre valent, agafa una en les seves mans i tenim ocasió de fer un parell de bones fotografies a la vegada que sentim una curiosa afirmació pel que fa a l’olor dels ofidis i l’anatomia humana. En justa represàlia pel desconsiderat tracte, l’animalet li pega dues bones mossegades a la ma. Així aprendràs a no dir desastres, Toniet !!!

Des de les rodalies de Sa Torre tenim ocasió de fruir de l’espectacle de la costa mallorquina sota els reflexes platejats de l’aigua i d’algunes de les més conegudes elevacions de la serra; Es Puig Major, Es Puig Roig, Montcaire, Binis, ... Allà baix es veu Es Pas de S’Heura i Sa Tanca des Bous (futur objectiu, amb el seu pouet). És hora de marxar i iniciem la baixada fins a Ses Cases de Bàlitx a les que arribem uns 25’ mes tard. Mentre ens refresquem, arriba en Miquel, propietari de la possesió amb el que iniciem una conversa, interessat en el recorregut desenvolupat. Ben aviat en Guapetón i en Toni, acompanyats dels altres, l’enrevoltam per escoltar-lo amb atenció. Ens descriu la possibilitat de connectar Es Torrent de Na Mora amb els Cingles de N’Amet emprant un pas damunt Es Morro de Na Mora. També ens descriu un conjunt de passos a la zona de Moncaire (Sa Carnisseria, Es Mardar, ...) que ens posen els ulls brillants... Ja tenim deures per fer, va dir aquell.

La jornada acaba pujant cap Es Mirador de Ses Barques a bon ritme, amb una posta de sol que il·lumina bellament la vall, amb el contrapunt trist de les runes de les Cases de Bàlitx d’Emmig, condemnades a mort per abandonament.

Hora Inici = 09:10 Hora Final 18:45
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Central
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall
Mallorca Vora Mar, vol. II La Marina de Fornalutx

S''ESTACA - VALLDEMOSSA

Uns dels RACONS DE TRAMUNTANA que no per ser de fàcil accés és menys atractiu, és la zona de S’ESTACA a Valldemossa, tram de costa on trobem la “possessió de s’Estaca”, el “Caló de s’Estaca i les cases de pescadors”.
S’hi pot arribar des de distints punts (per la pista de cotxes, o des de la part alta: Ca Madó Pilla o des del Camí de sa barrera de sa Marina, entre altres opcions). Si anem un dia en que la mar està remoguda, en arribar als escars del caló podrem gaudir de l’espectacle de la FORÇA titànica del incansable mar, menjant-se poc a poc la costa turmentada. Si a més és un dia de primavera, serà un LUXE.
L’Arxiduc Lluís Salvador a l’any 1878 hi va fer construir unes noves cases (damunt o junt a les antigues), inspirades en un estil sicilià, que xoca i estranya a l’estil propi Mallorquí, i més de Tramuntana; en tot cas, no se surt de l’estil Mediterrani. La cresteria de les parets blanques és sens dubte el que més la distingeix.
La música del vídeo intenta plasmar sensacions naturals i mediterrànies, de cultures distintes.

VÍDEO DE S'ESTACA:

.

ES RUTLO







Subida a es rutlo (Masanella)



¿Alguien conoce este avenç en el torrente entre les cases des bosc y can bajoca (foto 1) a cien metros del camino que sube hacia la canaleta (foto2) ? No he visto anclajes, no se si esta catalogado, si se baja, etc...

CINGLES DE N'AMET - FORNALUTX

HI HA LLOCS QUE CAPTIVEN PERQUÈ TENEN ÀNIMA = SA COSTERA

Conten que un moro fou capturat en un dels cingles de Sa Costera. El portaren a les cases de Sa Costera i li demanaren el nom. Tan sols contestà: “Amet, Amet”.

Nosaltres, humils caminants de la Serra de Tramuntana del segle XXI, ignorants d’aquelles històries de penes i patiments, som afortunats de poder transitar per aquests llocs amb les millors circumstàncies possibles i, clar, amb no poc esforç i suor.

Les excursions d’aquest grup d’amics no són simples sortides a la muntanya, són qualque cosa més, són petits viatges, curts e intensos, al passat, un passat on no tot eren penúries, ja que hi havia una cosa important que per raons obvies hem perdut = L’AMISTAT I EL RESPECTE AMB LA NATURA. Aquesta situació bàsica de l’esser humà crec que ni s’apreciava en el seu moment, ni s’aprecia ara, simplement ho donem per fet o ho ignorem del tot.

La consciència de l’home en estat Natural crec que s’ha de exercitar (practicar). Nosaltres ho fem mig conscientment, pujant comellars plens de càrritx i argelagues florides, que “t’acaricien”, contemplant la blavor de la mar, o les flors de plantes endèmiques relictes, damunt els cingles, envoltats d’una aureola invisible d’energies positives, en silenci o rient, entre bons amics i bona gent, com els habitants de Sa Costera (on vaig conèixer a dues dones impressionants).



Una excursió per recordar.

Gràcies a tots.

sábado, 26 de abril de 2008

CINGLE DE N´AMET

Visión panoramica del cingle desde arriba

Inicio del paso
Primeros pasos por el cingle


Todo el cingle de abajo a arriba




¿Veis a Sebastià?



Vista de la parte final del paso desde arriba





Cova del secret








Secret






Sin palabras...
Hoy hemos descubierto un nuevo paso gracias a la colaboracion de nuestros amigos de ses cases de sa costera.
Itinerario aereo y expuesto , típico de contrabandistas...
Pasadas las casas nos fuimos acercando al acantilado hasta encontrar una repisa que nos introducira de lleno en una bajada inclinadisima con roca y carritx , donde iremos buscando los puntos seguros (escasos) para llegar hasta el mar...Un poco antes de llegar al final se divisa el "secret" de los contrabandistas...
Itinerario muy desconocido , escondido de verdad y sorprendente... A la altura dels raconers !!







domingo, 20 de abril de 2008

Figues seques confitades


Les protagonistes de la jornada. Per berenar (en el coll des pins), per dinar (a la punta des capellans), i amb la cervezota a la Calobra. Tothom va disfrutar amb les figues, igual que varen disfrutar el dia que ànarem a Planici el mes de febrer, a que sí unamas? Ja que més d´un m´havia demanat la recepta, sobretot na Lee, aquí van tres que són molt iguals. 1- Higos secos confitados.

Ingredientes. Higos secos, hinojo (semillas y tronco), frígola, y un poco de anís seco.

Se colocan los higos secos dentro de un bote o recipiente y sobre ellos se van esparciendo las hierbas referidas. Al tener el bote lleno se cubre de anís.

Estos higos también se preparaban sin anís colocándose prensados y ordenados en cajas de madera.

2- Figues confitades (Son Carrió).

Aquest plat se solía preparar el mateix dia de la collita de figues. Solíen ser bordissot blanques, paretjales o coll de dama. Els llevàrem un bocinet gros de capoll, i les posàrem dins una greixonera, amb el capoll a la part de dalt, compostes una vora l´altra. Per damunt, hi sucàrem mitja llimona, afegint-hi un roiet d´aigua. Llavors les empolvoram bé amb sucre i de seguida les introduïm dins el forn fins que es confitin.

3- Aquesta és de paraula de la tia de na Fàtima:

Es posen les figues damunt un canyís, el matí en el sol fins l´horabaixa, i dins la casa a la nit. Així uns 10 o 15 dies, fins que estiguin seques. Es posen empotades en pisos amb fonoll, un polsin de sucre i un licor ( molt poc)(herbes, ron,..). Es deixen reposar, i quant més temps, més confitades són.

Lo seu es agafar les figues de l´arbre just abans que caiguin, així ja estàn un poc seques.

Bon profit.

Degustant les figues rera la vigilància del Morro de sa Vaca.

Alguns membres de la jornada dels Capellans






Imatges per compartir amb els meus amics raconers i seguidors del bloc:

- Tenim a en Joan Miquel amb aquesta cara d´alegria una vegada superat el pas de pujada.

- En Jordi, convidat per a l´ocasió.

- En Joan B. anant pel camí "perdut".

- Sa nostra abuelita Trini, que tots estimam. Foto per regalar als seus néts.

I una altra de penyassegats.

Si algú s´ha quedat amb les ganes de punta des Capellans, el setembre tendrà s´oportunitat.

PAS DE SES PIQUETES ?

Ante-punta des capellans
s´olla de sa calobra


Paso de subida

Paso de ses piquetes?



Ignoramos como se llama este paso equipado con pequeñas clavijas ...que va desde s´olla de sa calobra hacia la zona des Turmas. Es un paso curioso y espectacular (probablemente es bastante reciente)
Para acceder al paso tuvimos que remangarnos los pantalones y mojarnos hasta las rodillas ( menos mal que no subio la marea...). Después disfrutamos de este paso tan "deportivo". Mas tarde fuimos con tendencia a la derecha a buscar el camino hacia carabineros y pasado el desvio a forats grosos , dejamos el camino principal y bajamos hacia punta capellans.
Es curioso los restos de camino que se observan casi al final y que probablemente indican que se trataba de un camino de contrabando.
No se puede llegar caminando a la punta , has de quedarte muy cerca ya que existe un corte ( primera foto ) que impide continuar.
La bajada y subida a la punta dels capellans es solo apta para excursionistas con carácter...es bastante pesadito.
Para volver optamos por bajar por el supuesto pas des racó: esta equipado con dos anclajes para rapel (2 de 20 m )

PUNTA DES CAPELLANS






Fotografías de Trepador.


Raconers en la X Marxa de Regularitat














Dos Raconers hicimos acto de presencia hoy en la Marxa del GEM. Según oímos eramos 180 participantes.....


Recorrido: Es Capdellá-cases de Galatzó-Ses Sinies-Mola de s'Esclop-Ses Serveres-Ses Fonts-Pas de na Sabatera-Puig de Galatzó-Font des Pi-es Ratxo-cases de Galtatzó

Fotos d'en Tomeu

lunes, 14 de abril de 2008

SERRA DE SES FARINES

Vídeo espectacular dels Raconers ¡¡
Que lo disfrutéis.

http://www.vimeo.com/910842

Si pincháis directamente en el enlace lo podréis ver.

domingo, 13 de abril de 2008

Alguna fotito más del sabado....
















No se como se verá la siguiente..... si queréis ver alguna en grande, me avisáis

Hasta la próxima.