martes, 28 de octubre de 2008

Terres andritxoles







Ahir dilluns vaig fer una sortida.

La idea inicial era deixant el cotxo a l´aparcament del mirador d´en Ricard Roca, i començar a fer el pas d´en Pruaga. Vaig trobar l´inici del pas, pero me vàrem bastar 10 minutets de baixada: brut, molt brut, argelagues a rompre i carritxeres molt banyades. En poc temps vaig quedar xop: retirada.

Canvi de plans. Agaf el cotxo, de tornada cap a Andratx, i el deix a l´inici del camí de sa Torre Nova. Inicialment vaig pel camí vell d´Estellencs, ja conegut d´altres ocasions, i com en una sortida de raconers de fa molts d´anys, prenc cap a una casa que es diu Can Rafelot; continua el camí fins que es perd a una altra casa, i llavors fora camí (un caos) vaig a cercar el torrent de sa Clota, això ja era un terreny desconegut per a mí. Intent pujar pel mig del torrent, però una altra vegada la vegetació fa de les seves, fent molt complicada la progresió. Quan ja estic cansat d´anar pel torrent, veig unes tropitjades d´uns ases, convidant-me a sortir del caos torrenter, entrant en el terme d´Estellencs, el torrent fa de partió. I amb comoditat pujaré a una cota assenyalada en els mapes (221), on es té una visió privilegiada de la desembocadura del torrent i dels farallons. Tornaré cap una casa dita Can Pep Vicenç, per després tornar pel camí vell d´Estellencs. Però abans d´anar al cotxe, una visita obligada a la Torre Nova, amb panoràmica de primer ordre de la Cala de ses Ortigues.

domingo, 26 de octubre de 2008

MULHACEN

Cima del Mulhacen donde hay una especie de santuario, creo que con una virgen, adornado con las ofrendas mas variopintas. Niebla tenaz
Al fondo el Mulhacen y la facil loma por la que se accede ( cara sur)

La famosa carretera de Sierra Nevada a los pies del Mulhacen , la mas alta de Europa, y probablemente tambien uno de los atentados ecologicos mas grandes ( actualmente de paso muy restringido)

Cara Sur de Sierra Nevada

Itinerario: Del pueblo de Capileira en coche hasta el area recreativa de la Hoya del Portillo a unos 2200 m de altura y de ahi ya caminando hasta el puerto Molina-loma del Tanto-Mulhacen II- Mulhacen (3483 m), techo de la peninsula iberica. Pequeña cantidad de nieve en la parte final de la ascension. Niebla espesa.

El dia amenecio despejado pero la niebla estuvo entrando y saliendo todo el dia, esto hizo que tuvieramos pocas vistas . Por la tarde lluvia abundante pero ya habiamos acabado

Hora inicio 9 - hora final 16 h

4 h 20 minutos de subir. 2 h 30 mi de bajar.

sábado, 25 de octubre de 2008

Lluc-Menut-Binifaldo-Moleta-S'Ermita


La jornada es presentada complicada des de el punt de vista climatologic, per lo que es va optar per la sol·lució de fer una visita a les rodalies de Lluc... sense saber que la nit anterior havien caigut mes de 200 litres en la contrada... No sabem si eren 200 o 300 (no anaven en poals per fer la mesura), pero que n'havia d'aigua, vos ho podem asegurar.

Visita al Camell, descens a una Cometa dels Mort sentint el brogit de l'aigua correguent entre les cames, una visita ràpida a Binifaldo, l'ascensió breu i contundent entre la boira fins a la Moleta, una discusió geogràfica de alt nivel (pero on redimonis es el Nord ¡¡¡???) i un descens fins Es Coll Pelat, abans de visitar S'Ermita i, com a cloenda, Sa Font del Puig Ferrer i Es Molí de l'Infern...
Una bona xocalata desfeta i un parell o tres de xurros varem tancar el caminar, en la que varem agraïr el retorn de la nostra amiga vinguda de terres llunyanes i la nova col·laboració de les nostres amigues costitxeres. A totes, vos podem prometre millors sortides (si el temps hi posa de la seva part).
Ja era temps de tornar, amb el cos banyat i un parell o tres de bolets en la motxilla.
Salu2.

jueves, 23 de octubre de 2008

POMERA BORDA

Alguns “Raconers” i uns bons amics pujaren el passat dissabte per la “Serra de na Rius”, ubicada a la cara nord del “Puig Major”. Com tots sabeu, té un punt especial anomenat “pas de sa pomera borda” i una cinquantena de metres més, on la verticalitat impressiona un poquet.

Bona excursió i una abraçada a tots.










.

martes, 21 de octubre de 2008

Plan B


Los escindidos el sábado (Sebastiá y un servidor) hicimos una salida más modesta pero entretenida, ideal como matinal:

Puigpunyent - Son Forteza - Coll d'Estellencs - Coll d'es Carnicerets- falda norte del Galatzó (no subimos porque las nubes estaban bien "aferradas" a la cumbre) - Font d'es Pi - Puigpunyent.

Duración 5 hrs. totales / 4 h 20' reales aproximadamente. No llovió y estuvimos en casa a mediodía, que era nuestro objetivo. No llevaba cámara pero hice esta foto con el móvil.

Saludos
Fernando S-C

lunes, 20 de octubre de 2008

sábado, 18 de octubre de 2008

Pas de N'Argentó-Pas de S'Estaca-Pas den Termes-Cingle d'en Coll-Torre des Forat




Desde la plataforma del nunca iniciado funicular a los pies de la Serra de Na Rius, iniciamos el caminar hacia el Coll des Porxo Esbucat, donde podemos apreciar por primera vez la zona que nos proponemos trabajar, con Ses Monjoies y Es Clots Carbons a la derecha, a la vez que se intuye la depresión del inicio del Torrente del Gorg des Diners. Continuamos por el tradicional camino de Binis, a los pies de las estribaciones al norte del Puig Major. Entre una débil neblina, tenemos ocasión de apreciar las posibilidades que ofrece una “directísima” al Morro d’en Pelut, por algunas canales interesantes. A buen ritmo nos acercamos, tras atravesar un primer portell y un pequeño bosquecillo de encinas, a la afamada Font Subauma (1). Esta se encuentra situada a los pies de Sa Coma Fonda o des Ribell, y se distingue por la presencia de un viejo poll blanc (populus alba). A un lado y otro se distinguen restos de antiguas y muy deterioradas construcciones que evidencian la explotación de estos campos situados a más de 700 metros de altitud. Precisamente un pequeño espacio situado a nuestra derecha, cercado de rejilla al lado de un afloramiento rocoso de buenas dimensiones, nos indica que es hora de abandonar el camino. Debemos pasar por el espacio entre el cercado y las rocas, para ir a buscar, con cierta tendencia a la izquierda, algunas fitas o marcas de pintura roja que nos conducirán entre un infierno de karst hacia un comellar donde se intuye más que se ve un sendero entre un dédalo de rocas, carrizo y zarzas. A los interesados en la botánica le sorprende la abundancia de arces (rotaboc, acer opalus) incrustados en las paredes calizas. Con paciencia descendemos trabajosamente, hasta que la perspectiva se abre, ofreciendo la primera imagen del fondo del pequeño valle que atraviesa el Torrente des Gorg des Diners, presidido enfrente por las pequeñas cimas que guardan Es Clots Carbons. Hemos alcanzado Es Pas de N’Argentó, que identificamos por un pequeño portell que marca el inicio de un camino, colgado de unos pequeños marges que permiten salvar el desnivel con comodidad insospechada. Un pequeño cono rocoso muy característico nos recibe al final del paso, antes de adentrarnos en un molesto descenso entre piedras y carrizos, para alcanzar un senderillo que nos conduce a la izquierda, al fondo del valle, alcanzando un bosque de pinos que esconde el recorrido del torrente, que proviene de Sa Coma des Binis a la derecha. Al alcanzar el lecho del mismo y antes de adentrarnos más, tenemos ocasión de disfrutar de los débiles rayos del sol y reponer fuerzas. Un calor húmedo nos empieza a rodear con fastidio. Algunos no pueden resistir la tentación y recorrer el bosquecillo para obtener la recompensa de un par o tres de esclatasangs (lactarius sanguifluus). Retomamos el andar, siguiendo el recorrido del torrente durante un centenar de metros para, al alcanzar el primer salto, salir por la derecha por un caminito que constituye Es Pas de S’Estaca que permite superar el torrente sin más problemas. El camino ahora esta indicado claramente indicado por hitos que se suceden a pocos metros uno del otro. Es tiempo de admirar el macizo rocoso que separa los torrentes hermanos de Es Gorg des Diners del llamado de S’Al·lot Mort, que corren para converger cerca de Cala Tuent. Con certeza debería ser objeto de alguna atención en un futuro no muy lejano. Entre unos dinteles rocosos, tenemos ocasión de apreciar la primera imagen de Es Morró des Forat, que guarda Cala Tuent por la izquierda. Sin perder altura, vamos atravesando un terreno escarpado, con continuas subidas y bajadas, mientras la montaña de Montcaire y el Mar se van haciendo más aparentes paso tras paso. Alcanzamos en poco menos de una hora Es Coll de Ses Mamelles, en el que enganchamos con el camino que conduciría hasta Es Clot Carbons. La Torre de Sa Mola de Tuent, sobre Son Palou, se distingue con claridad sobre un cielo gris. Tomando por la izquierda de un cercado de piedra, iniciamos el descenso por Es Canal o Pas den Termes. Guapetón se muestra creativo y, animado por Es Senyor Aví de Sa Torre, decide abandonar el sendero para evitar tener que conectar con la carretera, enlazando directamente con inicio del Pas de S’At·lot Mort, nuestro próximo objetivo. Entre carrizos y piedras sueltas empezamos a transitar por la parte baja de Es Cingle den Coll. En un momento de duda, nos decidimos a seguir el camino que nos marca una solitaria cabra. Al fin y al cabo si esta lo ha conseguido, nosotros no nos quedaremos atrás… Las cosas no empiezan mal. Una repisa cómoda, con continuas subidas y bajadas entre una espesa vegetación y lo que intuimos restos de un antiguo camino. De forma no sorprendente, poco a poco el negocio se enmaraña y después de un par de intentos frustrados, debemos iniciar una salida de emergencia haciendo un destrepe por una canal inédita. La ayuda de Guapetón y el buen tino del Senyor Aví ayudan en la tarea, aunque al precio de un percance con una pequeña piedra que alcanza el pómulo de Correcamins. Nada para lo que podría haber sucedido y un recordatorio de que el peligro siempre esta presente. El terreno no mejora y descendemos entre una maraña de matas, carrizo, piedra suelta y árboles abatidos hacia el punto donde se abrazan el Torrente de S’Al·lot Mort y el del Gorg des Diners, para formar el Torrente de Can Real. Atravesando un pequeño bosque de encinas, llegamos primero al Torrent des Gorg des Diners y poco después a la intersección con su hermano. Entre piedras de buen tamaño, alcanzamos en pocos minutos la boca de una mina situada en la orilla derecha de la que surge un generoso caudal de agua que es recogida y entubada(2). Siguiendo los restos de una antigua canaleta llegamos a un estanque donde se recogen las aguas, que presiden un huerto de naranjos cargados de frutos aún no maduros. Se distinguen las primeras construcciones de lo que después averiguaremos que es Can Lleig, para, saliendo por un sendero muy empinado a la derecha alcanzar una pista y casi de inmediato la carretera que conduce a Es Vergeret. Llegados al restaurante del mismo nombre y, tras reponer fuerzas definitivamente, tomamos un camino que se inicia a la espalda del aparcamiento del mismo con un sencillo botador de madera. Siguiendo un conjunto de fitas y marcas circulares de pintura blanca en los árboles, recorreremos un bello camino, mientras el cielo se ensombrece y retumba algún lejano tronar. Al cabo de pocos minutos alcanzaremos un pared medianera en la que se abre un portillo. Las marcas circulares prosiguen más allá, pero nos conducirían a conectar con el tradicional Camino de Sa Costera. No hemos de superar el portillo, para seguir un pequeño camino a la derecha, marcado con hitos que, picando ligeramente, nos conduce en primera instancia a unas pequeñas dependencias sin techo, con dos cámaras separadas para hombre y bestias. Dejándolas a la derecha, subimos por un comellar hasta alcanzar otra nueva pared con portillo, superado el cual tenemos a la derecha la Torre des Forat, nuestro último objetivo. Muy dañada en la actualidad, defendía Cala Tuent de los ataques corsarios y fue construida a principios del siglo XVII, siendo sufragada por algunos de los propietarios de las fincas que contaba con defender. Algunos valientes se atreven a encaramarse a su inestable plataforma superior, mientras tenemos ocasión de contemplar como la lluvia se abate sobre el mar, acercándose lentamente a la costa. A pesar de que la luz se va desvaneciendo poco a poco, tenemos ocasión de apreciar lo que poco después definirá JMallorqui como el “milagro del atardecer”. Una luz especial, apagada e intensa a la vez, con un punto de gris melancolía, que produce algunas de las mejores imágenes de la jornada. Tras echar un vistazo a los acantilados sobre los que se asienta inestable la torre, y examinar las posibilidades de un ataque a S’Ugró des Forat, acariciando un par de interesantes posibilidades para acceder a Cala Fotuda, justo detrás de Punta Prima, nos apresuramos en el retorno. La lluvia hace acto de presencia y el distante sonido de los truenos se convierte en descargas cercanas y continuas. La montaña de Montcaire nos despide con una impresionante capa de nubes que poco después nos alcanza y envuelve, mientras retornamos a la ciudad.

Algunas imagenes más en http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20081018GorgdesDiners/

Hora Inicio = 9:30 Hora Final = 14:10 (mas 1 hora para visita Torre)

Referencias
Mascaro-Pasarius, láminas 4
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Vora Mar, Germans Sastre, Cap. 21 y 22.
20 Itineraris Alternatius, I i II per la Serra de Tramuntana, Lluis Vallcaneras
Les Fonts del Terme de Lluc, Pare Bartomeu Roig

Notas
(1) Según el Padre Bartomeu Roig, la palabra “balma” significa cueva, cavidad, gruta, … y el prefijo “Su” indicaría, bajo o debajo, por lo que Font Subauma significaría Font baix o devall la balma.
(2) ¿Alguien podría decirme como se llama esta fuente?

Agradecimientos, para Trepador y, sobre todo TOMB RAIDER. Ha sido un placer compartir contigo un trozo de esta jornada.

martes, 14 de octubre de 2008

Exploració i bolets.





Avui hem fet una ruta inèdita per en Guapeton i per a mi.

Es ben difícil per aquests dos raconers fer tota una excursió, i només havíem tropitjat un 1% de la ruta que hem fet.

El resultat com quasi sempre ha estat excelent, ens han quedat deures per un altre dia (que raro). Hem trobat camins nous.

I per trobar, hem trobat sense anar a cercar-los esclatasangs i picornells. Sense voler hem arribat a dur 600 grams de esclatasangs i 420 de picornells. I això que no nos enredavem cercant. Perquè ja ens coneixeu que quan nosaltres ens posam a caminar no hi ha qui nos aturi (bueno si en guapeton troba una "caña" allà on sigui es una altra història).

Bé, i com a bon "boletaire", avui no explicaré la ruta que hem fet. En privat no tendrem cap pega per explicar la ruta als nostres amics raconers.

Arbust no identificat




Avui en guapeton i yo ens hem trobat amb aquest arbust.

Algú ens podría informar del seu nom.

Gràcies.

lunes, 13 de octubre de 2008

Temps de tardor, temps de bolets ...




Una primera sortida amb uns resultats minsos per lo que toca a quantitats, pero interesants des de el punt de vista de la varietat

Es poden destriar (s'admeten correccions i modificacions)...

Cantharellus Cibarius (picornell), Hydnum Rufescens (picornell pelut), una Ramaria flava o abietina (peu de rata groc), Russula (blava vera), Macrolepiota procera (paraigües), Hohenbuehelia geogenia (girgola de sitja o carboner), Tricholoma terreum (girgola d'estepa, fraret)...
Font: Els Bolets de les Balears (Constantino&Siquier)

Havanor

Unos cuantos “raconers” hicieron una corta, pero interesante excursión, por una zona poco conocida, entre “l’Havanor”y la “Coma de ses Truges”, donde hay diversos montículos que superan un poco los 500 metros, y desde donde se divisan unas estupendas vistas de los acantilados de Mortitx, especialmente el “Musclo de ses Cordes” y el impresionante cárstico (llamados por algunos “la Catedral”), regresando por el “torrent de s’Hort des Molí”.








CUARTEL REMOZADO


¿Alguien sabe que uso se le quiere dar al cuartel de carabineros, recientemente reformado?. Ya tiene todo el tejado y ha dejado de presentar el estado ruinoso de hace unos meses

domingo, 12 de octubre de 2008

ARITJA ó HEURA DEL DIMONI

Aquest temps de Llevant (pluges curtes i disperses, vents humits i elevades temperatures) que hem tingut les darreres dues setmanes, no ha set del tot favorable a la vegetació de la Serra de Tramuntana (ni als altres indrets de Mallorca, és clar) per que es vegi l’espectable propi i preciós de la “tardor” (humitat, bolets, fonts i torrents que duen aigua, etc.). Tindrem que esperar un poc més.
No obstant, en la petita volta que he fet pels voltants de la font d’en Redó (Sóller), observant aquestes condicions, al final m’he animat entre falgueres que ja han reverdit, abelles i la gran floració de les aritjes (smilax aspera) o dita també “heura del dimoni”, en castellà “zarpaparrilla”; que per cert, fa una bona olor, que mai no havia notat.





Un petit vídeo resum la volta d’avui.

http://vimeo.com/1946793/l:transcoded_email
.

domingo, 5 de octubre de 2008

Gran Diagonal de Son Nebot i Castellot d'en Coll, cronica a la correcuita




La jornada comença agafant el camí que surt davant l’església de Sant Pere, just al costat del restaurant (Km 25,2 MA-710). L’ambient es plujós, grisenc, encara que en Toni Sineuer encara manté l’esperança de millora. La pista ens portà en uns 25 minuts fins a les cases de Son Nebot a on veurem el safareig que s’alimenta de la aigües de Sa Font Nova , a tocar de la gairebé desconeguda i derruïda Font des Guix, i situada prop del Coll des Romaní al punt més alt de l’antiga carretera de Sóller a Lluc. Desprès d’intercanviar salutacions amb dues senyores assegudes a la carrera i davant la seva sorpresa, ens desviarem de forma immediata fora de camí cap a l’esquerra, costa per amunt, recorrent un bosc d’alzines ple de sitjas i ranxos de carboner. La nostra referència hauria de ser Es Pixarell, una paret de casi 100 metres per on s’estimben les aigües per una prodigiosa cascada per donar origen a un torrentó que primer nodrirà la Font de S’Hort de Baix, per morir al Torrent des Gorg Blau, prop de Turixant de Baix. Aquí fem una berenada, mentrestant el Senyor Aví de Sa Torre fa una recerca inicial en solitari. Per localitzar l’entrada de la Gran Diagonal, ens hem de fixar en una penya de color vermell, producte d’un trencament de la paret dels Cingles de Son Nebot, a la dreta de Es Pixarell. El caminoi arriba al xaragall que formen les restes de pedra caigudes. Es Jefe encapçala el grup, remuntant per el costat dret fins trobar restes de un tiranyet casi imperceptible que ens fa transitar per uns costers llenagadisos, amb fort pendent a on s’ha d’anar en compte. Aquest cronista te ocasió de moure una enorme pedra que comença el seu camí per avall entre pols, renou i cops per uns moments inacabables. En uns 15 minuts des de el nostre descans als peus de Es Pixarell, ja ens trobem a l’entrada de la Gran Diagonal de Son Nebot. Es tracta de una canal de un amplada entre 20 i 30 metres que arranca de una alçada vora els 830 metres per al llarg de un recorregut en línia recta de uns 300 metres, abastar la planura a on es recullen les aigües de Es Pixarell, situada 150 metres mes amunt. Es tracta d’un terreny a on s’ha d’anar en compte, amb certa tendència a pujar per el costat esquerre, per tal de que les pedres que de forma inadvertida es mouran no facin mal als companys. El terra esta banyat i estorat de fulles velles de alzina i de rotaboc, que creix amb força de les penyes de ens queden a la dreta. Un parell de velles i solitàries alzinotes en marquen el camí a seguir fins arribar a la zona mes planera. A l’esquerra es pot veure una esquena de poca alçada i entre la boira que va i ve, la carena de la Serra dels Teixos. Es tracta de superar aquesta esquena tan aviat com es pugui per anar baixant cap al comellar a on una zona que podria haver estat una era, localitzarem una construcció (uns sestadors ???) de forma rectangular que conte en el seu interior una zona entaulada, neta i equipada per passar una nit en cas d’imperiosa necessitat. Ens trobem enmig de la valleta que neix al Coll del Telègraf per abastar els peus de la Serra dels Teixos i acabar morint en el la Serra en el que albirem, ara que el temps millorà i s’esvaeixen per moments les boires i núvols, el Castellot den Coll, el nostre proper objectiu. Conduïts per l’implacable Guapetón, marxem a bon ritme per avall amb intenció de dirigir-nos cap a un petit bosquet situat a la part superior del comellar. Per arribar a n’aquest superarem un parell de restes de marges i una zona plena de joncs que conviden a fe una futura recerca per localitzar de la mes que probable font que els alimenta. Arribats al bosquet, el terreny pica i enmig del càrritx, anem cap al final de una paret de partió de bona mida que marca la carena de la serreta. A la nostra dreta podem contemplar l’espectacle de un petit cavall bernat, amb Son Nebot al fons sobre el verd del bosc i, mes enllà, el quarter de carabiners al peu de la Roca Rotja. Arribats a la paret tenim ocasió de enganxar amb el final de un camí que ens du a un portell ben marcat i conservat. Al darrera tenim una privilegiada visió de tota la Serra de Turixant, amb el Puig de Ses Vinyes com a senyor indiscutible (el Puig Major de Son Torrella esta tapat per la boira) del embassament del Gorg Blau. Reconfortats amb l’espectacle i amb una mica de sol que ha sortit, començarem la baixada cap a la canal que transporta l’aigua des Gorg Blau cap a Cúber. El terreny es un bon exemple del càrstic típic de la nostra serra. Es necessari un poc d’esment per tal d’evitar relliscades inoportunes (a que si, Cabusa ???) per mor de la humitat. Arribats finalment a la conducció, la seguim per uns minuts fins arribar a un lloc a on gira bruscament cap a l’esquerra. Una fita i un parell de punt vermells ens enfilen cap a un collet a on començen a anar cap a l’esquerra a la cerca del cim des Castellot. Per canals clares i equipades amb esglaons naturals, i amb un esforç final per superar un desnivell de tres o quatre metres, assolim el nostre objectiu de la jornada.
Mentre recuperem les energies gastades, tenim ocasió de gaudir d’una vista sobre pràcticament tot el recorregut fet fins ara. Fora dubta, es un balcó privilegiat. L’espectacle de la grisor sobre el Puig Major de Son Torrella i algunes fredes gotes ens conviden a interrompre el descans i, camina que caminaràs, iniciar la marxa. Retornat al collet ja esmentat, seguim un camí molt amable al principi, però que aviat es perd entre l’alzinar. Es tracta de baixar cap a l’embotelladora situada al costat de la MA-710. Arribats a l’indret, sortim al asfalt per anar cap a Els Arcs per un centenar de metres, per tornar a sortir de la carretera i agafar les restes del camí vell de Sóller-Lluc que queden. A vegades de forma còmoda, en ocasions renegant del seu mal estat, el seguim fins arribar a uns cingles a on podem començar a destriar una sèrie de vies d’escalada. Seguint un caminoi arribarem ben aviat al barranc a on es destria al fons a l’esquerra la paret artificial de formigó de la presa del Gorg Blau. Ens apropem a la mateixa entre el renou constant de les bombes impulsores d’aigua en marxa. Arribats a les seves immediacions, el Senyor Avi de Sa Torre, te ocasió de contar-nos com ell va tenir ocasió de veure aquell indret quan el Pontet que anava d’un costat a l’altra es reflectia en les aigües blaves del Gorg del quan prenien el nom. Tempus fugit ¡¡¡

Decidim retornar cap a la carretera, arribats a la qual un grup de valentes i valents, s’enfilen a l’aqüeducte que portava l’aigua del Torrent des Gorg Blau al Safareig de Turixant, per tal de ser aprofitat en la producció d’energia elèctrica i proveir a Selva i Inca a principis del Segle XX. Entre bromes i contarelles, la pluja fa acta de presència definitiva. El retorn es farà desfent el camí del matí, per Son Nebot i es Coll des Romaní, sota lo que alguns anomenen “calabobos”. La jornada acaba amb unes begudes calentes, en honor del Sant del dia, Sant Francesc d’Asis, patró d’un parell de raconers.


Hora Inici = 10:05 Hora Final =17:00
Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Central
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall