miércoles, 31 de diciembre de 2008

REFLEXIÓN AL TERMINAR EL AÑO 2008

Queridos amigos:

Este Blog, su contenido y sus gentes, que se hacen llamar “Raconers”, es una belleza, que alegra la vida para los que “adoramos” las montañas.

Transcribo una frase, seguramente dedicada a un montañero fallecido, que está grabada en una placa junto a la Cabana de Basello, a 1.800 metros (en la Vall Ferrera - Pirineus), unos de mis “Shangri-La”:

“Yo soy el montañero solitario que no gusta de los extraños en la montaña. Tan sólo deseo recorrer mi camino y morir en el bosque, para que los Osos y los Lobos me coman y así cerrar el Ciclo de la Vida.” (la placa contiene además tres dedicatorias a un montañero llamado “Javier”).


También quiero transcribir un poema de Joan Alcover:

Si vols estendre pels amples horitzons de la muntanya
l’esguard contemplatiu,
has de pujar-hi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominaràs; atura’t
al comellar, al bosc, guaita la mina,
saluda els nius humans, vulles conèixer
la clapa de verdor si és blat o és ordi,
i així, escorcollant cosa per cosa,
a la comtemplació ton ull prepara.



El escritor Josep M. Llompart, escribió una preciosa reflexión, referida a dicho poema, en una dedicatoria que hizo a un excelente libro, para explicar la diferencia entre “VER Y CONTEMPLAR”:

Perquè contemplació vol dir expandiment de l’ànima damunt la cosa contemplada; i per tant, no la simple complaença estètica, ni tampoc la visió només sentimental del món exterior, sinó l’aprofundiment dins ell a la recerca d’una coneixença essencial. Essencial, però gens abstracta, sinó més aviat impregnada del batec humà. Tanmateix, per assolir aquesta coneixença en cal a un altra de prèvia, diguem-ne analítica “escorcollar cosa per cosa”, que consisteix en la vivència, o dient-ho en termes més exactes, la convivència amb ell. A través, doncs, d’aquest conviure amb les coses i amb la humanitat del món exterior, es produeix aquell expandiment de l’esperit damunt la Naturalesa que és el camí pel qual ascendeix el contemplador a la coneixença essencial i transcendent arran de síntesi.

Bueno, pues, cuando hago los vídeos pienso en todo esto.

Que el próximo año sea tan bueno como el que terminamos y que nuestras familias sigan teniendo la paciencia que están teniendo para mantener nuestra afición



Nomix:


Como siempre, enhorabuena. Con tu entrada, hoy en el blog, has resumido la esencia y los gozos de este grupo en una enorme tarea divulgativa y pedagógica que nos define perfectamente, no obstante, en cada uno de nosotros hay un autorizado portador, capaz de asimilar la belleza de nuestro entorno.




Hay una frase que me gustaria plasmar


ahora, en estos momentos de resumen del 2008 que finaliza:




No camines delante de mí ya que quizás no pueda seguirte, no sigas mis pasos porque quizás no sepa guiarte, ve a mi lado y se siempre mi amig@.




Hoy última jornada del año, la hemos dedicado a un itinerario próximo y bello haciendo un recorrido intenso, casi deportivo por el entorno de Fátima


Desde su cima, hemos brindado por este maravilloso grupo y con nuestras copas, llenas de cava, hemos deseado un:


FELIZ 2009

martes, 30 de diciembre de 2008

Cova de l´aragonès. Punta salada





Sí. Un racó meravellós quan nos ho deia en Guapeton fa unes setmanes.

En aquesta ocasió he tengut l´oportunitat de anar-hi amb els meus amics del GEM, i em va estranyar una mica no coincidir amb algún raconer.

Una excursió curta pero intensa, on s´han d´emplear el estris per rapelar i per remuntar. Un pas delicat on no tothom s´atreveix a baixar. Impresiona a l´hora de baixar, pero impresiona més quan ets abaix i veus que si vols tornar a casa no et queda més remei que remuntar el pas.

El "pas" té bastantes estaques antigues, però a l´hora de pujar no estaría de més que hi hagués unes quantes més, encara que la roca té bons llocs per aferrarse. Això sí, vertical de ben de veres.

Unes vistes excepcionals de la serra d´Albercutx, Es Colomer, el Pal,...

Ara tocarà el torn d´anar-hi amb els raconers més agosarats quan vagi bé.

domingo, 28 de diciembre de 2008

El sábado hice una corta, pero preciosa salida, por una de mis rutas favoritas, como es la “Volta al Puig de Bàlitx”, aunque sólo hice la parte marítima; es decir, desde el “Port de Sóller” hasta el lecho del “Torrent de na Mora”, pasando por “pas de na Cordellina” y regreso por el mismo sitio. Nunca me canso de pasar por estos lugares: “Penyal Bernat”, “Can Joan de sa dida”; vistas a “s’illeta”, y cuando cruzas el “coll de cala Ferrera” cambio radical e impresionante del paisaje: “Bàlitx”, la imponente torre de “na Seca”, el “penyal des Migdia” etc, etc.

Dos cosas comentar:

1ª: Parte de este maravilloso camino aéreo, HA DESAPARECIDO por un gran desprendimiento de enormes piedras. Se trata de unos 300 metros de camino (quizás 1 km2), y parece que hubiera habido un “bombardeo”, pues enormes pinos cubren el terreno, entre piedras. Algunos están partidos por la mitad. Esto confirma que tras las fuertes lluvias el riesgo de desprendimiento aumenta bastante (cuidado).


2ª: Subí al ‘puixet’ que creo que se llama “Penyal Bernat des Joncar”, que está a la izquierda subiendo desde la zona de la costa por el “coll de cala Ferrera”, allí donde paramos a “fer una mossegada”, pues este pico imponente se puede subir hasta arriba y subí. Se trata de una canal existente a su cara interior (marcada con dos fitas). Una grimpadita sin demasiados problemas lleva hasta la cima norte (más baja) y luego, 5 minutos más hasta la punta de arriba: UN BALCÓN EXCEPCIONAL de casi 300 metros sobre el mar, muy recomendable.


Ah, y el mar estaba “bravo”. ¡qué suerte poder vivir en esta Isla!

La foto de del interior de la “cova des migdia”, de hace un par de años.

.

Más estampitas







La cara humana del memorable tour del Tomir: Infatigable Lee / Chamorro haciendo nuevos amigos / arriesgadísima bajada por el Pas del Diable/ bello Pas de Sa Paret/ y movida foto de la cumbre (culpa del lítico trípode y el despistado fotógrafo por no aumentó la velocidad de exposición).

Salud y feliz año.
Fernando S-C

sábado, 27 de diciembre de 2008

Dos fotitos más.....



Alrededor del Tomir III


Alrededor del Tomir II





Volta al Puig Tomir


El punt de partida d’avui es el Refugi de Can Amer, des de el que agafem la conducció que porta l’aigua de la Font de Puig Ferrer, que avui brolla alegre i junta el seu cabdal amb el que surt d’unes ufanes que brollen un poc mes amunt. Sense badar massa, agafem pel dret per connectar amb el camí del clàssic GR221, que ens dur a S’Ermita i la seva font, per arribar ben aviat al botador que ens separa de l’extensió del Coll Pelat. En FER te ocasió per identificar el camí que, sortint a la esquerra, portaria fins a les cases de Manut i els seus vivers forestal, tot marcant un ritme intens. En començar a baixar deixarem a una corba el sender que per l’esquerra perllonga el GR221 per continuar per l’amplia pista en continua baixada. Ben aviat sortim del camí per la dreta per segui un tirany poc marcat en el que l’ajuda d’unes poques fites es important. Desprès d’una pujada curta, el camí surt del bosc de pins i alzines que ens ha protegit fins ara per convertir-se en pedra humida i llenegadissa. Amb seny de bèstia vella anem amunt i avall per el coster seguint unes fites clares i algunes ocasionals marques de pintura blau cel. Som al costat dret d’una vall en el fons del qual l’aigua del Torrent dels Picarols sona amb força. Al altre costat, en el coster de la esquena sud-est del Tomir, mig amagat sota uns grisencs núvols baixos, hem destriat unes mes que probables restes de marge que marquen unes plaques de color blanc. La curiositat es desperta. A on ens podria portar aquest caminet ? Deu enllaçar amb el Coll de S’Arena ? Quina funció devia servir ? Ja tenim deures per en Guapetón. Anem perden alçada de forma continua fins arribar a travessar el torrent que avança amb un bon pam d’aigua. Estam seguint la senda que portava fins a Alcanella, que poc abans de les cases es converteix en una pista forestal de bona mida. Amb discreció i observats amb atenció per un parell d’ases de quatre potes, superarem dos botadors, per passar a esquena de les cases. A partir d’aquí tresquem a l’esquerra del Puig des Boix, tot seguint un tiranyet que avança cap Es Camp Redó, en direcció al Puig de Ca de Miner.
Per aquest cronista es tracta d’un dels mes encisadors llocs de tramuntana. Amb el pare Tomir a l’esquerra, avançarem entre càrritx i estepes, enllaçant bocins d’empedrat, alzines centenàries i alguns dels mes extraordinaris exemplars de Aladern (Rhamnus Alaternus) que existeixen a la nostra Serra. Una aturada breu a l’ombra d’un d’aquests monuments naturals, ens permet gaudir de les aventures africanes d’en JMallorqui. Xerrant, xerrant, ens adonem que, al cap i a la fi, no hi ha tantes diferències, només fa uns milers d’ans que els nostres avantpassats varen sortir d’aquelles terres.
En tornar a caminar, l’aigua de les mates i herbes xopa la nostra roba i ens lleva l’escalfor. Poc a poc el sol guanya la partida a les boires i, just en arribar al Coll de l’Arena, ens convida a llevar-nos un poc de tapament per tal d’afrontar l’infame pista mig hormigonada que entre camps erms plens de plantons de pins repoblats puja amb fort desnivell fins al Coll de Fartàritx. Des de aquí el coster est del Tomir ens mostra la seva magnificència. Es temps d’iniciar el descens per un caminoi estret i relliscós fins a la casa de neu de Fartàritx, situada a Tramuntana (òbviament) del Puig de Ca de Miner. Es tracta d’una construcció documentada ja al 1723 i que te l’honor de ser l’única casa de neu de Mallorca que conserva la coberta, una meravellosa volta de canó que cobreix el seu interior separat en dos espais, un mes fondo que l’altre que es comuniquen per uns esglaons de pedra. Fotos, mirades al paisatge que abasta de la badia de Pollença, el vigilant Castell del Rei, el Puig Gros de Ternelles, Pedruixella, Caragolí, Puig Roig... i un pensament per aquells homes i dones d’un temps en el que la neu era un recurs mes per guanyar-se la vida.
Sortim per l’esquerra per donar la volta a un putxet a la cerca del afamat Pas del Diable. La cosa es complica. El terreny es pur roquisar, farcit de trampes tapades pel càrritx amb coixenets de monja i altres vegetals plens de pinxos i pues a balquena. Ben aviat ens adonem que hem baixat massa i toca recuperar alçada esbufegant i protestant. Un parell de fites ens indiquen el bon (¿?) camí. Tots el que han tingut ocasió de transitar per aquest indret saben de la privilegiada balconada de la que es gaudeix a la seva sortida. Donem fe d’això i de que no es convenient fer-ho amb les seves roques llises, banyades i fredes. Precaució, coneixement, seny... i l’ajuda dels companys mes valents al mes parats ens fan superar l’obstacle en un vist i fet. Al fons de la vall d’en Marc la línia ocre de la carretera vella de Pollença a Lluc es el nostre nou objectiu. Un parell o tres de les conegudes rossegueres de les vessants nord del Tomir ens ajuden a descomptar els metres fins a la pista. Amb la cançó del aigua del Torrent Fondo com a só d’ambient marquen el pas per tal d’arribar ben aviat a la tancada Font de Muntanya. Una tauleta de pedra i els seus seients acullen els nostres cansats ossos mentrestant recuperem forces.
En reprendre la marxa, arriba el moment de les decisions. Hi ha la intenció de fer cim al Tomir pujant per el Pas de Sa Paret. El que això escriu ja ho te un poc vist (de pujada i de baixada) i només te la intenció de localitzar la Font de Ses Falgueres a la meitat, si fa no fa, de l’ascensió. En arribar l’ocasió es produeix una mitosis amistosa amb èxit per ambdues parts. Quan uns estan gaudint de la petita joia de la Font i les seves rodalies, els altres es retallen contra el cel en coronar el Pas. Uns seguint el GR221 als costat del verds sementers de Binifaldó i els altres baixant per el espectacular xaragall del Tomir, ens tornarem a trobar i sumar els nostres passos al Coll Pelat, ja de baixada cap al Refugi de Can Amer. Els darrers instants son bons per repassar la jornada i planificar-ne d’altres. I es que, senyores i senyors raconers, no tenim aturador ¡¡¡

Hora Inici = 09:15 Hora Final 17:00 (efectiu, 7 hores)

Referències
Mapa Alpina Tramuntana Nord
Mascaró Pasarius, làmina 5
Les cases de neu de Mallorca, Antoni Gorrias
Rutes Amagades de Mallorca, exemplars 11 i 36

Alrededor del Tomir






Fotos alrededor del Puig Tomir hechas a la carrera,venia nuestro amigo Fdo q solo camina,no para,come y bebe de pie y la verdad es q nunca le he visto mear.
Salut i força

miércoles, 24 de diciembre de 2008



En homenaje a uno de nuestros mejores ó más bellos rincones de Tramuntana, unos cuantos raconers, han querido rendir admiración con una vuelta circular en torno a Dragonera.


Feliz Nochebuena, para todos.


Nota: El día de Nochevieja (31-diciembre), habrá una matinal con cava, turrones, postres navideños y por supuesto algún que otro cotillón.

Deseo una amplia respuesta desde este mágnifico rincón de "Raconers", para que esta última caminata del año sea como siempre un éxito más del "senderismo mallorquín".El itinerario previsto será por el Puig de Fátima, desde Raxa.

lunes, 22 de diciembre de 2008

Massanella a vista de pájaro - VÍDEO



Como ya se puede comprobar por las fotografías descargadas, la jornada de ayer sábado fue especial, de las que se recuerdan bien, pues la gran cantidad de nieve existente en el Puig Major y en el Massanella, hicieron las delicias de todos los que subimos a estas cimas.


En nuestro caso, tanto la subida desde el “comellar des Prat”, los últimos 300 metros de subida fueron espectaculares por la cantidad de nieve en esa gran pendiente y la maravillosa vista que mejoraba a cada paso. La cima igualmente espectacular, con la suerte de un día con buena luz y buena temperatura. La bajada igualmente inolvidable, por la dificultad (te hundías constantemente) y tras pasar por la “font de s’avenc”, cubierta su entrada de nieve, el paso de “Freniche” puso la “guinda” a la excursión.

En cuanto al vuelo en helicóptero, empiezo a dudar si realmente ocurrió. Sobrevolamos la “serra des Teixos”, el “Puig den Galileu”, y regresamos por el comellar de “Comafreda”, hasta la cima de nuevo. El momento más increíble fue cuando tras elevarse unos metros, arrancó velozmente el aparato sin miramientos hacia el precipicio y de pronto teníamos un ABISMO bajo nuestros pies.

ENLACE AL VÍDEO:
http://vimeo.com/2593147/l:transcoded_email

NOTA PARA VER ESTE VÍDEO:

El vídeo puede verse -como en anteriores ocasiones- directamente desde la página de VIMEO, con la calidad y formato que da VIMEO.

Si queréis ver MEJOR el vídeo, a pantalla completa, e incluso tener el archivo en vuestro PC (sin ánimo de lucro), debéis disponer del códec y visor DIVX (es gratuito; lo que no es gratuito es el “compresor” para crear nuevos archivos en formato divx). Quizás alguno lo tengáis en el PC sin saberlo.

Si os interesa (lo recomiendo), debéis hacer lo siguiente:

Conectarse a la siguiente dirección:
http://www.divx.com/
Pulsar botón “Free Download”.
Pulsar botón “Guardar” (lo guardamos en una carpeta de nuestro PC).
Tras la descarga, localizar el archivo descargado y ejecutar la instalación.
Reiniciar el PC.

A partir de este momento, ya podréis abrir y visualizar cualquier archivo Divx, sin problemas.

ADEMÁS, debéis descargar este vídeo. Para ello, conectarse a VIMEO desde el Blog de Racons y una vez en la página de VIMEO, en la parte inferior derecha está el botón Download DIVX version
La descarga del archivo puede tardar varios minutos.

domingo, 21 de diciembre de 2008

Niños (grandes) en Massanella....


Más "niños" y fotos en

http://picasaweb.google.es/lee.daviesf/Massanella211208?authkey=bTz7DQC99nI&feat=directlink

Masanella con nieve y helicoptero








Una jornada inolvidable...el helicoptero,la nieve(nuestro amigo Fdo y sus acompañantes pasaron tan deprisa q igual no se entereraron de q lo q pisaban era nieve).Os muestro unas imagenes del Masanella desde la Serra Mitjana ,del coll de ses Basetas,subiendo a la cumbre con nieve hasta las ojos ,de la cumbre con el helicoptero y de la bajada por la fuente directo hacia sas casas del bosc.
Salut i força

Corredor nord. Coma fosca



El divendres matí vaig sortir tot sol (s´espenyaren els plans inicials, i he d´aprofitar la neu perquè el cap de setmana em toca feina). Deix el cotxo a la plataforma del funicular, i començ a caminar amb tot el material, sense tenir clar que faré, però fa un dia fantàstic per estar per Tramuntana. Inicialment faig el camí cap a la font subauma, amb molt poca neu, per no dir gens, a la vorera del camí.
Com que no hi ha cap problema de moment, decidesc enfilarme cap a la coma fosca. Si tenc sort em trobaré amb alguns excursionistes que fan la pujada (hi havia un altre cotxo a la plataforma i a més estic reseguint unes trepitjades).
Les clapes més groses de neu comencen allà on es troba el pas inicial de la coma fosca, on s´ha de grimpar sense complicacions. Després d´una estona de forta pujada, quan ja començava a pensar si sería millor tornar enrera, degut a que a vegades les cames s´enfonsaven bastant amb la neu, i no tenir cap "accident", veig com hi ha 3 persones aturades adalt (bastant amunt encara) a l´esquerra aferrats a la paret, i a prop de l´entrada del corredor nord. I pens, aquesta es la meva oportunitat, Fa ja molt de temps que li tenc ganes al corredor nord, s´ha de fer amb neu, duc el material adequat, i perquè no...si fan el que pens vaig darrera ells i si no mitja volta.

La meva pujada se fa bastant ràpida, la neu està en condicions, i ja no m´enfons, a l´entrada del corredor tenc el grupet relativament a prop, que ja havíen començat´l´escalada.

El corredor té un cert grau d´inclinació que li feria feredat a més d´un, però es puja sense entrebancs i amb comoditat, si haguèssim pujat 3 hores abans encara sería millor. A mitjan corredor començ a utilitzar el piolet (per algo l´estic passetjant), i quan estic al devora d´un petit porxo, es quan faig contacte amb els altres excursionistes. Les restes de casa de neu, que haurien d´ésser per aquí, imposible de sabre on són de tanta de neu que hi ha. A partir d´aqui la pujada segueix i es fa una travesia cap a la dreta, en direcció al Penyal. Aqui sense cap dubte s´han de posar els crampons, cosa que vaig fer. Els tres excursionistes diuen que tenen presa i tornen per on han vengut. Jo vaig fins la carretera, totalment coberta de neu, i baix per la coma fosca, amb molta bona neu. La tornada també la faig ràpida, i arrib al cotxo al mateix temps que el grupet que havia coincidit abans.

Sens dubte la millor excursió amb neu, i el qui no l´hagi feta que s´esperi una altra nevada forta, i després disfrutarà.

Les fotos que pos són del corredor, en diferents perpestives, del porxo pràcticament sepultat per la neu i dues dels personatges de la sortida.

Molts d´anys a tots.