sábado, 28 de febrero de 2009

PENINSULA DE FORMENTOR

Desde la cima de na Blanca ( Albercutx, punta Salada, etc)
El fumat y a su derecha el camino
Coll de la Bretxa
Subida al coll de sa bretxa


cami al moll del Patronet

Hoy hemos ido a disfrutar del camino viejo del faro de Formentor. Camino precioso , elegantisimo, injustamente olvidado, y que inexorablemente se esta perdiendo, ( que bonito seria recuperarlo). Este camino se hizo entre 1857 y 1859 para el traslado de los materiales de construción del faro, asi como para el mantenimiento del mismo.Al principio el sistema de iluminación funcionaba con aceite de oliva y mas adelante se electrificó (todavía quedan restos escasos de los postes electricos, pero han disminuido notablemente , esto se observa claramente comparando con las fotos que salen en Camins y Paisatges ). Llama la atención la minima inclinación del camino , que le hace realizar innumerables giros para superar los desniveles del terreno.
Salimos del Faro y para sobrellevar el frio bajamos al moll des Patronet mientras dos abnegados compañeros iban a llevar un coche al punto final del itinerario.La bajada se realiza por un sendero ayudado en la parte inferior por escalones tallados en la roca. El camino cruza varias veces la carretera, llegará al mirador de la punta d´en Tomas y después al coll de sa creu y mas tarde al coll de sa Bretxa. De ahi baja a cala Murta.
Mas tarde por el coll de la cala en Feliu llegaremos a la cima de na Blanca, y de ahi al hotel y playa deFormentor .

Cami Vell del Far de Formentor




El camí Vell del Far recorre el braç terminal de la península de Formentor. Tossut i ferm, supera colls i barrancs per acomplir el seu ofici extingit. Fer arribar la pedra tallada a Sa Pobla, embarcada des de Es Barcarés, a Alcudia, per construir el Far, obra inaugurada el 1863. Desprès, i fins la seva electrificació al 1962, sempre que no podia ser emprat el transport per mar, es portaven els queviures, els homes i l'oli d'oliva per fer que la seva làmpara pogues brillar en la fosca nit.

Itinerari
Far de Formentor-Moll del Patronet-Puig de la Pinya-Mirador del Raco del Xot-Pla de la Punta den Tomas-La Roca Blanca-Coll de Sa Creu-Coll de Sa Bretxa-Ses Voltes des Catala-Cases de Cala Murta-Cala Murta-Pla dels Hams-Coll de Cala En Feliu-Na Blanca (335 m)-Badia del Pi de la Posada-Hotel Formentor

Hora Inici = 10:30 Hora Final = 18:00


Referencies
Mallorca Vora Mar, Marines de Tramuntana II, Joan y Vicenç Sastre
Mascaro-Pasarius, lamina 3
Camins i Paisatges, volum V Gaspar Valero
90 itineraris per Mallorca, Ed. Alpina


martes, 24 de febrero de 2009

Més de Punta Galera




Punta Galera pel pas des Pescadors





Avui dos raconers hem fet una sortida espectacular i molt intensa.

A l´espera de que en Guapeton faci la seva particular i sempre divertides petites cròniques vos dic que hem iniciat la ruta des de la Cala San Vicenç, amb la intenció de fer el pas de Pescadors, amb la mirada posada en el cel, ja que havia plogut una estona abans. Aquest pas feia més de 8 anys que no el feiem, i ja era ben hora de tornar. En arribar al pas hem localitzat molt a prop un altre pas equipat amb unes estaques, que de baixada es veia "xungo". Aquest pas equipat hem sabut d´ell gràcies a un company del GEM, en Diego.

Hem fet de baixada el pas de Pescadors, disfrutant d´ell com si fos la primera vegada, ja que després de tanta estona un s´olvida de les seves característiques.

Després d´haver realitzat el pas, i ja que la meteo ens perdonava, les mirades cap a la preciosa punta Galera. I no nos ho pensam dues vegades. Terreny nou per noltros. Dir que realitzar tota la petita península ens ha duit pràcticament una hora, encara que hi havia l´ajut d´algunes fites haguent de fer cresta una estona, pas per l´esquerra i pas per la dreta amb certa exposició. Al final de la punta el premi, colocant una fita a dalt de la punta ja que no ni havia. Unes vistes espectaculars.

La tornada de la punta Galera l´hem feta al principi igual (no es podia triar), i llavors hem evitat una cresta, i hem baixat a la mar en el costat de la cala Castell, anant a ran de mar una estoneta, per llavors pujar a un collet que fa d´unió entre les cales Castell, Estremer i la punta Galera.

Hem pujat cap al pas de Pescadors novament pero a l´inici del pas ens hem desviat per fer el pas de les estaques ( una altra cosa nova), ja que el veiem factible, pero dir que té la seva dificultat, que té certa perillositat i no li veim cap sentit haguent el pas original tan a prop.

Una vegada a dalt del pas hem fet la tornada a la cala San Vicenç per una altra ruta que hem vist que estava fitada, fent una ruta directa al cotxo.

Un 10 d´excursió i, com diu el meu amic Guapeton: OTRO EXITO DEL SENDERISMO MALLORQUIN.

"Y si se me olvida algo lo comentas tú" Guapeton.

PUNTA DE LA GALERA


arista (de la incertidumbre)




Hoy he ido con Bergant a la punta de la Galera. Salimos de cala San Vicente y bordeando el puig de s´Aguila llegamos al pas des pescadors, bajamos hacia cala Estremer y antes de llegar nos desviamos a la arista ( arista de la "incertidumbre") para llegar hasta el final de la peninsula de punta Galera. Para volver usamos el itinerario a ram de mar por la vertiente de cala Castell. Subimos hacia el pas des pescadors II ( al lado del tradicional) y volvimos a cala san Vicente por el comellar que baja de la zona del penyal roig.
En el pas des pescadors II hay unas clavijas de hierro para facilitar el paso.
En el itinerario de la peninsula de la punta Galera se veian fitas y restos de camino !!! (contrabando?).
En lo alto de la punta de sa Galera pusimos una fita ( no habia nada )...tenemos una primera conquista en tramuntana?

domingo, 22 de febrero de 2009

Balcons de Sa Fosca i Pas de Sa Mata (1ª part)



Sortirem del Oratori de Sant Pere, per agafar el camí que ens portara fins a les Cases de Son Nebot, que surt desprès de botar una tanca i accedir a la Font de Escorca, que brolla amb alegria. En absència temporal den Guapeton, Es Jefe decideix que no volem tocar asfalt mes enllà de lo imprescindible. La temperatura es baixa i convida a marxar a bon pas per escalfar-nos aviat. Arribats al Coll des Romaní tenim ocasió de admirar unes taquetes de neu que resisteixen encara al Puig Major en situacions properes al Pas de Sa Pomera Borda i al Pas Z. El descens fins les cases es ràpid, aprofitant algunes dreceres i les ocasions per fer petar la xerrada. Arribats a les mateixes, una aturada per gaudir de la fresca aigua que vessa del safareig a la que arriba canalitzada des de Sa Font Nova. Una estiradeta mes i en pocs minuts arribem a la Ma-710, que assolim i resseguim uns centenars de metres en direcció a Escorca, fins a les immediacions de una corba a la dreta, moment en el sortirem de la via a l’esquerra, per començar a baixar entre marjades d’oliveres en direcció al Torrent des Gorg Blau. Abans de iniciar el descens es el moment de contemplar la destrossa gegantina que ha suposat l’esllavissament de la muntanyeta de Turixant sobre la carretera que comunica Sòller i Lluc. I pensar que nomes fa tres mesos ens passejàvem tan cofois per les rodalies del accés a la presa del Gorg Blau i l’aqüeducte, mentre trescàvem contents en una jornada que s’havia iniciat a la gran diagonal de Son Nebot ¡¡¡

El renou d’algunes màquines ens acompanya en la còmode baixada fins arribar a una zona planera, just al costat del alzinar. Per continuar amb la tradició raconera, comencen les discrepàncies. Es Jefe diu que per la esquerra; les espumoses Costitx Sisters que per la dreta. Divisió temporal amistosa i aquest cronista segueix la senda marcada la dreta per travessar un portalet i una sitja. Segueix un tiranyet amb tendència a anar cap a la esquerra fins arribar a un punt a on es perd. Just a l’esquerra començarem a baixar per unes restes de camí casi inapreciables. Ja arribats a la vista del torrent, la darrera dificultat es una paret rocosa força inclinada però que permet una baixada segura sempre que no estigui banyada. Una roca de bona mida i un conjunt d’alzines ens reben dins el jac del torrent. Reprenem forces mentre esperem als companys que han optat per l’altre opció, que els ha permès visitar i admirar les restes de l’antiga fabrica d’electricitat de Turixant de Baix.

Reprenem la marxa descendint el jaç eixut del torrent que poc més enllà esdevindrà mític amb la menció de un nom; Sa Fosca. A partir d’aquí es tracta de seguir el millor camí possible. De vegades per el ben mig del torrent, ara per un costat, ara per l’altra, assolim un petit entreforc en el s’incorporen per la esquerra les aigües del Torrent de Cals Reis. Arribats a aquest indret la tendència serà seguir per la vorera esquerra, tot seguint uns febles restes de camí, mals de veure. En aquest punt, les rialleres Costitx Sisters tornen a donar-nos un bon consell i arribats a un punt a on a la dreta del Torrent es veu un a roca en forma de U, amb unes pedres als seus peus, canviem de costat, travessant el torrent que ja comença a portar aigua, amb l’ajut d’un improvisat pont fet amb un tronc. Tenim al davant un pas de no mes enllà tres metres, però que es caracteritza per la seva inclinació i l’absència de presses bones. Es de bon veure la utilitat de les pedres inestables apilades al seu peu, que ens permeten guanyar alçada per superar el compromís amb l’ajut d’un company a la part superior. Mentre alguns anem superant l’entrebanc Es Jefe i alguns dels seus acòlits segueixen el caminoi que es perd poc més enllà. Es a partir d’ara quan guanyem alçada sobre el Torrent i comença’m a gaudir de les panoràmiques que aquestes balconades ens ofereixen. Tenim ocasió de posar esment, els passos son estrets i s’obren vertiginoses caigudes. Les mates de càrritx ens donen una aspre mà i anem superant-ho tira-tira. Un forat al terra i unes pedres magistralment disposades formant un tiranyet inversemblant son dos dels nombrosos detalls que cal apreciar. A la altre costat, Es Jefe destria en unes praderies inclinades que formen Es Cingle des Pi; una possibilitat de pas que mereixeria una visita. Una sitja i les restes de la barraqueta a on els carboners s’aixoplugaven ens indiquen que som al bon camí i al millor lloc per apreciar la serena bellesa de la contrada. Al fons S’Esquerda emmarca el pas cap a S’Entreforc, mentre una cinta de verdor intens marca la frontera entre els cingles i les timbes de Sa Fosca, en les rodalies del Pont Natural. A partir d’aquest moment hem de començar a sortir per la dreta, emprant un revolt que pujarem amb l’ajut d’un parell de grimpades sense problemes. A la part superior apreciem que som a la part baixa d’un cingle coronat per un grup de pin de bones dimensions. En el coll hi ha una paret des de la que tenim una excel·lent visió del recorregut desenvolupat. Penjant del cingle hi ha una heure que va de dalt a baix i una alzina grossa que situada a uns metres per damunt del cingle marca el pas. Aquest s’agafa entre les dues plantes, en una diagonal que en porta a la soca de l’alzina i, girant a l’esquerra, ens porta per una còmode canal fins a la part superior. A pocs metres veiem la aquest dies poc transitada carretera Ma-710. Seguint un camí paral·lel, de vegades mes o manco evident que es va allunyant del asfalt entre marges d’oliveres, pins caiguts i un parell de filferros. La referència es la protuberància que forma S’Esquerda, a la que arribarem en poc temps. Als seus peus s’`hi troben els restes d’Es Porxo Esbucat, amb les seves parets encara dretes i fortes. A la esquerra surt un tiranyet de pocs mes de 50 metres que ens comunica amb una de les entrades mes conegudes a Sa Fosca. Es tracta des Pas des Duro, del qual admirem els seus primers desnivells, equipats amb cordes fixes per tal de facilitar el camí. Refem el camí i supera’m una paret propera a la caseta, que marca una zona coneguda com Ses Terres de S’Esmolar, a on s’obre un coll a on tota la zona del Puig Roig se’ns mostra magnificent. Un camí en baixada amb revolts constants en porta cap el nostre nou destí. Es tracta de Sa Rota den Negre, avui un infern de argelagues i males herbes, que en un temps constituïa una successió de marjades cobertes d’oliveres i que disposava de dues petites construccions per us dels seus conreadors. Amb tendència a anar per la part dreta, a prop de unes alzines anem a la cerca del porxet situat a aquest costat. Hem sentit la veu den Guapeton. Ens espera en companyia d’una rossa i una bruna; s’ha aturat al inici del lloc a on sortirem de la Rota per anar a cercar Es Burgar, just superat el torrent de S'Esmolar. Es moment de fer un aplec, recuperar forces i plantejar decisions.

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Nord
20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (III), Lluís Vallcaneras

CAMINANDO CON JOPELA





Hoy he ido con el GEM a la excursión que habia preparado ese fenómeno conocido como Jopela.
Sigue con ese éxquisito don de gentes y esa cortesia que le caracteriza .
El itinerario fue : Mirador de sa creueta ( des colomer)-sierra des morral-valle de boquer-serra des cavall bernat- paso del porc II-coll Siller-Port Pollensa.
La excursión ha sido muy original , por sitios desconocidos , con un forat extraordinario en la serra del cavall bernat ( no el que todos conociamos...) y con un paso monumental para bajar hacia la zona de cala san vicente.
Si os portais bien, igual os llevo...( se admiten sobornos..)