sábado, 31 de octubre de 2009

Els Raconers acaben a l'Hospital!

En un recorregut per les terres de Formentor en JMallorqui ha patit una caiguda que li ha suposat el no poder continuar pels seus propis medis. Els companys que compartien amb ell la jornada aviat han possat fil a l'agulla i mentre una part li donaven els primer auxilis, els altres han forçat la marxa per arribar a un lloc on han aconseguit contactar telefònicament amb els serveis d'emergència, que tot d'una s'han activat. L'evacuació ha estat realitzada per un helicòpter del 112 amb el recolzament d'una altra unitat de la Guàrdia Civil. Els bombers havien desplaçat un equip per terra amb la col·laboració de Protecció Civil.

A tot el personal del servei del 112, Guàrdia Civil, Bombers, Protecció Civil, al guarda de GAC Formentor, al personal de l'Hospital Comarcal d'Inca, als tripulants de la barca que varen escoltar els nostres crits i varen desplaçarse per donar avís... i a totes i tots els que, d'una manera o altra, han intervingut en les feines de rescat, els nostre testimoni d'agraïment infinit per la seva feina i professionalitat.

En JMallorqui, en la millor companyia, ha iniciat la seva recuperació com es pot veure a les imatges. Mentrestant s'entreten repasant les fotografies que va prendre mentre el rescateven !

jueves, 29 de octubre de 2009

Trou de Fer: El descens imposible










Situado en Isla Reunión en pleno océano Indico, en el archipiélago de las Mascareñas, el Trou de Fer es el único barranco en el mundo de grado 7, la máxima dificultad. Nuestro estimado Toni Sinevè, uno de los miembros más destacados de RACONS, experto montañero y barranquista nos ha facilitado estas imagenes que esperamos os agraden. El último salto lo constituye un cascada en la que el agua se precipita por un cortado de más de 200 metros.


Enhorabona Toni ! Bona feina !

HRP 3ª PARTE 6

6ª Etapa

Refugio de Estós – Refugio de Biadós

1800 metros de ascensión, 2000 de descenso y casi 10 horas de marcha.

Saldremos del refugio por el camino que desciende hacia Benasque, y a los pocos metros nos desviaremos a la derecha por una senda que nos llevará hasta un puente por el que ganaremos la vertiente opuesta del valle, y emprenderemos una corta subida, para después atravesar en dirección al valle de Batisielles, al cual entraremos justo en el idílico rincón donde se encuentra el ibonet de Batisielles, desde donde la agujas de Perramó y las Tucas d’Ixeia se muestran con gran belleza. Dejaremos el camino que asciende hacia el ibón de Perramó y que bordea el ibonet, para tomar el que sube por detrás del pequeño refugio que existe en este lugar y que nos llevará al ibón de Batisielles.

Desde aquí, nuestros pasos se dirigirán hacia el pie de la gran tartera que se cierne bajo la agujas de Perramó, para ganar el siguiente escalón, muy cerca de la vía normal de las agujas. Un último tirón nos llevará hasta la collada de la Plana, donde podremos observar ante nosotros la mole del Posets. El descenso lo haremos en dirección al ibón de Alforches, y desde allí a la cabaña de Llardana. El valle de la Aigüeta de Eriste se abre a nuestros pies y tras él, la mole del Turbón, cima un poco olvidada pero que a mí me trae gratos recuerdos. El refugio Ángel Orús, en apariencia sin gran actividad, se cierne allí, algo más abajo, con su terraza espléndidamente orientada hacia los escarpes del pico d’es Corbets. Yo diría que estamos algo cansados, y aún nos queda un buen trecho. Primero tras seguir en flanqueo, alcanzaremos el camino, que desde el refugio sube al Posets, por la que ahora se ha convertido en su vía normal. Más tarde abandonaremos este camino para seguir en dirección al ibón de Llardaneta, desde donde ya podremos observar la collada de Eriste, y a su izquierda el pico de la Forqueta, al cual presumo que subiré solo, ya que Fernando rechaza mi invitación por las molestias de su rodilla, y con los demás ya no contaba, no están por la labor. Así que una vez en la collada, me desprendo de mi mochila, y sin perder tiempo trepo hacia la cima de la Forqueta. Mientras el resto de colegas se reagrupan en la collada. Son unos escasos 150 metros los que me separan de ellos, pero la sensación de soledad se puede percibir al recorrer con mi vista montañas y valles sin distinguir rastro humano. Una llamada con el Móvil me hace volver a la realidad, unas pocas palabras me hacen sentir la necesidad de seguir. Mis compañeros ya han dejado la collada, sus figuras en forma de puntos diminutos bajan zigzagueando por la tartera en busca de las Granjas de Biadós.

A la altura del desvío de los lagos de Millares doy alcance al resto del grupo, y desde allí bajamos todos juntos hasta el refugio de Biadós.

Posiblemente esta estampa que tenemos frente al refugio, sea de las más idílicas, armoniosas y espectaculares de toda la cadena pirenaica.

Mañana afrontaremos la última etapa de esta salida, las fuerzas en algunos no sobran, en otros son sus rodillas las que fallan. Pero llegaremos, seguro.


Refugio de Estós.........................................................................Valle de Estós, marchando hacia Batisielles


Ibonet de Batisielles, con la aguja de Perramó.......................Y Tucas d'Ixeia


Ibón de Batisielles........................................................................Subiendo a la collada de la Plana.


Collada de la Plana......................................................................Hacia el collado de Eriste


Ibón de Llardaneta, Pico Forqueta y collado de Eriste...........Cerca del collado de Eriste


En la cima de la Forqueta...........................................................Panorámica desde el pico de la Forqueta


Valle de Millares........................................................................Al fondo, el pico de la Forqueta y la collada de Eriste.

Granjas de Biadós ......................................................................Posets y Espadas desde refugio de Biadós.


Refugio de Viadós o Biadós.

miércoles, 28 de octubre de 2009

Pas i cingle de n´Amet

Fa una setmana vaig passar per aquí i la senyalització es trobava ben instalada. Algú que no deu estar d´acord amb la desviació que ens fan fer (supós provisional, per les obres a Bàlitx d´Enmig) va reclamar d´aquesta manera En PMMP en el forat que hi ha baix el cingle de n´Amet

Cova des Secret


En plena pujada!




Aquest passat diumenge dia 25 d´octubre vaig dur als meus amics del GEM a la sortida prevista als cingles de n´Amet.




17 excursionistes que vàrem disfrutar de la ruta: mirador de ses barques, bàlitx d´Avall, coll de Biniamar, cases de Sa Costera, pas del cingle (alguns aprofitaren per fer el darrer capfico de la temporada), cingle de n´Amet, cala ferrera, pas de s´Heura, tanca des bous, Bàlitx d´Amunt i mirador de ses barques, on arribàrem amb fosca.

lunes, 26 de octubre de 2009

Torre de Lluc



Ahir diumenge un parell de raconers i altres atrevits companys, varem anar a un dels llocs més extrems de la nostra estimada Serra, com és la “Torre de Lluc”. Excursió llarga i més llarga tal qual la férem.

Sortida a les 9,15 del Monestir de Lluc, en direcció al Clot d’Albarca, Can Pontico, Son Llobera, pista+ pista, fins a Cosconar i Quarter de Carabiners.

Feta la merescuda mossegada i beguda a la font des Poll, iniciem la part més feixuga de la jornada: un poc a la mala anem cercant les fites que ens conduiran al senderó empedrat que condueix a la torre.

Quan ja es veu el “Morro de Bordils”, poc abans d’arribar als passos tortuosos que obligatòriament que condueixen al Morro de Bordils, ens desviem a ma dreta per anar en direcció a “Cala Codolar”. Ja fora camí, cerquem una cova, que ara no recordo el seu nom, i després baixant per la carritxera i per la banda dreta de la torrentera arribem a Cala Codolar, amb un “banyito” inclòs.

Ara comença la intensa pujada per un pas un poc aeri, sense massa dificultat, i per terreny càrstic, tira-tira, arribem a la Torre de Lluc, que s’aprecia més esbucada que en anteriors visites.

La tornada per la ruta habitual (única), sense complicacions, fins al Quarter de Carabiners. Son les 4,20 hores, queden poc més de dues hores de llum, i alguns que estan un poc tocats físicament, no volen ni sentir a parlar de baixar pel Torrent de Boverons i remuntar el Torrent de Lluc. En Lluis i jo, decidim fer aquesta tornada alternativa i els altres continuen per pista.

La baixada per Boverons la fem “intensa” (hem empleat 30 minuts des de Carabiners), un poc al límit i amb un cert perill de caure entre el càrstic (realment, hi va haver caiguda, per sort sense conseqüències).

Ja al llit del torrent de Lluc, remuntada a tota màquina, per evitar la foscor ... pas de sa mata ... i enllaç amb el Clot d’Albarca i ja amb fosca total, arribada a Lluc, a les 7,00 hores.

26,700 km.

PD: Els companys ens classifiquen de “masoquistes” i no entenen la nostra intensa afició per caminar per aquests llocs.