lunes, 28 de febrero de 2011

Morterets i altres coses...

 Morteret de la Balma des Burgar, el ùnic dels dos esmentats localitzats

Conjunt de vora 20 morterets de la Balma de Ses Farines, veieu el seu tamany
El petit rotlo situat a la part central es el que queda de la fornal de reducció. Les pedres situades al davant, formen part d'una pareteta construida per engrandir la superficie plana per treballar.

domingo, 27 de febrero de 2011

Balma Serra de Ses Farines











De forma no planejada ens constituïm en escamot d’exploració arqueològica-metal·lúrgica i ens dirigim a Sa Serra de Ses Farines.  Cotxe a Escorca, trobada i xerrada distesa amb la gent de Doble Vuit... i cames ajudeu-me cap Es Camí des Burgar. El primer objectiu del diu ho tenim a Sa Balma des Burgar devora la qual hem passat en infinitats d’ocasions sense fer-hi massa cas. Ajudats per una topografia cerquem el que queda del que anomenen morterets, emprats per capolar la matèria primera per obtenir el coure. Descobrirem que el nostra major enemic es l’acumulació de material orgànic d’origen caprí, forma arrodonida, color obscur i olor marcada (es a dir merda de cabra). En Paw, fa la descoberta. Una depressió brunyida en la pedra viva de dimensions reduïdes. Poca cosa. Però més que a bastament per esperonar-nos en lo que constitueix l’objectiu principal: la cobejada i esquiva Balma de Ses Farines.  Arribem a la llera del Torrent de Lluc per sortir-ne tot d’una i enfilar-nos per Boverons, en direcció cap a la vall que tanquen Es Quarter de Carabiners i Es Puig Roig. Som beneficiaris d’aquest avenç de la primavera i ens desfem de roba mentre mirem de cua d’ull els espadats, rellars i esquetjars del roquissar de  la vessant sud-est de la Serra, cercant tot enfony visible. Algunes de les nostres pitjors experiències muntanyenques han tingut lloc a aquestes rodalies  de bellesa espectacular i agrest. Seguim les instruccions rebudes i ens dirigim cap al quarter de carabiners seguint el torrentet  que neix a la Font del Poll. Girem a l’esquerra per anar a guanyar una zona molt plana que ens permet començar a pujar cap a la Serra per la vessant nord per una ampla canal enrajolada de càrritx. Una paret corre a la nostra dreta en direcció cap a Es Cap den Povores, mentre Sa Coma de Ses Cases s’empenyala en la seva carrera cap el Torrent de Pareis. La Torre de Son Palou o de Tuent es retalla llunyana.  Davant hi ha una successió de gran lloses inclinades que ens porten cap a un coll en el que guarda l’entrada un quer monolític de grans dimensions. Arribats al collet, girem per fer el cim que tenim a tocar de ma i, des de aquesta privilegiada situació,  examinar el terreny a explorar. El més alt de la Serra de Ses Farines es al davant nostre marcant la direcció de tota la serralada cap a la timba del Entreforc. Desprès de rellegir la descripció, identificar un parell de possibilitats i rumiar-nos-ho una estona partim a la cerca . Vint i un minuts més tard, en Paw s’exclama. “Aquí, aquí... ja l’hem trobat !”  El que anava davant ha passat a just dues passes i n’hi s’ha adonat. Gracies, Paw per la teva vista privilegiada! Dins un petit circ rocós, compareix la minúscula balma a la que identifiquem per la única fotografia de la que disposem. Amb l’ajut de la topografia identifiquem i netegem els morterets que estan situats a l’esquerra, en una pedra que amb mostres clares d’haver estat rebaixada per aplanar-la. Ara surt un, després un altre... i així fins contar pràcticament una vintena. Ara ens dirigim cap al element més impactant de la balma. A la part interior més plana es situa lo que s’ha identificat com les restes molt desfetes d’una fornal de reducció per fondre i obtenir coure. Veiem un rotllo de pedres de forma vagament circular i vora mig metre de diàmetre. El seu interior esta cobert per complet de les restes de la presencia de cabres. Al exterior les herbes creixen bones. Donant un tomb per el petit recinte, veiem el que els seus descobridors varen identificar com les escòries procedents del procés de elaboració, uns pedrolins petits i obscurs amb aspecte vitri, escampats entre cebes de muntanya, càrritx i un parell de mates. Asseguts al fons de la petita balma veiem per el únic espai obert el Tomir i, com llunyans testimonis de l’activitat humana, les cases de Son Massip i Ses Tosses, relativament prop de S’Aram, al Clot D’Albarca, el més proper lloc localitzat a on existeixen pedres amb contingut metàl·lic suficient. Les raons que varen portar als humans fa vora 3000 anys a amagar-se dins aquest indret per elaborar el primer metall que l’home va dominar havien de ser molt poderoses ja que les dificultats per proveir i habitar aquest lloc son més que evidents. Un misteri més o una bona mostra de l’esperit emprenedor i bastant caparrut del ser humà, el que més vos roti.

Partim fent la darrera mirada amb un somriure als llavis. Com diu en Paw, no es per tant. Al cap i a fi venim de visitar un Polígon Industrial de la Antigor! Ens dirigim cap al Quarter de Carabiners a on es veu un grupet fent una becaina. Arribats al pati d’armes  el somriure obert de Unamas i JMallorqui ens rebrà sota l’escalfor del Sol. Hi ha presentacions i xerrada sobre les troballes del dia. Ens acomiadem d’un primer grup que va a donar la volta al Puig Roig, mentre acompanyem per la pista a un parell que han decidit abandonar i retirar-se cap a Lluc. Amb ells farem camí fins a la Font del Poll a on aturarem per fer un mos.  Mentre descansem acaronats per la llum i la musica de l’aigua en brollar de la mina i pegar dins la font, pensem en el personatge que acabem de conèixer; En Leonard, una autèntic Masai arribat des de Kenya per formar-se com especialista sanitari a Son Espasses i tornar al seu país a col·laborar en un dispensari. En l’estoneta que ens ha tocat compartir ens ha explicat les seves impressions de Mallorca i un poquet de la seva vida a Africa. Esta admirat per el paisatge de muntanya, tan diferent al del seu origen. Ens hem acomiadat entre promeses de tornar-nos veure a Masai Mara, el seu país natal. Hakuna matata !
El famós crit de guerra de “Cins minuts !” marca la partida. Hem decidit intentar localitzar Sa Coqueta, una altre balma situada en la part alta del Cingle den Amer, per damunt del Pas de Sa Mata. Fem camí cap a Cosconar i just desprès d’arribar a les parets que marquen la finca, sortim de la gris pista per la dreta per anar baixant entre marges, per agafar un comellar aferrat a una paret que baixa en direcció cap el torrent de Lluc a la esquerra del Torrent den Amer. La baixada la fem de forma relativament còmoda, per la esquerra d’una cresta que ens separa del Torrent.  Ben aviat arribem a un punt en el que el comellar progressa en direcció cap a Es Clot den Marti, a prop de Son Colomí. Decidim passar al altre costat per una llometa en el que es destrien restes de camí. Una desgrimpada interessant en col·loca en altre comellar ple d’oliveres de dimensions i aspecte extraordinari. En Paw ens atraca als nostres cosins els simis i s’enfila ben xalest al ben damunt de la més esponerosa. Anem baixant per un oceà de càrritx que amaga els marges encara presents en la contrada. Els Cingles den Amer ens flanquegen per la esquerra mentre anem perden alçada i la nostra mirada intenta destriar la ubicació de diminuta Coqueta sense èxit. Quan ja tenim a la vista Ses Covasses al altre costat passem al altre costat de la cresta per anar a cercar el camí des Pas de Sa Mata. En fer-ho tenim la sorpresa de descobrir unes pedres col·locades que marquen un pas evident. Deures pendents. Per un temps anem als peus dels Cingles den Amer en direcció al Clot d’Albarca fins adonar-nos que avui no trobarem Sa Coqueta. Casi millor, deures pendents per una propera sortida. Arribem al camí des Pas de Sa Mata i ens dirigim cap a la baixada al Torrent de Lluc. Arribats a la llera, la meitat mallorquina de les bessones rosses costitxeres, ens proposa sortir per l’esquerra just davant la desembocadura del Torrent den Amer i pujar fins el camí des Burgar sense necessitat de baixar en direcció cap a l’Entreforc. Camí nou i recorregut elegant que diria Guapeton. La presencia de fites ens guia, desprès d’unes primeres grimpades exigents, per un comellar en el que es veuen restes d’activitat carbonera. Poc a poc el cansament i el fosquet ens atrapen mentre la llum es va difuminant darrera Els Castellots. Arribem al camí i iniciem la lenta tornada cap a la carretera Ma-710 a ritme, amb poques aturades, satisfets i amb el cos i les cames atupades. Com gairebé sempre, un altre èxit del senderisme meta-arqueologic mallorquí !

Bones noves telefòniques. Totes les raconeres i raconers escampats avui per Tramuntana en no menys de quatre grups, del Port de Fornalutx al Torrent de Mortitx, han tocat mare sans i ben esclovellats.  Els fars del cotxes il·luminen la carretera que porta al Sud. Recorden el ulls seriosos i profunds den Leonard mentre m’explicava les malalties amb les que lluita a diari en el seu país. Algunes trivials, d’altres terribles, totes perilloses en una regió amb pocs recursos. Ja es ben curiós que el dia en que ens hem retrobat amb algunes de les més antigues restes de presencia humana a la Serra i a Mallorca, algú vingut del bressol de la nostra espècie, d’allà a on varem sortir fa devers 70.000 anys, hagi estat testimoni casual. De ben segur que, a la seva tornada,  els seus amics es compixaran de riure quant els hi conti que el gran problema sanitari dels blanquets es pagar o no l’aparcament del enorme hospital que s’han construït i no saben com posar en marxa.
 I de ben segur que els esforçats obrers metal·lúrgics de la Balma de Ses Farines pensarien el mateix !  

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:40 Hora Final = 19:00

Referències
Mascaro-Pasarius, lámina 1W
Mapa Alpina Tramontana N
ENDINS, 27-2005, D. Ramis et alter

Cova de Sa Butxaca - Pas de Na Beleta (Mortitx)



Ayer sábado, 26 de febrero de 2011, se pudo llegar al lugar que parece llamarse “Cova de Sa Butxaca”, aunque sólo lo lograron 2 de los 4 que lo intentaron.

UBICACIÓN: Esta cavidad está en la parte superior izquierda (mirando al mar) del Torrent Fondo de Mortitx, a unos 200 metros sobre el mar.

Su inicio, tras haber llegado al punto donde normalmente comienza la parte deportiva del torrente, es por dicha parte izquierda, que desde el mismo principio es un terreno muy ‘cárstico’ (a igual que al otro lado del torrente). Rápidamente se coge altura sobre el lecho del torrente y la sensación de “patio” se nota. Las vistas igualmente van aumentando en espectacularidad.

PAS DE NA BELETA: El recorrido es una “sucesión” de pasos (puntos críticos), que se van encontrando; pero hay uno que es CLAVE para seguir; lo hemos bautizado como PAS DE NA BELETA. Este nombre lo es bien merecido en honor a una mujer (na Bel) valiente que lo pasó sin cuerdas hace unos meses, en compañía del “Sineuer” (el crac de toda esta historia). EL PASO NO ESTÁ EQUIPADO: Se han puesto unas clavijas “provisionales” en este lugar, espantoso, pues aunque hay presas, debemos recorrer 5 metros eternos sobre el vacío. No hay otra opción, al parecer.

Luego, sigue la repisa hasta que desaparece ... En este punto, se produjo el primer abandono (un servidor) y me quedé sólo en dicha repisa durante casi 3 horas. Los 3 siguieron, a partir de ahora bajando unos 50 metros por una estrecha y pronunciada “canal”, siendo necesarias 2 cuerdas. En este punto, se produce el segundo abandono y siguen los únicos que podían seguir: en Toni “Sinever” y en Joan “Trepador”.

ÚLTIMO TRAMO (mirando al mar): Tras pasar la “esquina” del miedo, según han contado, es una pared que debe ser equipada, o en caso contrario el riesgo de accidente [mortal] es muy importante (se la jugaron, especialmente a la bajada).

En DROPBOX (raconstramuntana@gmail.com) podréis descargar 75 fotografías del recorrido.

Algunas fotografías son espeluznantes y casi todas impresionantes.






















lunes, 21 de febrero de 2011

Tià, pou, Pau





S´ESPINAL











Atendiendo la sugerencia de Correcamins, fuimos a la zona del torrent de s´Espinal...
ya nos explicará Miguel Angel el origen del topónimo ... viene de espina? , massa foraster me pareix...
El trabajo con la piedra ( caminos, canaletas, puentes, pozos...) en la zona de Son Colom y Son Colomi es digno de admiración .
El rincón cercano al torrent de Lluc (clot del Pastor o algo asi pone en el mapa, y que comunica mediante un elegante camino con Son Colomi) es un lugar encantador.
Para volver a subir a las casas de Escorca empezamos sin camino ( excepto Victoriano que siempre va por un camino claro...) . Al llegar a un pinar umbrio empezamos a coger una senda que se convierte en un camino marcado y nos deja en la parte trasera de las casas. Un poco antes nos topamos con la cova de s´aigo.

domingo, 20 de febrero de 2011

Torrent i Avenc de S'Espinal













Seguim el camí vell de Sóller a Lluc sortint del Restaurant i Ses Cases d’Escorca a la cerca de la Font de S’Espinal . Unes parets seques, que ens separen de S’Era d’Escorca son un indicador de la proximitat de l’ull de la Font, situada a la vora del Porxo de Sa Tanca. Seguim el jaç del torrent en direcció cap el Clot d’Aubarca. Un canaleta feta de teules ens acompanya una bona part del recorregut. La primera imatge a recordar ens l’ofereix una paret aixecada per suportar la canalització en un lloc ombrós presidit per una alzina gegantina, la primera de les moltes que contemplarem avui. Anem superant els salts sense massa més problemes. No hi ha gaire aigua i anem superant els bots i els tobogans amb res més enllà que la elemental precaució per evitar llenegades i baticulades. Una zona plana i poc complicada, en el que el torrent travessa un paret per un portell ens convida a fer una berenada distesa al sol. Hi ha temps i oportunitat per comentar el reptes i incerteses del nou mon digital i arribar a algunes conclusions i decisions.
En tornar a arrancar es temps de treure de la motxilla arnesos, mosquetons i cordes. Ha començat la part esportiva del Torrent, encara que tots el bots son evitables. El assenyat Sebastià el supera per l’esquerra i ens contempla ben aviat des de el fons d’aquest bot de quelcom més de 7 metres mentre emprem una alzina amorosament tombada per fixar-nos. Uns amb gracia, d’altres amb precaució tots amb èxit amb l’ajut d’una corda de color de rosa. El intent de continuar la esportiva baixada s’estronca en veure que els següent gorg esta ple d’aigua i no porten equipament adient. Decidim sortir per la dreta i arribem a un circ amb petites restes de parets sota els cingles. Comença’m a descendir per la dreta seguint un caminoi entre alguns exemplars d’ullastres de extraordinàries dimensions i bellesa. Alguns tenen part de la soca cremada, record d’incendis no molts llunyans. El circ esdevé comellar que ens porta de nou cap al jaç del torrent, una vegada superada la part més abrupta del mateix. Una paret de partió talla de nou la llera, conformant un portell a la ombra de més ullastres que presagien els propers bancals d’oliveres. Un poc més endavant trobem el Avenc des Torrent a ma esquerra. Un xap estret de grans dimensions situat sobre un sòcol que dona accés a la seva obscura boca, en la que una heura i un llorer mostres fulles de verd intens. Alguns ja tenen ganes de ficar-s’hi dins els seus 28 metres de fondal, però ho deixaran per millor ocasió.
Ha arribat el moment de abandonar el torrent per la dreta després de deixar enrera Es Sementer de Sa Vessa pegant a un conjunt de marges, camins i ponts enmig d’oliverars que ens situen prop de les cases de Son Colom i Son Colomí. El camí passa per damunt un pontet per passar a l’esquerra del torrent per proporcionar-nos una visió esplèndida de Son Colom i la seva redona era, mentre Ses Tosses i el seu mirador coronen una colina coberta d’alzinar. Sortim cap a la esquerra seguint una canaleta de teules coberta amb pedres planes que porta l’aigua de la llunyana Font Sorda fins a un aljub veïnat de Son Colomí.  La visió panoràmica que abasta des de Es Tomir passant per Montibudell i amb tota la murada del massís del Puig Roig es menjar dels Deus per les nostres animés. Voregem uns camps de conreu de call vermell fins arribar al Torrent de Son Colomí que discorre tancat entre parets en direcció al Torrent d’Albarca o de Lluc. Agafem un senderoi que esdevé camí ample i que voreja per la dreta unes penyes de formes capritxoses que pren el nom de Morro d’en Brucó. El entorn ens ple de exemples dels treballs sense fi que generació rere generació han desenvolupat per aconseguir arrabassar alguna cosa que els mantingues vius a aquests roquissar grisos. Marges, parets, galeres, portes, camins, ... tot el catàleg de construccions que pugueu imaginar fetes a partir de la pedra. Sense adonar-nos donem una volta a una punta mentre seguim la pista i comencem a baixar cap Es Clot des Pastor. Una barraca de la que sols queden les gruixudes parets i esmicolades teules en dona la benvinguda. Una bassa darrera, als peus d’una penya, vessa de tanta aigua com ha recollit. Enmig del sementer una construcció redona amb un poal i una corda al capdamunt ens crida l’atenció. Es tracta d’un pou del que, una vegada poalejada,  aconseguim una fresca i saborosa aigua. Aquesta acompanya el dinar, que farem a pesar de l’oposició den Guapeton. A misses dites arriba la celebració. El Coyote ha fet anys i toca cantar i bufar. Un fidel mosquetó es un excel·lent company per representar l’edat del interessat. Ell ja ha arribat i els altres li anem darrera, uns més prop altre més enfora.
Comminats, ens aixequem per iniciar el retorn. Seguim el camí fins el comellar del costat, prou conegut per suposar la via de sortida del Torrent de Lluc desprès de superar Es Pas de Sa Mata. Sense perdre alçada en dirigim al coll situat al costat de Sa Vessa, al que arribem per admirar la seva redona Era, testimoni de una activitat de conreu de cereals mal d’imaginar avui en dia.  A partir d’ara a patir. S’ha de remuntar un comellar ple de pedres i males mates, en el que es distingeixen en ocasions alguns restes de camí i mitja dotzena de fites mig desfetes i que ens menen xino xano cap a S’Ullastre den Ferrer, un espès pinar situat als peus de uns cingles de bona mida. Arribats als pins una derruïda construcció ens dona la benvinguda abans de girar a la dreta i superant una paret mig enrunada caminar prop dels cingles fins arribar a un camí que puja fent revolts. A un d’aquest ens aturem per esperar als que venen més endarrerits, mentrestant admirem la Serra de Ses Farines, el seu maleït forat i intentem esbrinar la ubicació d’una balma que ens porta de cap ja fa estona.
Ja només queda desfer camí fins a Ses Cases d’Escorca enganxant amb la pista que baixa per aquest racons, cadascun al seu ritme i com li rota, desprès d’intentar que l’andròmina del GPS del Jefe ens porti cap a S’Avenc de S’Aigua.  
Arribats al punt inicial, pensem que no hem de partir sense localitzar l’avenc d’Escorca. Una gestió den Toni Sineue dona uns resultats insospitats. Una anima caritativa ens facilita les claus per accedir a l’església de Sant Pere d’Escorca. Admirats accedim al seu humil i senzill interior d’una construcció que va ser la primera església de Escorca i una de les primeres de Mallorca desprès de la vinguda del Rei En Jaume. Es tracta d’un exemplar magnífic i ben conservat de lo que s’anomenen esglésies de repoblació, construïdes al segle XIII per fixar, donar consol i aixopluc als pobladors d’aquestes difícils, llunyanes i perilloses terres. Encara no fa tants d’anys que, per Sant Pere, una taula parada amb queviures i bon vi, rebia a tothom que volia atracar-se a aquest lloc màgic i encisador.
Aquest premi insospitat ens esperona per anar a cercar S’Avenc. Com sempre no fem cas de les bones indicacions i tresquem amunt i baix fins que, qui si no, en Guapeton fa la troballa. A pocs metres del cami vell de Lluc a on esta la Font de S’Espinal hi trobam aquest grandiós avenc de boca ampla i més de 30 metres de fondal. El terra dels costats esta cobert de heures i falgueres entre la que destaca la llengua de cero.
De tornada cap a ciutat, el cos cansat para orella a les converses sobre els plans per l’estiu que ha de venir, mentre dins el cap dona voltes la rondalla que En Toni ha contat per explicar la formació del Avenc de S’Espinal.  La befa i manca de respecte que uns pagesos que batien blat a l’era aveïnada varen fer d’un capella que portava les santes formes al demanar-lis d’agenollar-se, va obrir un pou sense fons al qual es varen precipitar. El seu desencert els va condemnar a estimbar-se i condemnar-se per sempre més. Una cosa ens separa d’aquells desafortunats, dues ens apropen. A diferencia d’ells, som respectuosos amb les lleis (divines i humanes). Al igual que aquells condemnats, sabem que les lleis son com les teranyines; deixen passar lliurament les mosques grans i atrapen les petites i, sobretot, estimem la terra que les nostres cames i suors ens permeten conèixer, respectar i gaudir sense més premi que un bon esbraonament, qualque cop, alguna tombada de peu i moltes, moltíssimes, divertides histories en la millor companyia.    

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:00

Referències
El Torrent de la Font de S’Espinal, ENDINS 25,Trias & Santandreu

PD.- Enhorabona a la FEDERACIÓ BALEAR D’ESPELEOLOGIA per la concessió del PREMI RAMON LLULL 2011 i molt especialment a tots els que d’una manera o una altra han contribuït a traure a la llum, i mai més ben dit, les belleses ocultes per la nostra terra. I es que de vegades,  n’hi ha que l’encerten.