sábado, 31 de marzo de 2012

PAS DES MORRO Y PAS DES RACÓ

Inicio del pas des morro
subiendo el pas des morro
Desde el morro de sa vaca. se ve la crivella.,bajada al murteret, torre de lluc, punta capellans
subida al Turmas
2º rapel del pas des raco
Morro de sa Vaca y el Turmas


Desde la playa de sa Calobra iniciamos la subida casi vertical por el pas des Morro. Muchas presas y roca buena , no obstante utilizamos cuerda y el puño (Jumar) de seguridad. Con una cuerda cerca se te quita el miedo. El que lo pasa peor es el que sube primero a poner la cuerda...


Después vamos al coll des Bancalet. De ahi iniciamos una subida ligera hasta el Morro de sa Vaca. Vuelta al collado para comer.

Iniciamos la marcha postpandrial subiendo por fitas hacia el Turmas ( o Tormas) que nos va quedando a la derecha, . Llegamos a un replano con pinos y de ahi a la derecha se inicia el ascenso hacia la injustamente menospreciada cima del Turmas .

Despues bajamos para hacer el pas des Racó. Un gran arbol muerto nos sirve de referencia. El paso consiste en dos rapeles de unos 30 m. Nuestro amigo Victoriano dado que no tiene experiencia en rapelar baja asegurado haciendo sacopatating.

Resumen:
- 2 pasos de cuerda
- 2 cimas con grandes vistas
-13 participantes
- 0 bajas.

martes, 27 de marzo de 2012

Pas des forat-serra na rius



PAS DES FORAT-SERRA NA RIUS

http://vimeo.com/39254877
Involves Coyote.

            CINEMA DE MONTAÑA

   BANFF MOUNTAIN FILM FESTIVAL WORLD TOUR


   Domingo 15 de abril en lloseta
   Hora 18.30 precio 10 €
   Reservas:971 51 44 52-www.teatrelloseta.com

lunes, 26 de marzo de 2012

Cinc pasos al Més Alt de Mallorca















Aparcats a la plataforma del funicular, pugem fins al Coll des Porxo Esbucat per agafar el Camí dels Cingles. S’Alzina Fumadora encara plora la perduà d’un dels seus cimals a l’ombra de les carenes de la Serra de S’Almangra. Sa Coma Fosca mostra clapes de neu a la obaga situada als peus de les antenes, mentre el sentinella des Morro den Pelut ens desafia sota la llum prima d’aquesta just estrenada primavera. Sa Font Subauma es la única ocasió de proveïment de líquid i l’aprofitem amb companyia d’un berenar a tota pressa. Els presagis son de dia gros i no convé badar fent-se ses piules. Reprenem marxa pel Camí dels Cingles, deixant a la dreta la pista que baixa cap a Bini Gran. Poc abans d’un gran quer que esta situat al costat esquerre de la pista, ens sortim per iniciar la pujada en direcció a un conjunt de pins situat als peus dels cingles, just abans d’un extens xaragall. La desaparició dels vegetals palesen la progressió en alçada. Primer se’n van les argelagues, poc desprès les aritges, seguides del càrritx i acabar amb els coixinets de monja. Ara hem assolit la part inferior d’una rosseguera que travessem en diagonal ascendent dreta, per anar a cercar un petit promontori. Terreny esmicolat, d’aquells de dues passes per amunt, una i mitja per avall. La vall de Binis es va obrint a la llum, mentre un tractor traça solcs vermells enmig del fumeral d’una cremada de rostolls. Les llunyanes torres de Sa Mola de Tuent i Sa Torre des Forat vigilen les aigües turquesa de Cala Tuent. Darrera el nasset que hem superat, tornem a pujar per assolir dos bocinets de paret, una rere l’altra, lo que queda de les partions de Binis i Es Colls. Ara girem cap a l’esquerra per endinsar-nos dins una canal que pica fort per amunt. Ja ens ha vingut bé la conversa sobre religió i sexe que hem tingut en la pujada, ja que ara la cosa va de creure en el Totpoderós i posar-hi dallonses. Després d’un parell d’esglaons gegantins toca fer una curta travessia esquerra-dreta, per enfilar-se per una estreta canal amb contats punts de fixació,  mentre el terreny esmicolat es desfà i projecta pedretes i pedrolins sobre els de darrera. Enganxats a un parell de càrritxs esquifits anem fent cua per superar l’embut de sortida en aquest terreny que és desintegra just el miris. Mentre anem pujant ben juntets per evitar accidents, de cua d’ull a l’esquerra s’endevina Es Forat, cap el que ens dirigim mes de grapes que drets. El esplèndid portal que s’obri en la roca faria enveja al d’algunes cases senyorials botifleres. L’arc es assaltat per els més atrevits; PMMP, Coyote i Toni Sinever, per immortalitzar-se retallats contra  Es Coll dels Cards Colers i la Torre de Na Seca. Algú destaca un petit foradí obert a la pedra i que recorda la silueta de la illa de Mallorca a una escala més reduïda i accessible que el famós Forat de Mallorca, situat al peus del Castell del Rei. Encara queda una estoneta de pujada i no cal despistar-se gaire car la barrina no esta feta.  De mica en mica els màstils del Puig Major trauen el cap, mentre el llom de Es Penyal des Migdia s’endevina a Ponent. Girem cap a Llevant per dirigir-nos cap al mugró des Morro den Pelut en progressió constant per un pedregar inhòspit, pobre i gris en el que costa imaginar que es pogués bastir la mai localitzada i mítica Ermita de Sant Salvador, desapareguda en la boira de la memòria i l’oblit. Dues grimpades i ja hi som al replanet que acompanya el vèrtex des Pelut. Atalaia prodigiosa sobre Sa Coma Fosca, en la que progressen dificultosament alguns en demanda de Es Corredor Nord, enmig de la neu tacada i endurida. Al peus de les marcianes instal·lacions militars es veuen les restes de les cases de neu i el camí que les comunicava amb Es Coll des Penyal des Migdia, sepultades per tones de runa i desídia. Al altre costat, la visió de la costa de Sóller a Pollença just demostra l’encert dels Germans Sastre en la seva denominació de la Costa de les Meravelles. No cal afegir res més. Després de la suor i l’esforç, silenci i gaudi son dos paraules que conjuguen be.
Amb recança abandonem aquest cim per baixar cap a la sortida de Sa Coma Fosca i, des de aquest punt, fins a la carretera militar. L’asfalt en mena fins al cim principal, enmig d’una inversemblant quantitat de neu que es va fonent de mica en mica. El cim secundari ens acull per fer la gran aturada per alimentar-nos.  Arrecerats disposem d’una balconada privilegiada des de la Badia de Pollença fins a les torres de S’Alcadena i el Castell d’Alaró, amb tots els cims de la part Central de Tramuntana a tocar de ma.   
La carena que ens porta fins al pas de Sa Pomera Borda es estreta, plena de bots, encletxes, rellars i esquetllars. A la dreta queda Es Puig de Ses Vinyes, al altre costat de la Vall de Turixant.  Anem perdent alçada fins arribar a un comellar estret i empinat en el que un cable prim i relliscós ens permet superar aquesta primera desgrimpada. Cadascun al seu estil, amb més o menys traça, elegants com ballarines uns, més a prop de un sac de patates mal tancat altres, baixem aquesta primera part fins que ens atraquem a la estreta canal a on el exemplar de  Sorbus Aria  que li dona nom balisa el Pas. Una corda blau llampant de poalejar fermada a un clau mig rovellat ajuda a superar aquest darrer ressalt. Algunes cançons per espassar els nirvis han posat el rerefons sonor. La imatge inversemblant de un enorme voltor ens ha passat i repassat varies vegades a pocs metres d’alçada encuriosit i qui sap si esperant menjar fresc, ha posat dels nirvis a més de un. En quins trulls en veiem pel nostre mal cap ! diuen uns, Ronya per gratar, esbomben els altres !
A tota pastilla assolim un collet a on podrien descendir a l’esquerra cap a Sa Coma des Ribell i enllaçar amb el Camí dels Cingles, però, pots pensar !, això seria trivial i podria ferir greument l’amor propi dels mascles alfa. Com xotets de cordeta ens porten cap a cadascun dels tres ressalts que constitueixen els esglaons que porten cap Es Coll des Porxo Esbucat. Delicat el primer, amb unes plaques amb molta mala llet, bonic el segon i senzill el tercer que fa que peguem dins el Camí que enmig de runes de lo que alguns qualifiquen com construccions megalítiques, en porta cap al punt de sortida.  Allà ni ha un parell que encara sembla que no han tingut a bastament i es posen cap per avall. Deu ser la alegria contagiosa que el bon temps primaveral i la esportiva jornada ens ha regalat. Cinc passos, cinc, que es diu aviat.
La darrera bogeria de la jornada ens ha portat als peus dels Castellots. En tant que un parell van amunt i avall com mosteles remogudes, m’assec damunt un penyal per admirar el recorregut de la jornada. Les giragonses de la carretera  de Sa Calobra anant a un costat i l’altre per guanyar espai destaquen en la part baixa de Es Cingle Verd i Es Replà de Sa Neu. La vista ressegueix el recorregut per Es Més Alt de Mallorca de la jornada. En el llibre del Gènesis, es narra la visió que va tenir el patriarca Jacob. Va somiar amb una escala recolzada a terra que tocava el cel, ple de llum,  mentre els Àngels de Déu  Nostre Senyor pujaven i baixaven per ella. La escala de Jacob li diuen. Avui, en algun moment, quan les forces defallien, quan la boca s’assecava, quan la fredor de la pedra penetrava l’anima, hem tingut una ma, un bon consell, un téntol, un somriure confiat, una glosa de picat... No son àngels (no crec que aquest portin unes samarretes tant cridaneres i capells tant peculiars) però, forma dubte, no trobareu millor companyia ni davall les pedres !  

Cova des Cingles. Davall la vertical de Sa Crivella


Ja fa temps que el meu amic Miquel Àngel em va dir que en Manel Bover havia fet el pas de sa crivella venguent del cingle del Càrritx, i passant per damunt de la cova des Cingles. Que aquest fet es va produir l´any 85! I que havia una foto que ho demostrava. Que algún dia sortiría a la llum aquesta foto. El fet es que d´aquest fenòmen te pots esperar de tot.
Au idò aquí teniu la demostració pels incrèduls:

http://www.toponimiamallorca.net/

Vos pas una foto com a recordatori de la cova des Cingles davall Sa crivella. Tots tendreu més fotos per comparar.
PD. Quan en Toni Sineuer ho sàpiga........

martes, 20 de marzo de 2012

TRAMUNTANA

http://Vimeo.com/38836851

Torre de Lluc

https://skydrive.live.com/redir.aspx?cid=ee470ea4945c5215&resid=EE470EA4945C5215!134&parid=EE470EA4945C5215!103&authkey=!AFbLXBP6i2MZkew

Fotos de la Torre de Lluc

domingo, 18 de marzo de 2012

Cingle de Bufaranyes, imatges i apunts

 Puig de Sa Cova dels Morts i Cingle de Ses Bufaranyes des de Coll de L'Homo
 Baixant cap al primer coll, desprès de girar cap a l'esquerra en la rosseguera al peus del Coll de L'Homo
 Visió de la zona de Ses Fonts Salades (??) des de Primer Coll
Diagonal per assolir la zona propera al Pas de Ses Bufaranyes
Paw al inici del Pas de Ses Bufaranyes
 Vista retrospectiva cap a Ses Antenes, Pas de Ses Bufaranyes a l'extrem dret
 Coval darrera el Coll al costat del Forat
 Inici possible Pas cap a la Mar des de Es Coval
Paw al Forat veinat del Collet que dona pas al Coval
Raconers al Forat
Visió des de el Coll que tanca Es Cingle de Ses Bufaranyes, als peus del Puig de Sa Cova dels Morts
 Terreny sobre Sa Font de Sa Gavina, amb vista sobre Sa Serra des Cavall Bernat i Sa Cova de L'Aragones
En diagonal per accedir a la primera repissa abans del Pas
En travessia per descendir desprès i anar a cercar l'inici de la canal de sortida
 Pas Final per pujar a S'Explanada al costat de Es Forat. Tres en un; empinat, emputat i exposat !

La descripció completa i detallada del recorregut la podreu trobar al BLOG de EMILIO ALONSO. Graciès Emilio ! 




Cala Codolar - Torre de Lluc

Si algún loco quedara aún que creyera que “las montañas son la morada de los dioses”, seguro que iría de vez en cuando al “Morro de Bordils” (costa de Escorca - Isla de Mallorca), lugar donde quedan los restos de la conocida “Torre de Lluc”. Probablemente, antes pasaría por “Cala Codolar”, lugar donde contemplaría bellos endemismos. Acaso antes se introduciría unos minutos en la escondida “Cova de ses Freixures”, que quizás fue una antigua puerta de acceso a dicha morada. Y es que la zona de influencia del “Puig Roig” parece que tiene una cierta magia. Al atardecer, agotado ya, quizás podría ver la salida de estos dioses, para saludar al sol poniente y escuchar el silencio, mientras, tras nueve horas de intensa marcha, sube el “Camí des Burgar”, cavilando sobre todo lo intensamente vivido. Un día después, mientras poco a poco se desvanecen sus agujetas, sólo quedaría un buen recuerdo.

RUTA: Sortida 9,40 horas del restaurant d’Escorca > Camí des Burgar > Torrent de Boverons > Quarter Carabiners > Torrent des Ferrerets > Cova ses Freixures > Cala Codolar > Pas de pujada a la Torre > Torre de Lluc > Baixada a Cala Mitjana o Cala Porxo (descarregador) i tornada per la mateixa ruta. Arribada a las 19,00 horas, quasi de nit.