sábado, 30 de noviembre de 2013

Puig de Massanella - neu i fred

Dissabte tocava neu.

El Puig de Masssanella era l’objectiu i valgut la pena.
A partir de les cases de neu del Galileu -cota 1000- havia uns 10 cm de neu, i a dalt del Massanella uns 20 cm.

Com no podia ser d’altre forma, hem pujat al Puig de Massanella per una -via no habitual- com és el -Pas des forat-.

Pas des forat: A les immediacions del pas el terreny és vertical, estem a prop del precipici. Degut a que la neu estava un poc “gelada” alguns “estem preocupats” mirant les conseqüències d’una patinada, per lo qual, inclús el “¨coixinet de monja i l’aritja endèmica” són bones opcions per aferrar-se.

Dins el forat ja no “tenim pati”, però patim de valent per remuntar-lo. Està gelat el seu interior. Un cop superada la xemeneia del forat, i a dalt de l’aresta, el paisatge es torna totalment impressionant. Neu i nevant, boira i fred. La neu gelada i deformada pel vent, presenta curioses i precioses formes. Però al cim hi estem només per fer la foto de rigor i tot d’una baixem en direcció a Ses Bassetes, pel Coll de n’Argentó i finalment, Coll des Prat.

Després tot serà foc, fum, hidro-miel i altres líquids calents, baix la balma, tot per intentar passar un poc el fred que se’ns ha instal•lat dins el cos.
.

miércoles, 27 de noviembre de 2013

Histories d'Almallutx

Posible Comellar Font des Poll?
Part Oriental del Embasament
La previsió meteorològica en convida a ser prudents i optem per fer una volta al perímetre de les aigües del embassament del Gorg Blau per intentar localitzar la situació del recentment descobert jaciment arqueòlogic de primera magnitud de un poblat islàmic habitat en l’etapa a seguir de la conquesta i que fou, sembla, un dels darrers nuclis de resistència desesperada del antics pobladors de Mallorca.

Fem les primeres passes en direcció cap al mur de tancament de la pressa, per baixar cap a la lamina d’aigua i seguir el contorn. En una caleta ens sorprèn l’aigua que baixa riallera per una canal que baixa de Sa Planella i que esta presidida per un parell de cirerers de pastor de bona mida. Per la seva ubicació podria ser la Font des Poll, que apagava la set de Ses Cases de S’Estret encara que el Pare Bartomeu Roig a la seva esplèndida obra “Les Fonts del Terme de Lluc i els seus Itineraris” indica que va ser enterrada per l’embassament. Demanem ajuda als lectors per tal d’esbrinar el nom.

Santuari superior amb columna 
Continuem evitant un esperó que ens impedeix continuar vorera l’aigua pujant per un comellar en el que neix un altre torrentó d’un albelló sota unes roques. Avui l’espectacle natural tindrà un marcat component aquàtic. En descendir del comellar ja es destrien les restes del poblat de Almallutx. Aquest jaciment consta de dos grups. Just al altra costat del llac es pot veure una columna que és tot el que queda de un santuari que avui en dia esta sota les aigües de forma permanent. Nosaltres som sota el coster de Es Castellot a una alçada aproximada de 610 m en un conjunt format per un poblat de 11 edificis i dos santuaris, identificables per la seva planta quadrada i les columnes centrals reerigides pels arqueòlegs quan varen ser excavats al anys 60-70. Tota la zona esta defensada per una murada situada a la part més baixa de més de 36 metres de longitud i més de 2 d’alçada, avui en dia impossible de destriar excepte quan l’embassament es pràcticament buit.  

El encant i el magnetisme d’aquest lloc es més que evident i en gaudim mentre recuperem forces tot demanant-nos que podria dur a construir en aquest lloc de difícil accés i amb pocs mitjans de subsistència unes edificacions d’aquestes dimensions.  Segurament aquestes pedres son el origen de algunes de les nombroses llegendes i histories d’aquestes terres. El contrapunt de les aventures (i desventures) des Senyor i JMallorqui per terres de la France no deixa de ser xocant.

Detall de la columna i portell Sud-Oest Santuari Inferior
En tornar a caminar seguim fins a la punta que ens permet veure les cases d’Almallutx i una espècie de cala situada a la part baixa del Coll des Comellar de Sa Font. No ens queda més remei que tornar fins al santuari i pujar de forma una mica exposada fins a una collada des de la que descendir cap a una zona enquadrada per dues parets amb una estructura circular molt destacada casi a tocar de l’aigua. Nosaltres no ho sabrem fins més tard, però aquesta es l’exacta situació del poblat islàmic. Segons els seus joves descobridors, Pablo Galera i Jaume Deyà, es tracta del jaciment d’aquesta època més important de les Balears. Fins ara s’han documentat construccions varies, una mesquita i dos cementeris amb nombroses inhumacions. Sembla que una part dels pobladors musulmans expulsats de les seves terres pels cristians en la conquesta de 1229 varen fer d’aquestes terres un dels darrers nuclis d’una desesperada i fútil resistència. Vos convit a veure el vídeo que aquest equip ha editat per tal d’aconseguir recursos i continuar amb el projecte. http://vimeo.com/62058148
Posible Forn de Calç situat al ben mig de les restes del Poblat


Ens dirigirem ara fins a un cingle en el que neix a uns metres d’alçada un torrentó situat a uns centenars de metres de les cases. El nostre objectiu és pujar per l’esquerra per un senderoi marcat per uns marges clarament marcats i que ens portarien cap a Es Porrasaret i desprès al Coll de Sa Trona. Aquestes intencions son enfonsades per que ens engeguen a les males del lloc i no tenim més remei que remuntar el Coll des Comellar de Sa Font, assolir la canaleta i tirar per amunt en demanda de les alçades del espero occidental de la Serra dels Teixos cap a on pugem enmig de clapes de neu glaçada i un vent que pela es cul a ses llebres. El calabruix i l’aigua neu fan la seva aparició quan ja som molt a prop del cim i ens conviden a abandonar l’objectiu. Un bon dinar calent és un bon premi. Les delícies de les matances del porc ja surten i son degustades amb gust i passió.   Per tancar el circuit baixem per el senderoi fitat que dur de la canaleta al Coll de Sa Trona, seguim aquesta fins que intercepta el Torrent des Gorg Blau i comencem a baixar cap al embassament pel seu marge passant per la Font des Fonoll i emprant Es Camí de Ses Pedrisses que ens ofereix un espectacular cop d’ull sobre Es Puig de Ses Vinyes. Passem per la part baixa des Bosc Gran d’Almallutx al costat de S’Alzina Grossa, admirant algunes de les alzines més polides de Mallorca, per connectar amb la Península d’Almallutx i tornar al mur de contenció del embassament fent la part baixa des Bosquet.
Degotis d'Almallutx
  
Santuari Inferior i vista general del conjunt
Puig de Ses Vinyes des de els Santuaris
Detall de la configuracio quadrada del Santuari Inferior

Vista aerea del jaciment (imatge dels descobridors)
 Per cert, la documentadíssima web www.toponimamallorca.net ha publicat aquesta darrera setmana un article relacionat amb els fets d’Almallutx d’obligada lectura i que ens posa més deures als trescadors de Tramuntana. Gaudiu-ne al enllaç

domingo, 17 de noviembre de 2013

PUIG DE GALILEU i les RATES

Avui dissabte, plujós i ventós, 7 raconers (més tard fórem “7 ratoners” per uns moments), hem desafiat al mal temps i hem fet una volta per Escorca.

La nostra ruta té com objectiu pujar al PUIG DE GALILEU, per la banda de llevant, des del “coll de sa bataia”. Des dels cotxes, ens endinsem tot d’una dins el preciós alzinar, amb forta pendent, i al poc superem un pas (passet) senzill, que segons veig per Internet –Emilio Alonso dixit- es diu “pas de sa rebollada”. Seguim pujant a la zona anomenada “la Criança” i finalment a la “Criança d’Alt”, que ens deixarà per damunt dels 1.000 metres.

Seguim pujant - per terreny rocós i crestejant per la carena- en direcció oest - sur oest, sense massa dificultat fins arribar al Puig de Galileu.

Avui no hi havia visibilitat. Molt de vent i pluja fina persistent. Aquí el vent pitja fort i la temperatura és freda. Fa aigua neu. Estem a 1.181 metres damunt la mar.

Ara seguim en suau descens, agafem uns minuts el GR fins a les cases de neu restaurades, i sense casi aturar (pareix que els “camins o senders mos escarrufen”), seguim cercant “alguna coseta raconera”, això vol dir, està clar, abandonar el camí i baixar pel pitjor lloc possible. A tal efecte, trobem el final o capçalera d’un comellar, que al principi presenta dubtes, ja que s’ha de fer un petit pas, amb des grimpada i roca humida. Però una oportuna corda ho facilitarà.

Ara descendim pel comellar, que és una gran rosseguera, de les moltes que hi ha a la cara nord del Galileu i proximitats. Aquest comellar és l’inici del que més a baix es coneix como “torrent de s’Espinal”. Arribats a baix, a peu de carretera, la creuem, i seguim baixant tot recte, ara ja vorera el torrent de s’Espinal, entre alzines i molta humitat. També passem junt a la humil fonteta que també li dona nom al torrent de s’Espinal.

Aturada per dinar: Baix una petita balma que fa el mateix torrent, on hi ha passa una vella/bella canaleta i on hi ha una gran figuera, fem aturada per menjar. El fred, però especialment la humitat, precipita els postres, i frissem de tornar a caminar i cercar qualque cosa calenta (aviat la trobarem).

Ara anem per un camí/pista, entre belles/velles alzines, en direcció a Son Macip. Es tracta una zona privada, com la majoria i hem tingut que botar un parell de barreres.

Ara ve la part negativa del dia: Dins ja la finca de “Son Macip”, trobem una persona major, que ens atura e increpa tot d’una. La conversa, més que conversa, la “bronca” en majúscules, si inicia dient-nos que “botar una barrera és un delicte”. A partir d’aquí, el seu to de veu va en augment, arribant als insults. Per la nostra part, fem un gran esforç per “endolcir” la situació, i parem atenció, respecte i comprensió a les seves queixes, que passen per tota la casta política i administrativa del país, des dels temps de la dictadura franquista, fins ara; així com records de multes imposades a ell fa 50 anys. Denota molt de rancor contra tot. Pareix que la seva vida ha estat “desgraciada”. Li vull fer entendre que la privacitat d’una casa, no és lo mateix que la privacitat d’una finca de més 200.000 m2, i que només volem passar discretament, sense provocar cap disturbi, ni faltar al respecte a la seva propietat. A més, que no hi ha alternativa, excepte anar per l’asfalt. Però, res de res: es mostra totalment intransigent, i encara que podria fer una excepció, diu -en to amenaçador- que “si deixo passar una RATA, en vindran ALTRES RATES”. Des del seu punt de vista, som rates. I els excursionistes en general, també son rates. És evident, que la seva “raó” com a propietari -que la té- ahir la va perdre amb les seves males formes, com també, pareix, que en tota la seva vida s’ha perdut moltes coses bones, més bones, que la miserable esclavitud de guardar una finca, que ja no produeix res.

miércoles, 13 de noviembre de 2013

Modus operandi


Al tornar a Mallorca, veig noves coses guapes.

I per mostra el següent:
He vist un vídeo-muntatge-fotogràfic del nostre conegut Marcos Molina.

Si teniu 30 minuts i voleu “passar gust” d’un treball que “toca la perfecció” emmarcat dins la nostra estimada Serra de Tramuntana, vegeu el vídeo. Magnífic ¡¡ Enhorabona Marcos.

http://vimeo.com/m/72715212

martes, 12 de noviembre de 2013

Cingle de les Lletreres

Un recorregut per la península de Formentor, en concret per la punta d´en Tomàs. Uns topònims que ens crida l´atenció: pas de na Llosa i cingle de les Lletreres.
El pas podría ser ( qui sap) un lloc on no ens atrevirem a passar. I el cinge de les Lletreres, simplement dir, que transitàrem per un cingle ple de garballons i càrritx i cinc
mates de lletrera. S´adjunta una foto de les lletreres.
Una troballa d´un clau, segurament emprat per contrabando. Haurem d´amollar-nos per la seva vertical qualque dia.
Una altra ferralla molt rovellada i rompuda, que segurament deu ser com un estris per aguantar una canya de pescar.
I conexió per la part baixa amb la cova de la punta d´en Tomàs.
I com no, aquesta vegada hem estat a la punta homónima.

 Far de Formentor des de la punta d´en Tomàs

 Cingle de les Lletreres?

 Algunes lletreres amb els garballons

El clau

lunes, 11 de noviembre de 2013

Ha llegado el otoño (snif !!)







Por gentlieza de Paquita (el grisaceo dia me disuadió de sacar la cámara de la mochila) adjunto testimonio grafico de la salida del pasado sabado. 6 (persistentes) raconers (por suerte la lluvia lo fue menos), salimos por la zona meridional de Tossals: Clot d'Aumadra - Coma des Carboners - rodeo al Puig d'Amos- Puig de Sa Font Seca y regreso. Poco sol, mucha niebla, muchos coll de tords y muchas casetas (chabolas o de ladrillo). Vistas poco edificantes contrarrestadas por el (persistente) optimismo de los participantes y los brincos de un ca rater que se topó con nosotros cerca del Puig d'Amos.

domingo, 10 de noviembre de 2013

Pallars Sobirà - Pirineu de Lleida

Com cada tardor -ja fa deu anys- he fet una vegada més la meva “visita” al Pallars Sobirà (Pirineu de Lleida), per fer unes rutes senzilles de baixa i mitja muntanya.

La tardor és una bona època per caminar per aquestes muntanyes, endinsar-se dins els grans boscos (especialment els “boscos madurs”) i contemplar els canvis de color.

També veure les primeres neus. I els rius, sempre omnipresents. També l’olor a herba dels prats de dall (siega) pasturats per les vaques i els camins –alguns molt interessants- que uneixen petits pobles (amb les seves esglésies romàniques), alguns abandonats o casi.

Els cims queden per millor temps (juliol-agost) ?