sábado, 22 de febrero de 2014

ESCLOP

Subida desde el km 100,700 mas o menos , can Micolava según mapa alpina. Seguimos antiguos caminos, hay mas de los que conocemos, hasta llegar a un portxo en las proximidades de  ses Alquerioles. Ahí cogemos las fitas normales .
Bajada por la Font des Quer. Bastante abajo han cerrado el camino con una valla y el cartel



de propiedad privada, supongo que los des Grau.

martes, 18 de febrero de 2014

¿PASO DE LA INSISTENCIA?

Fa un parell de dies, que diuen per aquí , bajando de n´Ali por el comellar dels horts me fijé en unas fitas que se dirigían hacia los acantilados de la cara este del Puig de sa Creu   ...Algún dia tenemos que venir a explorar esto con Bergant...

Hoy hacia un dia muy nublado y la propuesta inicial de Formentor nos parecio poco rentable por la mala calidad de las vistas. Lo cambiamos por ir hacia Caimari.

"Al poco de iniciar" el camino dels Horts ( si me pagais bien especifico mas..) vemos las fitas y empezamos a subir. Al cabo de 5 minutos ya no vemos fitas ...???... aunque parece que iban a la derecha. Seguimos un poco a la derecha hasta la pared de los acantilados y encontramos...acantilados.

Vamos "llaneando" hacia la derecha, de repente otra fita....???..., seguimos , pasamos una pared por un portellet y continuamos por restos de un caminito en ascenso hasta que llegamos al fondo de otra especie de circo acantilado. Antes habíamos dejado a la izquierda una repisa acongojante que quizá pudiera ser un paso para salvar los acantilados pero lo vemos muy expuesto. En el fondo del circo hacia su izquierda también hay un posible paso , una trepada de menos de 10 metros que se puede hacer pero como se nos vienen encima dos presas que parecían fiables lo dejaremos para otra ocasión.....

Son las once y Bergant resume magníficamente la situación : "Parece que hoy la Gloria se  resiste"

Hay que decidir : ¿Continuamos hacia la derecha hasta el camino normal que sube al Puig de sa Creu desde els Horts o damos la vuelta para volver a explorar en las primeras fitas ?...Volvemos atrás.

Vamos por la base de los acantilados volviendo hacia atrás , pasamos la vertical de las fitas del inicio, y caminamos por una minisenda hasta que vemos una cuerda atada a un árbol..--Si, si ,si que viene la Gloria !!!!.....( de fondo se oye el we are de champions..)

Vaya paso inesperado y sorprendente, consta de una primera trepada donde hay una cuerda moribunda ( aunque no es imprescindible la cuerda) se gira un poco a la izquierda y aparece un marge y justo encima la huella de un barreno...

A la salida del paso hay una pequeña construcción de piedra extraña , como si fuera la base de un pilon , poste, etc ( posible tirolina para acarrear o bajar alguna carga ?)

Después vuelta bajando por los magnificos marges que hacen de escaparate a Caimari.


 vista desde el paso


 

domingo, 16 de febrero de 2014

Pas des "Cabrer".

Ahir un poc de "ronya" de la bona per Bàlitx. Des de Bàlitx d'Avall en direcció a Moncaire entre el Pas des Pinot i el Torrent des Llorers.

Davallada alguns per el Pas des Pinot i d'altres pel Pas de s'Homenot. ("Desbandada raconera total" ahir :-P)

 A falta del video que Correcamins ens mostrarà aquí tenim unes quantes imatges d'una jornada pràcticament de finals de primavera.

Arribant a Bàlitx d'Avall.


Bàlitx d'Avall.


En direcció al pas.


Comença el pas.


La primera part del pas.


El grup esperant que Pmmp aseguri el pas clau.


El pas clau.


Bàlitx d'Avall.


Trepador després de superar el pas clau.


Bergant a la darrera grimpada.

sábado, 15 de febrero de 2014

¿PUIG DE SA FONT O SANT PERE?

Nuevo episodio de nuestra serie de Matinales.

Raixa-raixeta-coma de ses Sitges- cima cota 966- serra des pins-font de s´obi-muntanya-barranc de sa gubia-Raixa


en los mapas pone Puig de sa Font ...yo siempre lo conocía como Puig de sant pere...
 Puig de na fatima al fondo ,encima de pastoritx y su acueducto

 cima
 Font de s´obi
 muntanya.......pas en el torrent de sa gubia

miércoles, 12 de febrero de 2014

FONTS DE TRAMUNTANA

 font des berebar
 font de can xirgo 2?
 font de can xirgo
 font de sa gruta y debajo font innominada
Recomiendo esa pagina web de donde hemos sacado mucha informacion.

Punta Beca

Aquesta setmana no hi havia recorregut amb cordes ni en principi cap lloc tècnicament complicat, però en canvi la ruta proposada era d'envergadura, molt llarga (com a tres excursions en una) i amb bones dosis de "ronya raconera": Terreny dur, càrritx a voler, grimpades i desgrimpades i un element amb el que no comptaven que faria encara molt més dura la ruta: el vent.

Els sis raconers del dia partiem des de Son Grua per iniciar la pujada cap el Coll de Tirapau, on començarem a patir els efectes del protagonista del dia, el fortíssim vent de Llebeig-Ponent. En arribar al Paraigo ens resguardàrem al vessant de gregal, on poguerem berenar al soleiet i gaudint de les espectaculars vistes cap a la Vall de Ternelles.

Començant a Son Grua.


Pujada al Coll de Tirapau.

Arribant al Paraigo.

"Ara comença l'excursió" comentà en Coyote". La intenció era pujar fins la carena del Puig Gros més o manco entre el seu cim i el Pa de Figa d'Ariant. Coyote marcava el ritme seguint de tant en tant algunes fites pensant que eren les bones.

En arribar adalt ens adonàrem que haviem seguit les que duen al cim del Puig Gros que no era objectiu aquest dia. En arribar adalt els efectes del vent es varen començar a intensificar. Cercarem el millor pas per iniciar la baixada. La idea era trobar una canal de baixada que Coyote tenia ullada des de feia temps, en comptes de fer la baixada "classica" als peus del Pa de Figa.

La primera part de baixada fins a la gran dolina que domina aquest sector la realitzarem sense gaire problemes. Terreny "raconer" però al qual estàm ja acostumbrats. El que no sabiem era el que ens trobariem al següent resalt.

Raconers pujant cap el Puig Gros de Ternelles.

Arribant a la dolina de la cara nord.

Guiats per Coyote sortirem a la dreta d'unes agulles característiques i iniciarem el vertiginós descens cap a Ariant, de qual ja en teniem unes fantàstiques vistes. Després d'un primer moment de dubte desgrimparem la primera canal i ferem un estétic i aeri pas en travessia.

Però en arribar sobre la vertical d'Ariant verem que era impossible davallar sense fer un rapel molt llarg. Coyote no es va rendir i seguirem en direcció al Pa de Figa fins que donarem amb la canal "bona". Coyote va baixar uns metres i després  de comprovar que era factible iniciarem el descens. Enmig del pas trobarem un marge als peus d'un coval (refugi per bestiar?). Medalles per Coyote.


Cercant la davallada cap Ariant.


El passet en travessia.


Coyote iniciant la baixada "bona".

Ja estavem novament a la meravellosa Ariant. Aquí es va fer la "selecció natural" i els que ja n'havien tengut prou amb el terreny recorregut decidiren anar fins la Caseta de Milicians, mentre Coyote, Trepador i Pmmp seguien cap a Punta Beca.

Ariant.


Passant el botador de sortida.

 Eren més de la una del migdia i per tant iniciarem un descens contrarellotge a la mala. Després d'equivocar-nos de baixada i haver de fer una maniobra poc ortodoxa amb un cordino d'estendre roba que duia Trepador ens amollarem per l'espés coster de càrritx en direcció a Punta Beca.

A mesura que ens acostarem les ráfegues de vent es varen fer més fortes fins al punt que en arribar al collet previ eren gairebé huracanades i no podiem caminar, haguent de fer un tram a 4 potes. Aquí no teniem ja res que ens protegís i el vent venia ferotge des de la mar.

Coyote gairebé ba sortir volant amb una ràfega i Trepador el va haver d'agafar. Dubtavem de si podriem arribar però no ens rendirem i arribarem a la fita proposada. Una llàstima no poder gaudir del tot del lloc a causa del vent.

De retorn trobarem un magnífic coval a recer del vent on poguerem dinar i gaudir de varis luxes (cafe, crespells i coca). Quedava un llarg retorn així que iniciarem la pujada novament.

Començant la baixada a Punta Beca.


L'espés coster de càrritx.


Darrers metres entre ráfegues huracanades de vent.


Punta Beca.


Hora de reposar forces.

Atravessarem el coster per damunt el Racó d'en Martorell i anarem a cercar el Pas den Martorell (nou), una enclexta a la roca per la qual s'arriba per un coster de càrritx molt inclinat. Lloc d'aquests per on no podriem passar si no hi hagués càrritx.

Cap el Pas d'en Martorell.


Cercant el pas.

Pas den Martorell.

Fet el pas ja només quedava davallar fins la pista de la Punta de la Sal on s'acabaven les dificultats però començava el llarg retorn per pista. Aturada a la Font de Solleric per recuperar un poc les forces abans d'arribar novament a Ariant.

En direcció a la Punta de la Sal.


Pujada per la pista.


Novament a Ariant.

Retorn una vegada més per la infernal pista on gaudirem de la companyia i  compartirem impresions amb en Miquel Angel de Toponimiamallorca.