domingo, 30 de marzo de 2014

Es Pas de Sa Font Blanca

Es Pantanet
Mortitx una vegada més, si.

Climatologia adversa, amb un dia gris, ventós, fred i carregat d'aigua que ens castigarà tota la jornada.

Forat del Puig de Ses Moles
Paw a la Font den Castell
El bosquet de Mortitx dona pas al camí de Sa Vinya Gran per, una vegada superada la barrera del Camí de Ses Basses, agafar el desviament cap a la esquerra que ens porta a Es Pantanet. Aquest hivern avariciosament sec l’ha deixat amb dos metres per sota del seu nivell màxim, que s’alimenta de les aigües del Torrent de S’Hort des Molí. Decidim sortir per la dreta, seguint les passes de Es Senyor de Sa Torre que ens porta per un caminoi marcat per fites i que ens mena fins a un replà en el que es veu una paret mitgera que es projecta cap a la dreta fins Es Cingles meridionals del Puig de Ses Moles. Allà esta el anomenat Pas de Ses Moles, que una vegada marcat, deixem per millor ocasió. El devenir per la part baixa de les balmes es converteix en un exercici complicat, dificultat per la inclinació del terreny i l’aire que ens colpeja de forma inclement. Ja veiem la ferida de la pista que porta fins al Coll Ciuró al que arribem de grapes i sacsejats a banda i banda per les bufades de un vent sense consol. La mar apareix per primera vegada amb un to de gris brut, puntejat pel blanc de les ones fins que es confon amb un cel tristament desangelat. Tirem cap Es Pla de L’Arguilota a on tenim la sorpresa de veure com l’han netejat i llaurat fa ben poc. Un grup decideix anar a visitar S’Avenc Gros de Femenía pel Pas del Puig, mentre un altra va a visitar la Font den Castell per planificar una propera incursió al Torrent de S’Argelagar. Reunits tots de nou, tornem al Coll Ciuró per anar iniciar el transit per la part septentrional del Puig de Ses Moles fins arribar al Forat del Puig de Ses Moles. Aquest indret avui s’ha convertit en un vertader túnel del vent. Aguantar dret dins el seu interior es difícil i transitar-hi exigeix fer-ho inclinat. Res d’aquells dies en el que tot convidava a un bon dinar gaudint d’una de les millors vistes de Tramuntana. 

Just abans de la primera desgrimpada del Pas
De nou capitanejats per El Coyote i Es Senyor, tirem seguint un seguit de fites en direcció cap a la dreta. Aquests petits caramulls de pedra ens fan anar cap al extrem nord-est del Puig de Ses Moles. De sobte, quan tenim a la vista un solitari i enorme pi sec a uns centenars de metres, pensem que hi ha la possibilitat de baixar directament cap a Lavanor. Decidim seguir baixant girant cap a la esquerra. El terreny torna exigent. Hem de desgrimpar dos metres sense més complicacions fuetejats pel vent, per arribar a una terrassa en la que hem d’anar de nou cap a l’esquerra, cap a un circ que sembla la única possibilitat de baixar. Al altre costat l’abisme s’obre al nostres peus. Uep, la cosa pinta bé. Una altra desgrimpada per arribar al circ, a on el escamot d’exploració comença a baixar per una torrentera amb l’ajut del càrritx. Tira, tira amb precaució, sense l’ajut de cordes però amb la feina i les mans dels companys descendim. Sembla que la cosa pinta bé i millor així ja que  no deixem de pensar que si hem de retornar, passarem un fum. Ara de cul, més enllà cercant presses de peus i mans i sempre el càrritx amic,  per tot amb coneixement, perdem alçada i ja veiem el Refugi de Lavanor i les branques del enorme poll de Sa Font Blanca. Cada vegada es fa més evident que podrem arribar al caos de rocams i quers que son a veïnat del camí cap a Ses Basses. Finalment un desplom ens impedeix el pas, lo que ens obliga a fer una travessia per la dreta una mica exposada fins arribar finalment al final.   Atrevidament decidim donar-li a aquesta torrentera el nom del Pas de Sa Font Blanca encara que sabem del cert que no som els primers ni, per descomptat, els darrers en transitar.
Panoramica al inici del Pas
A la sortida al peu dels cingles, es veu al costat esquerra un ninot de bona alçada que tanca el paisatge. Comença’m a caminar fins a ell quan arribem a una cova en la que descobrim una petita font, que recull les aigües per alimentar a homes i bísties. Algú suggereix que podria ser un ullal superior de Sa Font Blanca. Pasarem l’ informació als companys de Fonts de Tramuntanta que del segur ens donaran bona informació.

Panoramica a la sortida del Pas
El Coyote, atrevit i aventurer, ha descobert una mica més amunt un replà a on un conjunt de fustes, filferros i pedres testimonien la existència de lo que probablement era una estació de vigilància de voltors. La zona promet, però el dia i el clima ens han deixat cansats. Decidim deixar deures per més endavant i tirem cap al Refugi de Lavanor, a on una jove raconera i els seus pares ens conviden a cafè desprès de un menjar reparador, distes i ple de xerrameca i xiu-xiu. Desfem camí per la pista de Lavanor i hi ha temps i forces per fer una part del Torrent de Ses Comes i per visitar les visibles restes d’una murada ciclopia des Sementer de Baix.

Hem deixat suor, il·lusió i una mica de pell. També molts de deures. El Pas de Ses Moles, les creus de demarcació de terme gravades en la pedra fa centenars d’anys i dels que just hem trobat una, el avenc al peu del Pas, les cavitats de boca convidadora als cingles, el colladet que separa Es Puig de Ses Moles del Pa de Figa, .... i tantes coses més.  Tocarà tornar, es clar. Ni que sigui per que un te la sospita que el mestre Marti i Pol podria pensar en aquestes terres i en tots els que les han caminat i les caminaran quan declamà

Tot el que descobrim es bell i agrest,
Fosc en l’origen, però clar en la forma,
Perquè en la forma creix i s’interroga.
Dels ulls estant, tots els secrets són dòcils,
dòcil l’espai en que els somnis s’exalten
i fecunden el goig i l’esperança,
i dòcil també el riu d’aigües profundes
que ens vincla joncs al fons de la mirada.
Visible a molts miralls, la vida, lenta,
s’escriu a si mateixa en els propòsits
i s’esborra en la por i les defallences.
Nomes pel foc del desig i l’espera
l’esclat de tot en tot es justifica.
Nomes pel foc del desig i l’espera
L’esclat pel foc del desig i l’espera.


Mortitx, si, una vegada més. So what?

Vista del Torrent, el Pas al ben mig encara sembli imposible...
Es Ninot de Sa Font Blanca a l'esquerra a la sortida del Pas


Boca del Ullal superior Font Blanca


Ullal superior Sa Font Blanca

Boca de S'Ullal amb la rica i variada botanica de l'entrada
Des de Es Pla de L'Arguilota el Pas del Puig Caragoler
El penultim bot...


Milano de camí cap a Es Ninot de Sa Font Blanca

ES MÉS ALT DE LAVANOR

Dije yo hace tiempo medio en broma medio en serio que “Mortix dóna per molt” (Mortitx da para mucho). De hecho, la frase la mantengo, pues este territorio no deja de sorprendernos. Ayer sábado algunos teníamos una intuición de pisar terreno “nuevo” y así fue.

Muchas veces, caminando en dirección al mar (a ses bases de Mortitx) hemos pasado por la pista en la zona de Lavanor (a mano derecha) y “font blanca” (a mano izquierda), sin darnos cuenta que por encima de la “font blanca” había un territorio desconocido.

ES MÉS ALT DE LAVANOR: Se trata de una torrentera que baja con gran pendiente desde un pico que se llama “Es mes alt de Lavanor” (segons el llibre dels Germans Sastre).

Para llegar a esa zona-cima, previamente habíamos bordeado el “puig de ses moles” desde el “coll ciuró”. Llegados a las inmediaciones de dicha cima, encontramos un “gran forat” y un coval al lado (con gran número de plantas endémicas, especialmente de “urtica atrovirens”). Desde allí aparentemente la bajada a la zona de Lavanor parecía complicada (gran pendiente), pero los “machos-alfa” estuvieron a la altura de las circunstancias y en poco tiempo se pudo trazar la bajada, que no era más que seguir la torrentera, pero con distintos “pasitos” resueltos de forma “raconera” sin mayores dificultades.

Bajando por la torrentera llegamos a la zona superior de la “font blanca”, donde encontramos quizás una fuente desconocida, dentro de una cavidad. Podríamos llamarla “font blanca de dalt”. Esta zona, tan desconocida por el 99,9999 % de la población, seguramente debió ser conocida por la población islámica que previsiblemente habitó en las inmediaciones de la zona y varias generaciones de payeses y trabajadores de la zona, sin que quedaran mayores referencias o nombres del lugar.

Y ahora, muchos años después, vamos nosotros y redescubrimos estos “racons” ... que permiten imaginarnos fugazmente a una Mallorca antigua, poco humanizada y salvaje.


sábado, 29 de marzo de 2014

TELEDIRIGIDOS A NA BEIANA

Os recomiendo que veais la entrada que publicó Bergant este mismo mes sobre na Beiana, Cova-font des ribellet y cova d´ en Domingo. A mi me gustó mucho y me propuse hacerla , además le pedí el track para no equivocarme.

Por las cosas de la vida ( que diría Urquijo) mi GPS se ha rebelado y no le sale de la configuración guardarme el track que le mando... Aun así nos animamos a ir ...Iremos a la vieja usanza , con mapa, pero con un as en la manga :el teléfono.

Salimos del coll des vent y por el camino llegamos a la pista y después al coll dels pastors. En este coll se ven tres caminos claros .Cogemos el comodín de la llamada y marco el número de Bergant, afortunadamente hay cobertura y me responde .  Iremos por el camino de mas a la derecha , a los 20 metros sale otro camino claro  a la derecha que obviamos y seguimos recto. , en cinco minutos llegamos a una bifurcación y cogemos a la derecha, seguimos cien metros el camino y nos salimos campo a través a la derecha ( os he puesto una fita), a 100 metros esta la font-avenç des ribellet. Es un ejercicio difícil encontrar la cova-font. Afortunadamente lo logramos cuando el público empezaba a dudar...Os reto a que la encontréis sin GPS  ...( En el mapa alpina está bien situada).

Después volvemos al coll dels Pastors. Nueva llamada a Bergant.Cogemos ahora la pista en curva descendente y en un minuto prácticamente vemos un aljibe en el suelo a nuestra izquierda, lo pasamos y 20 metros después (dejando la pseudopista )sale un caminillo a la derecha que es el que hay que seguir.Este camino-torrentera espectacular transita por medio de una vegetación lujurisosa. Nos toparemos con la cueva d´en Domingo que esta en el borde izquierdo del camino.  Seguiremos bajando hasta que llegamos a un camino mas claro . Este es un punto clave ( volveremos aquí). Este camino  a nuestra derecha asciende hasta la pista que viene del monumento de na Burguesa. Nosotros de momento seguimos en descenso recto diez minutos y llegamos a na Beiana. Nueva conexión teléfonica con Bergant para no repetir un error que el cometió intentando volver por un comellar alternativo

Volvemos diez minutos por donde hemos venido
 las fotos nos han salido mal

 y, como ya he dicho, el nuevo camino nos lleva a la pista y otra vez al coll dels Pastors cerrando un circulo quasiperfecto .


miércoles, 26 de marzo de 2014

TORRENT DE SA CONQUETA O COMA VERA

Parecia que se podía ...

Bajando  del pas de sa Fesa vimos un barranco que parecía que se podía subir y nos parecio algo original que había que intentar.

Lo hemos intentado y lo hemos conseguido a base de templanza . La primera  parte ya es mas empinado de lo que parecía , nos desviamos algo a la izquierda que parece mas escalonado pero unas piedras que parecían segurísimas se sueltan y nos produce mas daño psicológico que físico ( leve muesca en la espinilla) . Respiramos profundamente y continuamos .Giramos a la derecha para volver al lecho del torrente y continuamos unos cinco minutos hasta que aparece una pequeña trepada de 3 metros que se resuelve sin juramentos. Al cabo de un par de minutos aparece ya un salto en el torrente que no podemos pasar. Hay que salir hacia la derecha realizando una serie de malabarismos ( trepadas de II+, repisa pseudoacongojante,  y pequeño paso de mahoma ) para a través de la arista lateral derecha llegar a buen puerto.


 ultima foto: torrent sa conqueta

domingo, 23 de marzo de 2014

De Lluc a Sóller

Anar per la Serra de Tramuntana “també és caminar sense grimpar (trepar)”.

Jo tinc el meu clàssic que és anar de Lluc a Sóller.
Aquesta ocasió l’he fet passant pel “camí dels cingles”.
Distància: uns 25 km.
Temps: 7 hores.

En Sebastià m’ha acompanyat fins que va començar a ploure, després ens hem retrobat a Sóller.

La ruta no té cap secret: Es tracta de recorre algunes de les grans finques de Tramuntana: Son Massip > Son Nebot > Turixant > Cal Reis > Binis > Monnaber > Ses Cabanes > Es Marroig.

Lo millor, l’arribada a la meva estimada vall de Sóller; poc a poc, desitjant que s’aturés el rellotge, caminant a través d’alzines, oliveres i marjades, fonts, tarongers, flaires de primavera i un bon cafè amb pastis de poma a Sóller.

Què més es pot demanar ¡¡.


Puig de ses Vinyes i Puig de n'Escuder

Jornada amb "fiasco" de previsió meteorològica. Confiant amb la previsió que donava la pluja a partir de l'horabaixa, el grup A (o MDC - malalts de corda) partirem de l'embassament des Gorg Blau amb la intenció de pujar al Puig de ses Vinyes tot dret per amunt.

Només sortir del cotxe ja començava al primer avis. Una suau brusca banyava tota la roca. Perfecte per fer un recorregut vertical i de "semi-escalada". Anam guanyany altura per terreny més o manco còmode i amb alguna grimpada delicada amb la roca banyada fins arribar al punt clau.

Començant la pujada al Puig de Ses Vinyes.


Comencen les grimpades amb roca banyada.


Pujant cap el tram més vertical.

La pluja pareix que ens dona una treva i ens posam els arnesos i preparam el material mentre berenam i arriba el marron. Comença a ploure de bon de veres. Mirant cap a Cuber una espessa cortina de precipitació. Abortam missió i pujam per on és més fàcil cap a la carena en direcció Cuber.

A la cresta del Puig de ses Vinyes enmig de la pluja.

Intentam seguir la cresta cap a ses Vinyes però la pluja i el vent es fan cada cop més intensos. La roca completament xopa es una pista de patinatge i en arribar al pas clau aprop del cim de ses Vinyes està massa perillós. Abortam missió i davallam cap a Turixant....

Reunió de tots els muntanyencs que erem per la zona a Can Gallet i tots flastomant de la previsió. (El pobre Miquel Salamanca d'IB3, que també hi és, ha d'aguantar les bronques amistoses de tothom - s'ha adelantat es front - no aturava de dir ).

Ja amb el dia xapat i mig perdut pareix que vol sortir el sol i mentre davallam cap a Inca a Pmmp se li ocorr "I si pujam a n'Escuder". Dit i fet aparcam aprop del Camí Vell de Lluc i arrancam cap el Puig de n'Escuder.

Feim el Pas des Caçadors amb roca humida i per tant amb molt de compte. PAreix que vol tornar a ploure però només son quatre gotes. Mig caminant mig grimpant arribam al cim de n'Escuder que mai deixa indiferent, ja que és un cim bastant interessant.

Cap el Puig de n'Escuder.

Pas des Caçadors.


Pas des Caçadors.


Dalt del Puig de n'Escuder.

Davallada amb compte cap a les cases d'Ets Horts i tancam el circuit novament cap a Caimari, "arreglant" una mica una jornada un poc desastrosa.