domingo, 27 de abril de 2014

Lluc a Sóller, pes "torrent de Pareis i sa Costera"

Ayer un grupito de funcionarios de “Hacienda” -sin ánimo recaudatorio ni fiscalizador- recorrió los 35 km -que marcó el GPS- de distancia entre el Coll de Sa Bataia (Lluc) y el centro de Sóller, pasando por el “torrent de Pareis”.

Yo personalmente no creo que sean tantos kilómetros. Con la herramienta de medir distancias del Catastro, me salen unos 25 km, aunque quizás el continuo serpentear de los senderos recorridos, al final realmente sume los 35 km o casi.

Un día magnífico en cuanto al tiempo.
El Torrent de Pareis, igualmente magnífico, con su punto de “peligro” justo en su medida y, sobre todo y como siempre: e s p e c t a c u l a r.

Tras dejar atrás Sa Calobra, Cala Tuent, Sa Costera, los tres Bàlitx, llegada triunfal a Sóller, por el camí de sa capelleta.

10 horas de andar intenso, que algunos prometieron no repetir ¡¡


viernes, 18 de abril de 2014

Es Murteret

Es raconers hem tornar a arribar fins es Murteret ;-)

Bergant dirigint la baixada a n'Es Muretet

Objetctiu a la vista.

Raconers baixant cap Es Murteret

Diego al primer tram de rapel.

El Senyor de Sa Torre al segon rapel

Cercant bones vistes.

Coyote pujant a n'Es Murteret.

Raconers adalt d'Es Murteret.

Baixant d'Es Murteret.

Bergant remuntant un dels salts.

Tornant a pujar.

martes, 15 de abril de 2014

Punta de s´Aguila

Altres imatges de la ruta descrita per en Ramiro la setmana pasada a aquesta punta peculiar propera al port des Canonge. No es un lloc per anar amb les mans a les butxaques i pensar a anar amb la mar amb calma.


 L. únic tram on la roca era de fiar, va ser a aquesta grimpada. Vertical i exposat, però bones preses.
Aprop del camí de la volta des General, vàrem trobar la nota negativa. PORCS.

lunes, 14 de abril de 2014

TORRENT DE MORTITX






Passos per Deià

Calurosa jornada la d'aquest dissabte passat, que no ens va permetre completar tot el recorregut previst.Si no refresca un poc, haurem de començar a pensar en fer matinals o torrents.

Sortida de Deià des dels rentadors amb la intenció de fer un "encadenat de passos" original i inèdit per a la majoria del grup. Només sortir ens trobam amb la primera sopresa desagradable en trobar tancat el camí del Pas des Racó a l'alçada de l'Hostal Miramar. 

Iniciant el recorregut.

Seguirem pujant com si volguessim anar al Pas des Racó però fent una variant per la dreta pel Pendent des Salt. Una successió de grimpades amb alguns trams exposats i alguns sobre roca de dubtosa qualitat. El tram més complicat està equipat amb una maroma i els altres Pmmp i Coyote els equiparen per assegurar la resta del grup.

El "pas de sa maroma".


n'Ana superant el "Pas de sa maroma".


Continuant cap el torrent des Salt.


El darrer tram complicat de pujada.


Follow me acabant el pas.

Adalt,amb magnífiques vistes i començant a patir els efectes de la calor, aprofitarem per berenar mentre ens reuniem amb els companys que havien pujat pel Pas des Racó. Ara tocava avançar sense cap camí i per terreny incòmode ple d'esparragueres com si volguessim anar cap a l'esperó del Pas Vell de Son Ripoll.

Aquí el sol intens i la calor varen començar a minar la moral del grup.de cara  a tot el que encara ens esperava.

Coyote gaudint de les vistes.


Avançant en direcció Cingles de Son Rullan.


Primer pas en desgrimpada-

Seguint Coyote i Pmmp inciarem la davallada cap el Cingle de ses Pomeres per un estret, espectacular i aeri cingle en davallada fins una alzina. Des d'aquí iniciarem els tres rapels de baixada, de 10, 25 i 15 metres. En Xisco es va estrenar a les maniobres de rapel amb nota.

Pmmp inicia la baixada al Cingle de ses Pomeres.


En Xisco estrenant-se amb nota amb el rapel.

El grup després de la baixada.

Novament a peu pla tocava cercar la conexió per dins el bosc cap a l'inici del Pas den Queleu o de sa Pintella. Tot i que es tractava d'anar a peu de penyassegats haguerem de tirar d'"intuició muntanyenca" per trobar-lo.

Superarem el pas sense cap complicació i més amb la corda que ja hi ha instal·lada i que ens va facilitar la feina en no haver d'equipar-lo noltros. El pás és senzill tret del final on hi ha una roca que t'escup cap el buid.

Després de fer el pas seguirem grimpant cap adalt fins agafar un cingle de càrritx penjat que ens va deixar davall unes balmes on dinarem amb magnífiques vistes.

Cercant la conexió cap el Pas de sa Pintella.


Pas den Queleu o de Sa Pintella.


Trepador al punt clau del pas.

Cercant la sortida per adalt.

Va costar tornar a posar-se en marxa, i més amb la calor que ja feia. El tram de pujada des del Torrent des Salt cap a la part superior del Pas des Racó ens va acabar de decidir-nos a baixar ja cap el poble. Decidirem fer-ho però pel Pas des Falcó (un poc més de ronya ;-) )

El Pas des Falcó també el trobarem equipat amb un cable nou ben segur com els que ja havien posat al Pas des Racó i el Xaragall de Can Boqueta. Després del pas ens reunirem a davall una balma a l'ombra i decidirem tirar cap a Deià en vista de la calor que feia.

Per arrodonir la jornada, deixarem les motxilles i Pmmp va guiar els que volien un poc més de ronya a fer el Pas de s'Aritja, variant del Pas des Falcó que ens va deixar novament al principi del pas i el repertirem de baixada.

Pas des Falcó.

Pasdes Falcó.

Trepador sortint del Pas de s'Aritja.


Al cap de tots ja només hi havia la cervesa que ens esperava a Deià, així que partirem per avall, deixant a l'esquerra el Penyal des Racó i tancarem el circuit davallant per la rosseguera de davall el Pas des Racó. Ja abaix ens referescarem un poc amb l'aigua del torrent i acabarem la jornada amb l'esperada cervesa.


Els efectes de la calor.


Refrescant-nos abans d'arribar a Deià.

miércoles, 9 de abril de 2014

PUNTA DE S´ AGUILA

Hacia tiempo que habíamos leído cosas sobre esta zona en el blog de Tomàs Mut ( tracalada de passos) y queríamos ir.

Salimos del Port des Canonge y cuando tengamos vallas a ambos lados de la pista , veremos que hay un discreto sendero (valla tumbada) que mas o menos cresteando se dirige hacia la punta de s´aguila. Con poca dificultad llegaremos a un collado. Alli bajamos a la derecha hasta el mar. Para dar la vuelta a la punta hay que "escalar" un muro de al menos 10 metros donde se ve solamente una clavija situada muy alta.. Las presas son buenas aunque hay mucha verticalidad. Después de pensárnoslo un par de veces vamos para arriba.

Al otro lado vamos ladeando la falda rocosa de la punta de s´aguila aprovechando las pequeñas repisas de la roca. Es una zona con formaciones rocosas curiosas ( por lo menos para los no geólogos ). Seguiremos asi hasta que tenemos que trepar un pequeño muro de 2 metros minimamente extraplomado . Hemos de construir un montículo rocoso para poder superar el problema. Después seguimos hacia una cala rocosa que vemos y un poco antes de llegar se presenta el último paso de 4 metros que se puede desgrimpar sin grandes sufrimientos pero donde hay restos de clavijas.

Tiene mucha miga esta vuelta.

De la cala salimos hacia arriba por un pseudocomellar empinado. Al volver nos daremos cuenta que cerca de donde empezamos por la mañana hay un viejo cartel en un pino que pone :
 primer paso
 una vez superado primer paso
 "faldearemos" hasta la cala del fondo
 clavija del segundo paso

 el 2º paso desde abajo
 punta de s´aguila
 PELIGROSO