jueves, 26 de febrero de 2015

CINEMA DE MUNTANYA

Per si no ho sabeu i vos interessa.
Demà, divendres, a les 19h començà el cicle de Cinema a la muntanya.  Ara, gràcies a Ferran Tolosa i a Joan Salarich, director del Festival de Muntanya de Torelló, podem  gaudir dels millors documentals doblats al català i en un ambient de companyonia. La primera pel·licula és Descens pel Torrent de Pareis de Tomeu Porcel feta el 2010.
Si voleu més informació visitau: www.natprojectes.com

martes, 24 de febrero de 2015

Pas de sa Madona ¿?


Feia mesos que tenía que anar a explorar pel puig Nespler. D´ençà que el meu amic Fter em va deixar el llibre de sa Comuna de Caimari, vaig observar que pel vessant del comellar dets Albellons hi havía, segons el llibre, un passet anomenat "pas de sa Madona". Es més, amb la jugueta del gps, ja tenía traçat la ruta que volía fer, una ruta en principi curta, que me permetía fer el suposat pas. Simplement el pas es troba en els punts febles de la muntanya, i que són mal de veure d´enfora degut al bosc.
He de dir, que l´altre dia em vaig topar, amb l´amic Fernando Chamorro, i per casualitat me va dir que hi tenía que anar. A hores d´ara no sé si ell va arribar a anar.
  Jo vaig aprofitar un horabaixa per fer el suposat passet. No es gran cosa, però està clar que servía per anar a una sitja i la seva barraca perduda enmig d´un  comellaret deixat de la mà de Deu.
 No puc afirmar amb garanties que per allà on vaig pasar sigui l´anomenat pas de sa Madona. Simplement té molts de números de que així ho sigui, tant per la ubicació que ens ofereix el mapa del llibre i del punt feble de pas de sa muntanya.

Cova d´en Mateu Ferrer
Sitja dalt del pas
Restes de camí, entre el pas i la sitja. Molt deteriorat

Pas de sa Madona?

Sitja a la part baixa del pas

Rota de Son Canta

Puig Nespler


lunes, 23 de febrero de 2015

La aventura del Poseidon MkIII

El frío glacial de anoche y la helada matutina casi me hacen desanimarme. Solo casi, porque después de dos sábados seguidos sin salir, hubiera hecho falta asesinarme para desanimarme. El único día de la semana que anunciaban un poco de sol, era el elegido para echar a navegar al Poseidon MkIII y tratar de hacer unas fotos de s'Entreforc con agua. La última vez que estuve, me arrepentí de no haber llevado el neopreno, y esta vez, con el agua de deshielo, un poco más y no basta. Suerte del Poseidon MkIII.
Hay que decir que quien le puso el nombre a esta cáscara de nuez no era muy modesto. Apenas se encaja el culo, y con el peso entra agua por todo hasta el borde, pero se consigue semiflotar, y así hace menos frío, aparte de que es cómodo para llevar la cámara.
No pensaba encontrar mucha gente, y solo he encontrado a una simpática pareja de Nuremberg que dudaban si bajar o no, y tras mi informe de que probablemente tendrían que volverse por exceso de agua, pero que valía la pena ver s'Entreforc, han decidido seguirme. Se les veían maneras de buenos andarines... ¡y tanto! habían hecho el camino de Santiago desde su pueblo en varios viajes, y de una tacada, desde su casa hasta Venecia a pie atravesando los Alpes ¡ahí es ná!

Para los que nunca lo hayan podido ver con agua, ahí van unas imágenes de s'Entreforc y el torrent de Lluc:

 Con gran angular, que parezca algo




 qué grandes travesías hemos hecho juntos
 si estuviera así en verano...
 el roquedo kárstico
el termo no funcionaba.

domingo, 22 de febrero de 2015

Tossals - Soller (con un par de... piernas)


Comellar inicial. 

Debatiendo la ubicacion del pas
Parte superior del Barranc. Al fondo, Sóller.
Salt de Can Cati

No pude hacer fotos en Cúber por respeto a mi cámara de fotos. Aquí van algunas del antes y después.

sábado, 21 de febrero de 2015

PAS NOU Y PAS DES BOC

Hemos ido al refugio de Tossals pero en vez de ir por la pista  o por el camino viejo hemos ido por en medio , por un comellar que ya tenia "fichaddo" y que apuntaba maneras. Este comellar nuevo no tiene ningún problema y nos deja justo en la intersección entre el camino viejo y el camino de la pica del garrover. Después hemos ido a la estación sismológica cercana al refugio y desde ahí "sin perder altura " se llega al pas des Boc , o por lo menos asi lo llama pepefz que es donde lo he visto descrito ( otra de mis extravagancias es nombrar de donde saco la información las escasas veces que no es inspiración divina u olfato raconer...si , ya se que soy muy raro.)

La excursión se empezó a terminar ahí por que la lluvia hizo acto de presencia. Mención especial para dos valientes que continuaron con la intención de llegar hasta Soller. Supongo que se arrepentirían por el camino...
 piedrecitas en el comellar des pas nou

 pas des boc
 el caballero de la mano en el...
 pas des boc
comellar des pas nou 

domingo, 15 de febrero de 2015

Aigua i neu


La Serra de Tramuntana és bella de dalt a baix, i per tots els costats.

Sempre és diferent.

Ahir, dies després de la gran nevada, no va ser una excepció.
Aigua i neu.

Enllaç al vídeo que he preparat de la jornada de filmació d’ahir dissabte.







Penyal des Migdia

Avui, diumenge 15, els meus amics PMMP i Coyote m´han tret a fer cames pel Penyal. Després de dies de feina i dies de jeure per un empipador constipat encara no havía fet activitat després de la gran nevada. Hem fet la ruta clàssica matinal de la pujada al Penyal pel camí des Cingles, rosseguera nord, hem crestejat, i baixat pel vessant de migdia cap a la Coma de n¨Arbona. La boira ha fet acte de presència i ens ha tabacat les vistes. Una ruta fàcil, sense cordes. A les 14`10 era a cases per dinar.








PD. Les fotos no m´han quedat ben col·locades cronològicament.

lunes, 9 de febrero de 2015

Canal de Muntanya.

No volíem neu,,, idò jès neu!!!! Espectacular nevada que a molts d'indrets sobretot a cotes mitjanes (400-700m) probablement no es donava desde 1985. Puig Major i Massanella mon apart (2005, 2008, 2012...).

Amb tots els accessos al cor de la Serra tancats i amb la necessitat de fer un recorregut amb "ronya" però a la vegada no excessivament llarg ja que Pmmp tenia un compromís, l'equip MDC es va decantar pel Puig Tomir desde Pollença, obrint la Canal de Muntanya i no ens va decebre, La nevada al Tomir certament espectacular. Coyote ho comentava que desde el 85 no l'havia vist així al Tomir,.

Poguerem encalentir en la llarga aproximació pel Camí Vell de Lluc gaudint d'un paisatge inusual: Puig de Gironella, Puig Gros de Ternelles, Caragoler de Femenia, Puig Roig... cims poc habituals amb una capa de neu impresionant.

Després de berenar a la Font de Muntanya continuàrem fins la partió amb Binifaldó. Aquí al camí ja hi havia un palm de neu però ara començava "lo bo" obrir-se pas enmig de l'alzinar completament cobert de neu i amb gruixos "in crescendo".

Aspecte inusual del Puig Gros de Ternelles.


Font de Muntanya.


Estudiant la pujada.

Des de la Font de ses Falgueres, que miraculosament va trobar Coyote començava la gran "odisea" enmig d'un paisatge completament blanc, pirinenc, alpí,,, des d'adalt els 5 raconers deviem pareixer formigues que ens obriem pas a poc a poc entre la neu.

La pujada es feia molt feixuga però les ganes i la caperrudesa de Pmmp i Coyote acabaren animant a la resta i ens obrirem camí així com poguerem. I ens quedava encara el més complicat: la canal de Muntanya,

Amb el fort pendent i la neu pols ens enfosavem a vegades un palm damunt la cintura i es feia molt dificil avançar. Trepador, que aquest pic va ser "escarbator" va agafar el relleu de Coyote i Pmmp i va anar obrint un solc que es devia divisar des del satèlit.

Ja a la part final de la canal ens arriba el curt "relleu" dels que s'han aprofitat de la nostra feina, però dura poc ja que s'en van a fer la sortida directa. Novament Pmmp i Coyote "tiren del carro" i van obrint l'exposada travessia del final i la petita canal de sortida, traccionant amb el piolet i ajudant amb la corda als que no el duien.

Paisatge alpí.

Toni Sinever pujant entre la neu,


Coyote en la inmensitat blanca.


Començant a obrir solc.


Un petit descans.


Noo i n'hi ha de neu!


Excarbator.


Això s'acaba,

La canal de Muntanya estava oberta després d'un esforç titànic i la muntanya ens compensava amb una boira que no veiem a dos palms. Foto de cim que hauria pogut esser a qualsevol altra muntanya i començarem la davallada cap el Coll de Míner.

Poc a poc es van desfent els niguls. La davallada per la cara sud està per fer amb esquís. Pmmp davalla molt còmode amb les raquestes. Poc a poc el sort guanya terreny i es desfan tots els niguls mostrant l'imponent aspecte.

Cim del Tomir.


Baixant amb raquetes.


Fa freeed!!


La casa de neu fent honor al seu nom.

El cardenal.


Molta gent puja en sentit contrari al nostre i ara som noltros els que aprofitam de baixada la petjada feta pels que hi han pujat. La davallada aixíi tot es fa llarga pels gruixos de neu acumulats. Ja al pla de Fartàrtix la neu va desapareguent a poc a poc i menjam un poc a la porxada de Fartàritx del Racó.

Casa de neu de Fartàrtix.

Fartàritx del Racó.

Ninot de Fartàritx.

Faltava la davallada pel Camí des Ninot per tancar el circuit d'un dia espectacular. Llàstima una vegada més de la boira al cim que ens va privar de la visió espectacular de la Serra amb una nevada com feia anys que no es veia.