jueves, 23 de abril de 2015

Quina sort pel puig de Bàlitx

Dimecres 15 em vaig topar amb la sort.
Aquell día, just  en fa vuit, vaig anar amb l´amic raconer Ramiro a mostrar-li un nou pas que havíem trobat dies abans: el pas des marge de s´Illeta. http://www.raconstramuntana.blogspot.com.es/2015/03/puig-de-balitx.html
Com era d´esperar ho trobam, però ho feim a la inversa, de baix cap adalt. El pas a la part baixa va resultar exposat en alguns punts, ja que el terreny està mot desfet. Tal vegada no encertàrem bé la pujada? Crec que ho fèrem com tocava...
Després de pasar per un fil ferro a mitjan coster, més amunt trobam els marges del pas.       

Una vegada dalt la carena del puig de Bàlitx, decidim anar cap al pas de na Cordellina, per mal terreny, fora camí, ...ja esteim acostumats i va ser quan em vaig dur l´ensurt: una mala passa, una caiguda absurda, que encara no se com ho vaig fer, una caiguda de devers un metro, però sense poder-me agafar, caiguent amb la mà torta, i amb tot el pes damunt. Sabía que la pifiava!!!! En Ramiro venía darrera.  No s´imaginava en principi la gravetat, però quan me vol donar la mà, veu el que tenc: braç trencat.
Estic bé. He tengut sort. Si hagués caigut amb el cap, o amb l´esquena... Cert que en aquell moment deia el contrari: merda de caiguda.
En Ramiro es posa en marxa: després de l´ensurt inicial, truca al 112. després a en Joan Miquel. Activada l´emergència, li dic a en Ramiro, que vull intentar caminar. Me posa la seva jaqueta en el braç quedant "subjecte", i començam a caminar per terreny complicat. Me té que ajudar, perquè per molts de punts es necesiten les dues mans. Anam bastant lentos. Després de no se quant de temps, 20 minuts? amb bastant de mal i de rebre algunes telefonades d´emergències, me vé al cap una idea.
Dic a en Ramiro que tregui el meu móvil de la motxilla i crid al meu amic Tomàs (bomber de Sóller).
Una altra sort! En Tomàs me contesta. Està de servei. Ja estava de camí a cercar-me, sense sabre que venía a auxiliar a l´amic. Més sort encara! Vé amb l´amic Toni Josep que es coneix la contrada amb els ulls tancats. I més sort, acompanyats per l´altre Toni, que no coneixía, però que també es solleric. En Toni Josep me diu per teléfon que en 20 minuts arriben al meu punt. I així va ser. Quina alegría de que me venguin a cercar els amics. Me donen una pastilla pel mal, me posen una ferula al braç, quedant perfectament inmovilitzat, i com puc seguir, reiniciam la marxa, lenta i pausada, cap al cotxo que teníen devers les pistes de Bàlitx d´Amunt. No se que va durar l´excursioneta, no record, una horeta, més, ..? Els amics bombers es varen portar genial. De ben segur que ho fan sempre! Me varen facilitar la marxa i va ser d´allò ben entretinguda. Arribats al cotxo, un alè.
El passeig amb el cotxo no va ser gens agradable per aquelles pistes, i a en Toni Josep li sabia greu els bots. Eren inevitables. En arribar al mirador de ses barques ja m´esperava l´ambulància. Me despedesc dels meus amics bombers i d´en Ramiro i viatge en ambulància cap a la Rotger, temps per fer-me amic del tècnic d´ambulàncies (Atila) el qual també es portà genial i temps per parlar amb la meva dona per informar,  li explic l´accident i no s´enfada i amb en Joan Miquel.
A urgències me traten fenomenal, pero ja veuen que hi ha mala ferida. He de passar per quirofano. El dijous m´operen i queda això per fora:
El susto que tenc és molt gros. El disgust, la por,....Però tenc sort. Una pluja de cridades, missatges, publicacions, visites a la clinica (germans, amics, companys de feina), visites a casa, cafès,... I una molt agradable. l´amic raconer Sebastià se presenta a la clínica amb un llibre que va escriure ell: "De quin color és la sort".
Quina meravella de llibre. Quin regal! Per descomptat el cap de setmana ja l´he llegit.
....La pedra amb la qual ensopeguem pot servir per tapar un clot. La sort és trobar el caire foguer al que la vida ens dóna....
El día del trencament tenc això:
Una setmana després, amb visita al metge, i amb la bona noticia que tot ha anat bé, tenc això:
Una plaqueta i uns perns. Tal vegada algún día m´ho llevaran. Ara vé la feina de treballar-me els dits, la mà, el canell, braç. Tot està dolorit. S´ha acabat la meva temporada de cercar passos...Deixam els deures per la propera.
Gràcies a tots. Quina sort!





              

viernes, 17 de abril de 2015

Pas de S'Estaló bloquejat al Torrent de Pareis

ADVERTENCIA

El Pas de S'Estaló al Torrent de Pareis s'ha vist bloquejat per un desplaçament de pedres. Just queda un forat petit en la que una persona de talla mitjana-grossa te problemes per pasar.


Com a solució d'emergencia a la dreta hi ha un bot de 3 metres amb un cordino que desploma. Es pot davallar amb una corda auxiliar o be es pot muntar un ancoratja amb un cordino o baga. Si és te la suficient agilitat i flexibilitat es pot intentar davallar per el foradí que ha quedat. Talles XL o superiors abstenir-se.

S'ha de recordar que el Pas de S'Estaló era, fins fa uns anys, dels més complicats del Torrent. El seu nom ve de que per molts d'anys es duia un pi tallat en forma d'escala (un estaló) per ajudar a franquejar el pas. Un nou retorn als origens.

El nou Pas de S'Estaló


Fotografia cedida per Eduard 
Informació facilitada per ASSOCIACIO TECNICS I GUIES DE MUNTANYA DE BALEARS 
www.tecnicsdetramuntana.es


miércoles, 15 de abril de 2015

Blue moment

Acertadamente se reconoce que el paisaje se contempla y el placer que esta acción produce conlleva a su descripción gráfica, pictórica, literaria o fotográfica, así como a la reflexión filosófica.

Lo anterior no es mio, pero lo suscribo. Y supongo que el Arxiduc Lluís Salvador, también lo haría, al contemplar desde su finca de Miramar lo que yo filmé el otro día (como cualquier tarde desde tiempos remotos) … cada tarde desde Miramar (Mallorca).

Aquí dejo el enlace al vídeo filmado, que he titulado “Blue moment”















martes, 14 de abril de 2015

RAQUETAS 2015

Escapada primaveral que ya se esta convirtiendo en una costumbre.

Fuimos a la Cerdaña.

Primer dia : Problema médico-deportivo  y busqueda de solución
Segundo dia : Pic Redoun 2677 m . Salida desde el Bassin de Aumet encima del pueblo o pedania de Prats-Balaguer
Tercer dia : Cap de la Llosada de 2724 m desde el coll de Puymorens.
 coll mitja
 cima pic redoun
 cima pic redoun, vista hacia vallee de caranca
 coma d´en garcia
 cerca de la cima del cap de Llosada

lunes, 13 de abril de 2015

Nord del puig de Ca i cingle verd del Tomir

Tres raconers vàrem repetir la ja coneguda via de la Rosseguera a la cara nord del puig de Ca. Després de cercar un poc més de ronya per les altures del puig, Bergant va conduir als amics al pas "X", dit entre els raconers pas d´en Bergant, i transitant pel cingle verd els va conduir a escalar unes agulles, que a priori semblaven difícils i que resultaren fàcils. A partir d´aquí Coyote va insinuar d´intentar amollar-nos completament pel cingle verd. No sabíem si allò sería factible. Duiem cordes però havía que intentar no emprar-les. La proposta no es fa esperar. Tiram per avall i amb l´instint raconer vàrem aconseguir fer tota la baixada a peu plà. Una altra jornada per enmarcar.

 PMMP rapelant en el pas d´en Bergant

 PMMP en el passet que dona accés al puig de Ca des del coll de Fartàritx

 La nord del puig de Ca

 Coyote a la via de la Rosseguera


 Una agulla

 Una altra

 Heura

Satisfacció amb la trobada de pas en el cingle verd

En un lugar de Escorca...

...de cuyo nombre no quiero acordarme...


martes, 7 de abril de 2015

OTRA RUTA A N´ESCUDER

Subiendo al puig de sa creu por s´herba tendra pense que se podia subir a n´escuder por otra via .  Como diria alguien que yo me sé :  lo bueno de subir una montaña es que ves otras a las que tambien quieres subir

Via en azul la primera que intente que desde lejos parecia la "diagonal" buena. Sube casi hasta el final pero aparece una trepada muy vertical ( punto naranja) que se puede subir pero que despuès de un enfrentamiento entre la concupiscencia y la prudencia decidí no intentar ( si hubiera estado con alguien probablemente hubieramos subido).

Retrocedí a regañadientes y probé la segunda opción que pensaba mas improbable pero que a la postre y tras un facil pasito ( punto rosa) me llevó al éxito  

Gracias por la ovación ... mi modestia me hace decir que no me lo merezco...

lunes, 6 de abril de 2015

Pas de Can Fusimany- Galera- Teix- pas des Racó.

Partim de Deià, qualcuns amb sos ànims pen terra per sa falta de son, però tanmateix dispossats a fer dissabte. Una dona des poble ens intercepta i mos indica es nou camí que hem de seguir per sortir cap a sa muntanya, que cada pic queden menos sortides. Mos enfilam darrera s'inalible Senyor de Sa Torre que mos du cap a sa rosseguera que ens conduirà cap a n'es pas den Fusimany. Pes "camí" trobam una acollidora bauma, coses de no anar sempre pes mateix puesto ("desorientar-se" és una paraula massa lletja).

A dalt de sa rosseguera berenam i degustam uns deliciossos crespells, mentres veim la mar plana i es solellet que fan tentacions de tornar baixar, canviar els plans per un bon capfico. Però un raconer mai recula. Si un cas, fa mitja volta i continua avançant.
Tanmateix tornen comparéixer els niguls, i seguim cap amunt fins que arribam a n'es pas, aeri, espectacular, però sense problemes (en banyat deu ser una altra història).





Decidim (vol dir, es Senyor decideix i noltros anam darrera darrera) pujar a Sa Galera. Foto de rigor, i Correcamins ens diu "fins dissabte", ha de tornar prest i baixa cap a n'es coll des puig des Moro per fer via arribar a n'es poble.


Allà quedam, amb un aire apocalíptic de decadència des grup, lo que hem estat i lo que hem tornat, etc, que si falta sang nova, que si anam a fer una cervesa i cap a cases...
Però es Raconer Comú té una característica molt peculiar, i és que, per molt cansat que estigui, falta d'ànims o son, quan veu que es moment de sa tornada s'atraca, sempre troba alternatives a sa baixada. Normalment, pujades. Quan pareix que s'excursió s'acaba, és quan comença de veres.
Així, crestejam fins es puig des Vent per anar a cercar es pas de baixada, amb un agradable ambient pre-tormenta que semblaria invernal si no fos per sa temperatura, que a pesar des fred vent no era baixa. Un ambient que fa ganes pujar muntanyes! Tots els verds de s'herba semblen més vius, sa terra més roja, i es Teix que mos diu "ja que sou aqui, no pujareu?" Vaaaaaale, pujam! Una altra filosofada "en la cumbre" i cap abaix.



Ara seguiem es torrent per anar a cercar es pas des Racó. A un moment donat, sembla que hem perdut es rumbo. Però queda més elagant dir que cercàvem rutes alternatives per anar a n'es mateix puesto. Baixam a la mala per una pendent impossible de no ser pes càrritx fins que arribam a sa llera des torrent i ja trobam ses fites que ens duran a n'es pas. Ja hi ha gana, pero es Senyor vol arribar primer a n'es pas i així ho feim. Tanta sort que hem cregut, perquè es puesto per dinar és espectacular, just damunt Deià. Dinam, unes quantes batalletes des temps den Príam, i cap abaib falta gent.
Sa baixada pes pas des racó se podria dir que és una vertical de sa que te vas despenjant aferrat a nes càrritx. Un pas també espectacular i recentment equipat (gràcies, reis!). A sa sortida, però, mos tornam emmerd... cercar rutes originals, i acabam lluitant contra càrritx i branques i desgrimpant marjades, per finalment anar a pegar a un camí, que per descomptat en Senyor coneixia, i que baixa directe a Deià.






Però no s'havia acabat s'excursió. A devers 50m des poble, barreres tancades amb cadenes gruixades i panys, i tot tapat de per tot per fer impossible es bot. Quin sentit té, això?! deixar gent atrapada? Fins i tot es pont des torrent està tot enrequillat per no poder accedir al poble!
En fin, uns darrers contorsionismes per passar per davall fora banyar-se, i ara ja sí, amollar bolla fins a n'es bar a prendre uns sucs, cafès amb llet i ensaimades, que no se digui que els excursionistes no duen cap benefici.

miércoles, 1 de abril de 2015

MOLETO

Fuimos al moletó de son Cabaspre. Un auténtico racó de tramuntana.

Subimos por un paso acondicionado en la cara suroeste y bajamos por un paso mas salvaje en la cara noreste

por que se dice moleto y no moleta...

 Paso "equipado" . no lo conocia, informacion de Pep torrens y Fernando chamorro
 paso de subida
 font que no sé com se diu
 paso de bajada. Lo haciamos aquellas tardes gloriosas de los jueves ...fa anys