domingo, 12 de julio de 2015

Font de l'Astor

Com que la calor segueix pitjant amb força ja no queda més remei als que ens quedam per aquí (bona part dels raconers estan disfrutant als alps) que cercar recorreguts curts i a prop de la mar per tal de refrescar-nos una mica i poder acabar abans que el sol torri el cul a les llebres.

Així aquest dissabte Coyote i Pmmp es decantaren per anar per la SErra del Cavall Bernat i visitar la Font de l'Astor. Per tal de fer una mica més llarg el ja de per si curt recorregut decidirem enfilar-nos fins la Talaia Vella des de Cala Sant Vicenç.

Pujant cap a la Talaia Vella.


Per què seguir les fites, anem a cercar "ronya".

Situats a la Talaia Vella continuarem el recorregut clàssic cap a la SErra des Cavall Bernat però en arribar al primer coll ens amollarem pel vessant nord pels costers de càrritx. Ja en ser aprop de la mar girarem a l'esquerra per anar a cercar la davallada a la Cala de la Ferradura.

Vistes a la SErra des Cavall Bernat.


Baixant pel vessant nord.


Cala de la Ferradura.

Localitzada la canal de baixad a la Cala de la Ferradura ens hi amollàrem amb compte ja que el terreny és molt descompost. Fent un passet de desgrimpada a la part baixa que ens va permetre arribar ja gairebé a ran de mar.

Desgrimpada.

Per arribar fins la Font de l'Astor haviem de sortejar un caos de blocs fins un resalt curt d'uns 3 metres però amb un passet que desploma un poc fins i tot que va posar la dosi de "ronya" del dia. Superat el pas continuarem entre blocs fins troibar el forat d'entrada a la cova on hi ha la font on hi ha una nova grimpada.

En entrar la cova sorpresa desgradable. Qualque capdefava  sense res dins es cap havia gravat a damunt la roca una inscripció. Ja ho deia Albert Einstein que de beneit no en tenia gens: "Només hi ha dues coses infinites, l'univers i l'estupidesa humana i de la primera no n'estic segur".

Pas clau de grimpada.

El pas vist des d'adalt.

Aquest ja s'hauria pogut grava una altra cosa...

Dins la font a part de referscar-nos una mica amb l'aigua i l'agradable temperatura gaudirem d'un lloc certament meravellós.

Abans de continuar tocava pegar un capfico i menjar un poc de fruita fresca abans de iniciar la pujada amb el bater de sol per tornar novament a Cala Sant Vicenç.

Font de l'Astor.


Dins la cova on hi ha la font.

Un capfico refrescant.


Davallant el pas.

El segon passet ara en grimpada.

2 comentarios:

arni dijo...

Cada vegada estic més convençut que és millor no mostrar detalls ni rutes, perquè els que tenim pròpia iniciativa no ens dediquem a deixa nostra impremta, procurem que el nostre pas passi desapercebut. Sempre ha d'haver-hi un cap de fava.
veig que han posat un clau en el "pasito" ¿n´Eusebio?
Salut i bon estiu, jo segueixo en dic sec

pmmp dijo...

Jo pens igual que tu Arnau. De tota manera a n'aquest cas me dona a mi que es "fenómeno" degué accedir per un altre mitjà que està molt de moda. Noltros disimularem es mal tapant-lo amb fang de sa mateixa font.

Es clau si que crec que el va posar n'Eusebio.

Bon estiu i molta salut. A principi de temporada a tope!!!