lunes, 29 de febrero de 2016

Pas dels Traïdors

Inici primer rosseguera

Amb un fred com el d’un temps compareixem a veïnat de les antigues cases de Binifaldo, a punt de assaltar, per segona vegada el Pas dels Traïdors (1). Sortim en direcció a la Font des Pedregaret. A unes desenes de metres, just en arribar a la darrera paret que tanca les cases, abandonem el asfalt per sortir a l’esquerra. Agafant com a referencia primer la paret i desprès la llera de la torrentera que es va formant, anem fent una suau corba cap a la dreta, mentre anem guanyant alçada passa a passa. En Pau troba i perd a estones una mica de camí que enllaçaven les sitges que, ara aquí, ara una mica més enfora, van sorgint. El bosc es va aclarint i un pi forcat marca la frontera entre el bosc d’alzines i la rosseguera que baixa des de els cingles a Ponent del Tomir.
Atacant la segona rosseguera
Enfilant la canal de sortida
Sabem que som al lloc indicat per les restes de una paret que marca el final de la rosseguera. Es una construcció estranya que sembla no tenir cap utilitat. Alguns suggereixen que, tal volta, podria tenir a veure amb la recol·lecció de neu, ja que la forma i la orientació recorden als bancals situats a veïnat de les cases de neu per facilitar la seva recollida. Guanyem alçada per el costat esquerra de la rosseguera amb dificultats i, uns metres per damunt la paret, ens desviem en diagonal esquerra per connectar amb la rosseguera del costat. Un arbres peculiars, diferents, ens criden l’atenció. Hem d’anar a sortir una mica per damunt de lo que, amb sorpresa, descobrirem que son xiprers. Les seves branques obertes els distingeixen del seus cosins plantats a jardins amb finalitats ornamentals. Ves a saber el per que els han plantat aquí. Ara toca progressar per aquest xaragall amb fort rost en direcció cap a una petita canal situada sota dos alzines que sorgeixen miraculosament de la paret dels cingles. Un forat  obert en el canto superior del paredat ens confirma que som en el bon camí... per dir alguna cosa.
Betubadeu en plena canal
 En Toni i en Betubadeu van a la seva per la dreta mentre la resta de la partida progressa dues passes per amunt, una per avall, amb feines i esbufegades. Arribats a la petita canal ens aferrem a les carritxeres per progressar en el inclinat terreny, que gira cap a l’esquerra.  El vent ha augmentat de forma espantosa i fueteja les esquenes. Una aturada per reagrupar la partida i cap amunt he dit per fer el darrer esforç. Un gendarme de pedra sorgeix al final de la canal. El Capità Toni demana “Som a puesto?” I tant, aquesta es la referencia bona. La sortida del pas es pot fer tant per ambdós costats del monòlit de pedra situat a la sortida. En Betubadeu col·loca una fita de bona mida per certificar la feta. Les ventades i ratxes d’aire ens mouen com titelles agitades. Cerquem una mica de recer i contemplem com la mar va ben moguda. Un Arc de Sant Martí que sembla néixer al Cingle del Voltor il·lumina el cel mentre contemplem com una pluja intensa fa bullir la mar en la llunyania. El cel esta ben estirat i just alguns núvols prims i esmicolats taquen el cel. Cap allà a Ponent, darrera Es Puig Major una negror informe va agafant volum. Toca partir i enfilem en diagonal dreta cercant les fites que enllacen amb el Pas de Sa Paret. Les seguim en direcció Nord fins arribar a un collet en el que ja destriem el cim de Puig Tomir. En Toni agafa el comandament i en quatre amples gambades som al costat del vèrtex geodèsic que marca el cap cucurull. Una mirada enrere i veiem com un núvols negres com les cenres del infern abasten una gran part del horitzó. El vent ha pujat de to i udola quan penetra entre les esquerdes de les pedres. Toca partir per avall i fer via. La primera aturada la fem a les cases de neu del Tomir, amb el seu pou de dimensions extraordinàries en un entorn que ens permet admirar el territori que abasta les Badies de Pollença i Alcúdia. El descens cap el coll de Fartáritx deixant a la dreta Es Serral Gros es fa a bon ritme. El bon camí emprat per els nevaters en les seves dures feines encara conserva alguns trams en més que bon estat. A la collada ens aplega una bona calabruixada que ens envia en direcció cap Es Clot de S’Arena deixant al costat esquerra el Pas de Ses Perdius, prèvia al Puig de Cá de Miner. Agafem un camí que surt a la dreta per seguir una pista ample i ben traçada que pega a un botador per entrar al Pla de S’Arena, seguint fins a un lloc amb un biotoponim que delata l’abundància del Cirerer de Pastor; Es Cirerar. Una de les branques del Torrent de Sa Mina dur un fil d’aigua que no tenim problemes en superar, ben igual que el botador que ens dona entrada per Sa Barrera de Lluc a Es Camp Rodó, als peus del Coster dels Aladerns. Ara anem per un ample comellar ple de aladerns i ullastres mentre la pluja cau a estones, freda i empipadora.
Tramuntana Central
Casa de Neu del Tomir
Dues Badies a la Tramuntana Nord
Com si estiguessin a l'Estepa Rusa
Cap el Puig Tomir
 El Torrent de S’Enrocadors dels Bocs ens segueix per la dreta mentre el rodó Puig des Boix ens acompanya per l’altre costat. Un darrer botador connecta amb Sa Rota de Miner, darrera les cases d’Alcanella.  Una amable alzina en la intersecció de la pista i el Torrent del Bosc Gran ens aplega sota la seva capçada i ens convida a compartir queviures i conversa. Per no agafar fred es reprèn la marxa seguint el tirany que va ascendint per el costat dret hidrogràfic del Torrent, amb la serreta de S’Esquerda al altre costat que va guanyant alçada com a contrafort de migjorn del Tomir. El camí es divertit i va enllaçant restes de la industria carbonera fins arribar a la pista que puja per Es Bosc Gran fins a Sa Paret que pega a les portes de l’antiga embotelladora de Sa Font des Pedregaret. Ara just toca desfer camí fins a Ses Cases de Binifaldó, avui ocupades per unes famílies que gaudeixen d’aquests paratges encisadors i plens de tranquil·litat. L’aigua brolla contenta de la Font de Binifaldo i s’escola per recórrer els primers metres del torrentet.
La Vall d'en Marc


Bona Feina...
(1) Nota aclaratoria. El topònim (inventat i sense cap referencia històrica, tot esperant una millor opinió) del Pas es una juguesca amb el Senyor de Sa Torre. La primera vegada que ho vàrem fer, de baixada, ells ens havia indicat que existia aquesta variant i que esperessim a fer-ho amb ell. Tant de cas li vàrem fer com si forà una mopi! Avui, que l'hem fet de pujada, hi era convidat i no estat part de la partida. Aquesta es la petita "traició" que justifica el nom. Just una broma, sense més.

Imatges cortesia de Pau per a Tots i BRC

miércoles, 24 de febrero de 2016

FONT Y PUIG COLOMER

No conociamos esa fuente . Al pico habia subido " fa un parell de anys" y tampoco lo recordaba.

Pasito de subida y pasito de bajada al puig des colomer . Subimos desde Raixa y bajaremos por Raixeta que desafortunadamente esta en tránsito hacia el mas alla.

En el comellar que baja desde el puig de ses Fites-puig de na Fatima hacia Raixeta encontramos un pozo inedito.
 font des colomer
 paso de subida...ese paredon es el colomer
 señalando el pas de bajada del colomer
 pozo y su pica
Raixeta...

domingo, 21 de febrero de 2016

Torrent de Ses Agulles, Cala En Gossalba i Pla de Ses Basses

Cala En Gossalba de Ponent
Cala En Gossalba de Llevant
Arranquem del aparcament veïnat a Ses Cases de Cala Murta i agafem la MA2210 en direcció al Far de Formentor. Aferrats a la vorera esquerra per gaudir de les vistes de Cala Figuera i el Morro de Catalunya, il·luminats per un sol fluixet però que promet. Arribats al túnel, agafem l’Escala de l’amo En Joan Cerdà progressant per els seus esglaons de formigó i els seus passamans rovellats per el temps i la sal de la Mediterrània, que permeten superar la collada que avui en dia esta perforada per el túnel de 300 metres construït al 1951. S’ha d’anar amb cura i precaució gaudint de les vistes excepcional fins arribar a la seva sortida, just al damunt de la sortida oest del túnel pels cotxes. Des de aquesta collada anem pujant per una praderia de càrritx amb fort rost en direcció diagonal dreta per sortir a un replanet que ens deixa a pocs metres de camí que enllaça amb el Camí del Far. Alliberats del pes de les motxilles enfilem la pujada fins a Es Fumat que assolim en poc més de 10 minuts. El astre rei guanya avui la partida d’aquest hivern sense fred i banya la Vall de Formentor i la Badia de Pollença amb la seva llum. Els 332 metros d’alçada en proporcionen una sensacional visió de tota la part central de Tramuntana. Massanella lleument enfarinat destaca com una punxeguda roca brillant. Desfem camí aviat i agafem el Cami des Far en direcció al Coll de Sa Bretxa.  Si voleu més informació sobre la construcció d’aquesta més que destacable construcció podeu consultar la entrada que va fer el senyor Emilio Alonso al seu blog pitjant aquí

Puig de Ses Butzes i, al fons, Es Castellet
En el comellar prèvi a la Collada veurem com comença el Torrent de Ses Agulles que baixa en direcció sud enmig d’un oceà de càrritx. Un munt de fites i un clar tirany ens porta en suau descens fins que no tenim altre remei que ficar-nos en la llera del torrent. Ara botant, ara desgrimpant, suara flastomant, anem progressant en direcció a una mar de la qual just sentim una mica de remor. La torrentera torna un xap important i anem a l’ombra de uns cingles que, per la dreta, amaguen S’Avenc de Cala en Gossalba.
Es Pont
 El color estiuenc de les aigües colpeja els sentits en arribar a la mar. Som a la tercera setmana de febrer i el aspecte (que no la temperatura) son més aviat primaverals. Algun(es) valent(e)s s’atreveixen a banyar els peus sense por a les sedes. Unes taques a l’aigua en criden l’atenció. Centenars no, milers de grumers suren per la petita Badiola que forma la cala. Un espectacle surrealista, testimoni d’aquesta climatologia que ha tornat botxa. Confortats amb un bon berenar partim en direcció cap a la esquerra cap a l’altra braç de Cala En Gossalba. Un bon enfilall de fites i una mica de camí en menen fins a la mateixa. Aquí interceptem el camí que baixa al costat del torrent de la Canal de Cala En Gossalba i admirem les restes d’una vella sitja a pocs metres de la platja de còdols. Ara toca sortir de la cala en direcció al Morro des Pont. Seguim una línia propera a la mar cercant el camí amb menys dificultats. En un moment que torna complicat, agafem pel dret cap amunt fins arribar a un petit bosquet de pins que ens dona entrada a un roquissar pelat. Algunes barques van i venen amb la fluixa amollada. Nosaltres progressem fins a la punta i, ben aviat, trobarem una depressió que encarà conserva uns metres de pedra que formen un bonic pont natural que retalla les aigua blaves i lluentes. Es possible i fàcil baixar fins a la enorme portalada per tenir una vista destacada del Puig de Ses Butzes i Es Castellet que tanquen a llevant i Ponent la veïnada i invisible Cala Murta.
Es Racó de S'Avenc al pinaret del ben mig
Es Carregador de Sa Pega
Fetes les imprescindibles fotografies reprenem marxa cap a l’esquerra en direcció cap el Far de Formentor en demanda d’una petita endinsada que desaigua Sa Canal de l’Avenc. Aquest es conegut com Es Racó de l’Avenc però en temps antics era conegut, també, com Es Carregador de Sa Pega. Pega (pez o brea en castellà) era una substància molt viscosa obtinguda per destil·lació del quitrà vegetal procedent del pi negre, abundant en aquestes terres pel que sembla. Era emprada per mestres d’aixa i boters per embetumar i impermeabilitzar les peces de fusta de les naus i les botes. O això ens han contat, es clar. 
Pla de Ses Basses
Camí des Far
Punta de l'Aguila
A la mateixa llera del torrent i a prop de la seva desembocadura hi ha una avenc que heu de filar per no tenir un disgust. Al altra costat s’hi veuen restes del camí que comunicava amb el Camí des Far. Ara toca progressar per un comellar veïnat als cingles del Racó de Santa Clara que s’estimben a la mar. Xino, xano, anem per amunt, guanyant altura pel roquissar. Uns bons exemplars de caragols de closca blanquinosa amb retxes de negre lluent més coneguts com a viudes ens surten a camí. Algú suggereix crear el neotopònim de Comellar de les Viudes però es enèrgica i promptament rebutjat. De cop i volta l’horitzó s’eixampla i agafa aire. Un enorme terreny pla amb un enorme pi a un costat i amb taques d’argilosa terra s’obre als ulls. Som arribat al Pla de Ses Basses. Resseguim la línia de la costa en direcció a una petita prominència amb una humil construcció que recorda vagament a un navetiforme però de construcció clarament moderna. Som a la Punta de la Àguila i aquí fem honor als productes de la terra mentre ens regalem amb les vistes sobre Cap Pinar i tota la línia de muntanyes que s’albiren al Sud.

Cala Figuera

Morro de Catalunya
Far de Formentor
Ens espavilem i fem fora la molló. Anem cap el enorme i solitari pi. Sabem que als seus peus s’obre la fondalada del Avenc des Pi però també sabem que tot el terreny es ple de engolidors i forats per lo que extremen les precaucions en aquest terreny amb càrritx fins al engonal. El Avenc fosc s’obre a l’ombra de un exemplar extraordinari de Pi i no sabem si admirar més el accident geològic o la meravella botànica. Reprenem camí en direcció cap a un tancat que filferro que tanca un conjunt de garballons de bona mida. Resseguim el tancat per la esquerra seguint cap a la carretera en direcció a una collada evident. D’aquí a la mala fins arribar a la cinta d’asfalt que abandonem aviat cercant el vell camí que corre a l’esquerra. Els primer metres estan molt desfets però poc desprès gaudirem de la seva magnifica factura testimoni de la feina feta en la segona meitat del segle XIX. Fent llaçades enormes ens anem atracant al Mirador de Sa Punta den Tomàs, des de a on farem una incursió per localitzar la Cova del mateix nom. La muntanya de Na Blanca ens acompanyarà quan desfem els metres finals a veïnat de la carretera fins al aparcament del inici, amb la companyia del Morro de Catalunya banyat de la llum taronja del horabaixa, mentre Cala Figuera ens convida a visitar-la acompanyats de millor temperatura i vestimenta. 

lunes, 15 de febrero de 2016

AQUELLOS MARAVILLOSOS AÑOS...

...en que no había G.P.S. ni blogs ni cámaras digitales... Pues eso , que hace muchos años trescando por el municipio de Banyalbufar llegamos a un safareig que nos gustó mucho... Queremos volver al cabo de los años aunque ya no nos acordamos muy bien donde estaba.

Además encontramos una ristra de fuentes y un paso cuyo topónimo ignoramos y que permite salvar un gran "cingle"

Despúes subida a dos cimas desconocidas : el Castell petit y el gran
 safareig
 construcciones adyacentes
 font de sa bota ?
 este agujero estaba tapado y dentro hay agua...font?
 vistas desde el castell gran...
el safareig desde otro angulo

TRACALADA DE PASSOS

Utilizo el título del blog de Tomás  Mut para esta entrada.

Entre el coll de sa batalla y el acueducto conocemos ( plural mayestático) 23 pasos que suben hacia Galileu and company. El otro dia descubrimos el número 24 gracias a  José Luis.

Está en esa zona lujuriosa de canales cercana al paso mas bonito de Tramuntana y al pas del Salt.
 Jose Luis saboreando el paso
 abajo vistas hacia el paso mas bonito