viernes, 23 de diciembre de 2016
miércoles, 19 de octubre de 2016
Comiat de RACONS DE TRAMUNTANA
El dia 4 de desembre de 2006 es va
generar la primera entrada d’aquest BLOG.
Avui, gairebé 10 anys més tard,
RACONS DE TRAMUNTANA anuncia el seu
comiat. Com a primera mesura, es restringiran en breu els comentaris i,
una cosa darrera l’altre, properament es limitaran les entrades noves per, finalment, esdevenir testimoni virtual permanent i obert a la consulta publica, acumulant "ciberpols" de mica en mica.
La idea original de “...oferir un
espai de comunicació per a tots aquells que, interessats en el mon de
l'excursionisme, animats per la curiositat i amb l'atractiu de la descoberta i
l'exploració hem trobat en la nostra Terra un espai privilegiat per
practicar-ho de forma entusiasta: TRAMUNTANA”
s’ha aconseguit amb escreix. Més de 2.300 entrades, vora els 3.300 comentaris i
més de 10.000 visitants al mes això ho certifiquen. Mes enllà de les xifres
queda la sensació de que aquest lloc de trobada era reconegut com una font
d’informació altament preuada per els usuaris. Hem col·laborat amb tot aquell
que ens ho ha demanat; arqueòlegs, etnògrafs, toponimistes, estudiosos de la
vida salvatge, ... I ens hem divertit fins a dir basta en les nostres sortides
i trescades.
Però, a la vida, tot s’acaba. La
irrupció de noves eines informàtiques, més potents, amb més immediatesa,
privacitat i proximitat als usuaris (les xarxes socials, en definitiva) ha
transformat el perfil del senderista i ens hem d’adaptar a la nova realitat. Si
en el seu moment, la creació d’un blog semblava una bona idea (i creiem que ho
era), avui altres maneres de fer i comunicar han pres el relleu de forma inapel·lable.
Per altra banda hem après alguna cosa sobre el perills de posar-ho tot al abast
de tothom. D’aquells, pocs i contats, que agafen i no donen, que s’aprofiten de
la generositat dels altres per fer els seus negocis i operacions obscures, dels
carronyaires professionals en definitiva, en volem partir.
Així que, germans en la fe
senderista i la única i vertadera religió, Tramuntana i tots els seus racons i
indrets salvatgement encisadors, tocar baixar la barrera. El que no vol dir
deixar de trescar aquesta terra amunt i avall, sempre cercant aquella sorpresa
que la nostra terra, generosa, sempre ens ofereix. Amb el respecte del que
l’estima. Amb la cura del que sap que no es seva i l’ha de mantenir per els que
vindran.
El esser humà es defineix per la
seva curiositat que l’hi ha permès anar d’una banda a l’altra del mon; som
exploradors per que ho portem en la nostra genètica i per que això ens fa ser
més i millors persones.
Gràcies a tots vosaltres que ens heu
acompanyat en aquests anys, d’una manera o altre.
TOTS SOU RACONS DE TRAMUNTANA
Qui millor que el poeta Miquel Marti
i Pol per tancar la darrera entrada!
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
viernes, 29 de julio de 2016
Salvem la Serra
Text aparegut a la secció de CARTAS AL DIRECTOR del diari ULTIMA HORA d'avui i que publiquem per el seu contingut.
El mallorqui ja va ben servit de dites ambigües amb ganes, de fet molta gent es passa la vida entre 'un tantmateix i un jo ho veurem', com va dir un cec a un sord qui l'escoltava. Tenim vocabulari i costumari de sobres, aleshores no necessitam frases d'infinitiu de badalls forasters, a més que no consonen, com és el cas de "Salvar la Serra", que escaïna pel facebook, però es guarda com de caure de dir per què, ja que es tracta d'arreplegar firmes per a no se sap qué peró esta relacionat amb Fundación Visa Silvestre, tancar Ternelles, la muntanya Carronyaire i altres interessos que no interessa aclarir on volen anar a parar.
L'escriptura, pel contrari, precisa d'una exposició inequívoca. Per aquí amb l'internet perdem, aleshores cal estar alerta a tot el que s'hi veu, i questionar tot el que hi surt com a anònim (per defecte tot el que no porta el nom i llinatges), enc que es vesteixi de ballar boleros.
Doncs en pla, clar i català, salvem la Serra:d'ecomercenaris, de propietaris que l'estimen com a s'ase qui van a vendre (forasters o mallorquinarros), de les cabres, dels qui posen rètols d'amenaça de caça de cabres, dels que proposen "descaste", dels que la corralitzen i xaletitzen, dels para pagesos que tanquen camins, dels polítics que no obren els camins... En haver solucionat tot això parlam del futur de la Serra. Que hi hagi zones d'exclusió amb les cabres dedins és prendre'ns el pèl. I el GOB amb comunicats tan ambigus que donen vasa al PP, vejan si acabarem com ARCA.
Ah!, els voltors molt bé, gràcies.
PERE LLOFRIU
lunes, 11 de julio de 2016
Comme tu t'appelles? Je me appelle Midi, Midi d'Ossau!
Descripció de l'ascensió al Midi d'Ossau (2.884 metres) desde el Refugi de Pombie, segons ho indica la wikipedia.
"Desde el refugio se va en busca del collado de Souzón (que queda a 2.127 m de altitud), de donde se comienza el ascenso propiamente dicho del Midi d'Ossau.
El ascenso es muy intenso; la verticalidad de la mole rocosa se hace notar. Pronto se llega a la primera chimenea donde conviene asegurarse si no se progresa con soltura, ya que los agarres son más escasos. El grado de dificultad es de II+ y tiene una longitud de unos 15 m. La segunda chimenea, de unos 30 m, es la más expuesta, pero con excelentes presas y agarres hace fácil su progresión. La tercera chimenea, la más sencilla (grado II-), se pasa sin mayor problema por su parte derecha. Las tres chimeneas están equipadas para poder rapelar en el descenso. Seguimos la intensa subida hasta la cruz metálica del paso del Portillón, ya a 2.657msnm. A partir de allí, por el Rein de Pombie, a la cumbre sin ninguna dificultad."
Inici 06:00 Final 13:45
La nostra cordada va ser la primera en assolir el cim el mati del 4 de juliol a les 10 en punt, amb un desnivell acumulat de 1.704 metres.
Gracias a Ignacio, el nostre guia, per la seva excel·lent conducció i habilitats.
Per els que tinguin una mica de curiositat, aqui teniu un video a facebook que descriu l'ascensió tal com es. Imatges molt bones!
lunes, 13 de junio de 2016
La última fortaleza de Mallorca
Cómo visitar el Castell del Rei sin saltar ni forzar verjas, rejillas, muros...
(video de Felipe Sánchez-Cuenca)
(video de Felipe Sánchez-Cuenca)
Pasatiempos raconers.
¿Desde dónde están hechas estas fotos de algunas salidas vespertinas raconeras?
Nivel: raconer raso
Nivel: raconer medallista
lunes, 30 de mayo de 2016
PIRINEO MAYO 2016
forcanada
corredor norte de la forcanada
vista del corredor desde arriba
vista desde cima del marimanha
subiendo al tristaina
corredor norte de la forcanada
vista del corredor desde arriba
vista desde cima del marimanha
subiendo al tristaina
domingo, 15 de mayo de 2016
Forats Grossos.
A la salida del segundo túnel de torrent de Pareis, se presentan ante nosotros algunos de los objetivos del día: Forats Grossos, Pas de ses Piquetes, Pas de s'Argamasa... i s'Olla. Nos vemos obligados a un vadeo de las aguas del torrente, con profundidad suficiente para vernos obligados a las más variadas piruetas para no mojar ropas y mochilas. Fallidas, en la mayoría de los casos. ¡Poseidon MkIII, te echamos de menos!. No importa, el día se presenta caluroso y la subida es potente por el pas de Ses Piquetes. Más deprisa de lo que se escribe, nos plantamos arriba, no en vano somos un grupo de élite formado por raconers comuns y malaltdecordensis.
La impresionante brecha del torrent de Pareis
Guiados por Trepador y un Senyor de Sa Torre con la brújula un poco averiada, siguiendo algunas fitas de anteriores singladuras y probando nuevos pasos, llegamos hasta sa Verga des Bou, y después hasta la cima dels Forats, para descender vertiginosamente primero al más elevado (Forat Gros petit), y seguidamente al Forat Gros gros.
Forat Gros petit. Cosas del lenguaje.
Forat Gros gros.
Animada conversación irreproducible durante la opípara comida, volvemos por el camí des Morro de Sa Vaca hasta el pas de s'Argamassa. Nos abrimos paso a cabezazos entre las rocas bucando un paso alternativo al marcado por el cable de acero. Aún no sabemos por qué, cosas de nuestro macho Alfa de guardia, de pecho hiperdesarrollado a causa de las numerosas medallas que consigue.
Una manada de raconers dirigiéndose al Pas de s'Argamassa
A la izquierda se les ve chiquitillos
Vadeo rápido.
Finalmente, llegamos de vuelta al torrent de Pareis, cuyo vadeo apetece ahora, con los pies machacados, y tras una larga jornada en la que el GPS -una de las mayores amenazas para el raconer comú- nos indica que hemos recorrido apenas 6 km, constatamos que hemos avanzado a una velocidad muy inferior a 1km/h. Y es que el roquedo kárstico es para disfrutarlo, pero no para hacer via.
Forat Gros gros, en grande.
lunes, 2 de mayo de 2016
Pas den Gil i Pas del Candeler
Coma des Sarro |
Agraïment a Socay per les indicacions recollides a la seva plana web que han inspirat aquest recorregut, ben igual que a www.toponimiamallorca.net i al seu autor
Gràcies!
La península d’Artà sempre ha tingut el regust d’allò distant i salvatge per aquells que, com nosaltres, son fills de la Tramuntana. Desprès de setmanes de preparació avui toca fer una incursió per trescar per les terres del antic districte islàmic de Yartán, com varen ser conegudes en la dominació musulmana de la illa gran de les Balears, per veure si podem visitar un indret relacionat amb la darrera i desesperada resistència d’aquells camperols esparverats per una violència imprevista; la Cova del Migdia (nota 1)
Pas den Gil |
Arramblador al Pas den Gil |
Grimpada al Pas den Gil |
Carritx ajudau-me al Pas den Gil |
Ara agafem cap a Xaloc per anar
faldejant i pujant per la part interior del penya-segat en direcció cap es Coll Faraig que apareix com un petit
espai en el que un tirany i unes fites ens guien. A la collada boira tancada
que ens convida a transitar plegats. Hem de marcar rumb sud-est per localitzar
el camí que condueix al Coll Pelat. Amb certes dificultats localitzem el camí i
baixem cap a la depressió que ens separa de Ferrutx i el seu Bec, avui amagats
darrera una banyada flassada blanquinosa. Arribats al coll decidim no intentar
la pujada al pic. Anem banyats i la prudència ens recomana descendir. A la
collada agafem a la dreta per seguir un conjunt de fites que ens fiquen dins el
Torrent des Castellet que neix al
mateix coll. A la dreta deixem Ses Mates
Mosqueres. En el punt en el que es comença a estimbar sortim per la
esquerra baixant per un conjunt de plaques llises que no suposarien cap
problema en condicions normals però que avui en banyat requereixen cap, mans i
precaució. Superat el Pas den Candeler
que agafa el nom de una herba bastant abundant a la contrada (nota 3). Seguim
ara per un tiranyet aferrat a les parets del Bec conegudes com es Recingles d’en Ferrutx sentint com l’aigua
xopa les cames i omple les botes. Una costitxera d’adopció proclama que te “ferrerets”
ficats dins les sabates. I no es la única!
Bon Camí i Bona Companyia! |
Pas den Candeler |
Nota 1 Cova del Migdia
Nota 2
Chenopodium bonus-henricus, també
conegut com blet bord o espinac de muntanya es tracta d’una herba comestible i
amb propietats medicinals.
Nota 3
Muscari Comusum també conegut
com a all de bruixa, barrelet o cap de moro.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/4727.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)