 |
| Coma des Sarro |
Agraïment a Socay per les indicacions recollides a la seva plana web que han inspirat aquest recorregut, ben igual que a www.toponimiamallorca.net i al seu autor
Gràcies!
La península d’Artà sempre ha
tingut el regust d’allò distant i salvatge per aquells que, com nosaltres, son
fills de la Tramuntana. Desprès de setmanes de preparació avui toca fer una
incursió per trescar per les terres del antic districte islàmic de Yartán, com
varen ser conegudes en la dominació musulmana de la illa gran de les Balears,
per veure si podem visitar un indret relacionat amb la darrera i desesperada
resistència d’aquells camperols esparverats per una violència imprevista; la Cova del Migdia (nota 1)
 |
| Pas den Gil |
 |
| Arramblador al Pas den Gil |
Amb els medis de transport
arraconats just davant del desviament cap al nucli de població de Sa Colònia de Sant Pere (km. 4,300)
agafem un carrer que apunta cap a la muntanya. Un gir a la esquerra, el següent
a la dreta i novament a l’esquerra per, una mica abans de Can Martis, sortir
per la dreta per una camí mig ocult però ample que, desprès de pegar a unes
cases mig abandonades, mig enrunades, iniciar a caminar per Sa Coma de Sarro (nota 2). Al ben
davant ja destriem la fesa per la qual desaigua la conca del Coll Faraig i per anar a alimentar el Torrent des Parral i en el que es situa
el Pas den Gil, guardat per Es Niu des Falcó a la esquerra i la
boca de Es Mirandò al altre
costat. El jove pinar cedeix el pas als
argelagars i carritxars en un terreny que requereix posar esment mentre guanya
alçada.
 |
| Grimpada al Pas den Gil |
Anem per el costat esquerre del torrentó fins passar al altre costat
entre dos quers de gran mida. Alguna vegada destriem les fites que algun amable
senderista ha tingut a be col·locar per guiar-nos per aquest terreny esquerp i
agrest. El temps ha empitjorat
definitivament i les mirades al cel constaten com els núvols grisos amb la
panxa plena d’aigua baixen de mica en mica. Un parell de fletxes vermelles del
nostre estimat decorador de muntanyes i torrents ens situen al peu de un petit
cingle. Al costat dret hi ha una cornisa estreta que desemboca en un punt
exposat però en el que es disposa de càrritx i bones presses de cames i mans.
Tres metres de emoció i ja som a la segona part, consistent en unes grimpades
enllaçades sense més problemes per sortir a la part superior. Caminem una mica
per la llera dins sortir a la dreta. La pluja es fa present de forma suau i
persistent. Es un ploure amb gotes menudes, gairebé imperceptibles. Cama
d’aranya deia el meu padrí en una deliciosa expressió.
 |
| Carritx ajudau-me al Pas den Gil |
El to gris s’apodera de
la coma i dona un aspecte fantasmagòric a la contrada, formada per un monòton
conjunt de càrritx i pedra grisa motejada amb alguns valents garballons. Progressem
en direcció cap a llebeig (sud-oest) pujant cap el cim pla de En Xoroi (403 m). Aquest cim seria un
balco privilegiat si no fos per que la boira ens atrapa i engoleix. Des de aquest
punt un soldat de la host den Pere Maça es va amollar fermat a una corda
subjecte a mitja dotzena de bísties per llançar foc als refugiats musulmans que
s’havien agrupat de forma precària a la Cova del Migdia. Al cap de pocs dies es
rendien i entregaven per esdevenirs esclaus. Això era al abril de 1230.
Ara agafem cap a Xaloc per anar
faldejant i pujant per la part interior del penya-segat en direcció cap es Coll Faraig que apareix com un petit
espai en el que un tirany i unes fites ens guien. A la collada boira tancada
que ens convida a transitar plegats. Hem de marcar rumb sud-est per localitzar
el camí que condueix al Coll Pelat. Amb certes dificultats localitzem el camí i
baixem cap a la depressió que ens separa de Ferrutx i el seu Bec, avui amagats
darrera una banyada flassada blanquinosa. Arribats al coll decidim no intentar
la pujada al pic. Anem banyats i la prudència ens recomana descendir. A la
collada agafem a la dreta per seguir un conjunt de fites que ens fiquen dins el
Torrent des Castellet que neix al
mateix coll. A la dreta deixem Ses Mates
Mosqueres. En el punt en el que es comença a estimbar sortim per la
esquerra baixant per un conjunt de plaques llises que no suposarien cap
problema en condicions normals però que avui en banyat requereixen cap, mans i
precaució. Superat el Pas den Candeler
que agafa el nom de una herba bastant abundant a la contrada (nota 3). Seguim
ara per un tiranyet aferrat a les parets del Bec conegudes com es Recingles d’en Ferrutx sentint com l’aigua
xopa les cames i omple les botes. Una costitxera d’adopció proclama que te “ferrerets”
ficats dins les sabates. I no es la única!
 |
| Bon Camí i Bona Companyia! |
El camí es perd en arribar als
primers pins i arguelagues obligant-nos a agafar com a referencia el carrer al
qual volem arribar, situat a la dreta de
Sa Devesa. Una mica a la mala arribem al nostre objectiu desprès de superar
un parell (o tres) dificultats en forma de barreres i reixetes, eludides amb
discreció.
 |
| Pas den Candeler |
Afuats per la invasió d’una host
de ciclistes que amenacen en assetjar-nos per hores desfem camí ràpidament.
Pasaren als peus de la balma de la Cova
des Migdia, el lloc en el que el 21 de març de 1230 un grupet de devers una
quarantena de pagesos musulmans i les seves famílies es reteren a les tropes
den Pere Maça, un dels cavallers del Rei En Jaume, per unir-se, una vegada
despullats dels pocs ben que s’en havien portat de les seves llars, als seus veïnats
que, en nombre de més de 2000 just a les rodalies, varen ser venuts com a
esclaus per tota la Mediterrània. Temps d’infortuni i desfeta. Darrera quedaren
alguns minses restes materials, les restes inhumades d’una jove que no va
resistir el setge i tres claus amagades davall una pedra, mostra de l’esperança
de tornar a la seva vida. Avui no toca per les condicions del terreny. Aixi
tenim ocasió de tornar i descobrir alguns indrets de nom evocador; Pas de Sa Figuera
Borda, Pas des Parral, Serral de Sa Lluna, Pas de Sa Cabra, ... Del cert que
tornarem!
 |
| Recingles d'en Ferrutx |
Nota 1 Cova del Migdia
Nota 2
Chenopodium bonus-henricus, també
conegut com blet bord o espinac de muntanya es tracta d’una herba comestible i
amb propietats medicinals.
Nota 3
Muscari Comusum també conegut
com a all de bruixa, barrelet o cap de moro.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/4727.html
Ara agafem cap a Xaloc per anar
faldejant i pujant per la part interior del penya-segat en direcció cap es Coll Faraig que apareix com un petit
espai en el que un tirany i unes fites ens guien. A la collada boira tancada
que ens convida a transitar plegats. Hem de marcar rumb sud-est per localitzar
el camí que condueix al Coll Pelat. Amb certes dificultats localitzem el camí i
baixem cap a la depressió que ens separa de Ferrutx i el seu Bec, avui amagats
darrera una banyada flassada blanquinosa. Arribats al coll decidim no intentar
la pujada al pic. Anem banyats i la prudència ens recomana descendir. A la
collada agafem a la dreta per seguir un conjunt de fites que ens fiquen dins el
Torrent des Castellet que neix al
mateix coll. A la dreta deixem Ses Mates
Mosqueres. En el punt en el que es comença a estimbar sortim per la
esquerra baixant per un conjunt de plaques llises que no suposarien cap
problema en condicions normals però que avui en banyat requereixen cap, mans i
precaució. Superat el Pas den Candeler
que agafa el nom de una herba bastant abundant a la contrada (nota 3). Seguim
ara per un tiranyet aferrat a les parets del Bec conegudes com es Recingles d’en Ferrutx sentint com l’aigua
xopa les cames i omple les botes. Una costitxera d’adopció proclama que te “ferrerets”
ficats dins les sabates. I no es la única!
2 comentarios:
hola Xisco, una puntualisació
es pas d'en Gil no està situat en es torrent d'és Parral, aquest cau a l'esquerra en ascens pes pas d'en Gil.
salut
Hola Arnau.
Molt ben feta la puntualització.
No esta en el Torrent del Parral, just les aigues que cauen per la torrentera i que es recullen a la Coma den Sarro van a donar, finalment, al esmentat Torrent. Ho he redactat malament. Gracies i molta salut!
Publicar un comentario