domingo, 31 de enero de 2010

Clots Carbons, Coma de Binis amb sortida per Camí dels Cingles


Amb l'absencia inesperada des Senyor de Sa Torre, a la carretera que porta a Sa Calobra al KM 6,9, proper al naixement del Torrent des Racó, agafem un tiranyet molt brut i rost, marcat per petites fletxes pintades delicadament en vermell sobre les roques. Cerquem el Camí de Sa Barra que enllaçava la Vall de Binis amb Ses Cases des Bosc i Es Clots Carbons, el nostre primer objectiu. Les argelagues i altres vegetals punxants i perillosos ens barren el pas ocasionalment fins que arribem a lo queda del camí empedrat. Ben aviat destriem l’enllaç que surt cap a l’esquerra per connectar amb Ses Cases Velles dels Colls, a prop de Sa Font Subauma. El primer clot es presenta com una ampla depressió, plana i amb el terreny cobert de mates de bruc i xiprell. Sortim cap a l’esquerra resseguint unes fites que ens donen accés al segons clot, més petit, amb la seva part central presidida per una profunda depressió que actua com engolidor de les aigües per alimentar el incomptable nombre de cavitats, avencs i grutes de la zona. Aquest segon clot, te la seva sortida natural, cap al Pas den Termes i direcció al Coll de Sant Llorenç i Cala Tuent, a la dreta, a prop d’uns grans pins aïllats. En el nostre cas, la intenció es anar a connectar amb la Coma de Binis, per lo que sortim cap a l’esquerra per un collet marcat amb un parell de fites a on neix un tiranyet que ens ofereix, desprès de guanyar a la mala un collet mig perdut, la primera visió de l’ample Coma de Binis, presidida a l’esquerra per els contraforts des Pla den Gumbal, per on es precipita el braç del Torrent del Gorg dels Diners que neix a la Coma del Infern. Es tracta d’anar baixant seguint un camí més aparent que real fins arribar al Torrent, sorprenentment sense aigua, completament eixut. Molt a prop del punt en que el Torrent es fa un amb les aigües vingudes del Collet que ens separa de la Casa des Moro, uns muntets de pedres i unes estores de verda melca ens permeten fer una berenada, just a un cop d’ull del Pas de S’Estaca. Recuperades les forces, tirem en direcció cap Es Torrent de S’Atlot Mort, enmig de la espessa vegetació. Anem trobant restes de casetes de roters i carboners mig esbucades, mentre anem perden alçada enmig de margets enrunats i mig esvaïts, testimoni de la dura feina dels homes que treien la vida de les pedres i la terra erma. Enmig de la vall un quer gegantí és perfila de forma clara. Es veuen parets de pedra construïdes per tancar la seva part inferior;som a la Casa des Moro. Es tracta d’una construcció ben curiosa. És una penya de la qual s’ha aprofitat el perímetre per bastir un aixopluc per animals i persones equipat, fins i tot, amb finestres amb llinda, lleixa i marc de pedra. A la part del darrera un petita extensió ens ofereix una privilegiada balconada sobre la vall que conforma una planura per la que transita la part mitjana del Torrent de S’Atlot Mort, amb Tuent al fons. Un poc d’aigua en forma de cama d’aranya ens convida a examinar més fons el lloc.
Es temps de prendre decisions. En Sebastià i en Fernando S-C disposen d’un temps limitat i retornen per el Pas de S’Argentó. La resta iniciem la recerca del Avenc de Sa Mitjania ajudats per la maquineta meravellosa: el GPS. Fiats en la seva precisió retornen sobre les nostres passes, per sortir-ne ben aviat cap a l’esquerra. L’objectiu es assolir la part alta de la Serreta de Sa Mitjania, que ens separa del Torrent del Gorg dels Diners. La referència inicial es un ullastre aïllat que destaca sobre la cresta amb la seva forma d’arc. Ací i allà, anem localitzant ara un resta de camí, ara un marget, més endavant un claper desfet. Com que l’andròmina electrònica nomes marca la destinació final, decidim tirar pel dret. El terreny es complica de debò i ben aviat tenim gent arreu. El Coyote, Fer i Agustí van al capdavant decidits. Arribats a un replà que ens recorda a un dels Clots Carbons, finalment el trobem... a 150 metres de la posició marcada per el GPS ! Ja ens havien dit que la boca era espectacular... i varen fer curt. Es tracta d’un forat que arriba a més de 100 metres de fondària i amb una obertura que supera el 10, revoltat de la flora típica dels avencs;heura, pomera borda, rotaboc... Un pont herbós a l’esquerra ens permet observar per una encletxa part de la seva bellesa oculta. Hem d’intentar sortir d’aquest indret i decidim tirar a la mala en direcció cap al inici del comellar que ens ha portat a la Sa Casa des Moro. Amb precaució i esment (tota la zona esta minada d’esquerdes i cruis foscos de profunditat desconeguda) anem transitant per un terreny horrorós fins arribar a una canal que marca camí cap avall i en la que s’observen restes d’antic camí. Arribats al comellar, tornem a fer el camí cap a Sa Casa des Moro. La següent feina del dia es la localització de la font que saciava la set d’homes i bísties. Agafant com a referència la part superior del torrentet que neix al costat esquerra de la Casa des Moro, anem fent descobertes una rere l’altre. Ara una canalització en pedra per recollir les aigües que venen dels Cingles des Pla den Gumbau, ara uns robustes marges de bona mida, més enllà un pouet amb forma de capella i aigua cristal•lina... per anar a pegar a la part inferior de dues penyes que semblen esgarrades per les urpes d’una fera gegantina, a on es troba una surgència d’aigua clara que neix sota la roca, amagada entre les herbes. Ni el Papa de Roma beu aigua tant fresca, neta i bona ! Als nostres peus s’obre la part mitjana del recorregut del Torrent de S’At.lot Mort abans de precipitar-se per el Pas al que dona nom. La contrada té runes d’una barraca i algunes figueres que esperen a la primavera per alegrar aquest indret solitari. El renou de l’aigua ens crida l’atenció. Desprès de uns cingles decorats amb heures d’increïble mida, arribem al lloc a on l’aigua del Torrent es precipita entre les penyes fins a la part més plana. El lloc te un encant i quelcom de màgic, especial. Des de un cert punt es pot veure la caiguda inicial del Torrent, allà dalt, molt a prop de les Cases des Binis, per continuar en tres salts més fins aquell a on hem arribat. Mai partiríem d’aquí però... que hi hem de fer!.
Advertits per en Guapetón, tirem per amunt en direcció a S’Arreplegada, un coll que en la seva part superior, te un paret de separació amb un portell. Mates, pedres i pinxos hi posen totes les dificultats del món, però ben aviat arribem a la obertura. Si sortíssim cap a la dreta aniríem a pegar al Pas des Ruc, però decidim seguir les fites en direcció a l’esquerra, cap al anomenat com Pas des Gat. Allà dalt en espera en Fernando, que ha guardat lloc per dinar i gaudir de la imatge poderosa de la Coma de Binis, amb la Torre de Tuent com a vigia permanent de la contrada. Xocolata, té, herbes i un poc d’Amazones, ajuden al dèbil sol que lluita amb el cel tapat per escalfar-nos. Fem camí en respectuós silenci per localitzar la Font dels Joncs, i evitar destorbar als habitants de Binis. En direcció cap al Collet de Binis, mes tard travessem al altre costat del torrent en direcció cap a una paret en la que se destria un portell al peu d’uns cingles. Arribats a la paret (restes d’una barraca aferrades a una roca) anem a cercar la Font de S’Ermita al peu d’uns cingles marcats per una conjunt d’heures que s’aprofiten del ombrívol entorn. En Guapeton i El Coyote tiren cap al Coll dels Cards Colers amb la intenció de trobar-la... sense èxit. Més tard en Garcia Pastor ens dirà que hem estat a no més enllà de cent passes del objectiu. Que hi farem ! Ara toca desfer camí aprofitant el antic camí dels Cingles que passa per davall de la actual pista (oberta a finals dels 70) i amb la que connectem. El recorregut es un goig per la vista. A l’esquerra la Vall de Binis i la zona costanera d’Escorca que vigila la ommipresent Torre de Son Palou. A la dreta els contraforts del Puig Major de Son Torrella, encara tacat per clapes de blanca neu. El vent ha agafat força i la temperatura ha baixat molt. A tota metxa superem la Font Subauma i el bosquet de S’Alzina Fumadora per arribar al portellet que en dur al Coll des Porxo Esbucat. Una mirada enrere capta la poderosa imatge de Sa Coma Fosca o Comellar del Infern, amb el Morro den Pelut i Sa Serra de Sa Pomera Borda com sentinelles del cim més alt de la nostra illa.

Tremolant de fred i cansats, fem xerrameca davant una beguda calenta. Varem començar amb amenaça de mal temps i moltes dubtes... que han quedat esvaïdes per l’esperit raconer. Ha estat un dia d'intens i salvatge recorregut(més llarg per algunes valentes i valents que varen tirar pel dret per no refredar-se mentre esperaven cotxes) però la imatge serena, simple i d’elegant bellesa de les petites construccions de Sa Coma de Binis ha pagat la pena. I es que no tenim remei. Encarà no hem sortit d’aquesta quan ja tenim el cap ple de nous, elegants i fotuts itineraris.

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:50 Hora Final 17:00

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramontana Central
La Costa d’Escorca, Antoni Ordinas et alt.
Rutas Escondidas de Mallorca, # 81, Camí dels Cingles

Dedicat a Toni Sineve que, malalt i tot, ens va fer la cortesia d'acomiadarnos a la sortida. Per sempre, Toni Sineve !

quien reconoce al tercero?

en la foto aparecen Miquel Llop, Paco Piña y un tercero, quien le reconoce?
salutomeu.

sábado, 30 de enero de 2010

SA CASA DES MORO

torrent de s´al.lot mort


avenc de sa mitjania






Sa Casa des Moro: Casa de gran caracter en estilo rústico . Vistas despejadas . Luz solar . Agua cerca.

Después de unos momentos de incertidumbre a primera hora debido a la inestabilidad meteorológica decidimos ir hasta el Funicular donde dejaremos un coche y con los otros bajaremos por la carretera hasta el inicio del cami de sa Barra. Por este camino a veces visible y al principio algo perdido llegaremos a los clots carbons ( dolinas con abundante erica arborea o bruc). De aqui iremos hasta el torrent des Gorg des Diners donde haremos el berenar. Despues por la coma de Bini llegamos a la casa des Moro, curiosa construccion aprovechando una gran roca de morfologia peculiar. Es el momento de ir a buscar el avenc de sa Mitjania y lo conseguimos o por lo menos llegamos a un gran avenc.Después vuelta a la casa des Moro ( por un itinerario diferente, of course) . Mas adelante encontraremos el pozo y fuente de sa penya antes de llegar al torrent de s´al.lot mort que hoy estaba con agua y presentaba bonitas "cascadas ".
Por el camino que lleva a Bini llegaremos a la font des Joncs y mas tarde cogeremos el camino hacia els Cards Colers abandonandolo hacia la mitad para dirigirnos hacia el cami antiguo de les Cingles y quedarnos a 5 minutos de la font de s´ermita ( ver rutas escondidas nº 81)
De ahi vuelta por el camino normal hasta el Funicular.

martes, 26 de enero de 2010

COA NEGRE

tuvimos mucha suerte de encontrar el torrente de Coa Negre con un caudal de agua idoneo para disfrutarlo, inmejorable compañia, lo celebramos con un cafetito y restos de la tarta de chocolate del cumple de Samanta en casa de Lee y Pep.
Tenemos bastante material filmado y con el solecito que nos hizo ha quedado como para editarlo, a ver si hay suerte y Xisco tiene un ratito para resumirlo en cinco o seis minutos, me lo imagino con la canción de "1000 horas" tiene que quedar muy divertido.
salutomeu.










lunes, 25 de enero de 2010

Pas de la Xarxa

Puig de les Celles Raconers en el puig de la Trapa

La Trapa i sa Dragoner
Pas de la xarxa, o millor dit un lloc per on es pot pasar si els pins caiguts te deixen

Torre de cala en Basset i sa Dragonera, des de la part baixa del pas de la xarxa

Amb una setmana de retard, aquí va el meu petit reportatge de la sortida que en Guapeton va titular "Los lunes al Sol".

La principal fita del dia era el pas de la xarxa, que jo no el coneixia, i abans per omplir el dia: el passet per arribar a la cresta d´en Farineta, el puig de les Celles i el puig de la Trapa. Tot això inèdit per a mi.

sábado, 23 de enero de 2010

TORRENT DE MORTITX




Informe: En buena compañia hemos realizado el torrent de Mortitx que presentaba el caudal de agua adecuado. No encontramos a nadie haciendolo y a pesar de que el dia no era muy soleado no pasamos frio. Al acabar nos reencontramos con nuestros amigos cerca del rafal d´Ariant y lo celebramos con vino


Conclusión : jornada excelente.

viernes, 22 de enero de 2010

parece que se divirtieron en el torrente de pareis

estas fotos son de Toni Sineve
dicen que una imagen vale más que mil palabras, Lee dice que son crueles :-)
salutomeu





















martes, 19 de enero de 2010

mes esclatasancs

aquets esclatasancs els ha trobat el nostre amig Sebastià Barceló, raro es el día que pasi per ca na Linita i en Sebastià i no me regalin cualque cosa de menjar o no me convidin a berenar, vull desde aquí agraïrlis la seva hospitalitat i sobre tod desitjarli unes bones torrades.
Molts d'anys per el día del teu sant patró.
una aferrada, tomeu porcel

Algunes imatges més de la Cova den Povores



Per cortesia de Milano, algunes imatges fetes des de el Puig proper a la Cova den Povores.
1.- Protuberancia des de la que es distingueixen Torre de Lluc, Rodalies de Lluc i Torre de Cala Tuent
2.- Imatge de Torre de Lluc sobresortint en la depresió que forma el cap cucurull d'un Puig que esta al ben mig de la trayectoria. La distancia es de, aproximadament, 1,75 km en linea recta(*)
3.- Imatge del Quarter de Carabiners i, al darrera, les Rodalies de Lluc. Lluc esta a 5 km en linea recta(*)
4.- Raconers satisfets, esgarrats i cansats desprès de fer la descoberta, amb la Roca Rotja darrera.
5.- Panoramica que abasta des de la Torre de Lluc (mala de veure), Quarter de Carabiners i Lluc.

Per cert, a la web http://www.toponimiamallorca.net/, es localitza un anomenat CAP D'EN POVORES just al davant del Quarter dels Carabiners, a l'inici de la Coma de Ses Cases. Es posible que el nom s'hagi deformat fins COVA DEN POVORES?
(*) Distancies calculades amb GooglEarth

lunes, 18 de enero de 2010

LOS LUNES AL SOL

Pas de Farineta. Al inicio del paso hay un marge.
Paso de Farineta visto desde lejos.
Cresteando hasta el Coll de ses Animes.


Salimos de San Telmo y por el camino clásico vamos a Can Tomevi. De ahi nos vamos por la pista hasta el coll des Cairats. Un poco mas abajo la abandonamos para a la izquierda dirigirnos al coll des Coloms. Enfrente tenemos la pared del Eiger...digo de Farineta. Aprovechamos para investigar de subida un paso que tenia olvidado. Nos subirá a la arista por esta casi vertical cara de la montaña. Para bajar intentaremos buscar otro para no repetir, sin existo ya que todo es muy expuesto, así que bajaremos por el mismo sitio al coll des Coloms. Sin camino, siguiendo la arista, vamos al puig de ses celles (fel.les). bajamos por mal terreno hasta el coll del mismo nombre y de ahí nueva subida hasta el puig de sa Trapa (puntals des forn). Seguimos la arista hasta elColl de ses Animes y de ahí a la Trapa... El primer establecimiento trapense en España fué en Zaragoza.. cachirulo forever...
Comemos en el mirador de la Trapa y después vamos a buscar el pas de la Xarxa. Esta muy sucio con muchos pinos caidos que nos ocultan el camino. Aún así, con tesón raconero encontramos el caminoi que llega hasta la pista de Cala en Basset y de ahí a Can Tomeví y Sant Elm.

torrent de pareis 16 gener 2010


fue pedir ayuda con los videos y mientras se subia la foto de grupo al Blog aparece nuestro estimado y valorado cámara y productor Xisco Valls ante mi!!

adelanto una foto "per entrar en olivetes", parece que tenemos un material gravado muy divertido :-)

salutomeu

Forat de la torre des forat

El grupet just al devora de s´udró des forat


Dues companyes progresant pel pas






I que contents que estàn quan han trobat es secret de contrabandistes, ubicat en un dels porxos.




domingo, 17 de enero de 2010

Forats Grossos i Cova den Povores





Quan al costat de l’esglèsia d'Escorca som a punt d’iniciar la jornada, En Bergant, del grup d’activitats aquàtiques raconeres, assabentat de la nostra intenció d’explorar les rodalies dels Forats Grossos, ens diu “Ja teniu deures. Mirau de trobar la Cova den Povores”. No li férem massa cas, ja que frissaven de partir. La jornada es prometia llarga i no valia badar. El descens per el afamat Camí des Burgar en direcció al Torrent de Lluc te avui quelcom d’especial. La aigua que baixa del Clot d’Aubarca a la recerca de agermanar-se amb les nascudes al Gorg Blau al Entreforc composen una simfonia que retomba a les parets de la Serra de Ses Farines. Esperonats per Es Senyor de Sa Torre en menys de una hora fem una berenada als peus del Torrent del Boverons. L’espectacle inhabitual de les aigües emplenant el jac, circulant entre pedres i macs de torrent ens conforta mes que el menjar. De forma inversemblant no raja ni gota per el Torrent dels Boverons, que enfilem per amunt. Anem guanyant alçada resseguint les restes del antic camí, molt perdudes i espenyades, que aviat passa al costat esquerra del torrentet i ens permet gaudir d’una visió inhabitual amb el Puig de Ses Vinyes sobresortint com una piràmide sobre L’Entreforc. Les carritxeres han tingut un bon any i oculten, ara si ara no, el tirany fins que arribem a una zona més planera i amb quatre vells ullastres, a on ja es destrien les cases del Quarter de Carabiners al que arribem desprès de superar una part final amb pendents pronunciades. Just dues hores hem invertit en arribar-hi. Anam ben esmolats!
Les cases des Quarter han estat refetes de cap a peus, respectant les poques restes que quedaven de l’antiga construcció. Des de el patí s’observen, encara, taques de neu a la part Nord del Galileu i a Sa Coma Fosca del Puig Major. Des de la part posterior de les cases, surt un caminet que ens porta al coll que separa la Coma de Ses Cases (a l’esquerra) del inici del Torrent dels Ferrerets. El nostre objectiu es anar a cercar una paret de partió, rodejant el turonet en el que esta situat el Quarter. Un solitari pi es veïnat del caminet, davant del qual es troba el humil portellet que dona pas a una zona en la que el camí va voltant entre pedrotes i forats en direcció cap a l’esquerra. Som a lo que es coneix com Sementer de Mar. Ací i allà petits munts de pedres ajuden a localitzar el recorregut a Milano i Es Senyor de Sa Torre que actuen com a guies. Una vegada que hem entrat en un comellar en suau descens, la forma del Morro de Sa Vaca, marca la presencia de la mar, companya nostra a partir d’ara. Per avall anem, mentre deixem a l’esquerra una petita serreta d’aspecte interessant. Es Senyor de Sa Torre recorda una petita balma amb una fonteta. La localitzem aviat. En una zona planera, una cornisa protegeix un coco d’aigua freda i verda, que alimenten els degotissos que ragen gota a gota. Una botella ampla de vidre verd es l’excusa per que Es Senyor de Sa Torre ens conti una historieta de ja fa un bon grapat d’anys, que te com a protagonista a un capellà que és passejava per aquests indrets amb la sotana arremangada i boina calada. El imprescindible Mascarò esmenta un Coco de Sa Murtera amb el queda batiat provisionalment aquest indret. A partir d’aquí comença una de les meravelles de la nostra Serra. Un camí de dimensions i fabrica excepcional s’obre pas sobre Cala Ets Tests i Es Morro des Capellans en direcció cap a Es Turmás, mentre Es Morro de Ses Bledes es retalla sobre l’horitzó marí. Manquen paraules per descriure la bellesa de l’obra humana i la seva perfecta integració en l’entorn. Senzillament, excepcional. Les sorpreses no s’acaben i un poc més tard descobrim al costat de la muntanya un forat dissimulat amb unes pedres ben disposades que conformen un petit amagatall (un antic secret de contrabandistes ?). En un revolt del camí s’observa una barraqueta enrunada aferrada a una roca grossa. Un estrany terreny rocós i planer situat més baix crida l’atenció. Un portal a la seva part inferior ens sorpren. De que es tracta ? Es Senyor de Sa Torre el descriu com una font tapada, construïda amb pedres que conformen una boveda de tres metres d’amplada... feta sense ciment ni bigues. Una obra mestra d’un mestre d’obres d’un temps ja passat. Garcia-Pastor identifica aquest lloc com Es Cocó des Sementer de Mar. Poc més enllà arribem a un coll caracteritzat per la seva terra vermella, que s’obre cap a l’esquerra. Es tracta de Sa Coma de Sa Mata i cap allà anem, per la vall que conforma per la dreta les parets del Puig de les Abelles i Es Nirvi des Bou, que ens separen del Torrent de Pareis. El terreny es ample, vermell i ple de carritxeres i es deixa caminar amb relativa comoditat. Arribats al seu punt més alt, s’obre el comellar que hem de seguir per avall com si anessin a pegar als cingles dels voltant de Sa Coma de Ses Cases. Perdem alçada amb contundència i sols alguna que altre fita mig perduda indica la ocasional presència humana. Arribats a un replanet desprès de 20 minuts de caminar, anem alerta a la dreta per observar un muntet de pedres que marquen la diagonal que inicia la pujada fins als Forats Grossos. Un mira per amunt i no acaba de creure que allà dalt hi hagi quelcom més que roques i mes roques... però fem confiança als guies, quin remei! En els següents 20 minuts anem pujant per llocs inversemblants i exposats, fiats en les nostres habilitats, rapinyant-nos mans i braços, seguint quatre fites malgarbades i amb la fe que tot raconer ha de tenir per damunt tot. Quan un ja desespera, la claror creix i la llum que penetra per un portal gegantí il•lumina els nostres cors i cares. Ja hi som ! Un no es capaç de descriure la majestuositat del indret, des de el que se divisa la part final del Torrent de Pareis, arribant fins a Sa Torre den Palou o de Tuent. Encara embadalits, Es Senyor de Sa Torre, diu “Au, ara anem a veure es gros, que aquest no paga la pena!” Com, que ni ha un altre ha dit aquest betzol ? Ca barret, de cap de les maneres! Però com que el fulano ha tirat per amunt, com a xotets de cordeta anem al darrera. Arribem a un lloc a on es dibuixa un forat no massa gros. Això és? Quina comèdia! Grimpam amb precaució i arribats al foradet aquest s’aixampla per conformar un arc majestuós que suporta una boveda que moltes esglésies envejerien. Tota la part propera a la desembocadura del Torrent s’obre als nostres peus, amb el Gorg dels Horts en primer terme. Fins i tot la pedra ha format uns petits esglaons que empra’m com seients per admirar l’espectacle. Es temps de menjar i omplir-nos del goig dels queviures i de les vistes. Ha pagat la pena!
Es temps d’iniciar el retorn i tot es fa fàcil. El descens el fem aviat i amb seguretat, la pujada al collet de connexió amb el Camí sembla no res, i desfent les nostres passes som arribats als voltants des Cocó de Sa Murtera en poc més de 50 minuts. Tenim temps i ganes per investigar. Es tracta de trobar lo que al llibre La Costa d’Escorca (pag. 129) descriu com un punt a on la Torre de Lluc “...participava del sistema de senyals comunicant-se amb Sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc a través d’un punt intermig anomenat Cova d’en Povores”.
De forma intuïtiva pensem que aquest punt podria trobar-se als cims que marquen la divisòria amb Sa Coma de Ses Cases. Just al damunt des Cocó hem vist una camí al que ens porten unes fites. Aquestes van a pegar a un parell de rotlos de sitja de carboner i trobem restes d’un camí esplèndid que semblem dur als cims que volem examinar. El sender es estrany. A voltes intacte, a vegades completament perdut i obstaculitzat per mates velles, va pujant fent voltes molt pronunciades, amb fites ací i allà... de cop i volta observem un conjunt de pedres disposades per superar un passet. Es Senyor es dispara i tirem per amunt. Hem perdut camí i fites, però ens importa un rave. N’Agusti i Milano ens segueixen amb més tranquil•litat. Anem superant replans petris que s’ofereixen com a balcons sobre la mar. Fins i tot a un d’aquest Es Senyor observa una pedra en forma de altar molt peculiar. El terreny es costarut i exigent. Per amunt, s’ha dit. Quant som a punt de arribar a un coll que separa dos cims, ens adonem que la part superior esta formada per un conjunt de pics rodejant una amplia zona plana. El pic que te més bon aspecte es defensa aferrissadament. Pugem amb seny de bístia vella, sobre les ganivetes esmolades de rellars i esquetjars. Es Senyor de Sa Torre arriba primer. S’exclama “No és veu Sa Torre de Lluc!” Merde, alors ! Els tres metres que em separen del cap cucurull els faig com si m’haguessin ficat mitja tona de plom a la motxilla. En arribar, Es Senyor repeteix “No és veu”. Un putxet més baix en direcció a Sa Torre ho impedeix. O no? Just al ben mig del cim del putxet, hi ha una petita depressió i a través d’aquesta es veu, per tots els claus de Crist, clara i nítida, contra el blau de la mar, la Torre de Lluc. I que passa si ens girem cap a l’esquerra ? Que retallada sobre el cel es dibuixa la massiva torre de Son Palou o Cala Tuent. I si donem l’esquena a la mar i mirem cap al Galileu? Idó que destaquen els polls de Ses Cases d’Aubarca i, sobre el Quarter de Carabiners, s’insinua la Creu del Calvarí de Lluc. Si ens movem quatre passes a dreta o esquerra, es perd la perspectiva, desapareixen, s’esvaeixen.
Si no es la Cova den Povores, hi es ben a prop. Feines comanades, feines fetes, Bergant.
Quan dues hores i pico més tard, la fosca ens aglapeix desfent camí entre alzines, i els darrers raigs de sol, taquen de vermell el cel a ponent, amb les frontisses enrovinades, el turmell d’estribord torçat, i el fred i el cansament s’apoderen de cames i cos, un somriure s’obri pas. Mirau, senyor, per quant dona una frase enmig d’un llibret mig oblidat!

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:10 Hora Final 18:00

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramontana Central
La Costa d’Escorca, Antoni Ordinas et alt.
Rutas Escondidas de Mallorca, # 27, Morro de Sa Vaca, Garcia-Pastor

PAS DEL FORAT