lunes, 30 de marzo de 2015

Cor Salvatge

Si algún loco quedara aún que creyera que “las montañas son la morada de los dioses”, seguro que iría de vez en cuando al “Morro de Bordils” (costa de Escorca - Isla de Mallorca), lugar donde quedan los restos de la conocida “Torre de Lluc”.

Probablemente, antes pasaría por “Cala Codolar”, lugar donde contemplaría bellos endemismos. Acaso antes se introduciría unos minutos en la escondida “Cova de ses Freixures”, que quizás fue una antigua puerta de acceso a dicha morada.

Y es que la zona de influencia del “Puig Roig” parece que tiene una cierta magia. Al atardecer, agotado ya, quizás podría ver la salida de estos dioses, para saludar al sol poniente y escuchar el silencio, mientras, tras nueve horas de intensa marcha, sube el “Camí des Burgar”, cavilando sobre todo lo intensamente vivido. Un día después, mientras poco a poco se desvanecen sus agujetas, sólo quedaría un buen recuerdo.


Accés al vídeo:






Vuit mils

Tres "raconers" ahir realitzaren amb els companys del GEM un llarg recorregut que els va permetre ascendir fins a 8 cims de més de mil metres al cor de la Serra de Tramuntana. 27 kilòmetres de recorregut i 1700 metres de desnivell acumulat.

Bergant, Pmmp i Coyote al Coll de l'Ofre després de culminar els 8 mils.

domingo, 29 de marzo de 2015

Torre de Lluc.

Aún no había entrado en vigor el horario de verano -sí la temperatura-, así que no nos sobraba tiempo. Descenso vertiginoso hasta el torrent de Lluc. El premio para el primer clasificado es un capfico, que quita la pardalería por la temperatura del agua, en un espectacular gorg de agua cristalina mientras acaba de llegar el resto del pelotón. Puestos a enfilar la subida por el torrent de Boverons a toda pastilla con un sol que ya calentaba de lo lindo, mejor empezar con el cuerpo helado.
LLegamos al quarter des Carabiners y sin más preámbulos nos dirigimos a la espectacular cova de ses Freixures, de camino a Cala Codolar. Las olas rompen a lo bestia, el baño será otro día. Siguiendo fites unos, y atravesando un mar de roña HC+ (Hors Catégorie plus) otros, subimos a la torre de Lluc,  a cuya sombra comemos. Y ya empezamos la vuelta por el "camino" más típico, bajo un calor asfixiante. El Señor de la Torre se rezaga, algunos se inquietan, otros adivinan el hachazo final en la subida por es Burgar. Comèdi!
Al final no vamos tan mal de tiempo, y nos tomamos la subida con calma. La verdad, nadie tiene prisa por abandonar nuestro hábitat para llegar a la carretera, mientras la luz del atardecer transforma unos paisajes que nunca son los mismos por muchas veces que los visitemos.

 Invitación al capfico
 Aquí nos separamos
 espectaculares pasos en el torrent des Boverons
El voltor negre (Aegypius Monachus) comparte hábitat con el raconer común (Racconerus Tramuntanensis)

 Cova de ses Freixures
 no encontramos ninguna freixura...
 al menos había agua


 paso sobre cala Codolar
 Atravesando el mar de roña
 Enseguida llegamos, quin percal!
 "os voy a comeeeeer"
 Restos de nieve en sa coma Fosca, morro de sa Vaca... vistas desde la torre de Lluc
 punta des Capellans
 como para haber ido descalzos...
 un último bañito refrescante en el torrent de Boverons
 forat de Ses Farines
Hasta la próxima, queridos cuchillos kársticos

Itinerari des Gerricó

Cami des Burgar 
Primavera rabiosa i salvatge desprès d’una darrera espolsada de pluja, fred i mal temps. Descens a ritme de carrega a la baioneta per el Camí des Burgar amb la referència de la cinta titil·lant de l’aigua botant entre els gorgs de la llera del Torrent de Lluc.
Torrent de Boverons i Torrent de Lluc amb aigua
Berenar “corre, corre que te pillo” als peus del Camí del Pas de Boverons. Separació amb una promesa que no s’acomplirà de “ja ens trobarem més tard”. L’aigua dificulta la remuntada del Torrent de Lluc i ens empenyalem ben aviat en la dreta hidrogràfica. Marró considerable salvat amb un prudent descens i assumint que la vorera esquerra ofereix més opcions. Aproximació lenta al Morro que marca el inici de la cerca. A continuació travessia una mica exposada per assolir l’altra riba del torrent. La diagonal cap a la punta es veu clara i una vegada arribat als seus peus el pas al altra costat es evident. Uns conjunt de roques acaramullades ens fan -Imaginar? Desitjar? Intuir?- restes de camí molt malmesos.

Morro de referencia per sortir del Torrent
Pujada aferrats per la esquerra de la serreta que origina el Morro enmig d’un terreny exigent però no extrem. A la part final una gran balma amaga darrera unes mates un racó a on gaudir d’ombra i descans, alhora que balcó sobre el tram mig del Torrent de Lluc. Resseguint la part baixa de la paret ens dirigim amb rumb est fins arribar a un comellar a on es precipita el Torrent de Cosconar per un petit conjunt des salts. Una antiquíssima redona de sitja i la seva barraqueta son al costat de l’aigua.  Avui s’ha format una petita cascada i un conjunt de gorgs plens d’aigua que conviden a la fotografia. Sortida per una canal herbosa inclinada per la esquerra i en sortint-ne, terreny per botes esmolades i turmell d’acer en direcció nord.  La referència per la dreta son les troglodítiques cases de Cosconar. Arribats al cap cucurull sortirem a les esbucades construccions adossades a  la petita i rodona era de Cosconar que alguns experts identifiquen com restes de l’antigor. Descens en direcció al Pas Elegant per sortir a la esquerra del Pas de Sa Mata, avui impossible de transitar per el desguàs d’aigua del Clot d’Almadrà. Pujada per Sa Coma den Pastor en direcció a la part dreta de S’Ullastre den Ferrer. El inici de l’horabaixa ens regala algunes imatges del penyalot del Puig Roig. Sortida per la part posterior de les cases d’Escorca.
Balma des Gerricó

Salt i Cascada
Jornada de recerca que culmina la feina de mesos i molta gent i que encara ens ha de proporcionar algunes satisfaccions més, intuïdes i pressentides. Hi tornarem.






Pas de Sa Mata
Puig Roig
Serra de Ses Farines, Quarter de Carrabiners i Penya Rotja

Puig Roig i Tomir
En un punt indeterminat de la sortida de sobte quelcom que crida l’atenció. Una encletxa fosca i mig tapada per la herba amb un objecte de forma regular al fons. Aproximació i temps per que els ulls s’acostumin a la minsa claror. Jas, mira per on! Un objecte de fang tombat sobre arena banyada i oculta per una columna calcaria truncada. Es tracta d’un gerricó, una petita peça de rústic fang plena d’escorça de pi. L’agafem, mirem, remirem i fotografiem. Demanem ajut als savis per determinar el seu origen i funció. Un pastor, un caçador, un carboner, un contrabandista, un carrabiner, un capellà.. ? Per recollir els degotissos i gaudir d’un glop d’aigua fresca al estiu ? Chi lo sa. La tornem al seu lloc dreta com toca per el gaudi del proper visitant. I esperem que no sigui cap mala anima –i soc diplomàtic- que la pugui malmenar i danyar. 

I per refermar-ho recordaré unes estrofes de la balada “Pujar a Lluc a Peu” den Guillem d’Efak.
 



Vos trobaren dins sa Cova,
vos trobaren dins sa Cova
de la Serra mallorquina.
D'ets ulls de tots sous sa nina,
per això, qui vos estima
bona vela i barca nova.

A nostra Verge de Lluc!
Nostra terra mallorquina
beneïu Maradedeueta;
perquè damunt Sa Roqueta,
qui no és bord, Vos estima.

domingo, 22 de marzo de 2015

Puig de Bàlitx.

Amb les previsions que hi havia a mitjan setmana pel dissabte no donavem un duro per poder fer res, però a mesura que s'apropava les previsions milloraven. Així i tot eren bastant incertes i sobretot per fer un recorregut amb "ronya".

Així que decidirem tirar endavant el pla A i ja veuriem en funció de la meteo com sortia el dia. I per una vegada la sort es va aliar amb noltros i va acabar essent un dia magnífic.

Partiem del Port de Sóller pel Camí de s'Illeta amb la intenció de fer la cresta integral al Puig de Bàlitx. La roca banyada a primera hora del dia per la pluja caiguda durant la nit afegia un "plus" de dificultat al recorregut però a poc a poc el sol va anar eixugant-la.

Partint del Port de Sóller.


Una "capelleta"??

Després dels primers trams molt bruts la cresta es va anar esmolant i posant-se interessant, amb algunes puntes molt aèries que sortejarem pel lloc manco incòmode fins arribar a un primer resalt on tret de les "cabres" del grup Coyote i Pmmp que desgrimparen,  obligava a realitzar el primer rapel.

Tot seguit vengué un altre xap més important que no quedava més remei que davallar amb corda, i més amb la pobre qualitat de la roca. Davant nostre un imponent esperó resalt on s'havia d'escalar. Vorejarem aquest tram fins trobar un pas en diagonal per tornar a enfilar-nos a la cresta.

Sobre la cresta.


El terreny s'esmolava.


Primer rapel.


Segon rapel.


Un poc més envant arribàrem al Pas den Barona i continuàrem crestejant fins el cim del Puig de Bàlitx. La baixada continuàrem aferrats als penyassegats a tota cresta. El terreny molt irregular però dur, pur terreny "raconer".

Diagonal en grimpada.


Tram final de cresta.


Cim del Puig de Bàlitx.

La troballa del dia: un magnífic marge darrera el qual s'iniciava un camí en zigazaga que davallava però que es perdia. Per retornar a la cresta i treguent l'instint "raconer" realizarem un pas molt elegant seguint una cornisa penjada davall d'unes balmes fins assolir un darrer passet de placa molt aèri que ens va deixar novament a la cresta. Hora de dinar.

Inici de la baixada.


Bergant a la cornisa de retorn a la cresta.


Passet aeri.


Restaurant amb vistes al Puig Major.

A partir d'aquí grimpades i desgrimpades, càrritx i karst es succeïren un rera l'altra fins arribar a un nou resalt important. La primera part l'aconseguirem davallar mig desgrimpant, mig amb corda (passamans) fins la capçalera del darrer rapel.

Terreny "raconer".


Es tornava posar vertical.


Darrer rapel.


Darrer rapel.

Un nou tram de grimpades i desgrimpades ens va permetre arribar al Coll de Cala Ferrera i des d'allà agafar el camí de s'Illeta novament per retornar al Port de Sóller.

Forat.


Tornada pel Camí de s'Illeta.