martes, 29 de marzo de 2011

Racons de Mortitx i d´Ariant

On estan els raconers hi ha la Cova Estreta
Pesquera des Gat
Musclo de ses Cordes
Un te amb vistes al Cingle Verd. Que mès es pot demanar?
Petits apunts a la crònica d´en Nomisx.
Ja vos vaig dir que en Correcamins havia publicat alguna cosa d´aquest crui:
http://raconstramuntana.blogspot.com/2008/02/la-corona.html
I en aquesta publicació d´en Correcamins ja li faig comentari que havia més coses que havia per veure en aquell indret.
Es clar que me referia a les coves que sabía de l´existència.
El 4 de maig del 2002, amb la meva doneta, vaig fer un vivac per allà, i aquell dia vaig localitzar una de les coves i no vaig trobar la cova estreta, que era la que cercava, i això que ara veig que vaig pasar per devora. D´ençà no havia tornat a cercar-la. Ho tenía com a deures pendents, però no era d´allò que me donàs presa perquè de totes maneres sabía de la seva estretor i que jo no me ficaría dins l´interior.
I seguim tenint deures per aquests redols...

Rafal d'Ariant












Equilibrismos



domingo, 27 de marzo de 2011

Cova de les bruixes 2






Cova de les Bruixes 1





L'Illeta del Tel de Ceba













A les barreres de Mortitx ens acomiada’m de la secció de barrancs. Una mà va a fer el Torrent Fondo de Mortitx sortint per el Pas de Aniràs però no Tornaràs, capitanejat per el coratjós Toni Sineue. Si toca ens retrobarem a l’horabaixa. La resta agafem el camí que ens portaria al Rafal d’Ariant per Ses Voltes de S’Ullastre. Ritme viu, sense aturades per uns caminals i tiranys que ens van conduint cap a la mar, enmig dels carritxars sortits enmig d’uns del paisatges càrstics més impressionats de Tramuntana. Superat el replà del que a la dreta es mostra la sortida de Sa Coma de S’Indi, arribarem ben aviat a un punt en el que el camí es divideix. Agafem el de la dreta que comunica amb La Malé i, finalment, Ariant. Poc desprès d’arribar a una paret mig desfeta, fem la primera berenada. En Bergant ens marca el primer objectiu del dia. Al peu d’un petit penya-segat a l’esquerra del camí es veuen unes grans mates, una clapa de verd fosc enmig del gris roquissar i el daurat del càrritx. Fora camí, al vell estil raconer, anem amunt i avall amb decisió. Arribats al indret els primers s’aturen de cop. Un clot s’obre als nostres peus. Es tracta, a falta de confirmació, del Pou del Drac (*). El Coyote fa la descoberta baixant enmig d’unes mates al costat esquerre i arriba al fons. Des de allà en crida “Hi ha una cova magnifica, no vos ho podeu perdre ¡”  Amb precaució i esment ens despenja’m d’un en un per acabar al ben davant de la bocota d’una cova que s’obre just sota els caminet que ens ha portat des de la superfície. La cova s’endinsa dins la terra per un coster inclinat format per un conjunt de pedres i terra humida. Alguns ens decidim a penetrar fins el fons de la gran sala flanquejada per columnes per l’esquerra, fins arribar al punt més baix, a on aprecien mostres d’una zona plana i colmatada de sediments que conforma un engolidor.  Bonica i fresca. En sortir anem al darrere de les mates que ens han guiat des de la distància per trobar-nos amb restes de lo que probablement era el aixopluc a on es varen instal·lar un grup de recerca que va treballar a la Cova Estreta. Sortim en direcció nord en direcció a una zona plana situada un poc més amunt i que sembla un petit circ situat a uns 200 metres. En Betubadeu localitza uns extensos afloraments de quars del que alguns  exemplars acaben en la motxilla. Coronem la cresta i ja veiem la mar. Seguim en direcció cap al tall quan a la nostra dreta s’obre un crull espectacular. El seguim amb esment fins arribar a la timba que s’obre sobre Sa Caleta d’Ariant. Un estret pontet  connecta el dos costats del xap just al llindar del precipici. De forma curosa i sense empentes anem passant al altre costat per admirar la perspectiva que s’obri. Probablement som a la zona coneguda com El Tel de Ceba(*). Aviat ens adonarem que som al damunt d’un enorme bloc de uns 2000 metres quadrats que esta separat per el Crull Llarg(*) de la resta de la muntanya a l’espera que, un dia o un altre, es precipiti en forma de un quer gegantí de milers de tones en direcció al Coll de Sa Caleta. Un bon espectacle, si senyor, per admirar a resguard.  La fosca frontera del Crull ens obliga a tornar per el pontet que ara sembla un pel més estret i sinistre, al costat de la timba fosca. De tornada al punt més alt, comprova’m que El Tel de Ceba es el més gran de un conjunt de cuasi-despreniments que s’aguanten de forma miraculosa. Algú suggereix que tal sembla un petit conjunt d’illes a punt de separar-se la l’illa gran i partir a fer el seu camí cap a la mar. Ara anem a cercar el Pla de Ses Egües per girar tot d’una a la dreta en direcció cap al Coll de L’Era que es destria alla abaix vora Es Rafal d’Ariant. En un replanet localitzem una encletxa estreta sota una timba que ens crida l’atenció. A la seva estreta boca localitzem un petit grup electrogen i un quadre elèctric que mostren signes evidents del pas del temps. Son a la Cova Estreta, un dels llocs que han proporcionat més i acurada informació sobre el Myotragus Balearicus, l’element emblemàtic de la fauna endèmica de les Balears, abans de l’arribada del home.   

Dues fotos i per avall he dit ! El comellar s’obre en forma de carritxar i argelagar enmig del qual s’obre pas una torrentera quasi completament amagada per la vegetació.  JMallorqui ens va donant detalls del seu proper viatge al Nepal. Quina enveja ! Arribats al Coll de L’Era agafem el senderoi que ens porta per mig del Sementer de la Caleta fins a la base del Musclo de Ses Cordes. En Guapeton cerca i troba una inscripció que el pintor Llorenç Cerda va fer al 1912 en una de les seves incursions per aquests indrets que va recollir en algunes de les seves més conegudes creacions. Sa Pesquera des Gat i el endimoniat Pas de Aniràs però no Tornaràs es projecten per marcar el forat de Sa Butxaca i el seu vertiginós accés. Mirades i xarrades den Bergant i en Guapeton que ja han fixat un pas de corda i arnés per accedir a Sa Pesquera. El dia s’ha escalfat i notem els seus efectes mentre progressen per el Pla des Musclo cap el més alt del turó. Als peus del cingle s’obre Sa Cova de S’Arena, bessona de Sa Cova de Ses Bruixes que reina al altre costat. Al cim, Es Senyor de Sa Torre ens proposa anar a fer el dinar a un xaletet que diu que te al costat de l’alberg de Ses Bruixes. Entre bromes i veres el seguim en direcció cap a Sa Caleta d’Ariant, seguint la cresta que ens separa del abisme. El punyeter te raó una vegada més i localitzem una modestíssima, just dues parets, construcció tal com ha dit. Es el que queda de la Guarda Secreta de la cala, emprada als segles XVIII i XIX per combatre a corsaris, contrabandistes i infractors de quarantenes. Bon dinar, millor companyia i suprema vista des de aquesta balconada. En partir, alguns decidim arribar fins a Sa Font de Sa Caleta mentre el grup principal s’encamina al Rafal d’Ariant. Uns han de menester l’aigua del seu ull i en Guapeton cercar, amb poc èxit, un secret de contraban en les seves rodalies.  Ritme falaguer i deixondit per recuperar la distancia i trobar-nos al peus de la ruïna de les cases del Rafal. Trobada insospitada amb companys fa temps no trobat i la ja clàssica divisió raconera. Uns amb problemes físics per Ses Voltes de S’Ullastre, altres per la collada que ens separa del Torrent de Mortitx i un parell a fer una nedada al Gorg del Bec d’Oca, agafant el camí des Sementer dels Ametllers. Els que decidim anar per la llera del torrent anem progressant des de Es Clot Saguer per passar per el Gorg de Mortitx i sortir finalment per S’Estret des Torrent.  El camí de les Basses de Mortitx suporta les ràpides passes mentre passem al costat de les vinyes del Sementer des Pla i el Celler de la Finca. Temps hi ha per recollir un parell de lliris silvestres i fer un present a ses nines de la partida. Això i moltes coses més es mereixen per aguantar tanta creu i mal camí !

Els torrenters son sans i estalvis. En la tornada hem sabut del feliç esdeveniment del naixement de Atlas i Alix, dels que hem anat tenint noticies de la seva gestació i les seves anades i vingudes els darrers mesos. Ho hem brufat de debò, convidats per el pare de les criatures, més content que un atlot amb sabates noves.

Un, endurit i desconfiat,  ja no creu en casualitats. No ho deu ser el fet de que en la jornada en la que hem redescobert la signatura den Llorenç Cerdà (un dels millors retratistes de Tramuntana) haguem vist arribar a bon port a aquests ciutadans de Kanina, un país amb uns paisatges que, mira per on, es semblen molt als que els nostres ulls estan avesats a gaudir.

I posat a ser malpensats, me puc imaginar al vell Cerdá firmant empipat i enrabiat la roca del Musclo de Ses Cordes per fer-se, ni que fos per un instant, propietari d’aquest paisatge encisador del que, en infinitat d’ocasions, intentava atrapar la llum, els colors, les textures, la màgia, l’encant, en una paraula, sense quedar mai del tot content?

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:45

Referències
Mascaro-Pasarius, lámina 1W
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Voramar II, Germans Sastre
La Costa d’Escorca, Ordines et alii.


(*) Toponims sense confirmar, agrairiem més informació.


Saber més de Sa Cova Estreta


Saber més de Llorenç Cercà