lunes, 26 de enero de 2015

Paisajes frescos.

...de la misma ruta que describe abajo Correcamins.
 Agulla des Frare.

 Cabrera i Conillera.
 Badia d'Acúdia, cap Ferrutx.
 Badia de Palma. La Seu.
Darrers llums al Puig Major.

domingo, 25 de enero de 2015

Puig de Massanella - Volta completa a la Serra des Teixos

MASSANELLA – PUIG DE SES BASSETES – SA TRONA
Hi havia neu i voliem trepitjar neu.
INICI: Embotelladora Font Major > Coll des Telègraf > Coll des Prat > Coll de ses Bassetes > Puig de Massanella > Coll de ses Bassetes > Puig de ses Bassetes > Forta baixada al Comellar des Prat (només el creuem) > Forta pujada al Coll de sa Trona > Pas nou > Canal Emaya > Coll d’en Castellot > forta baixada a l’Embotelladora Font Major.

9 hores.
10,300 km.
Neu a partir de 1.100 metres.
Ruta circular i variada.

Varem descubrir un pas molt interessant i espectacular, que ningú coneixia, en el tram que va des del coll de sa Trona, en direcció a la canal d’Emaya.




















domingo, 18 de enero de 2015

Techo de Sa Fosca - terreno vertical total

Un puñado de raconers, hemos estado este sábado en este lugar, auténtico “racó de tramuntana”.  Hemos repetido la misma ruta que el 19 de mayo del 2012. Vertical total.

Por la noche, poco antes de dormirme, al cerrar los ojos sólo veía la imagen de una estrecha repisa rocosa bajo mis pies y el abismo a continuación. Y de nuevo me asaltan dudas y preguntas de porqué vamos a esos lugares tan arriesgados.

Vuelvo a pegar un fragmento de un artículo que intenta explicar porqué algunos individuos hacemos estas actividades de riesgo en la montaña:


Si alguien no quiere leer todo el artículo, aquí dejo los párrafos donde se centra la respuesta:
Porque al fin y al cabo en la naturaleza de todos nosotros, alpinistas o no, hay una fuerza motivadora por superar dificultades porque sí, porque están ahí. Y porque nos refuerza como personas cuando conseguimos resolver los problemas de la vida y también porque en el proceso aprendemos y crecemos. Y después del sufrimiento, si es que lo hay, te sobreviene un inmenso placer. Un sentimiento de comunión y comunicación con los elementos como decía el esquiador Patrick Vallençant.
Pero, ¿hasta qué punto vale la pena esta afición? ¿Qué compensaciones ofrece arriesgar en ocasiones la vida? La respuesta es que no hay respuesta. Cada hombre y cada mujer que realizan este tipo de actividades tienen sus propias motivaciones. Fuertes convicciones internas sin las cuales no concibe su modo de vivir.












domingo, 11 de enero de 2015

Es Penyal Xapat


Tramuntana Central: Del Penyal des Migdia al Massanella
Coma de Son Torrella en direcció cap al Portell de Sa Costa. Al davant de ses cases dels caçadors sortim cap a la carena de la Serra de Son Torrella. Errada monumental de la que ens adonem quan som al ben damunt. Retornem amb dificultat per la cresta lo que hem fet sense adonar-nos per la vall. Una parella de voltors en segueix la pista i dona ombra amb les seves ales. La referència bona es la paret de partió que puja cap a la serra. Ja veiem el Penyal Xapat presidint la Vall de Sóller. Descens ràpid i agressiu que s’ha de alentir en atracar-nos al penyalot. El terreny esta complicat i molt desfet. Pujada al bessó de la dreta per la canal evident. Del Puig Major al Teix es destria tota Tramuntana Central. Sensacional. Damunt Montcaire la línea de la mar sembla diferent. Una mirada més centrada i... sorpresa ! No hi ha dubte ! De forma clara es perfilen unes muntanyes. La costa catalana al abast dels ulls. Beneït anticicló i calmes de gener ! No poden ser més que les serralades costeres de Barcelona o be el macis del Montseny. Qui deia que no es veu Mallorca des de el continent ? Ja podeu mirar la imatge.
Penyal Xapat, el senyor de la Vall
Es Xap
Pas de Sa Tanca dels Bous
Per tornar decidim anar per la dreta en direcció cap a un collet no massa evident obviant la habitual. Costa una mica però, al darrera, hi localitzem una zona més o manca plana i, sota unes heures de soca monstruosa, una mica de paret enmig de un estol de peònies. Es tracta del Pas de Sa Tanca dels Bous, com més tard sabrem de boca de un dels propietaris. Baixada vertiginosa en tendència a la dreta, en tant Es Penyal Xapat esdevé ullal gegantí perfilat sobre el blau cel, per arribar finalment al Bosc de Monnàber. Bonic topònim compost de mont ‘muntanya’ i de l'àrab náwar ‘flors’, ja esmentat al llibre del Repartiment de Mallorca (segle XIII) com a Mutnabar

Arribats a la pista descendim fins localitzar un racó en el que gaudim de l’aigua gustosa de Sa Font de S’Obi a l’ombra d’un forn de calç de parets ciclopies. Hi ha temps per gaudir de la celebració de la segona joventut de Es Senyor de Sa Torre ben acompanyat de dolç, cafè i hidromel.

Es Penyal Xapat esdevingut Ullal
Font de S'Obi
Cames discretes per passar a veïnat de ses cases de Sa Cabana amb visita a Sa Font de Sa Cabana des Capellà i de Sa Roca abans d’agafar el sensacional Camí de Sa Dumanega. Amb la referència del torrent del mateix nom segueix fins unir-se amb el Torrent des Julians per la esquerra i amb Es Torrent des Racó per la dreta. Els cítrics ens regalen aromes, colors i tasts estranys en aquesta temporada inversemblantment  primaveral, amb el regal últim de les aigües de la Font de L’Avellaner, que tenen fama de ser les més fines d’una contrada, Fornalutx, amb 77 fonts i ullals de tota casta, mida i origen.
Tres jovenets !

Camí de Sa Dumenega
A la tornada, la llum de la posta de sol, punteja de rosa els cims del Tomir i el Puig Roig. Unes imatges robades per guardar com un tresoret d’aquest dia de goig per la vista, cansament per les cames, rapinyades als braços i alegria de cor. Ja ens pot envestir ara la fosca.


Per molts d’anys, Senyor !

Tramuntana a la hora taronja

Mallorca feta carn i plomes; El Voltor, senyor de Tramuntana


domingo, 4 de enero de 2015

Ferratilla

Hace tiempo que hablabamos de esto con JB


Este es el  paso pseudoartificial cercano a la zona de escalada de la coma Gran en la comuna de Buñola. Se podria hacer " a pelo ". Hay una cuerda y unas grapas metalicas para la facil trepada de 6 metros.

3 minutos de reloj mas adelante hay otro paso ( mas antiguo , marcas rojas desgastadas por el tiempo)  mas facil y sin ningún complemento metalico.

viernes, 2 de enero de 2015

Fauna mallorquina: El Raconer Común.


¡Feliz año nuevo!
¿Qué mejor manera de empezarlo que disfrutando con las excelentes imágenes y espectacular montaje que nos ofrece Correcamins para ilustrar este documental de Paw Rodríguez de la Fuente sobre una de las especies más amenazadas de la Serra de Tramuntana: el Raconer Común (Racconerus Tramuntanensis).

La sensación que nos ha quedado a nosotros al ver el video acabado, es de ser unos privilegiados, tanto por el hábitat, como por la compañía. Esperamos que lo disfrutéis tanto como nosotros.