domingo, 28 de junio de 2015

A ran de mar, però no tant

Aquest dissabte hem fet una ruta de les que podríem classificar d’estiu, facileta, amb diverses possibilitats de bany en aigües transparentes i sortosament, sense grumers.
Per fer un poc de “fondo”, l’hem allargat. De tal forma que vàrem caminar uns 15 quilòmetres.
Inicialment, l’objectiu era molt més ambiciós: era anar a ran de mar des del Port de Valldemossa. Es dir, anar per ses roques, fora camí. Fent, òbviament, un recorregut molt més curt. Això per poc que coneixem l’orografia, aviat es compren que és molt complicat, amb passos atrevits, que poden necessitar corda.
Al final, optàrem per “caminar a plaer” i contemplant el blau intens.


 

La ruta, resumidament, va ser:
Des de Ca Madó Pilla (Valldemossa), baixada a ran de mar fins a les proximitats de s’Estaca. Després en direcció a sa Badiola; Es Guix, camí de ran de mar fins a Sa Foradada. 
Seguidament, pugem en direcció al pas des Gat; mirador d’en Visc.
Baixem cap a Cala Deia, deixant de costat la Torre de sa Pedrissa.
Ara farem sencer el “camí des pintors”. Seguim, baix Llucalcari;  Alconàsser i fins a l’Escar d’en Jeroni (Bens d’Avall).
Ara comencem a pujar per asfalt; i rebem una cridada del nostre amic i company “Bergant”, que ens convida a una cervesa a un lloc especial i privilegiat de la costa de Tramuntana. Els 400 metres des de el desviament, segons les seves indicacions, se’ns fan com 4.000 metres o com 400 metres de desnivell. La calor pitja fort. La cervesa i les vistes valdran la pena.
De tornada, seguim. Un dels tres companys abandona, per motiu de tenir que tornar en bus per la línia 210 per recuperar es cotxe.
Els dos que quedem, anem a Can Prohom, i ara pel camí de Castelló, seguim en direcció a Sóller poble, passant per Can Gamundí i gaudir d’un suc de taronja de mig litre cada un, preparat per la senyora Michelle (francesa d’origen, sollerica de tot cor).
I el darrer tram, fins a la cruïlla del camí de Rocafort, des del qual es veuen precioses vistes de Sóller i moltes murtes. Arribada a la parada del bus.

lunes, 22 de junio de 2015

SOS: Poseidon MkIII al rescate.

El jueves hubo un sonado rescate en helicóptero de 14 turistas atrapados por una crecida en el torrent de Pareis, provocada por las fuertes lluvias previstas, anunciadas, e incluso con alerta activada.
Pues bien, dos días después, tuvimos ocasión de comprobar que el sentido común es el menos común de los sentidos.

Equipados con el Poseidon MkIII, fiel compañero de aventuras, nos dispusimos a remontar y descender el torrente, si fuera posible.
Encontramos una avalancha de gente bajando el torrente, que daban por hecho que estaría seco. Ni un bañador, ni una triste bolsa de plástico para el teléfono... incluso con guía de una presunta empresa de aventuras. ¡Con empresas así, la aventura está garantizada, desde luego!
También nos topamos con dos alemanes cruzando los gorgs en pelotas, y otros tratando de buscar una salida alternativa del torrent, para evitar el agua... ¡en un mapa de Mallorca entera!

Aquí no se hacía pie. Se formó un tapón monumental, pero no hizo falta el helicóptero. El Poseidon MkIII se bastó él solito.

No somos quién para dar sermones, pero nos vemos en la obligación de recordar a nuestros lectores que un torrente es un medio hostil para el ser humano. Patinazos, desprendimientos, hipotermias, agotamiento, deshidratación... todo esto está al acecho. Y el de Pareis, por muy transitado que esté, sigue siendo un torrente, ¡el más grande de Mallorca, además!, así que nadie puede poner una reclamación por encontrar que tiene agua después de llover (encontramos un señor muy cabreado por esta circunstancia, aunque sabía lo del rescate dos días antes).

Así pues, tras presenciar peligrosas escenas para evitar el agua, y mochilas volando por encima de los gorgs, el Poseidon MkIII tuvo bastante trabajo, haciendo varios viajes para salvar cámaras de fotos, teléfonos, unos valiosos bocadillos, mochilas, ropas secas, alguna relación de pareja a punto de zozobrar por hipotermia, e incluso a un señor que no sabía nadar.

Pensamos que al igual que la existencia de hospitales no nos anima a irnos dando cabezazos contra las paredes, el disponer de unos servicios de rescate extraordinarios no nos obliga a despreciar el peligro en la montaña. ¡Háganse amigos de algún excursionista y vayan con él! Disfrutarán, aprenderán, e irán más seguros.

¡Gracias, Poseidon MkIII! ¡hasta nuestra próxima aventura!

lunes, 15 de junio de 2015

Fornalutx - zona alpina

A pesar de que la ‘calor’ havia provocat un rebuig casi general a fer qualque excursió “intensa”, tira i afluixa, les “cireres” decantaren la balança cap a la ruta proposada, per la zona “alpina” de Fornalutx, i que començava pel magnífic “Barranc de Biniaraix” , per arribar a la “font des Verger”, autèntic racó de Tramuntana.



Amb les cireres ben “estibades” (dins sa panxa i dins els tappers), després, vindria la forta pujada per la “rosseguera” fins al “portell de sa costa”, però tira-tira, i sense forçar en cap moment la marxa.

I com aquell que diu, l’excursió començava, ja que faltava molt: caminar la coma de Son Torrella per assolir la cresta, fins a la zona del “Penyal Xapat”, que sempre s’agraeix pujar-lo. Però, sortosament, les boires anaren cobrint e inclús envoltant-nos, fins a sentir un poc de “frescor” (estàvem a 1.000 metres), i corria un aire humit.

Una vegada fet el cim del Penyal Xapat, aquí, el Senyor de sa Torre va recordar un “pas” per iniciar el vertiginós descens que ens esperava. El “pas” va resultar de lo més interesant. Un “racó d’heures” i endemismes, amb una “pedrotes” immenses col·locades, des de fa ... molt i molt temps.

Baixada per rossegueres i bosquet d’alzines, tot vertical fins Monnaber.

Ara l’objectiu era anar a “sa Pedrissa” evitant ser vistos des de les cases. Però, una errada en el punt de la ruta ens va posar a “vista” de l’amo en Joan. El qual ens va veure i va començar a cridar; crida que te crida. Fent-nos fora a crits. Que trist. Com si fóssim poc més que delinqüents, botarem apresuradament les reixetes espinoses amb els crits de fons d’una persona amenaçadora.

Ja dins la protecció del bosc, vora el “torrent des Racó”, tornarem a la tranquil·litat, a pesar de que quedaven un parell de punts pròxims a les “cases des clot”. Bota que te bota, fins al darrer portell, aquest pareixia l’entrada/sortida de  Mauthausen.

I finalment, la baixada vertiginosa per la canal del torrent des racó, fins a Fornalutx.

Una bona cervesa i cafès per celebrar una jornada estupenda, plena de petites aventures i bon companyerisme.

miércoles, 10 de junio de 2015

Mallorca by Marcos Molina

Arte, creatividad y maestría técnica definen la obra de Marcos Molina. Su particular y distintiva manera de ver el paisaje de Mallorca reflejada en una pequeña obra de arte de poco más de 7 minutos, realizada con la técnica del TIME-LAPSE.



viernes, 5 de junio de 2015

PASOS de facil a dificil.

 pas de can garau ,dificilillo
 cova dels moros
 pas de son creus, facilillo
 ¿cementera?
 Pas innominado ( de Ramiro nº 324) de subida en coa rata
 el paso desde arriba, cuidadito, es un poco dificil
 pas innominado de bajada por coa rata ( de ramiro nº 325) aqui a pesar de que era corto puse un cordinoquitamiedos, dificilete
el fácil pas de son noguera , un camino muy elegante

lunes, 1 de junio de 2015

Del portal de Betlem al Carib, pel pas des torrers i Talaia Moreia.

 Un petit talaiot
 Alerta trepitjar sa ceràmica talaiòtica que han esmicolat ses arades durant anys i anys...
 Aquestes no varen tenir collons de ficar-les dins un claper!
 Difuminat de colors mediterrànis
 Nedera màxima!
 Pujam cap el coll des Vent
 Badia d'Alcúdia
 Tapissat de càrritx
 Cap Pinar i cap de Formentor
Faralló d'Albarca, torre des Matzocs, i talaia de Son Jaumell al fons, des de sa talaia Moreia
 Una gentada
 Sa Font Celada
 Val la pena sa caminada
 Ens enrecordam des nostres companys per s'Al·lot Mort
 ...i ens fan més pena que enveja!
 Com el Carib, sense els taurons
 Al fons, el cap de Formentor
 Deixam enrera sa talaia Moreia
Pins de colorins


Com cada dissabte, no sabem si està prohibit, ni ho hem demanat. Som gent formada i informada, i sabem que no feim cap mal a res ni a ningú, caminant per sa nostra illa. Llocs que estimam més que els propietaris damunt els papers, que no ens venguin a donar lliçons de respecte a la terra.

I qui mos vulgui mal, que rebenti!!!!