miércoles, 25 de septiembre de 2013

GOURGS BLANCS

Salimos del refugio de la Soula y cogemos el camino que, a traves de instalaciones de la central electrica , nos llevara al lago de Pouchergues. Ahi mediante fitas vamos subiendo hasta el lac de Clarabide y al puerto superior de Pouchergues o de Gias. De aqui a la izquierda por fitas en diagonal iremos al pico de Gourgs Blancs de 3128 m , cima fronteriza de reconocido prestigio en el pais vecino.
Vamos bien de tiempo y podriamos hacer un puñado mas de tresmiles pero Juan Miguel tiene alguna molestia en la rodilla y no es cuestión de forzar.
Bajada por el barranco de Gias hasta el refugio de Estos. Aqui hay algún montañero mas ( somos cerca de 20). Tambien hay ducha de agua caliente.

Al dia siguiente cerraremos esta pequeña travesia volviendo a Viados por el collado de Chistau o Gistain.

 camino hacia lac de pouchergues
 lac de clarabide
 ibon de gias
 vistas hacia possets
 vistas hacia perdiguero, ...abajo hacia lacs de gourgs blancs

BACHIMALA

Salimos del refugio de Viados y por la via normal del barranco de los oriels llegamos al collado de la señal de viados ( o biados).De ahi seguimos el sendero que nos lleva al gran Bachimala de 3174 m. Ahora queremmos hacer la  cresta noroccidental hasta el pic Abeillé. La bajada del Bachimala al primer collado es algo delicadilla. Hay varias opciones marcadas con fitas. La mejor es dirigirse en principio hacia la punta del Sabre y en seguida que se pueda girar totalmente a la izquierda para llegar sin muchos problemas al collado delante de la punta Ledormeur. Desde el collado a la punta Ledormeur ( 3120m)  hay una trepada algo vertical pero con buenas presas. . Después ya "llaneando " seguimos por la cresta hasta la punta del ibon de 3100 m , el pequeño bachimala de 3061 m y el pico Marcos Felliu de 3057 m . Aunque parezca una "boutade" decirlo , se nos esta haciendo algo monótono esta cresta, por eso en vez de llegar al Abeillé, optamos por bajar por una via fitada desde el pico Marcos Felliu hacia el Vallon de aigues tortes y seguir el camino hasta el refugio de la Soula..Estancia superagradable en el refugio con un guarda hiperamable ( que nos invita a un aperitivo ) , ducha de agua caliente y habitaciones de uso individual !!
 Bachimala
 granjas de viados
 cresta del bachimala
 subiendo a punta ledormeur
 vallon de aigues tortes
. Sólo estamos tres personas en el refugio  ( nosotros dos y un frances) pero la conversacion medio español medio frances resulta muy amena. El amigo JMich está empeñado en convencernos de las grandezas de la opera ( ante mi gesto descreido...)

MAS FOTOS ORDESA

 via de las escaleras al perdido
 CAÑon de ordesa
 pico añisclo
 bajando la escupidera, al fondo el cilindro
 gabieto
 circo de gavarnie
 cotatuero
cotatuero

domingo, 22 de septiembre de 2013

Es Castellot i Es Cingle des Niu des Voltor

Just imatges... les paraules de vegades estan de més...
Es Castellot 

Vista sobre la Serra de Sa Pomera Borda

Mallorca des de Es Castellot


Progressant cap al Cingle des Niu des Voltor

Sobre els Balcons de Sa Fosca, vista sobre S'Esquerdar

Es Castellot, Puig Roig i Tomir pocs minuts abans de la tormenta

I per allà, que s'hi veu res? 

Un savi...

Un geni...

Ordesa - IV

El diumenge la previsió meteorológica era dolenta, i ens aixecarem amb una boira espessa que cobria els cims i bastant de fred. Partirem del refugi de Sarradets novament cap a la Breche de Roland on haguerem de passar el never que a primera hora tenia la neu ben dura i no tots duiem grampons així que ens haguerem d'ajudar uns als altres.

A punt per partir del refugi.


Pujant pel never amb compte.


Aspecte fantasmagòric de la Breche de Roland.

Arribarem a la Breche de Roland enmig d'una boira ben espessa i humida però al cap de pocs minuts es va començar a veure cap el sud que brillava el sol. Iiniciarem la davallada adelantant a un nombrós grup de francesos i poc a poc la boira es va anar aixecant. 

A l'esquerra queda el Paso de los Sarrios i la baixada cap a la Gruta de Casteret de la que veim l'entrada d'enfora. Anam perdent altura rápidament seguint les fites i el tirany ben trepitjat, atravessant un petit torrent després del qual feim una petita aturada per contemplar el paisatge. Els niguls es van desfent i está quedant un dia radiant, una vegada més la previsió a fallat i aquesta vegada per bé.


Seguim davallant cap a un lloc conegut, les Planas de Narciso, per on haviem passat el dia anterior, cercant la calentor del sol tot i que ben aviat ens començarà a sobrar. Seguim davallant cap el Circo de Cotatuero amb una primera canal de desgrimpada ben "raconera" que posava a prova les nostres habilitats després de la qual una plàcida marxa plana ens anava apropant aun tram ben "raconer".

La Breche de Roland andava quedant enrera.


Raconers a contrallum.


Davallant a les planas de Narciso


Despedint-nos d'aquest paisatge tan grandiós.

Abans d'arribar a la baixada haviem d'atravessar un tram de karst incòmode, ple d'encletxes i grimpades i desgrimpades amb fites per tots els costats. Semblava com si estassem per devers Mortitx però sense càrritx. 

Atravessat aquest tram agafarem la "variant raconera" de baixada per una canal cap el Circo de Cotatuero del cual ja veiem les primeres cascades. S'acostava el moment clau del dia i el Senyor de Sa Torre començava a estar nerviós: la baixada per les Clavijas de Cotatuero.

Amb Guapeton al capdavant i enllaçant ja amb el tirany "bo" i poc abans de l'abisme que aboca cap a la Vall d'Ordesa ens aturarem per equipar-nos per passar amb seguretat les aèries "clavijas".

El pas comença amb un parell de desgrimpades fàcils i aèries al costat de la gran Cascada de Cotatuero, aquí s'inicia la aeria travessia cap a la dreta amb clavilles per a mans i peus per sobre del buid. Guapeton i Jmitch ajuden al Senyor de sa Torre a passar amb seguretat aquest tram, mentre Pmmp i Bergant tanquen el grup fent fotografies.

A mitja travessia hi ha una desgrimpada sobre el buid després de la qual segueix la travessia, ja més fàcil fins l'inici d'una canal de baixada, aquesta ja factible fins i tot sense les clavilles. Prova superada per un pas certament espectacular.

Davallant cap el Circo de Cotatuero.


Guapeton al punt d'inici del pas de baixada.


Clavijas de Cotatuero.


Clavijas de Cotatuero.


Clavijas de Cotatuero.


La canal de baixada final.

Superat el pas ens treguerem tot el material i continuarem la davallada per un camí amb un parell de desgrimpades al principi però que poc a poc es va anar convertint en un agradable camí per dins el bosc que ens va fer perdre altura ràpidament fins enllaçar amb el camí principal que puja cap el Circo de Soaso.

Amb poc temps arribarem novament a la Pradera de Ordesa, on celebrarem l'èxit amb una bona i merescuda cervesa. Després baixarem fins a Torla on després de dinar ens despedirem de Guapeton i Jmitch que es quedaven uns dies mes per Pirineus (ja ens contaran les seves aventures) .


Baixant cap a la Pradera de Ordesa.


Celebrant l'exit.