Ordesa - IV

El diumenge la previsió meteorológica era dolenta, i ens aixecarem amb una boira espessa que cobria els cims i bastant de fred. Partirem del refugi de Sarradets novament cap a la Breche de Roland on haguerem de passar el never que a primera hora tenia la neu ben dura i no tots duiem grampons així que ens haguerem d'ajudar uns als altres.

A punt per partir del refugi.

Pujant pel never amb compte.

Aspecte fantasmagòric de la Breche de Roland.

Arribarem a la Breche de Roland enmig d'una boira ben espessa i humida però al cap de pocs minuts es va començar a veure cap el sud que brillava el sol. Iiniciarem la davallada adelantant a un nombrós grup de francesos i poc a poc la boira es va anar aixecant. 

A l'esquerra queda el Paso de los Sarrios i la baixada cap a la Gruta de Casteret de la que veim l'entrada d'enfora. Anam perdent altura rápidament seguint les fites i el tirany ben trepitjat, atravessant un petit torrent després del qual feim una petita aturada per contemplar el paisatge. Els niguls es van desfent i está quedant un dia radiant, una vegada més la previsió a fallat i aquesta vegada per bé.

Seguim davallant cap a un lloc conegut, les Planas de Narciso, per on haviem passat el dia anterior, cercant la calentor del sol tot i que ben aviat ens començarà a sobrar. Seguim davallant cap el Circo de Cotatuero amb una primera canal de desgrimpada ben "raconera" que posava a prova les nostres habilitats després de la qual una plàcida marxa plana ens anava apropant aun tram ben "raconer".

La Breche de Roland andava quedant enrera.

Raconers a contrallum.

Davallant a les planas de Narciso

Despedint-nos d'aquest paisatge tan grandiós.

Abans d'arribar a la baixada haviem d'atravessar un tram de karst incòmode, ple d'encletxes i grimpades i desgrimpades amb fites per tots els costats. Semblava com si estassem per devers Mortitx però sense càrritx. 

Atravessat aquest tram agafarem la "variant raconera" de baixada per una canal cap el Circo de Cotatuero del cual ja veiem les primeres cascades. S'acostava el moment clau del dia i el Senyor de Sa Torre començava a estar nerviós: la baixada per les Clavijas de Cotatuero.

Amb Guapeton al capdavant i enllaçant ja amb el tirany "bo" i poc abans de l'abisme que aboca cap a la Vall d'Ordesa ens aturarem per equipar-nos per passar amb seguretat les aèries "clavijas".

El pas comença amb un parell de desgrimpades fàcils i aèries al costat de la gran Cascada de Cotatuero, aquí s'inicia la aeria travessia cap a la dreta amb clavilles per a mans i peus per sobre del buid. Guapeton i Jmitch ajuden al Senyor de sa Torre a passar amb seguretat aquest tram, mentre Pmmp i Bergant tanquen el grup fent fotografies.

A mitja travessia hi ha una desgrimpada sobre el buid després de la qual segueix la travessia, ja més fàcil fins l'inici d'una canal de baixada, aquesta ja factible fins i tot sense les clavilles. Prova superada per un pas certament espectacular.

Davallant cap el Circo de Cotatuero.

Guapeton al punt d'inici del pas de baixada.

Clavijas de Cotatuero.

Clavijas de Cotatuero.

Clavijas de Cotatuero.

La canal de baixada final.

Superat el pas ens treguerem tot el material i continuarem la davallada per un camí amb un parell de desgrimpades al principi però que poc a poc es va anar convertint en un agradable camí per dins el bosc que ens va fer perdre altura ràpidament fins enllaçar amb el camí principal que puja cap el Circo de Soaso.

Amb poc temps arribarem novament a la Pradera de Ordesa, on celebrarem l'èxit amb una bona i merescuda cervesa. Després baixarem fins a Torla on després de dinar ens despedirem de Guapeton i Jmitch que es quedaven uns dies mes per Pirineus (ja ens contaran les seves aventures) .

Baixant cap a la Pradera de Ordesa.

Celebrant l'exit.