Ordesa - II

El segon dia era el "dia fort" del viatge i on teniem l'ambiciós objectiu de pujar les Tres Sorores en el dia: Soum de Ramond o Pico Añisclo, Monte Perdido i Cilindro de Marboré. I ja que hi erem arrodonir la jornada amb els cims secundaris Punta de las Escaleras i Pitón SO del Cilindro.

A les 6 sonava el despertador, encara amb fosca negra. El cel estrellat i ben net ens pressagiava un magnífic dia assolellat. Començarem a caminar amb les primeres llums del dia pujant per la "normal" del Monte Perdido, per al cap d'una mitja hora desviarnos a la dreta per una marcada canal que ens havia de dur al Grao de las Escaleras.

A partir d'aquest punt i seguint les fites anarem superant els diferents resalts (escaleras) que ens oferia la pujada amb diferents grimpades. Una ruta molt elegant que ens va deixar, ja ben aprop del cim de la Punta de las Escaleras, i amb el Soum de Ramond a la vista.

Preparats per començar el recorregut a davant el refugi.

Primera part per la pujada "normal" a Monte Perdido.

Contrallums camí de la Punta de las Escaleras.

Deixarem les motxilles i ens enfilarem fins el cim de la Punta de las Escaleras, primer cim de la jornada, amb fantàstiques vistes cap a les Tres Sorores. Tornarem a baixar al mateix lloc i avançarem cap a la base del Soum de Ramond on encara hi havia un important never que sortejarem cadascú de la millor manera possible.

Per arribar al corredor NO per on haviem de pujar ens trobarem amb el principal obstacle del dia, una cinquantena de metres amb fort pendent i verglas. Pmmp es va encarregar d'obrir camí cercant els punts febles i aprofitant la rimaya del never per arribar a la base del corredor. Pujada pel corredor molt descompost i amb fort pendent que ens va deixar a la cresta final que sense cap problema ens va dur al cim del Soum de Ramond o Pico Añisclo. Panorama espectacular.

Pujada final a la Punta de las Escaleras.

Cim de la Punta de las Escaleras (3027m).

Atravessant el never que hi havia a la base del Soum de Ramond

Superant el tram d'accés al corredor.

Cim del Soum de Ramond (3254m).

Per davallar haviem d'anar cap el nord, perdent altura per desviarnos cap a l'esquerra. Però tots els tracks i camins ens duien cap un gran never i per evitar-lo Guapeton va treure l'instint raconer i ferem un flanqueig just per davall de la cresta que ens va dur al Cuello de Monte Perdido. Des d'aqui un a fàcil grimpada i ens situarem a la feixuga pala final de pujada al cim de Monte Perdido on ja notarem l'esforç del desnivell acumulat.

Guapeton estudiant l'itinerari a seguir.

Flanquejant cap el Cuello de Monte Perdido.

Semblava increible que haguessim pujat per aquí

Pujada final a Monte Perdido.

Cim de Monte Perdido (3355m).

Davallada per la Escupidera en direcció al Ibon Chelau que no va presentar cap problema ja que la neu es podia evitar fàcilment, i de rossegueres a Mallorca n'estam acostumbrats a davallar. Els niguls baixos varen comenár a fer acte de presència.

El Senyor de Sa Torre decideix abandonar aquí el recorregut resentint-se ja de l'esforç els seus genolls i JMitch decideix acompantar-lo, mentre Bergant, Guapeton i Pmmp afronten la pala de pujada cap el Cilindro de Marboré que a n'aquestes alçades es convereix ja en un esforç titànic.

Els niguls comencen a tapar els cims de manera intermitent privant-nos de les vistes cap a Monte Perdido. En arribar al coll deixam les motxilles i ens enfilam al Pitón SO del Cilindro, quart cim de la jornada. Foto rápìda i retorn cap el coll ja que els niguls es comencen a fer més espessos.

Davallada per la Escupidera.

Pujada cap el Cilindro.

Cim del Pitón SO del Cilindro (3194m).

Ara tenim a davant les dues xemeneies de pujada. Decidim agafar la de la dreta ja que ens dona més solidesa la roca. Grimpada elegant però sense complicacions. Un poc més amunt Pmmp se n'adona que s'ha deixat el GPS al cim del Pitón SO i desgrimpa la xemeneia per anar a cercarlo i tornar a grimpar-la després.

En el tram final la boira ens envaeix. Aquesta pujada final s'ens fa eterna. Al cim del Cilindro, un petit clar entre els niguls ens permet fer la foto de cim i vislumbrar l'agonitzant glaciar de Monte Perdido. Davallada entre le boira novament cap el coll on utilitzarem la corda per ajudar-nos en la desgrimpada ja que la duiem.

Guapeton grimpant la xemeneia.

Bergant al tram clau de la xemeneia.

Cim del Cilindro de Marboré (3325m).

Baixant la xemeneia.

La baixada final cap el refugi es va fer llarga, molt llarga, després d'una jornada dura però ben contents per l'èxit aconseguit. A la terrassa ens esperaven JMitch i el Senyor de Sa Torre amb els que celebrarem junts l'èxit. Sopar i a dormir prest que l'endemà teniem una altra dura jornada.

Davallant cap a Góriz.

Arribant a Góriz després de més de 11 hores.