miércoles, 19 de octubre de 2016

Comiat de RACONS DE TRAMUNTANA

El dia 4 de desembre de 2006 es va generar la primera entrada d’aquest BLOG.

Avui, gairebé 10 anys més tard, RACONS DE TRAMUNTANA anuncia el seu  comiat. Com a primera mesura, es restringiran en breu els comentaris i, una cosa darrera l’altre, properament es limitaran les entrades noves per, finalment, esdevenir testimoni virtual permanent i obert a la consulta publica, acumulant "ciberpols" de mica en mica.

La idea original de “...oferir un espai de comunicació per a tots aquells que, interessats en el mon de l'excursionisme, animats per la curiositat i amb l'atractiu de la descoberta i l'exploració hem trobat en la nostra Terra un espai privilegiat per practicar-ho de forma entusiasta: TRAMUNTANA” s’ha aconseguit amb escreix. Més de 2.300 entrades, vora els 3.300 comentaris i més de 10.000 visitants al mes això ho certifiquen. Mes enllà de les xifres queda la sensació de que aquest lloc de trobada era reconegut com una font d’informació altament preuada per els usuaris. Hem col·laborat amb tot aquell que ens ho ha demanat; arqueòlegs, etnògrafs, toponimistes, estudiosos de la vida salvatge, ... I ens hem divertit fins a dir basta en les nostres sortides i trescades.  

Però, a la vida, tot s’acaba. La irrupció de noves eines informàtiques, més potents, amb més immediatesa, privacitat i proximitat als usuaris (les xarxes socials, en definitiva) ha transformat el perfil del senderista i ens hem d’adaptar a la nova realitat. Si en el seu moment, la creació d’un blog semblava una bona idea (i creiem que ho era), avui altres maneres de fer i comunicar han pres el relleu de forma inapel·lable. Per altra banda hem après alguna cosa sobre el perills de posar-ho tot al abast de tothom. D’aquells, pocs i contats, que agafen i no donen, que s’aprofiten de la generositat dels altres per fer els seus negocis i operacions obscures, dels carronyaires professionals en definitiva, en volem partir.  

Així que, germans en la fe senderista i la única i vertadera religió, Tramuntana i tots els seus racons i indrets salvatgement encisadors, tocar baixar la barrera. El que no vol dir deixar de trescar aquesta terra amunt i avall, sempre cercant aquella sorpresa que la nostra terra, generosa, sempre ens ofereix. Amb el respecte del que l’estima. Amb la cura del que sap que no es seva i l’ha de mantenir per els que vindran.

El esser humà es defineix per la seva curiositat que l’hi ha permès anar d’una banda a l’altra del mon; som exploradors per que ho portem en la nostra genètica i per que això ens fa ser més i millors persones.

Gràcies a tots vosaltres que ens heu acompanyat en aquests anys, d’una manera o altre.

TOTS SOU RACONS DE TRAMUNTANA

Qui millor que el poeta Miquel Marti i Pol per tancar la darrera entrada!

Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs

però qui sap si una mica més dòcils al missatge.