El dia 4 de desembre de 2006 es va
generar la primera entrada d’aquest BLOG.
Avui, gairebé 10 anys més tard,
RACONS DE TRAMUNTANA anuncia el seu
comiat. Com a primera mesura, es restringiran en breu els comentaris i,
una cosa darrera l’altre, properament es limitaran les entrades noves per, finalment, esdevenir testimoni virtual permanent i obert a la consulta publica, acumulant "ciberpols" de mica en mica.
La idea original de “...oferir un
espai de comunicació per a tots aquells que, interessats en el mon de
l'excursionisme, animats per la curiositat i amb l'atractiu de la descoberta i
l'exploració hem trobat en la nostra Terra un espai privilegiat per
practicar-ho de forma entusiasta: TRAMUNTANA”
s’ha aconseguit amb escreix. Més de 2.300 entrades, vora els 3.300 comentaris i
més de 10.000 visitants al mes això ho certifiquen. Mes enllà de les xifres
queda la sensació de que aquest lloc de trobada era reconegut com una font
d’informació altament preuada per els usuaris. Hem col·laborat amb tot aquell
que ens ho ha demanat; arqueòlegs, etnògrafs, toponimistes, estudiosos de la
vida salvatge, ... I ens hem divertit fins a dir basta en les nostres sortides
i trescades.
Però, a la vida, tot s’acaba. La
irrupció de noves eines informàtiques, més potents, amb més immediatesa,
privacitat i proximitat als usuaris (les xarxes socials, en definitiva) ha
transformat el perfil del senderista i ens hem d’adaptar a la nova realitat. Si
en el seu moment, la creació d’un blog semblava una bona idea (i creiem que ho
era), avui altres maneres de fer i comunicar han pres el relleu de forma inapel·lable.
Per altra banda hem après alguna cosa sobre el perills de posar-ho tot al abast
de tothom. D’aquells, pocs i contats, que agafen i no donen, que s’aprofiten de
la generositat dels altres per fer els seus negocis i operacions obscures, dels
carronyaires professionals en definitiva, en volem partir.
Així que, germans en la fe
senderista i la única i vertadera religió, Tramuntana i tots els seus racons i
indrets salvatgement encisadors, tocar baixar la barrera. El que no vol dir
deixar de trescar aquesta terra amunt i avall, sempre cercant aquella sorpresa
que la nostra terra, generosa, sempre ens ofereix. Amb el respecte del que
l’estima. Amb la cura del que sap que no es seva i l’ha de mantenir per els que
vindran.
El esser humà es defineix per la
seva curiositat que l’hi ha permès anar d’una banda a l’altra del mon; som
exploradors per que ho portem en la nostra genètica i per que això ens fa ser
més i millors persones.
Gràcies a tots vosaltres que ens heu
acompanyat en aquests anys, d’una manera o altre.
TOTS SOU RACONS DE TRAMUNTANA
Qui millor que el poeta Miquel Marti
i Pol per tancar la darrera entrada!
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
