jueves, 29 de abril de 2010

DOL PER UN MUNTANYEC

Tolo Calafat ha mort durant la realització del seu somni. El vaig conèixer quan era un jove de vint anys. Estava enamorat de la muntanya i va triar l'escalada com a camí per a guanyar-se-la. Ha fet camí durant la trenta anys. La muntanya, a la fi, ha guanyat i l'ha acollit en les seves altituds gelades. Diuen que els elegits dels déus moren joves. Descansa en pau, Tolo.

miércoles, 28 de abril de 2010

Pas de sa Paret Llarga

Paret Llarga
Fita raconera a la paret llarga
Raconers exploradors


Paret penjada en un lloc inversemblant




Tota aquesta linia de càrritx, l´hem feta de pujada, però contents perquè havíem trobat la posibilitat de pas. Des d´abaix del camí de sa costera no es veu.




Sortida exitosa! Hem trobat lo que desitjava en Guapeton. Inicialment li deia el posible pas des marge 1'5, per trobar-se entre el pas des marge 1 i el pas des marge 2, però finalment el batiam com pas de sa paret llarga, degut a que a dalt dels espadats es troba la paret llarga, tal com indica la toponimia. Probablement no sigui realment un pas, perquè no hem trobat res que nos ho indiqui, encara que a dalt hagi la paret. Això sí, una pujada elegant, on has d´estudiar els moviments a fer, ja que hi ha parets verticals que poden provocar la incertesa. Una pujada de devers 400 metres de desnivell, amb molt de càrritx. Menys mal que tota la pujada l´hem feta amb ombra. Posteriorment, després de deixar missatges als nostres amics de l´èxit aconseguit i agafar forçes, hem seguit majoritariament per damunt la carena, i hem baixat pel marge 1.





Lo dit, feina feta, però com ens sol passar tornam a cases amb més feines pendents, però això ja seràn altres històries per contar.

lunes, 26 de abril de 2010

Binibona - Es Primavera

Ahir diumenge vaig fer una volta per Bininoba, més concretament per la finca de “Sa Coma”, per fer un petit vídeo de plantes i detalls naturals de primavera.

Aquí teniu un resum d’imatges i música.

Per veure’l millor, recomano descarregar-lo al vostre ordinador i visualitzar-lo amb VLC o KMPlayer.

http://vimeo.com/11225394 .


Serra de ses Farines

-Y lo conseguimos. El cuarteto (dos machos “Alfa” y dos hembras bien plantadas) se enfila a “ses Farines”, sorteando las dificultades lo más próximos al filo de la “Serra”, terreno éste, arduamente laborioso, surcado de infinidad de monjas, con afilados canalones que ponen a prueba nuestro calzado, al igual que nuestras manos, que acaban destrozadas en el áspero terreno.

-Ya nos lo habían advertido. Al llegar a la brecha anterior al “Forat”, la marcha se ve interrumpida por un escalón que nos impide avanzar, por lo que nos vemos obligados a retroceder, desgrimpando en direccíón N hasta una zona menos escarpada, desde donde podremos alcanzar el Forat. Algunos dejan allí las mochilas y tras remontar por una vira transversal alcanzamos el gran “Ojo”.

Otra vez en las mochilas proseguimos en dirección al último centinela de esta Serra de ses Farines, verdadero balcón sobre el Entreforc. Unas fitas nos llevarán inequívocamente hacia el único paso posible, una estrecha cornisa horizontal que nos dará acceso a la pequeña brecha que nos separa de nuestro objetivo. Pero aun nos tocará descender algo por la otra vertiente, ya que el filo de la “Serra” nos parecerá imposible. Ya estamos bajo el centinela, lo intentamos por varios sitios, y por fin damos con la clave, no sin antes poner a prueba nuestras habilidades de avezado escalador.

En la cima apenas nos podemos mantener en pie, el espacio es reducido, y la sensación de vacío, impresionante.

El recorrido hasta aquí ha sido laborioso, pero el retorno hacia Boverons nos llevará por un terreno, a la vista, impracticable. Pero cual es nuestra sorpresa al identificar unas fitas que entre el caos Kárstico y, en algunos puntos con trazas de camino, nos conducirán hasta el resto de Raconers que bajo la sombra de un “ullastre” escucharán incrédulos nuestra aventura. Ja ,ja ja...............Au venga dexar-lo estar.