El Tour de Les Peonies; una volta al Puig Gros de Ternelles

Tap...tap...tap. Les gotes cauen de la punta del nas sobre la pedra. Se que estic pujant per el mateix lloc que els companys per les ocasionals taques obscures que queden sobre la roca grisenca. Ells també suen. I just fa deu minuts que ens hem ficat dins aquesta estreta i escanyada encletxa per la que es precipita cap a la mar Es Torrent Fondo. Sort de l’ombra que ens fan les parets del Puig Gros de Ternelles ! Tap...tap...tap.

Una altra vegada ens han robat. Som a la punta del Camp del Poll, al peus del Puig dels Corbs... i ens acaben de canviar d’itinerari ! Anem a cercar la Font del Poll, mentre passem al peus del obscur forat que ens diuen que és la Cova dels Romans. La visita a les restes arqueològiques quedarà per altra moment. Desprès d’una ràpida visita a la agonitzant fonteta, anem a cercar la Font de l’Heura. Es Senyor ens guia per el coster dret del que varem batiar com Comellar de Ses Roses. Cerquem uns cingles als peus de la mola de la Caseta dels Milicians, marcada per unes mates gegantines de Hedera Helix. Tenim la sort de cara i en cinc minutes ja som a l’ombra de les heures. No hi ha restes de la fonteta, però si restes d’humitat i parets ennegrides per les fogates. El primer exemplar florit de Peonia alegra la cara d’aquests que havien convertit la seva contemplació en el principal objectiu de la jornada. Sortim del pregó cinglet i anem baixant cercant la part baixa dels murs que estan a la dreta. Per babord ja s’aixeca el cigronet de Punta Beca mentre l’extrem de La Punta Blanca s’endinsa en la mar. Anem a cercar el Pas den Martorell. Com a mosteles Pau i Correcamins van amunt i a baix tafanejant tot forat o encletxa a la vista. Tenim sort, avui ha portat la càmera bona i tindrem un bon reportatge. Les forces de xoc, El Coyote, Es Jefe, Guapetón... van al cap davant cercant la millor solució per superar Es Racó den Martorell per la seva part superior i connectar amb Sa Font Gallarda. Desprès de comprovar el mal estat del Passet del Pi, per amunt anem aferrant-nos a tota quanta mata de càrritx i romaní trobem. El Pas es una estreta canal situada a la dreta de dos roques enormes, en la diagonal que s’inicia en dos pins abraçats que s’aferren als cingles per no acabar a la mar. Just abans de la canaleta final, hi ha una petita balma que permet recuperar l’aler i gaudir del paisatge. L’ull entrenat de Es Senyor destria restes de camí construït a les immediacions de La Punta Blanca. Segurament formaven part del recorregut tradicional per el Pas de Pi i les pesqueres al voltant de Punta Beca, facilitant els discrets negocis que a partir de la posta de sol es traginaven a aquestes contrades. La sortida del Pas ens regala la vista amb la visió des Castell del Rei, Cala Romegaral i La Punta de la Sal. A la mala anem a cercar la sortida del Comellar de la Caseta dels Milicians, per arribar a Sa Gallarda. Un pi solitari sobre la costa ens servirà de referència. Anem a cercar la seva vertical i per el camí trobem algunes peonies sense flor i una petita endinsada en una balma que te la part superior foradada per tres o quatre costats. Com a infants fruïm dels joc de llum i ombres que es produeix en el seu petit interior. Baixem a cerca el pi i a la seva dreta, a unes desenes de metres, trobem la canal per baixar fins a la costa. La roca es esquerpa, punxeguda, trencada...amb totes les tonalitats que el gris pugui tenir. Darrera un Quer gegantí, un filet d’aigua ens guia fins a la mar... i la Font Gallarda.

Sas...sas...sas. Toca aferrar-s al càrritx. Ja no paga la pena posar-se els guants. No vendrà d’un parell d’esgarrinxades més en unes mans ja plenes de talls, xaps, forats i pues de coixinet de monja. En Milano va un pel al davant donant un cop de mà, quan fa falta. Per amunt. En silenci. Sempre el mateix. Projectar la ma, agafar-se fort, col•locar els peus i tirar del cos. Sas...sas...sas.

Segurament aquest indret es un d’aquells que no deixen indiferent a ningú. Els que la contemplen per primera vegada, es queden meravellats amb la simfonia de colors amb la que les seves parets han estat pintades per l’aigua que, directament del cor de Mallorca, brolla incansable, tira, tira , botant d’un gorguet fins a l’altre, fins dirigir-se cap a la mar seguint una cinta daurada. Aquells que ja hem tingut el privilegi de gaudir de les seves aigües, just tornem a quedar embadalits, constatant que, per una vegada, la realitat supera als records. Un grup d’eixelebrats va a guaitar les possibilitats de recuperar el pas tradicional, perdut des de els temps del magnífic Garcia-Pastor. Es Senyor de Sa Torre torna amb els cabells drets. El Coyote s’està arriscant de debò i esta fart de passar pena. La resta som escampats com un ramat al sol nodrint-nos del esperit d’aquest lloc màgic. Cap a Ponent La Punta Blanca i la nostra vella companya, Punta Beca. Cap a Llevant, la Punta de la Sal i tot el paisatge del que es senyor indiscutible Es Castell del Rei.

Refem grup i camí fins a la canal per la que hem desgrimpat. Des de allà anem a cercar la caseta de la Punta de La Sal per un caminet per damunt Sa Pesquera de Ses Oblades i el Caló dels Porcs. En travessar un torrentó, a l’ombra d’una penya, tenim un regal insospitat. No venim a cercar Peonias ? Idò, una dotzena llarga de mates, amb flors a balquena ens ofereixen totes les varietats del rosa imaginables. La seva contemplació ens facilita convèncer En Guapeton per dinar a la barraqueta de La Punta. Uns quans no podem resistir la temptació de baixar fins al cocó que recull l’aigua de la mar els dies de tempesta per crear una piscina natural. La temperatura ambiental i corporal ens decideix a posar els peus en remull en les fresques i salades aigües. Ni el rei Pepet vivia tan be com noltros!

Rac...rac...rac. Els pedrolins redolen per avall quan la bota els trepitja. Pugem un metro, baixem dos pams. Ara la bota dreta. Pedres per avall. Ara l’esquerra. Ves alerta amb el que mous. Hi ha un capet amb ones darrera. Sembla que el comellar es va aixemplant i que, fins i tot, es veu el cel blau. Això o encara estic mig entabanat per el cop al genoll de fa uns minuts. Centret. Estigues per feina. Llança la bota amunt. Rac...rac...rac.

El dinar es agradable, distes i merescut, a ombra dels pinetons. La mar obscura esta puntejada de xotets blancs que sorgeixen ací i allà. Una estranya forma capta l’atenció. Un poc més tard torna a sortir un poc més enllà. Que deu ser ? Dofins, dofins ! Un grupet ens ha vingut a fer una visita, nedant parsimoniosament. Passen a un centenar de metres de la punta, cap a la que ens precipitem per tenir una millor visió del seus foscos lloms sortint entre l’escuma marina. Semblem canalla contenta amb un regal inesperat... i vaja quin regal! Com que la cosa no pot més que millorar, en Follow_Me ens ha vingut a fer una visita inesperada, que posa contents a tots i fa bategar el cor de qualcú a cent per hora. La femme, toutjours cherchez la femme !

Partim per la pista per afrontar la darrera dificultat de la jornada, El Pas del Porc. El sol escalfa. Quita comenta que tenim la mala costum de començar a afrontar el passos més complicats a migdia, just desprès del dinar i amb el sol damunt la closca. Que hi hem de fer ! La figuereta penjada d’un penyal a un revolt de la pista i la visita per refrescar-nos en el bram d’aigua que forma el cabdal de la Font del Solleric, escenari d’algunes produccions videogràfiques prou conegudes i no massa ben enteses, son el preludi de la trobada als peus del Pas amb un grupet comandat per en Fer. La meitat ja han tingut a bastament amb Botilla i desprès de un breu intercanvi, tiren cap el Coll de Pollença. Bon camí. La resta queda amb noltros, mirant lo que ens queda per superar els vora de 400 metres de desnivell fins a la sortida del Pas i els impressionants paredats de Ternelles. El recorregut transita per la llera del Torrent Fondo que neix a un impressionat circ al vessant de Tramuntana del Puig Gros. Quan cinquanta i escaig de minuts més tard som a la balconada de sortida que presideix l’amfiteatre, una sensació especial s’apodera de tots. Es temps de recrear-se amb la potencia imponent del Pas i les seves rodalies. També de recuperar l’aler i les forces. No de bades hem viscut la primera, i improvisada, convenció de mascles alfa de Racons de Tramuntana... però ja ni ha prou.

Iic..iic...iic. Maleïdes oronelles. Veig a la dreta el penyal sobre el que es veuen les camietes de colorins dels que han convertit aquest Pas del Porc en una pista esportiva. Per cert de porc no n’he vist ni un... en canvi de cagarades de mosteles, marts i genetes ...a balquena!. Tinc ganes d’aferrar un mac i tirar a ferir a aquells brètols sobre la Roca...o a les oronelles. Fotudes camietes, fotut porc, fotudes oronelles. Tranquil, no facis dois, ja hi som. Iic...iic...iic.

Lo que queda ara es desfer camí en un terreny exigent, abrupte, que no ens regalarà res. Es tracta d’un exercici de pura i simple exigència física per Les Mates Velles, Canal dels Boixos, Els Collets per transitar fins a Font de Ses Sangoneres La gran sorpresa serà la presencia d’un esclafit de narcisos silvestres en les rodalies del seu ull. Ara toca marxar per L’Esquena Mala (vaja quin nom més ben escollit !), fins arribar a la Font de Ses Creus. A pesar de les hores invertides, encara passem gust amb la imatge de les Cases de Ternelles enrevoltades dels vermells camps acabats de llaurar, amb el Puig de Can Groc i les Badies Bessones al darrera. Ara toca Es Paraigo, desprès Es Coll de Tirapeu, seguint per el emprenyo dels camp de càrritx i roques esmolades damunt Ses Penyes Vermelles fins arribar als Molins de Llinas, als peus del Puig del Vent. Amb un contrapunt irònic, un gran cartell en anglès ens rebrà en tocar la pista amb la paraula “FINISH”. Si no fos per que ens fa mal fins i tot l’anima riuríem ben fort i ballaríem enlloc de caminar com si trepitgéssim ous!

Nyic...nyic...nyic. El ganivet talla la carn com mantega. Ulls grans miren per damunt plats i tassons mentre la forqueta fa viatges cap a la boca. Un somriure divertit es dibuixa. La seva mirada em demana, “Hi tornaràs ?”. Acot el cap, notant les cames de fusta, els peus escalfats, el cos un punt febrós.... “Hi tornaré. Segur.” Ho sap. Ho se. Ho sabem. Nyic...nyic...nyic

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 09:15 = Hora Final 18:45