Senderisme Àcrata; Escampats per Sa Serra de Ses Farines

L’acràcia es un ordre basat en el principi de la no coacció, a on les regles de convivència son el resultat  de la decisió lliure de qui les adopta. Queda clar que Racons, sempre innovador i trencador, podria constituir-ne la primera expressió del senderisme àcrata, ja que si no, quina explicació hi ha per que un grup de tretze persones majors d’edat, aparentment en possessió de les seves facultats mentals, que varen partir a les nou del mati de Escorca, nomès tres hores desprès estaven repartides en sis grups diferents en un terreny de forma vagament triangular format per els alts de Cala Codolar, Lluc i Sa Serra de Ses Farines ? Al nostre costat, fins i tot el exercit de Pancho Villa, semblaria un prodigi d’organització i seny.  

Res feia pensar mentre alguns gaudien d’un bany en les aigües del Torrent de Lluc que en arribar al Quarter dels Carabiners s’iniciaria la desfeta. Un ja se’n tornava cap a Lluc mentre altres tres agafen el camí tradicional cap al Coll des Ases i Mossa dirigits per el feliçment retornat Bergant a la recerca de Es Murteret, sobre Cala Codolar. La resta iniciem la pujada cap a la Serra de Ses Farines per assolir l’arc de pedra que distingeix aquesta cresta. Unes restes d’habitacions molt espenyades en el camí podrien ser lo que queda dels vigilants de la evasiva Cova den Povores. En arribar a la petita murada que separa el collet de la Coma de Ses Cases, nova divisió. Un quartet liderat per Follow_Me i El Coyote va a intentar-ho per la carena, anant a cercar el punt més alt de la Serra i anar descendint cap al arc. Un quintet encapçalat per el fins avui sempre fiable Senyor de Sa Torre anem per els costers de Sa Serra. El terreny es difícil, poc agraït, exigent. La amplia visió de la Coma de Ses Cases i de la llunyana Torre den Palou ens admira per la poc coneguda perspectiva que anem descobrint. La pau aclaparadora es trencada per el renou ominós de la turbina d’un helicòpter groc que baixa per el Torrent de Pareis. En arribar al final ens adonem de que ens hem desviat de la cresta principal de Sa Serra. Els altres, ben situats, ens cridem per indicar-nos el bon camí. En una d’aquestes, el desastre. Sa Padrineta cau i es fa un trau al cap.  No cal entrar en massa detalls, però una vegada fetes les primeres cures, es temps de decisions. En una iniciativa sense massa sentit, el grup de cinc es divideix en dos; tres tornaran al quarter i altres dos intentaran connectar amb l’altre grup que esta a l’espera. El desgavell ja ha arribat a tal extensió que mentre uns retornen, altres intenten arribar al arc per un costat, mentre els d’avançada ho fan per l’altre ! Mal de creure ! Finalment el quartet tindrà èxit en la localització del Arc i la prolongació fins a la punta de la Serra, en l’estret pas damunt S’Entreforc, baixant per un enfiloi de fites que neixen a una sitja inversemblantment penjada d’aquests roquissars. Altres es quedaran a només 10 metres del objectiu, aturats per una roca massa llissa i poc de fiar. No cal arriscar de més desprès de l’experiència anterior.  El retorn es farà llarg i dur.

La tornada per Es Camí des Burgar el fa cadascú al seu ritme, segons les seves forces i humor. Varem començar tretze, tres ja fa hores que son a ca seva, un altra ha partit escapat.  Els nou que quedem anem guanyant alçada mentre la boira comença a envair El Puig Roig, donant un toc especial a tota la contrada. Es temps de reflexió. Les imatges de la jornada van i venen. La cinta verda del aigua corrent per el Torrent de Lluc cap a l’entreforc. El bany refrescant de quatre raconers just abans de afrontar el Torrent de Boverons. La primera imatge del Arc de Sa Serra de Ses Farines, emmarcant el blau del cel. Els vells ullastres que  sobreviuen bevent de les minses aigües que neixen a la Font del Polls. La renovada façana del Quarter dels Carabiners. Les mil i una cares del Puig Roig. Els rellars i esquetjars de Sa Serra de Ses Farines. La sang a la cara de la companya. La parella de voltors que ens sobrevolen sense esforç aparent. Les ganivetes de pedra grisa que ens bloquegen el pas cap a l’Arc. Els oceans de càrritx i mates. Les canals entre penyes gegantines, carregades d’humitat i fresca brisa. L’ull ciclopi que no podrem assolir. Els avencs obscurs i traïdors, delatats només per les heures i els llorers. La alegria continguda per els deures fets de Bergant. La maleïda i no trobada Balma de Ses Farines. El posat trist i cansat de Sa Padrineta. La mirada sorpresa den PMMP i els seus companys que, acabats de sortir de Sa Fosca, es trobem un grup de eixelebrats donant-se un bany al Torrent. La boira que s’empassa el Puig Roig i Sa Serra de Ses Farines, fent que, una altra vegada més, S’Entreforc sigui una de les visions més copsadores de Tramuntana.          

Aquesta no crònica no pot acabar més que com un clam contra la nostra pròpia inconsciència que ens va posar en perill de forma estúpida. No tenir una idea clara de quin era l’objectiu, la dispersió per el terreny, la divisió en grups cada vegada més petits, superant els límits que la prudència més elemental recomana, la falta d’acord sobre els punts d’encontre, no afrontar el dificilíssim terreny amb el material i el guiatge adequat, el no saber abandonar quan tot ho feia aconsellable... son alguns dels errors comesos. Tot va sortir més o manco bé.  Varem dur una sortada. Alguns varem aconseguir els objectius però ens varem oblidar del principal. Tornar sans i estalvis per donar-nos un bany d’aigua calenta, fer-nos donar unes fregues i menjar alguna cosa diferent de pa a butxaca, mentre un somriure acudeix en evocar la jornada. Recordeu-ho.   

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 09:15 = Hora Final 18:00