De Son Embaraç a Biniatro per Es Camí de Miner

Davant de Es Fangar prenem la pista que portaria fins a Biniatro i deixem els vehicles un poc abans de unes cases de nom peculiar; Son Embaraç. Iniciem el recorregut seguint la pista que corre a la vorera del Torrent de Massana que ben aviat començarà a pujar amb decisió enmig de un bosc de alzines ple de mostres d’activitat carbonera. A la dreta, al altre costat del torrent,  s’alça enmig de la boira el Putxet de Ses Abelles. La pluja ens banya mentre sortim del bosc per caminar a la dreta del Puig de Ca de Son Monjo en direcció cap a Sa Rota den Fuet. El camí de Miner s’aplana i entre arruixats arribem a S’Olivar de Miner Petit, justa abans d’arribar a les cases. L’aspecte del conjunt mostra les senyals del pas del temps i l’abandonament. La nau que allotja la tafona encara s’aguanta dreta i ens sorprèn que el conjunt mostra bona cara. Els esforços den Trepador i en Paw tenen èxit i, entre fum i olors, aconsegueixen encendre un bon foc que ens escalfa i treu la humitat de la roba. Una finestra de bon temps ens permet tornar a agafar el camí. Al altra costat del tall que marca la llera del torrent es veuen les restes d’un caminal que porta a una pedrera i a l’entrada de la Cova Roja. La pista puja entre uns costers plens de càrritx. La boira ha baixat i ens oculta la visió dels costers del Puig de Ca i la Cuculla de Fartaritx. El camí progressa pel Coster del Ullastres per baixar i passar al altra costat del torrent a la zona de Es Graver per anar cap a La Coma Herba. El ja clàssica costum raconera de disgregar-se en grups s’acompleix fil per randa i, de sobte, ens trobem separat en dos grupets enmig de una boira. Un altra clàssic, una errada a la hora de triar el camí ens fa retornar sobre les nostres passes per sortir en direcció a Miner Gran. La depressió de La Foradada ens veu transitar com a pas previ a l’arribada a les cases de Miner Gran, als peus del Coster de Puig de Ca. Una visita a les cases, a les que els estralls del temps han posat en estat de pràctic enrunament. A veïnat trobem un vehicle que, tal volta, constituirà el futur de l’industria automobilística en aquests temps d’estalvi i restricció. Només fa falta dir que el motor es 100 % verd i ecològic !!!

Sortim en direcció cap a El Cirerer seguint la pista que porta a prop de la Font del Poll. Les magnifiques alzines del famós bosc de Miner ens admiren una vegada més.  Anem fent camí per Es Sementer de l’Aigua cap als Camps Redons. Arribats al mateix seguim la pista que ens porta cap es Clot de S’Arena una vegada que deixen a l’esquerra Ses Buines d’Or i superem el Torrent de Sa Coma Llarga. Es Senyor de Sa Torre ja ens ha advertit de la fort pendent que hi ha... i no li falta raó. Alguns pugen de grapes i altres marxa enrere. Sortim cap a l’esquerra per una pista entre pins i alzines de replantació. Un descomunal botador de fusta, avui perillós per els seus travessers llenegadissos. Som als peus de la falda de migjorn del Tomir al Coster dels Aladerns. El nom li ve dels exemplars d’aquest arbre que es conten entre el més grans i més ben conservats de la Serra. Un poc abans del Puig des Boix fem un mos sota la copa d’una alzina que ens protegeix de l’aigua que comença a fer acte de presencia. Les noticies arribades des de el Japó i el desastre esdevingut monopolitzen les converses. Un tel de pessimisme, tal vegada fruit del dia gris i fred, ens glapeixen. L’aigua en forma de pluja fina i constant fa acte de presencia per no abandonar-nos en tot el que resta de jornada. La roca llisa, ja de per si llenegadissa, esdevé pista de gel. Decidim sortir en direcció cap a Alcanella arribats a Sa Rota de Miner. Una visita a l’enorme Alzina den Pere, encara dreta desprès del més de 500 anys d’existència, ens rebrà com una aparició enmig de la boira. Les reformades cases de Alcanelleta, ens acomiaden d’aquesta vall encantada quan sortim per la pista que transita a la dreta del Torrent de Sa Mina. Un conjunt de xiprers ens indica que som a les immediacions de Sa Font de Sa Mina. El camí en un estat de conservació extraordinari ens mena per avall enmig del Bosc Gran fins arribar a S’Hort de Biniatró. Anem xops de cap a peus i decidim intentar connectar amb la finca mare de Biniatró. Rebem autorització del seu propietari i rebem el premi d’admirar la imponent i extraordinari fabrica i façana de les cases de Biniatró. Nomès queda desfer camí cap els cotxes desprès de deixar a la dreta el Puig de Es Camp d’avall.

Els eixugaparabrises van puntejant rítmicament la conversa que tenim en el nostre camí de tornada. Velocitat moderada i xerrada llarga, de plans i previsions, del que hem fet i el que farem... com gairebé sempre.  Segurament alguns acabarem amb mal als ossos i un molts de calfreds però, de ben segur, la imatge que ens escalfarà serà l’alegria i cara de satisfacció de Es Senyor de Sa Torre en passejar orgullosament la seva caricatura en el pit.

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:00 Hora Final = 17:00

Disculpeu, les fotos i la descripció son horrorosses. La llum i la pluja no ens varen donar moltes oportunitats.