domingo, 29 de marzo de 2015

Itinerari des Gerricó

Cami des Burgar 
Primavera rabiosa i salvatge desprès d’una darrera espolsada de pluja, fred i mal temps. Descens a ritme de carrega a la baioneta per el Camí des Burgar amb la referència de la cinta titil·lant de l’aigua botant entre els gorgs de la llera del Torrent de Lluc.
Torrent de Boverons i Torrent de Lluc amb aigua
Berenar “corre, corre que te pillo” als peus del Camí del Pas de Boverons. Separació amb una promesa que no s’acomplirà de “ja ens trobarem més tard”. L’aigua dificulta la remuntada del Torrent de Lluc i ens empenyalem ben aviat en la dreta hidrogràfica. Marró considerable salvat amb un prudent descens i assumint que la vorera esquerra ofereix més opcions. Aproximació lenta al Morro que marca el inici de la cerca. A continuació travessia una mica exposada per assolir l’altra riba del torrent. La diagonal cap a la punta es veu clara i una vegada arribat als seus peus el pas al altra costat es evident. Uns conjunt de roques acaramullades ens fan -Imaginar? Desitjar? Intuir?- restes de camí molt malmesos.

Morro de referencia per sortir del Torrent
Pujada aferrats per la esquerra de la serreta que origina el Morro enmig d’un terreny exigent però no extrem. A la part final una gran balma amaga darrera unes mates un racó a on gaudir d’ombra i descans, alhora que balcó sobre el tram mig del Torrent de Lluc. Resseguint la part baixa de la paret ens dirigim amb rumb est fins arribar a un comellar a on es precipita el Torrent de Cosconar per un petit conjunt des salts. Una antiquíssima redona de sitja i la seva barraqueta son al costat de l’aigua.  Avui s’ha format una petita cascada i un conjunt de gorgs plens d’aigua que conviden a la fotografia. Sortida per una canal herbosa inclinada per la esquerra i en sortint-ne, terreny per botes esmolades i turmell d’acer en direcció nord.  La referència per la dreta son les troglodítiques cases de Cosconar. Arribats al cap cucurull sortirem a les esbucades construccions adossades a  la petita i rodona era de Cosconar que alguns experts identifiquen com restes de l’antigor. Descens en direcció al Pas Elegant per sortir a la esquerra del Pas de Sa Mata, avui impossible de transitar per el desguàs d’aigua del Clot d’Almadrà. Pujada per Sa Coma den Pastor en direcció a la part dreta de S’Ullastre den Ferrer. El inici de l’horabaixa ens regala algunes imatges del penyalot del Puig Roig. Sortida per la part posterior de les cases d’Escorca.
Balma des Gerricó

Salt i Cascada
Jornada de recerca que culmina la feina de mesos i molta gent i que encara ens ha de proporcionar algunes satisfaccions més, intuïdes i pressentides. Hi tornarem.






Pas de Sa Mata
Puig Roig
Serra de Ses Farines, Quarter de Carrabiners i Penya Rotja

Puig Roig i Tomir
En un punt indeterminat de la sortida de sobte quelcom que crida l’atenció. Una encletxa fosca i mig tapada per la herba amb un objecte de forma regular al fons. Aproximació i temps per que els ulls s’acostumin a la minsa claror. Jas, mira per on! Un objecte de fang tombat sobre arena banyada i oculta per una columna calcaria truncada. Es tracta d’un gerricó, una petita peça de rústic fang plena d’escorça de pi. L’agafem, mirem, remirem i fotografiem. Demanem ajut als savis per determinar el seu origen i funció. Un pastor, un caçador, un carboner, un contrabandista, un carrabiner, un capellà.. ? Per recollir els degotissos i gaudir d’un glop d’aigua fresca al estiu ? Chi lo sa. La tornem al seu lloc dreta com toca per el gaudi del proper visitant. I esperem que no sigui cap mala anima –i soc diplomàtic- que la pugui malmenar i danyar. 

I per refermar-ho recordaré unes estrofes de la balada “Pujar a Lluc a Peu” den Guillem d’Efak.
 



Vos trobaren dins sa Cova,
vos trobaren dins sa Cova
de la Serra mallorquina.
D'ets ulls de tots sous sa nina,
per això, qui vos estima
bona vela i barca nova.

A nostra Verge de Lluc!
Nostra terra mallorquina
beneïu Maradedeueta;
perquè damunt Sa Roqueta,
qui no és bord, Vos estima.