Invernal a L'Ofre

La primera nevada important del any ens convidava a fer una incursió per la zona central de la Serra de Tramuntana. L’espectacle de les muntanyes tacades de blanc en el camí cap a la Vall de Sóller avançava el millor. Descartada la primera opció d’atacar la Coma Fosca del Puig Major, ens decidim per agafar el conegut Camí dels Creuers partint del nucli de Fornalutx amb la intenció de arribar al Portell de Sa Costa. Anem agafant i amollant la pista encimentada fent dreceres amb el camí tradicional. La temperatura propera al zero graus convida a no llevar-se massa roba i a mantenir-se actiu i alerta. La primera aturada esta prevista a la Font de Na Martorella, que ha esdevingut torrent amb un cabdal que desborda el seu ull i que corre camí avall de forma riallera. Ja hem trobat el primers bocins de neu a les voreres del caminet. El tirany pica per amunt amb força. Es necessari si volem superar els casi 700 metres de desnivell que ens separen del afamat portalet. El camí passa primerament per un bosc de pins per canviar aviat a una vegetació presidida per l’alzinar. Les passes tenen un so peculiar. La blanca flassada que tot ho cobreix ens sorprèn amb la seva poderosa presència. Branques trencades, vinclades per el pes de la neu i el gel que s’ha enganxat a les seves fulles, ens barren el pas de tant en quant. Tot el bosc de Monnàber s’obre a la nostra esquerra, amb la presència del Penyal del Migdia completament enfarinat. El cel es gris i la temperatura va minvant a mida que anem guanyant alçada. Sort que la partida esta integrada per gent salada i ara amb un acudit, més tard amb una historieta, més endavant una gracieta... la cosa esta entretinguda. El coll és va tancant i el vent augmenta la seva força. Som a prop del Portell de la Costa, que hem assolit en una horeta i mitja des de la població de Fornalutx que ara es divisa al nostres peus. Arribats a la paret que marca el Portell la neu ja supera els 20 centímetres. El vent bufa amb força creixent i dificulta la visió extraordinària de la Serra nevada per primera vegada a l’any que acabar d’encetar. A la dreta Sa Galera i Es Teix, la Serralada d’Alfàbia i Es Cornador Gran. Just al davant el Puig des Verger amb el collet que separa els seus dos cims bessons i L’Ofre al darrera. A l’esquerra, la immensitat de la Serra de Cuber amb el Puig Major. S’insinua la blanca llomada del Puig de Ses Vinyes i les estribacions del Galileu i Massanella. Anem obrint camí entre la neu immaculada, per estrenar. Les bufades del vent van agafant força i algú ens recorda que la previsió meteorològica anunciava ratxes per damunt el 70 km/h. La cosa es complica poc a poc. No hi ha camí, la coberta blanca ens amaga els forats i ens fa anar travelant com si haguessin anat de copes fins a les tantes de la matinada. Superem un marget i ens dirigim cap al Coll de L’Ofre. La cosa s’emputa definitivament. El cel s’ha tancat i esta cobert per núvols grisosos que presagien el pitjor. Eolo ens castiga amb un llevant que aixeca la neu i l’arrastra a tota velocitat fins impactar amb els nostres cossets, ensordint-nos amb els seus xiulos. Els que no hem tingut la precaució de protegir-nos els ulls quedem cecs. Estem patint el efectes de lo que al Pirineu denominem com a Torb. Ara es moment d’espabilar... i aviat. Un darrera l’altre, seguint les petjades del que ens precedeix i tombant la cara a sotavent anem xino xano cap al Coll. La presencia poderosa del nostra proper objectiu, L’Ofre, ens fa de fita gegantina, tancant la vall que presideix l’embassament de Cuber i la Serralada del Tres de Mil. Desprès de mitja horeta de patir arribem a la creu que marca el coll. Es temps de decisions. Un grupet s’en va cap a les Cases del Ofre, per començar la baixada cap el Barranc de Biniaraix. Els altres no hem tingut a bastament i decidim fer una visita al cap cucurull de L’Ofre, una muntanya que alguns raconers no han trepitjat mai i els que si ho han fet, ja fa un bon grapat d’anys. Tirant pel dret, anem a cercar el bosquet de pins veïnat del Coll per trobar una pista que surt cap a l’esquerra cap el Coll des Cards, que marca la frontera amb Na Franquesa (1067 m). El camí es ample i ens fa guanyar alçada poc a poc sense massa esforç. Algunes vegades hem de superar arbres caiguts i coberts de neu. Arribats a les rodalies del Coll, l’espectacle es impressionant. Una petita vall que la precedeix sembla un llac blanc en el que només alguns arbrets s’atreveixen a despuntar. Lo que te de polit, ho te de complicat de transitar. La neu ens arriba per damunt els genolls i el terreny costerut ens obliga a aferrar-nos fort per arribar a la pareteta que marca el collet. Ara cal tirar a la dreta, per anar a cercar una canaleta a l’esquerra d’una torre d’electricitat. Les dues columnes bessones de S’Alcadena i el Castell de Alaró ens guarden el costat esquerre, mentre circulem castigats per l’aire en moviment per la carena del puig. La darrera embranzida la fem per una canal completament amarada de neu fresca que ens fa donar dues passes per amunt i una per avall. Finalment arribem al cim. Només podem gaudir de les vistes prodigioses just un parell de minuts. La sensació tèrmica pot estar al voltant dels 10 graus negatius. El que porten “chupona” per beure, ja fa estona que tenen congelat el tub ! Tota la Serra esta blanca i es mostra esquerpa i salvatge com poques vegades. La sensació de solitud i llunyania, contrasta amb la visió de la mar amb tonalitats verdoses i grisenques que envesteix amb força al Port de Sòller. El cel esta tapat i els núvols circulen densos i carregats d’humitat a tota velocitat sobre el nostres caps. Desfem un poc de camí fins a la darrera canal i tirem per avall per el costat Sud de L’Ofre, en direcció al Coll den Poma. La neu s’ha acumulat en gruixos més que considerables i anem obrint camí per avall entre relliscades, patinades, caigudes i culades assortides. Un parell de vegades el sol es mostra breument i dona una visió meravellosa de tota la part de Migjorn de Tramuntana. Molts d’arbres no han pogut amb les quantitats de neu acumulades i han pegat amb les branques enterra quan no han tombat ells mateixos. Arribats al collet anem a seguir una pista a la dreta que, per la zona baixa de la Font de Binimorat, ens portarà en poc temps a la part inferior del Coll de L’Ofre . Des de allà tombem a l’esquerra per resseguir el tiranyet que ens portarà fins a les Cases de L’Ofre. De nou el so dels passos sobre la neu just acabada de caure i el vent acaronant les copes del Alzinar ens acompanyen. Una sorpresa molt agradable trenca la dinàmica. Trobem en Correcamins fent us de les seves prou conegudes habilitats artístiques. Quina alegria ! Reprenem camí. Tenim gana i decidim aturar-nos a una coveta a veïnat del inici del Camí del Barranc de Biniaraix, a l’ombra des Cornador Gran i amb la música de fons del Torrent crescut. Fa un fred que pela i els queviures son consumits per aportar calories més que necessàries. El Coyote ens ofereix un poc del seu ja famós te d’herbes (que te mes herbes que te, tot s’ha de dir). Confortats i animats reprenem el camí del Barranc. Anem aviat. Hem de intentar desfer-nos de la fredor que ens penetrat fins el ossos. Per avall anem a tota pastilla, mentre admirem el espectacle, no per conegut menys excepcional, del Barranc i el seu Torrent que brama, crescut com va.

Quan finalment tornem a Fornalutx, la xocolata desfeta i l’ensaïmada d’acompanyament es combinen amb el retrobament amb les Bessones Costitxeres, que s’han pegat una bona panxada per terres de Fornalutx. Mentre un escolta embadalit una nova discussió entre Es Senyor de Sa Torre i en Guapeton sobre l’autoria del retrobament de Sa Crivella, poc a poc el cansament substitueix el fred. Quan tornem cap a la nostra ciutat sota una dèbil nevada que comença a caure sobre la Vall de Sóller, els ulls s’enganxen a les parets blanques del Portell de Sa Costa i s’imagina les bufades intenses, plenes de neu humida, fuetejant las planures de Cuber i la seva magra vegetació, com ha fet amb noltros al matí. Que Déu nostre senyor ens doni força i temps per tornar-hi !

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:00 Hora Final = 15:30

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 8

Mapa Alpina Tramontana Central