Torrent de Ses Agulles, Cala En Gossalba i Pla de Ses Basses

Cala En Gossalba de Ponent

Cala En Gossalba de Llevant

Arranquem del aparcament veïnat a Ses Cases de Cala Murta i agafem la MA2210 en direcció al Far de Formentor. Aferrats a la vorera esquerra per gaudir de les vistes de Cala Figuera i el Morro de Catalunya, il·luminats per un sol fluixet però que promet. Arribats al túnel, agafem l’Escala de l’amo En Joan Cerdà progressant per els seus esglaons de formigó i els seus passamans rovellats per el temps i la sal de la Mediterrània, que permeten superar la collada que avui en dia esta perforada per el túnel de 300 metres construït al 1951. S’ha d’anar amb cura i precaució gaudint de les vistes excepcional fins arribar a la seva sortida, just al damunt de la sortida oest del túnel pels cotxes. Des de aquesta collada anem pujant per una praderia de càrritx amb fort rost en direcció diagonal dreta per sortir a un replanet que ens deixa a pocs metres de camí que enllaça amb el Camí del Far. Alliberats del pes de les motxilles enfilem la pujada fins a Es Fumat que assolim en poc més de 10 minuts. El astre rei guanya avui la partida d’aquest hivern sense fred i banya la Vall de Formentor i la Badia de Pollença amb la seva llum. Els 332 metros d’alçada en proporcionen una sensacional visió de tota la part central de Tramuntana. Massanella lleument enfarinat destaca com una punxeguda roca brillant. Desfem camí aviat i agafem el Cami des Far en direcció al Coll de Sa Bretxa.  Si voleu més informació sobre la construcció d’aquesta més que destacable construcció podeu consultar la entrada que va fer el senyor Emilio Alonso al seu blog pitjant aquí. 

Puig de Ses Butzes i, al fons, Es Castellet

En el comellar prèvi a la Collada veurem com comença el Torrent de Ses Agulles que baixa en direcció sud enmig d’un oceà de càrritx. Un munt de fites i un clar tirany ens porta en suau descens fins que no tenim altre remei que ficar-nos en la llera del torrent. Ara botant, ara desgrimpant, suara flastomant, anem progressant en direcció a una mar de la qual just sentim una mica de remor. La torrentera torna un xap important i anem a l’ombra de uns cingles que, per la dreta, amaguen S’Avenc de Cala en Gossalba.

Es Pont

 El color estiuenc de les aigües colpeja els sentits en arribar a la mar. Som a la tercera setmana de febrer i el aspecte (que no la temperatura) son més aviat primaverals. Algun(es) valent(e)s s’atreveixen a banyar els peus sense por a les sedes. Unes taques a l’aigua en criden l’atenció. Centenars no, milers de grumers suren per la petita Badiola que forma la cala. Un espectacle surrealista, testimoni d’aquesta climatologia que ha tornat botxa. Confortats amb un bon berenar partim en direcció cap a la esquerra cap a l’altra braç de Cala En Gossalba. Un bon enfilall de fites i una mica de camí en menen fins a la mateixa. Aquí interceptem el camí que baixa al costat del torrent de la Canal de Cala En Gossalba i admirem les restes d’una vella sitja a pocs metres de la platja de còdols. Ara toca sortir de la cala en direcció al Morro des Pont. Seguim una línia propera a la mar cercant el camí amb menys dificultats. En un moment que torna complicat, agafem pel dret cap amunt fins arribar a un petit bosquet de pins que ens dona entrada a un roquissar pelat. Algunes barques van i venen amb la fluixa amollada. Nosaltres progressem fins a la punta i, ben aviat, trobarem una depressió que encarà conserva uns metres de pedra que formen un bonic pont natural que retalla les aigua blaves i lluentes. Es possible i fàcil baixar fins a la enorme portalada per tenir una vista destacada del Puig de Ses Butzes i Es Castellet que tanquen a llevant i Ponent la veïnada i invisible Cala Murta.

Es Racó de S'Avenc al pinaret del ben mig

Es Carregador de Sa Pega

Fetes les imprescindibles fotografies reprenem marxa cap a l’esquerra en direcció cap el Far de Formentor en demanda d’una petita endinsada que desaigua Sa Canal de l’Avenc. Aquest es conegut com Es Racó de l’Avenc però en temps antics era conegut, també, com Es Carregador de Sa Pega. Pega (pez o brea en castellà) era una substància molt viscosa obtinguda per destil·lació del quitrà vegetal procedent del pi negre, abundant en aquestes terres pel que sembla. Era emprada per mestres d’aixa i boters per embetumar i impermeabilitzar les peces de fusta de les naus i les botes. O això ens han contat, es clar. 

Pla de Ses Basses

Camí des Far

Punta de l'Aguila

A la mateixa llera del torrent i a prop de la seva desembocadura hi ha una avenc que heu de filar per no tenir un disgust. Al altra costat s’hi veuen restes del camí que comunicava amb el Camí des Far. Ara toca progressar per un comellar veïnat als cingles del Racó de Santa Clara que s’estimben a la mar. Xino, xano, anem per amunt, guanyant altura pel roquissar. Uns bons exemplars de caragols de closca blanquinosa amb retxes de negre lluent més coneguts com a viudes ens surten a camí. Algú suggereix crear el neotopònim de Comellar de les Viudes però es enèrgica i promptament rebutjat. De cop i volta l’horitzó s’eixampla i agafa aire. Un enorme terreny pla amb un enorme pi a un costat i amb taques d’argilosa terra s’obre als ulls. Som arribat al Pla de Ses Basses. Resseguim la línia de la costa en direcció a una petita prominència amb una humil construcció que recorda vagament a un navetiforme però de construcció clarament moderna. Som a la Punta de la Àguila i aquí fem honor als productes de la terra mentre ens regalem amb les vistes sobre Cap Pinar i tota la línia de muntanyes que s’albiren al Sud.

Cala Figuera

Morro de Catalunya

Far de Formentor

Ens espavilem i fem fora la molló. Anem cap el enorme i solitari pi. Sabem que als seus peus s’obre la fondalada del Avenc des Pi però també sabem que tot el terreny es ple de engolidors i forats per lo que extremen les precaucions en aquest terreny amb càrritx fins al engonal. El Avenc fosc s’obre a l’ombra de un exemplar extraordinari de Pi i no sabem si admirar més el accident geològic o la meravella botànica. Reprenem camí en direcció cap a un tancat que filferro que tanca un conjunt de garballons de bona mida. Resseguim el tancat per la esquerra seguint cap a la carretera en direcció a una collada evident. D’aquí a la mala fins arribar a la cinta d’asfalt que abandonem aviat cercant el vell camí que corre a l’esquerra. Els primer metres estan molt desfets però poc desprès gaudirem de la seva magnifica factura testimoni de la feina feta en la segona meitat del segle XIX. Fent llaçades enormes ens anem atracant al Mirador de Sa Punta den Tomàs, des de a on farem una incursió per localitzar la Cova del mateix nom. La muntanya de Na Blanca ens acompanyarà quan desfem els metres finals a veïnat de la carretera fins al aparcament del inici, amb la companyia del Morro de Catalunya banyat de la llum taronja del horabaixa, mentre Cala Figuera ens convida a visitar-la acompanyats de millor temperatura i vestimenta.