Gorg Blau tal com era

Imatge 1906 Gorg Blau

Continuant amb una entrada anterior i a partir de les imatges acuradament recollides, ordenades y publicades per l’encomiable grup de FOTOS ANTIGUAS DE MALLORCA (FAM) m’he decidit a publicar aquesta nova entrada amb algunes referides al Gorg Blau.

Gorg Blau es el nom de l'indret més estret del torrent del mateix nom despres de néixer a la Vall d’Almallutx, en el lloc per on el travessava el camí de Sóller, amb un pont. Al costat del pont s'arribà a excavar un túnel per als cotxes. Una mica més avall, a Cals Reis, el 1906 s'hi construí una central elèctrica que aprofitava l'aigua per produir electricitat. Avui estat sepultat per el formigó emprat en la construcció de la paret que tanca i embalse les aigües de la Vall d’Allmallutx.

Convertit en imatge per els visitants

Abans de la construcció de l'embassament, el lloc es féu famós per la conjunció de l'alçada de les parets del torrent, pel color de l'aigua i pel pontarró i inspirà poemes(reproduit al final). Fou pintat, fotografiat, objecte de visites turístiques i reproduït en targetes postals.

Un grup de jovenetes d'un temps...

Formigó i destrucció del Gorg Blau

Sense Comentaris...

Imatge utilitzada a la declaración de Tramuntana com a ESPAI PROTEGIT PER LA UNESCO

Vitrall de Joaquin MIR fet al 1911 sobre el GORG BLAU

Si voleu tenir una historia més detallada i exhaustiva vos convidem a visitar la entrada que Toponimia Mallorca te sobre el GORG BLAU, excepcionalment detallada i precisa.   

Gaudiu-ne!

Miquel Costa i Llobera

Adéu, tristor encastellada
del pla de Cúber i Almallutx!...
Seguint arreu l'aigua que fuig
d'aquella terra desolada,
sorprèn mos ulls la portalada
d'un paradís...
L'aigua s'atura a son encís
i com que diga: reposau!
—Dolça és la calma del Gorg Blau!

Les colossals penyes bessones,
formant un freu meravellós,
sols deixen caure un raig dubtós
sobre l'estany pur i sens ones.
D'encantament blavors pregones,
com un safir,
aquest estany fan resplendir
i com que diguen: somniau!
—Dolç és el somni del Gorg Blau!

L'antic camí en solitari
voreja l'aigua, recobert
baix del penyal, i sembla obert
per un exèrcit llegendari...
Passant del Gorg al mur contrari
pel rústec pont,
somriu la coma de la font
com un idil·li tot suau.
—Dolç és l'oasi del Gorg Blau.


Sortint del Gorg, per entre molsa,
ramatges, eures i ramells,
l'aigua jugant fa amb els aucells,
seguit, seguit, música dolça.
La neta escuma que ella espolsa,
singlota o riu?
a qui escolta pensatiu,
com que li diga: meditau!
—Dolça és la parla del Gorg Blau.

Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins, se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murta ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l'aigua cau...
—Ai!, com la vida és el Gorg Blau!