Pas dels Traïdors

Inici primer rosseguera

Amb un fred com el d’un temps compareixem a veïnat de les antigues cases de Binifaldo, a punt de assaltar, per segona vegada el Pas dels Traïdors (1). Sortim en direcció a la Font des Pedregaret. A unes desenes de metres, just en arribar a la darrera paret que tanca les cases, abandonem el asfalt per sortir a l’esquerra. Agafant com a referencia primer la paret i desprès la llera de la torrentera que es va formant, anem fent una suau corba cap a la dreta, mentre anem guanyant alçada passa a passa. En Pau troba i perd a estones una mica de camí que enllaçaven les sitges que, ara aquí, ara una mica més enfora, van sorgint. El bosc es va aclarint i un pi forcat marca la frontera entre el bosc d’alzines i la rosseguera que baixa des de els cingles a Ponent del Tomir.

Atacant la segona rosseguera

Enfilant la canal de sortida

Sabem que som al lloc indicat per les restes de una paret que marca el final de la rosseguera. Es una construcció estranya que sembla no tenir cap utilitat. Alguns suggereixen que, tal volta, podria tenir a veure amb la recol·lecció de neu, ja que la forma i la orientació recorden als bancals situats a veïnat de les cases de neu per facilitar la seva recollida. Guanyem alçada per el costat esquerra de la rosseguera amb dificultats i, uns metres per damunt la paret, ens desviem en diagonal esquerra per connectar amb la rosseguera del costat. Un arbres peculiars, diferents, ens criden l’atenció. Hem d’anar a sortir una mica per damunt de lo que, amb sorpresa, descobrirem que son xiprers. Les seves branques obertes els distingeixen del seus cosins plantats a jardins amb finalitats ornamentals. Ves a saber el per que els han plantat aquí. Ara toca progressar per aquest xaragall amb fort rost en direcció cap a una petita canal situada sota dos alzines que sorgeixen miraculosament de la paret dels cingles. Un forat  obert en el canto superior del paredat ens confirma que som en el bon camí... per dir alguna cosa.

Betubadeu en plena canal

 En Toni i en Betubadeu van a la seva per la dreta mentre la resta de la partida progressa dues passes per amunt, una per avall, amb feines i esbufegades. Arribats a la petita canal ens aferrem a les carritxeres per progressar en el inclinat terreny, que gira cap a l’esquerra.  El vent ha augmentat de forma espantosa i fueteja les esquenes. Una aturada per reagrupar la partida i cap amunt he dit per fer el darrer esforç. Un gendarme de pedra sorgeix al final de la canal. El Capità Toni demana “Som a puesto?” I tant, aquesta es la referencia bona. La sortida del pas es pot fer tant per ambdós costats del monòlit de pedra situat a la sortida. En Betubadeu col·loca una fita de bona mida per certificar la feta. Les ventades i ratxes d’aire ens mouen com titelles agitades. Cerquem una mica de recer i contemplem com la mar va ben moguda. Un Arc de Sant Martí que sembla néixer al Cingle del Voltor il·lumina el cel mentre contemplem com una pluja intensa fa bullir la mar en la llunyania. El cel esta ben estirat i just alguns núvols prims i esmicolats taquen el cel. Cap allà a Ponent, darrera Es Puig Major una negror informe va agafant volum. Toca partir i enfilem en diagonal dreta cercant les fites que enllacen amb el Pas de Sa Paret. Les seguim en direcció Nord fins arribar a un collet en el que ja destriem el cim de Puig Tomir. En Toni agafa el comandament i en quatre amples gambades som al costat del vèrtex geodèsic que marca el cap cucurull. Una mirada enrere i veiem com un núvols negres com les cenres del infern abasten una gran part del horitzó. El vent ha pujat de to i udola quan penetra entre les esquerdes de les pedres. Toca partir per avall i fer via. La primera aturada la fem a les cases de neu del Tomir, amb el seu pou de dimensions extraordinàries en un entorn que ens permet admirar el territori que abasta les Badies de Pollença i Alcúdia. El descens cap el coll de Fartáritx deixant a la dreta Es Serral Gros es fa a bon ritme. El bon camí emprat per els nevaters en les seves dures feines encara conserva alguns trams en més que bon estat. A la collada ens aplega una bona calabruixada que ens envia en direcció cap Es Clot de S’Arena deixant al costat esquerra el Pas de Ses Perdius, prèvia al Puig de Cá de Miner. Agafem un camí que surt a la dreta per seguir una pista ample i ben traçada que pega a un botador per entrar al Pla de S’Arena, seguint fins a un lloc amb un biotoponim que delata l’abundància del Cirerer de Pastor; Es Cirerar. Una de les branques del Torrent de Sa Mina dur un fil d’aigua que no tenim problemes en superar, ben igual que el botador que ens dona entrada per Sa Barrera de Lluc a Es Camp Rodó, als peus del Coster dels Aladerns. Ara anem per un ample comellar ple de aladerns i ullastres mentre la pluja cau a estones, freda i empipadora.

Tramuntana Central

Casa de Neu del Tomir

Dues Badies a la Tramuntana Nord

Com si estiguessin a l'Estepa Rusa

Cap el Puig Tomir

 El Torrent de S’Enrocadors dels Bocs ens segueix per la dreta mentre el rodó Puig des Boix ens acompanya per l’altre costat. Un darrer botador connecta amb Sa Rota de Miner, darrera les cases d’Alcanella.  Una amable alzina en la intersecció de la pista i el Torrent del Bosc Gran ens aplega sota la seva capçada i ens convida a compartir queviures i conversa. Per no agafar fred es reprèn la marxa seguint el tirany que va ascendint per el costat dret hidrogràfic del Torrent, amb la serreta de S’Esquerda al altre costat que va guanyant alçada com a contrafort de migjorn del Tomir. El camí es divertit i va enllaçant restes de la industria carbonera fins arribar a la pista que puja per Es Bosc Gran fins a Sa Paret que pega a les portes de l’antiga embotelladora de Sa Font des Pedregaret. Ara just toca desfer camí fins a Ses Cases de Binifaldó, avui ocupades per unes famílies que gaudeixen d’aquests paratges encisadors i plens de tranquil·litat. L’aigua brolla contenta de la Font de Binifaldo i s’escola per recórrer els primers metres del torrentet.

La Vall d'en Marc

Bona Feina...

(1) Nota aclaratoria. El topònim (inventat i sense cap referencia històrica, tot esperant una millor opinió) del Pas es una juguesca amb el Senyor de Sa Torre. La primera vegada que ho vàrem fer, de baixada, ells ens havia indicat que existia aquesta variant i que esperessim a fer-ho amb ell. Tant de cas li vàrem fer com si forà una mopi! Avui, que l'hem fet de pujada, hi era convidat i no estat part de la partida. Aquesta es la petita "traició" que justifica el nom. Just una broma, sense més.

Imatges cortesia de Pau per a Tots i BRC