ES COLOMER

¡¡ Havia que pujar a ES COLOMER !!

.

Sis intrèpids “raconers” hi varen pujar ahir dissabte.

Dos quedaren amb les ganes de pujar-hi, però problemes “tècnics o físics” d’última hora no els ho permeteren.

APROXIMACIÓ I PREPARATIUS:

L’aproximació a la zona de l’illot del COLOMER es fa des de el km 10 de la carretera al far de Formentor, pujant recte amunt pel bosc de pins, fins assolir el coll que hi ha entre els dos puigs dits “Orelles de s’Ase” (a prop del Pal, la muntanyeta més destacable d’aquesta zona) i baixant per una forta pendent amb rosseguera incòmoda, fins a un altre collet més baix (a l’esquerre), per ubicar-nos davant de l’illot (temps = 1 hora y 30 minuts amb aturades).

Arribats davant de l’illot, preparatius per nedar i pujar. Alguns, concretament =l’autor d’aquestes línees, es va “disfressar” a modo de “Ültimo Mohicano”, per evitar meduses i roques tallants, de tal forma que en tirar-me a l’aigua, degut al “sobrepès de la vestimenta i calçat” i a la “forta corrent marina” que no es veu des de l’exterior, però que és molt real, no podia arribar a l’altra banda i al final, esgotat vaig desistir i vaig fer mitja volta. Unes aletes i una indumentària més senzilla m’haguessin permès arribar sense problemes.

L’AVENTURA:

Segons el relat dels valents, no és una grimpada normal i corrent, és una “escalada de tercer grau” i va ser necessari muntar dues cordes de 25 metres, per assolir i davallar (especialment) els aproximadament 100 metres d’altura d’aquest imponent illot de la costa de Formentor.

Superats els espadats, la part més alta del Colomer conté una vegetació horrible, segons pareix una espècie de esparreguera, seca, molt abundant, sense cap altra opció per evitar-la, que va deixar moltes senyals a les pells dels petits descobridors.

A destacar la presència interessant de la sargantana endèmica “Podarcis lilfordi colomi”; de color negre metàl.lic, ocel•les blaus, amb puntuació ventral i lateral blau ultramar; alt nombre d'escates dorsals i ventrals; mida intermitja, robusta (Mayol, 1985).

Retornats els sis “raconers” a la mar, nedant per aigües transparents, una darrera sorpresa, quan unes amables persones els feren pujar a un iot (yate) de luxe, per beure uns refrescos.

.

.


















.

.






















.

.