domingo, 22 de marzo de 2015

Visita a la Cota 479; probable poblat Islàmic a la Serra de Ses Farines

Detall del vessant Est de la Cota 479
El passat 28 de febrer un grup de raconers va prendre nota d’unes restes, murades i evidencies d’habitatges,  situades en el puig que forma part del contrafort nord de la Serra de Ses Farines situat a la cota 479, just damunt Sa Coma de Ses Cases a poc més de 300 metres del Quarter de Carrabiners

Aquestes evidencies ja eren conegudes i havien estat visitades per Miquel Angel Escanelles (www.toponimiamallorca.net) i Javier Aramburu-Zabala, que les ha inclòs en el, casualment recent publicat aquest dies, ANEXO 3. Inventario yacimientos arqueologicos. (http://www.arqueobalear.es/articulos/catalogo3.pdf) amb la versió març 2015.


Comellar del Torrent de Boverons amb cota 479 a la esquerra
Ahir varen comptar amb la presencia i col·laboració de Jaume Deyà, codirector de les excavacions del assentament islàmic de Almallutx al que havien demanat ajut. La aproximació la farem per la coneguda i exigent ruta de baixada per el Camí des Burgar, berenada a la llera del Torrent de Lluc, empitada per Torrent de Boverons i navegació entre càrritx i argelagues a banda i banda del Torrent. Alguns indrets ja cridaran l’atenció den Jaume que les fitarà en el miraculós GPS.

Des de el Cim del probable poblat
Vista des de les runes talaiotiques de Sa Coma de Ses Cases de la cota 479
Amb la referència del Quarter de Carrabiners ens dirigirem fins a la seva rodalia i aviat destriarem les restes de murades, prou evidents. En tota la pujada ja es localitzen evidencies de ceràmica de factura islàmica i varies petites construccions, poc més que barraquetes fetes de pedra seca. Al cap cucurull de la cota 479 s’obté una visió privilegiada de tota la contrada. Al altre costat de la Coma de Ses Cases s’hi veuen unes runes que més tard visitarem. Seguint el paredat anem baixant en direcció al Quarter per visitar les restes situades en el extrem nord de la serreta. Abundant i variada ceràmica i una petita sorpresa en forma de restes de cagaferro que podrien relacionar-la amb la industria de producció de coure, del que un dels millors exponents esta situat en la part més exigent de la aveïnada Serra de Ses Farines. Ho deixarem per els que ens saben.  A continuació descens per la ferida en el territori que adopta forma de pista per baixar per Sa Coma de Ses Cases i visitar les runes darrera la paret. Molt interessants. Restes de ceràmica naviforme o de l'edat del bronce, romana i àrab i unes formes prou curioses fan difícil la seva catalogació. La situada més baix te un estat de conservació notable.

Ens acomiadem dels nostres mestres d’avui amb tot el agraïment per el seu esforç i mestratge. A partir d'avui mirarem amb més cura lo que els nostre s peus trepitjen !
Detall Cota 479 des de Coma Ses Cases
Runes a la Coma de Ses Cases








Coma de Ses Cases amb Puig Major i Comellar del Infern encara amb Neu
Excel·lent estat de Conservació
Gracies Jaume i Marta. 

sábado, 21 de marzo de 2015

NA BURGUESA

Na Burguesa : tan cerca y tan lejos


 la cuevecilla
 
parece un hito o mojón de separación de términos municipales.
 
. Ante la amenaza de lluvia fuimos por ahí., después ...nos moriem de calor!

Fuimos a la Font de s´ermita , iniciamos el camino por el comellar arriba pero retrocedimos y cambiamos de comellar para ir a los restos de una cantera y después encontrar un camino marcado pero que nunca había hecho y que nos llevo al barrio de Genova. En este trayecto pasamos por una cueva curiosilla ( Espero que algún genovés nos ilustre ) y dejamos deberes...

lunes, 16 de marzo de 2015

REJILLAS

Este fin de semana he estado en Pirineos (zona oriental) y en Serralada del Montseny (Turó de l’Home 1708 m) y “ni rastro de rejillas”.  Eso sí, frío y nieve y mucha afición al senderismo, totalmente libre.

Es sorprendente la “obsesión por la colocación de rejillas”  que tienen los propietarios de fincas de la Serra de Tramuntana.

miércoles, 4 de marzo de 2015

Camí als Fartàritx. Neteja de camí

Faig una ruta curta. Pujada clàssica pel Rafal de la vall d´en March cap al Ninot i als Fartàritx. En ser adalt gir a l´esquerra, cap a Pollensa. Passades les cases de Fartàritx Gran i d´en Roig, allà on el camí de ferradura arriba a un portell i comença un camí de carro, diguem cap a can Huguet, vé la sorpresa. Devora el portell han tomat la paret i el camí de carro l´han "netejat". Massa. Ja me veig lo que me trobaré. Justament, feia un mes que havía passat per aquí amb la familia: el camí clàssic que va de Can Huguet a la Cuculla. En un moment determinat hi ha, millor dit hi havía, un camí mig perdut i brut per la vegetació. Era el camí que anava a fer avui. Era un camí que feia molts d´anys que el tenía a la llista de pendents. En Ramiro m´havía dit que surt a les Rutes Amagades. Idò, aquesta pista en arribar al desviament cap a Can Huguet continúa, en direcció noroest, diguem entre Can Llobera i Can Serra. En teoría tenía que fer un camí brut. I ha estat tot lo contrari. Però a mi això me fa mala oloreta....
Està clar m´han quedat molts de deures...



Aquesta foto es feta del dia 18-01-15, quan el camí encara estava brut

Ses Farines - Clot de'n Pastor

Ruta magnìfica i variada, carregada de petites aventures i racons coneguts i altres no tan, com un possible assentament humà antiquíssim.

Fotos d'en Pau


















lunes, 2 de marzo de 2015

Ses Farines.

Salimos de Escorca con un frío que pelaba en dirección al torrent de Lluc por el cada vez más deshecho camí des Burgar. En la gran balma que hay ya llegando abajo, unas breves explicaciones sobre la metalurgia prehistórica que tuvo lugar en estos parajes. Aquí se fundía cobre.
Teníamos unos planes de máximos, y la intención de ir improvisando sobre la marcha según lo que nos fuera ofreciendo el día. El lecho del torrente nos ofrecía un buen caudal, así que fuimos hacia s'Entreforc a ver, fotografiar y filmar las cascadas del torrent de Pareis. Se puede llegar sin mojarse hasta el primer paso, antes conocido como "ara s'embruta".
Tras el espectáculo, volvemos atrás para embestir por el torrent de Boverons hacia el quarter des Carabiners, alegres por el sol y el sonido de las cristalinas aguas.
Objetivo: balma de Ses Farines. No fue fácil de encontrar la primera vez, por eso le tenemos tanto cariño. Esta vez fuimos directos, un privilegiado rincón para comer al sol y protegidos del gélido viento.
Queremos recordar que la "volada" de localizar estas balmas viene de la insaciable curiosidad de nuestro Nomisx, que organizó para la búsqueda el equipo EPG (elegidos para La Gloria, conocidos también como ISR -Inútiles Sin Referencias- desde el cierre de la gloriosa panadería inquera), y que obtuvo la información de unas investigaciones publicadas en la revista Endins*.
Aquí y aquí están las crónicas que escribió Nomisx de aquellos redescubrimientos.

Siempre habíamos pensado que era un lugar inverosímil para ir a fundir cobre. ¿Sería que allí había una veta? Está en lo más alto de una inaccesibe cresta ¿qué sentido tiene subir hasta allí cargados de rocas ricas en cobre para fundirlo? Sabemos que más abajo del cuartel hay restos pretalayóticos, ¿sería eso?
Al bajar, localizamos una posible respuesta al misterio. Una afortunada parada para cambiar el agua al canario, en la que la vista no tiene otra cosa que hacer que pasearse por los alrededores, con toda la atención puesta en buscar referencias del territorio que se está marcando -vestigios genéticos que nos quedan-, da con una especie de muro, que hace dudar de si es natural o artificial. Se comprueba en un salto, ya que estamos allí, y... ¡es artificial! pero no tiene el estilo de piedra seca moderno, sino el antiguo. Empezamos a tirar del hilo y a descubrir que el perímetro del muro rodea toda la colina y que en el interior hay varias habitaciones! No quedan tantas horas de luz como kilómetros por recorrer hasta los coches, pero no podemos evitar una rápida y emocionante exploración.
Suponemos que no lo hemos descubierto nosotros, así que buscaremos más información, y agradecemos de antemano la que nos puedan hacer llegar nuestros queridos lectores!

Nos dirigimos a las casas des Cosconar con parada en la fuente para reavituallar, y bajamos lanzados por un comellar que se dirige al pas de sa Mata tras superar una cresta por un elegante paso. Supusimos que estaría inundado, y al parecer el Poseidon MkIII no inspira demasiada confianza para travesías de más de medio metro, así que nos encaminamos hacia el Clot den Pastor, donde el cauce del torrent de Lluc es menos profundo, para atravesarlo y subir con las últimas luces hasta Escorca.

Buena excursión, suficiente para las piernas. No visitamos el máximo previsto para hoy, pero descubrimos cosas nuevas, buen balance, quedamos invitados a volver. También quedamos a la espera del video que Correcamins estuvo haciendo del recorrido.


*ENDINS nro. 31 - 2007
NOVES BALMES METAL·LÚRGIQUES A LES MUNTANYES D’ESCORCA I DE POLLENÇA
per Josep Antoni ALCOVER 1, Miquel TRIAS 2 i Salvador ROVIRA

ENDINS nro. 27 - 2005
METAL·LÚRGIA PREHISTÒRICA DEL COURE A LES MUNTANYES D’ESCORCA-POLLENÇA (Mallorca)
per Damià RAMIS 1, Miquel TRIAS 2, Andreas HAUPTMANN 3 i Josep Antoni ALCOVER