Pirineus Setembre III: Verglas de matí i ristra de tres mils.

Durant la nit al refugi de Portillón varen continuar les ràfegues de vent huracanades i novament va ploure amb força durant estones. En aixecar-nos el dematí amb les primeres clarors del dia una imatge molt maca però a la vegada preocupant: per damunt dels 2800 metres aproximadament tot era cobert d'una fina capa de neu.

Per primera vegada en els dies que erem allà el cel era ben blau i pareixia que el vent havia encalmat bastant però la petita capa de neu i verglas complicava l'objectiu del dia que era fer la Cresta del Gourgs Blancs.

De sortida del Portillón teniem la pujada fins el primer cim del dia, l'arrodonit Tusse de Montarque, amb unes vistes fantàstiques a la cara nord del Seil dera Baquo, Portillón, Gourgs Blancs amb la fina capa de neu que els cobria. Pujant a la Tusse ja trepitjarem les primeres clapes de neu i comprovarem lo delicat que estava el terreny. Cap a França mar de niguls entrant per les valls.

Partida del Refugi de Portillón.

Pujant a la Tusse de Montarque.

El Perdiguero enfarinat.

Tusse de Montarque (2884m.)

Breu davallada per tornar a pujar al Collado del Pluviómetro des d'on esquivarem un gran never i ens dirigirem cap el Puerto de Ôo. Per darrera el Gourgs Blancs començaven a rondar els niguls baixos novament.

Esquivant nevers.

En direcció al Puerto de Ôo.

Aturada al Puerto de Ôo.

Al puerto d'Ôo es descarta la cresta i únicament Pmmp fa un intent de pujar al Jean Arlaud, però la placa de III grau de pujara està banyada i amb restes de neu. Massa delicat per pujar a pel sense assegurar i es reuneix amb la resta vorejant el Gourgs Blancs pel sud en direcció al Puerto de Gías.

Arribats al Puerto de Gías una breu aturada per descansar i començam la pujada a la primera punta de tres mil metres, el Camboué ja enmig de les boires que ronden sobretot el cim del Gourgs Blancs. A poc a poc els niguls es van fent més espessos.

Des del Camboué ens va fer una mica de peresa crestejar fins el Saint Saud i retrocedirem per pujar fins la Punta Lourde-Rocheblave on entre boires que anaven i veniem poguerem contemplar l'espectacular cresta cap el Gourgs Blancs i les impresionants parets de la cara nord.

Pujada al Puerto de Gías.

Enfarinada.

Cim del Camboué (3043m,)

Punta Lourde Rocheblave (3104m.)

Retorn fins el Puerto de Gías y a partir d'aquí Bergant, Guapeton i Pmmp continuen el periple de cims ascendint als tres Clarabide i finalment el Gías. Des del cim del Gías es veu cap el sudest una altra punta que sembla tenir prominència suficient. Guapeton creu recordar que els "cazafantasmas" n'havien parlat i ens enfilam a ella. Compleix la prominència (el coll em marca 2984), pero no me passa de 2998 metres. El GPS de Bergant per uns segons ens mostra la mítica cota. Deixam en suspens si aquesta punta es pot catalogar com a tres mil...

Cim del Clarabide Oriental (3012m.)

Cap el Clarabide Central.

Cim del Clarabide (3019m.)

Clarabide Occidental (3008m.)

Pujant al Pico de Gías.

Pico de Gías. (3011m.)

Bergant sobre la punta SE del Pico de Gías. (2999m?)

Amb 6 tres mils a la jornada i tot i no poder fer el plan original ens donam més que satisfets i iniciarem el llarg descens fins el Refugi d'Estós on passaríem la darrera nit.

Davallant cap a Estós.

Terrassa del Refugi d'Estós.

Pirineus Setembre II: Ventada i xopada.

Durant la nit a la Soula va ploure i va bufar el vent amb molta de força. Tant que les finestres pegaven fort contra la paret. No semblava un bon auguri. A primera hora del dematì però no plovia i tot i els abundants niguls el fort vent semblava de moment alluynar les possibilitats de pluja.

Partirem així de la Soula en direcció al Lac de Caillauas. La sensació de fresca i fins i tot de fred era acusada amb el fort vent. Teniem per davant més de 1000 metres de desnivell fins el Col de Gourgs Blancs.

Partida del refugi de La Soula.

Deixant enrera La Soula.

Pujant al Lac de Caillauas.

Lac de Caillauas.

La idea inicial era pujar per la Brechê Belloc i fer la cresta dels Bellocs a Spijeoules i Gourdon, però les ràfegues de vent ho desaconsellaven. Així i tot no perdiem l'esperança de fer algún cim aquest dia.

Passats els Lac des Isclots i el Lac du Millau descartàrem definitivament els Belloc i decidirem pujar directament cap el Col de Gourgs Blancs. Semblava que els niguls es feien més espaiats i començàrem a veure el sol per primera vegada en dos dies. Això si es mantenia al fort vent.

Petites encletxes de sol entre els niguls.

El Lac de Caillauas quedava abaix.

Amb el Gourdon a la vista.

Camí del Col de Gourgs Blancs.

Després d'atravessar uns quants nevers residuals, a la cara nord de l'impresionant Gourgs Blancs, amb el seu glaciar moridbund i pràcticament extinguit. arribarem al Coll amb unes vistes fantàstiques només un poc enterbolides pels niguls baixos que tapaven alguns cims.

Aquí divisió entre els que estaven amb "mono" de fer cim (Pmmp, Guapeton) i la resta que ja decideix iniciar el descens cap el Refugi de Portillón.  Des del Cim del Pic Gourdon ferem "ruta raconera" per enllaçar amb la pujada fins el Pic Spijeoules donada la perillositat de la cresta amb el fort vent.

En arribar al cim de l'Spijeoules ja es vislumbrava el "marró" per darerra el Gourgs Blancs. Davallada a tota metxa cap el Lac du Port d'Ôo però ens va agafar de ple el ruixat d'aigua neu i fort vent.

Nevers residuals.

Col de Gourgs Blancs.

Pujant al Gourdon.

Cim del Gourdon. (3034m.)

Cim del Spijeoules. (3065m.)

Ja xops com a polls continuarem fent el chemin des miners amb uns quants passos molt interessants que ens permeteren enganxar amb la pujada normal al refugi de Portillón on ens reunirem amb els altres companys que tampoc s'havien salvat de la xopada,

De baixada ens va agafar l'aiguaneu i la ventisca.

Pas al Chemin des Miners, baix una intensa pluja.

Arribant al Refugi de Portillón.

Refugi de Portillón.

VUELTA AL BACHIMALA Y GOURGS BLANCS

Mapa

amarillo primer dia

azul segundo dia
verde tercer dia
naranja cuarto dia (matinal)

Pirineus setembre I: Al mal temps bona cara

Escapada pirenaica dels raconers Bergant, Jmitch, Guapeton, Pmmp, i el Senyor de Sa Torre, amb companyia d'en Paco dels Xots. 

Una vegada més la meteo ens ha jugat una mala passada i no hem pogut seguir el pla establert però com ja diuen al mal temps bona cara i procuràrem fer el que poguerem.

Després de desplaçar-nos fins a Plan el primer dia d'activitat estava prevista la cresta del Gran Bachimala però les previsions eren nefastes i ja teniem clar que fariem travessia entre refugis per camí i així va ser.

Sortida des de Viadós amb pluja, vent i cel ben negre. Dins de lo dolent la pluja no era molt forta i al cap d'unes dues hores es va aturar. Així i tot dia molt desagradable.

Al mal temps bona cara.

Pluja continua.

Atravessant un curs d'aigua.

Pujada fins el Puerto de la Pez ja entre boira i fortes ràfegues de vent. Al poc es va posar a ploure novament i la pluja es va fer més insistent durant la davallada pel costat francés. Baixada molt penosa per una rosseguera molt inestable i amb tot bayat.

Pujant al Puerto de la Pez.

Arribant al Puerto de la Pez.

Puerto de la Pez.

Ja abaix bosc meravellós al voltant de les Gorgues de Clarabide i ja sense pluja que ens va donar una mica de treva. Pujada final fins el petit Refugi de la Soula.

Davallada del Puerto de la Pez.

Pluja i boires al vessant francès.

Pont sobre les Gorgues de Clarabide.

Pujada a La Soula.

Refugi de La Soula.

Ses Covasses

Pas superior de Ses Covasses

Pas Elegant

Ses Covasses

Baixada pel Camí den Benet fins a Sa Cova des Ratolí, per descendir a continuació per la torrentera fins arribar al comellar ple de sitges que es la sortida del Pas de Ses Costitxeres, just al davant del conegut Pas de Sa Mata. Cerca de la connexió amb Ses Covasses i mitjançant l’empenta i intuïció den Paw èxit obtingut. Destria unes pedres col·locades situades al peu d’una placa no massa complicada. En arribar a un collet es destria una raconada que corona un xaragall previ al immens cingle de Ses Covasses. En el collet a la dreta veien sorprenentment una paret esglaonada que ens servirà per sortir del indret i que, del cert, era un punt d’accés a aquest peculiar indret.

Cingle de N'Amer des de Ses Covasses

Ses Covasses es un enorme cingle situat al ben davant del Pas de Sa Mata amb una explanada coberta de càrritx i mates. Es tracta d’una balconada impressionant sobre el Cingle de N’Amer i la part mitjana del Torrent d’Albarca. Segons sembla per les referencies trobades i algunes restes localitzades no es inversemblant que fos habitat des de l’antigor. Al enfront es veu el anomenat Pas Elegant que comunica Sa Coma de Cosconar i el Pas de Sa Mata. Més amunt localitzarem restes d’un camí interessant que encara promet. S’ens ha girat feina. I de la bona.