Durant la nit al refugi de Portillón varen continuar les ràfegues de vent huracanades i novament va ploure amb força durant estones. En aixecar-nos el dematí amb les primeres clarors del dia una imatge molt maca però a la vegada preocupant: per damunt dels 2800 metres aproximadament tot era cobert d'una fina capa de neu.
Per primera vegada en els dies que erem allà el cel era ben blau i pareixia que el vent havia encalmat bastant però la petita capa de neu i verglas complicava l'objectiu del dia que era fer la Cresta del Gourgs Blancs.
De sortida del Portillón teniem la pujada fins el primer cim del dia, l'arrodonit Tusse de Montarque, amb unes vistes fantàstiques a la cara nord del Seil dera Baquo, Portillón, Gourgs Blancs amb la fina capa de neu que els cobria. Pujant a la Tusse ja trepitjarem les primeres clapes de neu i comprovarem lo delicat que estava el terreny. Cap a França mar de niguls entrant per les valls.
Partida del Refugi de Portillón.
Pujant a la Tusse de Montarque.
El Perdiguero enfarinat.
Tusse de Montarque (2884m.)
Breu davallada per tornar a pujar al Collado del Pluviómetro des d'on esquivarem un gran never i ens dirigirem cap el Puerto de Ôo. Per darrera el Gourgs Blancs començaven a rondar els niguls baixos novament.
Esquivant nevers.
En direcció al Puerto de Ôo.
Aturada al Puerto de Ôo.
Al puerto d'Ôo es descarta la cresta i únicament Pmmp fa un intent de pujar al Jean Arlaud, però la placa de III grau de pujara està banyada i amb restes de neu. Massa delicat per pujar a pel sense assegurar i es reuneix amb la resta vorejant el Gourgs Blancs pel sud en direcció al Puerto de Gías.
Arribats al Puerto de Gías una breu aturada per descansar i començam la pujada a la primera punta de tres mil metres, el Camboué ja enmig de les boires que ronden sobretot el cim del Gourgs Blancs. A poc a poc els niguls es van fent més espessos.
Des del Camboué ens va fer una mica de peresa crestejar fins el Saint Saud i retrocedirem per pujar fins la Punta Lourde-Rocheblave on entre boires que anaven i veniem poguerem contemplar l'espectacular cresta cap el Gourgs Blancs i les impresionants parets de la cara nord.
Pujada al Puerto de Gías.
Enfarinada.
Cim del Camboué (3043m,)
Punta Lourde Rocheblave (3104m.)
Retorn fins el Puerto de Gías y a partir d'aquí Bergant, Guapeton i Pmmp continuen el periple de cims ascendint als tres Clarabide i finalment el Gías. Des del cim del Gías es veu cap el sudest una altra punta que sembla tenir prominència suficient. Guapeton creu recordar que els "cazafantasmas" n'havien parlat i ens enfilam a ella. Compleix la prominència (el coll em marca 2984), pero no me passa de 2998 metres. El GPS de Bergant per uns segons ens mostra la mítica cota. Deixam en suspens si aquesta punta es pot catalogar com a tres mil...
Cim del Clarabide Oriental (3012m.)
Cap el Clarabide Central.
Cim del Clarabide (3019m.)
Clarabide Occidental (3008m.)
Pujant al Pico de Gías.
Pico de Gías. (3011m.)
Bergant sobre la punta SE del Pico de Gías. (2999m?)
Amb 6 tres mils a la jornada i tot i no poder fer el plan original ens donam més que satisfets i iniciarem el llarg descens fins el Refugi d'Estós on passaríem la darrera nit.
Davallant cap a Estós.
Terrassa del Refugi d'Estós.
1 comentario:
Hola.
El Gías Este es uno de esos puntos que permanecen indefinidos.
Esta cota es propuesta entre otras en la 5ª edición del libro de Buyse en 1997 por Josep Maria Torràs de Castellar del Vallès. Para Torràs debe ser considerada como tresmil y facilita una altitud de 3002m.
En cambio Tera i Camins señala en 1999 en su Guía Posets-Perdiguero vol. I una altitud de 2998m.
El SITAR da las cotas de 3008,44m para el Gías y 2994,48m para la punta Este, con una brecha intermedia de 2982,04m. Evidentemente es muy optimista esa precisión centimétrica.
O sea que estamos en duda si la punta alcanza los 3000m y también respecto a su prominencia. Nuestras medidas in situ no nos han aclarado nada, tenemos dos valores en diferentes fechas (agosto y octubre de 2012) y uno apunta a sobrepasar los 3000 pero no alcanzar la prominencia y otro a todo lo contrario.
No podemos asegurar por tanto nada definitivo, es una cota más en nuestra lista de pendientes.
Ahí también está en duda el Clarabide Occidental, según el SITAR su prominencia respecto al Central es de ocho metros escasos. Algunos montañeros apuntan lo mismo en nuestro Blog. Pero no lo hemos medido. De momento permanece en la lista, no en vano ya es citado por Russell, que estuvo allí el primero en julio de 1882 y le otorga una altura de 3006m.
Un saludo.
Publicar un comentario