Sa Fosca revisited.

M'ho fa sa vista, o s'han encaixat dos pedrolots nous al sostre des final de Sa Fosca?

Posta de sol.

Amagat de la calor, a l’ombra del pi i l’alzina, passo alguns moments contemplant algunes postes de sol per terrenys de l’Arxiduc.

Aquí he posat un enllaç a un time-lapse “suau”, d’una posta de sol, normal i corrent, però sempre espectacular vista des del “mirador des pi” (ca madó pilla). 45 minuts reduits a 4 minuts de relax
(si frissau, millor no entrar-hi).
http://vimeo.com/103661628
. 

Picos Russell

Com ja ha comentat Guapeton, després de fer autèntic "encaje de bolillos" les setmanes previes, aconseguirem fer una escapada pirenaica de 4 dies, que en realitat es reduiern a dos dies i mig d'activitat. Una vegada més incertibumbre meteorològica fins el darrer moment on un gir als models ens va donar a la fi bon temps (però quina penuria sempre)

Primer dia d'aproximació fins a Benasque una vegada mes on arribarem ja l'horabaixa. Visita obligada a Barrabés i després cap el pla de la Senarta per veure els horaris de l'autobus que haviem d'agafar l'endema de matinada.

Passàrem la nit a l'alberg de la Escuela de Montaña de Benasque. Una bona opció si no s'ha de pujar a cap refugi i la ruta parteix des del mateix poble.

L'endemà matinada per agafar el primer autobus del dia que ens havia de pujar fins el Puente de Coronas, a les 5:15 del dematí. Una llampegadissa incessant, que formava un autèntic espectacle ens va fer dubtar i molt de l'èxit de la jornada i fins i tot estàrem a punt de fer un pla B, però finalment agafàrem l'autobús. La previsió donava milloria al llarg del dia.

Amb les primeres llums del dia començavem a caminar cap a l'Ibon de Llosas, gairebe´tot sols mentre la resta de l'autobús partia cap a Coronas per pujar a l'Aneto. Semblava que finalment la tempesta s'allunyava pero els niguls baixos tapaven els cims.

Breu aturada per descansar davora l'Ibon de Llosas. A l'esquerra i entre la boira sorgien de manera fantasmagòrica les Agujas de Llosas. El nostre camí ens duia cap a l'altre costat. Aquí s'iniciava la pujada més dura que ens havia de dur amb un pendent fort i continuat per damunt de la cota 3000 a cercar la diagonal de pujada al Russell. Primer per terreny encara herbós, però a poc a poc convertint-se en un pedregal de mal caminar.

Pujant cap a l'Ibon de Llosas.

Aturada a l'Ibon de Llosas.

La boira tapava els cims.

Seguint les fites arribarem als nevers que quedaven davall les parets verticals del grup Tempestades-Margalida-Russell. La boira anava i venia i ens permetia gaudiar per moments del paisatge d'alta muntanya. Cercarem la millor manera d'atravessar els nevers i ens platarem a la diagonal de pujada, neta de neu.

Grimpada per la canal descomposta a trams que ens va situar ja aprop del cim. La boira gairebé no ens permetia ni trobar les fites i per complicar-ho no duiem el track del GPS en una errada al transferir-ho des de l'ordinador.

Primers nevers entre la boira.

Guapeton cercant el millor camí per passar els nevers.

Que es podien passar perfectament sense material.

Cap a la canal de pujada al Russell.

Grimpant la canal.-

En arribar al que creiem que era el cim, on hi havia una fita entenguerem que estavem al cim. No teniem referències però  creiem estar-hi. Esperarem a veure si escampava la boira però tot i alguns intents no ho acabava de fer.

Resignats iniciarem el descens i ens creuarem amb dos muntanyencs, els únics que veuriem per allà adalt. I quan ja estavem iniciant la davallada per la canal es va prouir el miracle. La boira es va desfer, permentnt-nos veure la imponent silueta de l'Aneto.

Tornàrem a pujar i aquest pic decidirem anar fins la Punta de la Brecha Russell, on ara si gaudirem de les espectaculars vistes i encalentits pel sol poguerem berenar. Calcularem si ens donava temps a seguir amb alguns altres cims dels voltants, però haviem de davallar ja perquè l'horabaixa encara havíem de pujar fins el refugi d'Estós.

Cim del Pico Russell (3207m)

Arribant a la Punta de la Brecha Russell.

Punta de la Brecha Russell (3195m). Al fons Aneto.

Així doncs iniciàrem la davallada. Pmmp encara es va tornar pujar fins el cim principal per treure algunes fotografies ara que la boira deixava veure alguna cosa, però aquesta novament va començar a tapar la zona de l'Aneto.

Novament al cim del Russell.

Ara ja si davallada ràpida per la canal i després llarga fins a l'Ibon de Llosas, on es notava i molt tot el desnivell que haviem pujat. Els niguls seguien rondant els cims i en alguns moments els cobrien.

DAvallant cap a Llosas. Al fons Culebres-VAllibierna.

Arribant al Ibon Pequeño de Llosas.

Ibon de Llosas.

Arribada novament al Puente de Coronas on esperàrem l'autobús que ens havia de baixar novament al Pla de la Senarta.

Refugio de Coronas.

ESCAPADA A PIRINEOS

Resolviendo la cuadratura del circulo hemos conseguido realizar una escapada pirenaica este agosto.
Primer dia desde el puente de coronas en Vallibierna (Benasque) subiremos al pico Russell de 3207 m y a la punta de la Brecha Russell 3192 m
Segundo dia desde el refugio de Estos subiremos al pico Jean Arlaud de 3065 m , al Gourgs Blancs de 3129m , a la torre Armengaud de 2114 m y a la punta Lourde Rocheblave de 3104 m
Tercer dia iremos a la peña Foratata de 3207 m , situada en el valle de Tena y mas compleja que los anteriores tresmiles.


Nos hemos acordado
- de nuestras mujeres que nos miman
-de FTer que siempre nos proporciona información
-de Miguel..volveremos al Gourgs Blancs
-de los insistentes del Estasen, se podia hacer todavia
-del blog de E. Alonso
-de los varones de racons , que sois muy feos y aqui hemos visto muchas "raconeras" guapisimas

 pico russell desde la punta de la brecha russell

 via normal al russell

 brecha tempestades-pico tempestades-brecha russell-pico russell

 cresta al perdiguero desde el valle de Estos

 Jean Arlaud y Gourgs Blancs

 cresta al perdiguero que era el objetivo inicial pero que descartamos

 Vista hacia Lezat y Crabioules

 Vista hacia pic Hourgade

 Vista hacia el Posets

 Torre Armengaud ( cabecera del blog de Emilio)

 faja de acceso a peña foratata

 vista hacia Balaitus and cia

 vista hacia peña telera , escarra ,etc..abajo peña foratata

Cavall Bernat de sa Calobra.

Aquest dissabte passat els raconers Diego, Coyote i Pmmp anaren fins sa Calobra per escalar es Cavall Bernat. 4 llargs d'escalada molt xula.

Pmmp obrint el segon llarg.

Diego al segon llarg.

Coyote al pas de placa del darrer llarg.

Cim del Cavall Bernat.

En arribar al cim treguerem l'instint "raconer" i Coyote va divirsar un marge a una canal que teniem a s'enfront. Despre´s de rapelar del Cavall Bernat mos n'anàrem correguent a veure que havíem trobat i hi havia restes d'un fantàstic camí, amb marges i escalons picats. Més deures per explorar un altre dia.

Restes de camí.

Escalons picats.

Pedres col·locades per evitar una encletxa.

En breu crònica al blog d'en Pmmp

Galatzó.

A pesar de la forta calor, Pmmp i Bergant tenien uns deures pendents i varen anar a explorar un parell de "passos" per la zona del Galatzó un horabaixa de la setmana passada.

Pas des Cingle Gran.

Rapel de baixada.

Entrada a la canal des boixos.

Canal des boixos.

Arribant al cim.

Cim del Galatzó.