sábado, 16 de agosto de 2014

Picos Russell

Com ja ha comentat Guapeton, després de fer autèntic "encaje de bolillos" les setmanes previes, aconseguirem fer una escapada pirenaica de 4 dies, que en realitat es reduiern a dos dies i mig d'activitat. Una vegada més incertibumbre meteorològica fins el darrer moment on un gir als models ens va donar a la fi bon temps (però quina penuria sempre)

Primer dia d'aproximació fins a Benasque una vegada mes on arribarem ja l'horabaixa. Visita obligada a Barrabés i després cap el pla de la Senarta per veure els horaris de l'autobus que haviem d'agafar l'endema de matinada.

Passàrem la nit a l'alberg de la Escuela de Montaña de Benasque. Una bona opció si no s'ha de pujar a cap refugi i la ruta parteix des del mateix poble.

L'endemà matinada per agafar el primer autobus del dia que ens havia de pujar fins el Puente de Coronas, a les 5:15 del dematí. Una llampegadissa incessant, que formava un autèntic espectacle ens va fer dubtar i molt de l'èxit de la jornada i fins i tot estàrem a punt de fer un pla B, però finalment agafàrem l'autobús. La previsió donava milloria al llarg del dia.

Amb les primeres llums del dia començavem a caminar cap a l'Ibon de Llosas, gairebe´tot sols mentre la resta de l'autobús partia cap a Coronas per pujar a l'Aneto. Semblava que finalment la tempesta s'allunyava pero els niguls baixos tapaven els cims.

Breu aturada per descansar davora l'Ibon de Llosas. A l'esquerra i entre la boira sorgien de manera fantasmagòrica les Agujas de Llosas. El nostre camí ens duia cap a l'altre costat. Aquí s'iniciava la pujada més dura que ens havia de dur amb un pendent fort i continuat per damunt de la cota 3000 a cercar la diagonal de pujada al Russell. Primer per terreny encara herbós, però a poc a poc convertint-se en un pedregal de mal caminar.

Pujant cap a l'Ibon de Llosas.


Aturada a l'Ibon de Llosas.


La boira tapava els cims.

Seguint les fites arribarem als nevers que quedaven davall les parets verticals del grup Tempestades-Margalida-Russell. La boira anava i venia i ens permetia gaudiar per moments del paisatge d'alta muntanya. Cercarem la millor manera d'atravessar els nevers i ens platarem a la diagonal de pujada, neta de neu.

Grimpada per la canal descomposta a trams que ens va situar ja aprop del cim. La boira gairebé no ens permetia ni trobar les fites i per complicar-ho no duiem el track del GPS en una errada al transferir-ho des de l'ordinador.

Primers nevers entre la boira.

Guapeton cercant el millor camí per passar els nevers.

Que es podien passar perfectament sense material.


Cap a la canal de pujada al Russell.


Grimpant la canal.-

En arribar al que creiem que era el cim, on hi havia una fita entenguerem que estavem al cim. No teniem referències però  creiem estar-hi. Esperarem a veure si escampava la boira però tot i alguns intents no ho acabava de fer.

Resignats iniciarem el descens i ens creuarem amb dos muntanyencs, els únics que veuriem per allà adalt. I quan ja estavem iniciant la davallada per la canal es va prouir el miracle. La boira es va desfer, permentnt-nos veure la imponent silueta de l'Aneto.

Tornàrem a pujar i aquest pic decidirem anar fins la Punta de la Brecha Russell, on ara si gaudirem de les espectaculars vistes i encalentits pel sol poguerem berenar. Calcularem si ens donava temps a seguir amb alguns altres cims dels voltants, però haviem de davallar ja perquè l'horabaixa encara havíem de pujar fins el refugi d'Estós.

Cim del Pico Russell (3207m)

Arribant a la Punta de la Brecha Russell.

Punta de la Brecha Russell (3195m). Al fons Aneto.

Així doncs iniciàrem la davallada. Pmmp encara es va tornar pujar fins el cim principal per treure algunes fotografies ara que la boira deixava veure alguna cosa, però aquesta novament va començar a tapar la zona de l'Aneto.

Novament al cim del Russell.


Ara ja si davallada ràpida per la canal i després llarga fins a l'Ibon de Llosas, on es notava i molt tot el desnivell que haviem pujat. Els niguls seguien rondant els cims i en alguns moments els cobrien.

DAvallant cap a Llosas. Al fons Culebres-VAllibierna.


Arribant al Ibon Pequeño de Llosas.


Ibon de Llosas.


Arribada novament al Puente de Coronas on esperàrem l'autobús que ens havia de baixar novament al Pla de la Senarta.

Refugio de Coronas.


1 comentario:

Unknown dijo...

Efectivamente la escuela de alta montaña de Benasque es un alojamiento barato y correcto...una pena que la encargada que nos toco fuese un poco agria ( igual le hace falta tomar fibra para el transito intestinal...)
En el refugio de Estos el trato fue amable aunque estaba hasta los topes y reinaba un cierto caos...Mucho montagnard de la france y alguna fille tres jolie