Peña Foratata

El darrer dia només teniem temps per fer una matinal ja que ens esperaven quatre hores de cotxe i hi haviem de ser abans de les cinc de l'horabaixa. Després de dormir a Piedrafita de Jaca ens desplaçarem cap a Formigal amb les primeres llums del dia per ascendir un cim que tots dos teniem pendents des de feia molt de temps: la Peña Foratata. 

Aquest cim es mostra desafiant des de l'embassament de Lanuza i es ben cert que no te cap via fàcil i a totes hi ha al manco que grimpar per terreny bastant delicat. Noltros ferem en teoria la més senzilla però no en té res de fàcil tampoc, sobretot amb la pobre qualitat de la roca i l'exposició de la canal per on es fa la pujada.

Després d'aparcar adalt de tot de Formigal i d'haver de demanar on començava el camí perquè no el trobarem indicat per enlloc, agafàrem el PR que puja fins el Collado del Forato. Ens pensàvem que aquesta seria una pujada suau i res més lluny, ja que en la primera part el pendent era ben fort, així que ràpidament ens varem deixondir.

Caminant entre autèntics camps d'Iris dels Pirineus i observant com els primers rajos de sol del dia il·luminaven la Sierra de la Partacua i la zona de l'Anayet arribarem al Collado del Forato. Els niguls baixos es feien cada cop més espessos i sobretot tapaven els cims més alts (Palas, Balaitus, Infiernos...)

Pujant cap el Collado del Forato.

Formigal anava quedant enrera.

Collado del Forato.

Des del coll giràrem a la dreta seguint les fites i un tirany impossible de perdre. Un poc més amunt ja començarem a veure el nostre objectius guaitant pel seu vessant nord. Les fites i el tirany ens permetrern apropar-nos a la seva base, amb una petita degrimpada i deixant a la dreta el cim de la Foratata Occidental.

Poc abans d'arribar a un marcat coll i ja gairebé als peus de la cara nord verem com els tiranys es bifurcaven el de l'esquerra anava cap el "pas" de la cara nord (que es una grimpada de III grau) i el de la dreta, el nostre pujava cap un marcat coll.

Amb la cara nord de Peña Foratata al punt de mira.

En arribar al coll unes vistes espectaculars cap a Formigal. A continuació haviem de baixar una empinada canal on trobàrem a faltar el nostre estimat càrritx. Girant a l'esquerra començava una espectacular i aèria faixa que haviem de recorrer en tota la seva longitud.

Canal de baixada al vessant de Formigal.

Faixa d'accés a la grimpada final.

Recorreguent la faixa.

Al final de la faixa una marca vermella marcava per on començava la grimpda final, per una canal ben vertical i semblava que bastant descomposta. El principi de la grimpada va ser el pas més complicat, haguent de pujar primer per la dreta per després atravessar a l'esquerra amb un moviments molt aèris i evitar uns blocs encaixats.

Després la canal baixava en dificultat però tot era molt descompost i ple de pedra solta. Seguint algunes marques vermelles i ancoratges per rapelar guanyàrem altura ràpidament fins un punt on girarem a la dreta per una espècie de fessa i amb un "pas de fe" canviarem de canal. Quedava la grimpada final amb un altre passet bastant delicat. "Esto no es de grado facil ni de coña" mos diguerem tots dos.

Les dificultats tècniques acabaven però no encara el terreny descompost fins arribar al cim amb unes vistes espectaculars. Llàstima dels niguls que seguien tapat els cims més alts. Unes quantes fotografies al cim i començarem la baixada ja que no teniem molt de temps.

Començant la grimpada.

La canal es ben vertical.

I amb molt d'ambient.

Cim de Peña Foratata.

Ja d'entrada varem treure la corda, tot i que es pot desgrimpar es molt delicat així que al manco decidirem rapelar els dos resalts més delicats, el primer d'adalt de tot i el darrer per arribar novament a la faixa. Ara ja només haviem de desfer les nostres passes.

Rapel de baixada.

Rapel de baixada.

En arribar novament al coll trobarem una nombrosa cordada de francesos que començaren a pujar pel vessant nord. Això si anaven tan lents que quan erem ja gairebé al Collado del Forato encara estaven al principi del pas de III.

Poc a poc els niguls s'anaren desfent i abans de començar la davallada cap a Formigal poguerem contemplar majestuosos el Palas i el Balaitus. Deures pendents per tornar a n'aquests dos grans cims pirinencs i altres de la zona (no acabaríem mai)

Davallada a Formigal on ens esperava una més que merescuda i refrescant cervesa abans de preparar les maletes i partir ca a l'aeroport d'on ens separaven 4 hores de cotxe.

Baixant a Formigal.

Baixant a Formigal.