Coves i Encletxes a Cala Varques

Convidats i guiats per el aborigen Paw, trobada a Manacor per fer cotxades i partir cap al Camí de Cala Varques que s’inicia al costat de ses cases de Son Fortesa, exemplar testimoni d’una fortalesa d’origen àrab bellament conservat. Camí bonyarrut i polsegós que abandonem per agafar el Camí de Cala Falcó, deixant a la esquerra la Marina de Cala Falcó i a dreta un conjunt de Cloves (trossos de terra bona, cultivada i tancada de paret) ; la de S’Era de Can Frasquet, la dels Ametlerets, la Redona, la de Sa Piqueta... fins localitzar Sa Cova des Pont, el primer objectiu del dia. Superades les petites dificultats habituals, un grup s’endinsa dins la cavitat per gaudir de l’exploració de les seves sales i les magnifiques formacions que les guarneixen i fan especials. Aigua, fang, passadissos, encletxes, degotissos, colors i formes que fan part de la Mallorca amagada. El grup de suport al exterior gaudeix de la tranquil·litat i senzilla bellesa de la contrada, la conversa i el intercanvi d’opinions amb altres visitants. Refet el grup, desprès de una estona de queixes, planys i rialles nervioses i un pel histèriques per mor d’una corda que havia fugit del seu lloc, una parella de dos s’encamina cap a Sa Cova des Pirata, mentre la resta fa cap a Cala Falcó. Localitzada la cavitat que, juntament amb la anterior fou visitada i cartografiada per el cappare de la espeleologia moderna Edouard Martel al 1901, accedim al seu interior per fer una visita llampec que esdevé en cosa seria quan perdem les senyes i ens costa una bona estona i unes bones tremolors retrobar-les. Sols la magnificència del seu interior, adornat amb camins i passadissos obrats amb la intenció de oferir un bon espectacle als visitants de les Fires i Festes de Manacor i la seva Exposició Agrícola del 1897, paga totes les aventures pasades.

A Cala Falcó, una altra parella es decideix per l’ombra i el gaudi de la bellesa de la contrada, el cel blau i l’aigua cristal·lina. Els altres, a nedar amb estils i disposicions diferents fins a Sa Punta den Barrufau que acull al se peu l’entrada a Sa Cova dels Coloms. Coneguda des de fa anys per els propietaris de la zona, ha esdevingut atracció turística. Un porxo d’entrada amb l’aigua al coll motivat per un pas molt baix, per accedir a una ampla galeria amb el terra cobert de fina arena i amb el sostre farcit de formacions penjades a 20 metres sobre els nostres caps, per accedir a la zona més polida, un conjunt de tres sales enllaçades per petits llacs, amb columnes de boniques formes i colors. Nedada per tornar a cobro i alimentar-se d’un meló primerenc que fa les delícies dels presents. Desprès fem petar la xerrada per mirar si l’astre rei afluixa un mica.

Amb bon esperit li donem les gracies a Cala Falcó per mostrar-nos les seves joies i partim per damunt dels cingles en direcció cap a Es Pont, desconegut per alguns i reconegut arreu del mon com a porta d’entrada a Cala Blanca i la seva famosa aveïnada, Cala Varques. Arena blanca, aigua neta, oratge fresquet, sol a mitja marxa... han convidat a una bona munió de gent a fer part del paisatge. Nosaltres passem, peus dins l’aigua, en direcció cap a la Punta des Llevants, passant abans al peus de Sa Cova des Xuetes que enyoren al Hippy de Cala Varques que les habitava fins a l’estiu passat.  Entre Cala Petita i Es Racó des Cossi es troba aquesta península. En Paw ens fa trescar per uns rellars i esquetjars infames, esmolats com ganivetes de sanar porcs fins arribar al inici d’una encletxa. Gran sorpresa, extraordinari espectacle les d’una trinxera oberta en la pedra grisa i treballada per la mar que ens obliga a fer equilibris, amb una cama a banda i banda i aferrats a qualsevol esquera. La mateixa imatge ens ve al cap; una petita fosca en la que la fressa es la de les ones de la mar, omplint i buidant aquest estret i llarg corredor. Arribats a la seva fi, la mar s’obre i no tenim altre remei que ficar-nos. Amunt i avall entre ones fem camí cap a la dreta per ficar-nos per una altra crivella mig oculta per tornar al punt inicial. Recuperats, explorem la petita península per constatar que esta dividida en tres o quatre bocins talment com si un gegant hagués enfollit amb una destral a la mà. Es Encletxos li diuen. Nom ben trobat, es clar.  

 

Tocar desfer camí desprès d’acabar amb les darreres reserves de Cucurbitàcies en saó. Anem caminant per la pista amb la pell salada i la boca plena de la flaire dels pins, argelagues i romaní. Ningú frissa per abandonar aquest indret en el que ens han quedat un bon grapat de deures pendents; les coves de Sa Piqueta, dels Xots, de Na Dent, des Moro, de Can Llunes tenen noms tan evocadors que provoquen l’atractiu immediat.

Tocarà tornar per experimentar el mateix que va atraure als antics habitants de Son Fortesa, conegut en aquells temps com Dahz Lam, que en arab siginifica “Casa de la Llum”, un lloc de pregaria, trobada, recolliment i ensenyança. Gent sàvia que guiava la seva vida per la dita  “El passat ha fugit, el que esperes està absent, però el present és teu.”  Idò, ja ho veus. Amen!.  

Video youtube sobre Son Fortesa http://www.youtube.com/watch?v=FNOTCGiKpo8

 

Topografia i descripció Coves des Pont i des Pirata

http://www.imedea.uib.es/damiajaume/DamiaJaumewebpage_archivos/PDFs/Pirata-baja%20res.pdf

Topografia i descripció Cova dels Coloms http://www.raco.cat/index.php/Endins/article/viewFile/104345/153462