Arribam a Binibona encara baix una fina pluja i en enfilar la pujada per la Coma Llarga ja veim que el Torrent des Picarols és ben actiu, impossible fer-lo en eixut. Així que enfilam cap a Ses Figueroles. De pujada podem observar l'espectacular i inusual aspecte de totes les torrenteres ben carregades d'aigua.
El dia es va arreglant i en arribar a Ses Figueroles aprofitam per berenar. Allà Nomisx ens mostra el "kit" de material i les maniobres d'emergència que ha aprés al curs de tècnic de muntanya.
Pujant cap a Sa Coma Llarga.
Camí de ses Figueroles.
Ses Figueroles
Passades les cases començam la pujada a la mala cap el Puig des Boix, anant a cercar una paret tranversal que es veu des d'abaix. Després d'haver de passar una incòmoda reixa seguim pujant per terreny cada cop més vertical i banyat fins trobar el pas de pujada. Ben aprop del cim hi ha un marge (un altre pas des marge?) Adalt unes vistes fantàstiques.
Davallada ben dret cap a les cases d'Alcanelleta on ens reunim amb els companys que no havien pujat al Puig des Boix. Allà feim torrada, dinam i ens donam tot tipus de luxes gastronòmics i de beguda.
Alcanella
Pujant al Puig des Boix.
Darrer passet de pujada.
Cim del Puig des Boix.
Els raconers vos desitjen bones festes.
Dinar i celebracions a Alcanelleta.
Amb la panxa plena tocava enfilar la dura pujada cap a Sa Capella Blava, però abans ens desviarem per fer una visita a l'espectacular Alzina de ses Truges. Des d'aquí enfilarem la pujada per dins el bosc, i un poc a la mala i sense mirar les fites fins al peu dels penyassegats.
La pujada pel Pas den Bisquerra estava més interessant que de costum a causa de la roca banyada i que patinava com si li haguessin tirat sabó. Un cop adalt continuarem davallant seguint les fites fins passar pel pla de Sa Bassa.
Alzina de ses Truges.
Pas den Bisquerra.
Com que la baixada cap a sa Coma Llarga hauria estat massa fàcil i no hi pot haver dia sense "ronya", Coyote i el Senyor de sa Torre decideixen allarga l'itinerari fent la Serra del Migdia. El recorregut d'aquesta serra bastant accidentat va posar el toc "raconer" que li faltava al recorregut.
Després de passar pel forat que hi ha a la Serra i de reagrupar-nos, varem veure que s'ens hauria fet de nit si seguiem el recorregut íntegre així que ens amollarem per avall per una llarga i incomoda rosseguera fins sortir novament a la pista que haviem fet servir al principi de l'itinerari.
Pla de sa Bassa.
Crestejant la Serra des Migdia.
Arribant al Forat.
Forat de la Serra des Migdia.
Des d'aquí ja només quedava un curt tram fins a Binibona on ja arribarem amb fosca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario