viernes, 7 de agosto de 2009
jueves, 6 de agosto de 2009
""VUELTA PERIMETRAL Y COSTERA ""
""MALLORCA EN 8 ETAPAS""
Necesito 7 socios para repartir tareas logísticas de cada uno de los tramos que he trazado para realizar la vuelta completa a nuestra querida isla.
Son 8 etapas, de modo que, como mínimo cada uno de nosotros, será el encargado de supervisar los caminos del tramo que le corresponda, a fin de evitar asfalto y dudas de continuidad orientativa, en especial en aquello tramos invadidos por urbanizaciones.
Como fecha más probable, tenemos la de los festivos de diciembre en la primera semana.
Todos aquellos interesados, contactar con mi cuenta de email :
Espero y deseo vuestra participacion.
Fernando.
nocturna para el proximo sabado 8 de agosto
hola a todos, ya somos más de 15 confirmados para la excursión nocturna del sábado, Fernando quiere quedarse a dormir y propone que los que estéis tentados traigais el saco de dormir para acompañarlo, muchos se hubieran quedado en cala castell el sábado pasado!!
importante: 16.30h en ocimax o 17.30h en Arta.
salutomeu
importante: 16.30h en ocimax o 17.30h en Arta.
salutomeu
martes, 4 de agosto de 2009
Más fotos de Cala Castell
Alta Ruta Pirenaica 2
2ª Etapa Refugio de Bouillouses - Refugio de Bésines.
Esta segunda etapa nos llevará a la cota más alta de este tramo de la Alta Ruta, el Puig Carlit, que con sus 2921 ostenta el record de altura de la Cerdanya.
Del refugio de las Bouillouses nos dirigiremos al hotel que hay al otro lado de la presa y cogeremos un camino que nos llevará a través de una zona repleta de lagos de singular belleza hasta el
Estany Sobirà, donde el Carlit con su corredor central se muestra retador ante nuestra mirada, mientras la línea fronteriza de la Cerdanya, de donde venimos se vislumbra a nuestra espalda tras la bruma matinal, y más lejos aún el Canigó se va perdiendo en el horizonte tras el cual el mar mediterráneo que nos vio partir al emprender esta aventura no es más que una ilusión óptica que no volveremos a ver, ya que nuestros pasos toman el camino del pirineo central donde cualquier mar queda lo suficientemente lejos para no ser más que una ensoñación.
El Carlit no es una montaña difícil, pero su roca esta muy descompuesta y en su arista E por la que ascenderemos, tendremos que usar las manos en algunos pasos, al final la fuerte pendiente del corredor central convertido en una movediza pedrera nos dará acceso a la brecha somital, y a pocos metros a la cima de esta altiva cima.
Abrazos, felicitaciones y algunas fotos de rigor hacen transcurrir el tiempo en este monolito dominador de las alturas.
El descenso lo haremos por la vertiente opuesta, es decir O. Retrocedemos hasta la brecha y descendemos por la empinadísima ladera de piedras inestables que nos depositará en las cercanías del Estany dels Forats.
Llevamos un compañero que desde esta mañana se va quejando de molestias en una rodilla, y que en esta pronunciada bajada no ha hecho más que empeorar. Su cara denota preocupación, que nosotros compartimos, ya que presentimos que esta lesión puede agravarse con el paso de los días.
El terreno desde el Estany se ha dulcificado, y atrás queda la pirámide oscura y tenebrosa de esta montaña que hemos superado en esta jornada y que algunos tendrán que añadir a su currículum personal.
El Estany de Lanòs, que ya desde la cima se divisaba cómo un pequeño mar interior, se nos va acercando a medida que nuestros pasos se dirigen hacia el. En sus orillas, y bajo la sombra de un pino solitario, detendremos nuestra marcha.
Nuestro camino, que en un principio sigue la ribera del Estany, pronto la dejará para ir a buscar el GR que se encuentra algo más arriba, y que a media ladera irá a buscar la cabaña de Rouzet situada en la cabecera del lago, dominado por el Puig Pedrós. Ahora, ya visible, tomaremos la dirección del Coll de Coma d’Anyell, el cual alcanzaremos por un cómodo valle por el que ganaremos los escasos 200 mts. de desnivel. El refugio de Bésines, que no es visible desde aquí, se encuentra algo elevado sobre el margen derecha del valle, ya en el limite con el bosque que alcanzaremos tras atravesar algunos neveros.
El refugio esta situado en un enclave magnifico y sus instalaciones así cómo su cocina están a la altura de nuestro merecido descanso.
Han sido 7 horas de marcha de un cambiante paisaje. Con un desnivel positivo de 1250 mts y negativo de 1150 mts.
Esta segunda etapa nos llevará a la cota más alta de este tramo de la Alta Ruta, el Puig Carlit, que con sus 2921 ostenta el record de altura de la Cerdanya.
Del refugio de las Bouillouses nos dirigiremos al hotel que hay al otro lado de la presa y cogeremos un camino que nos llevará a través de una zona repleta de lagos de singular belleza hasta el
Estany Sobirà, donde el Carlit con su corredor central se muestra retador ante nuestra mirada, mientras la línea fronteriza de la Cerdanya, de donde venimos se vislumbra a nuestra espalda tras la bruma matinal, y más lejos aún el Canigó se va perdiendo en el horizonte tras el cual el mar mediterráneo que nos vio partir al emprender esta aventura no es más que una ilusión óptica que no volveremos a ver, ya que nuestros pasos toman el camino del pirineo central donde cualquier mar queda lo suficientemente lejos para no ser más que una ensoñación.El Carlit no es una montaña difícil, pero su roca esta muy descompuesta y en su arista E por la que ascenderemos, tendremos que usar las manos en algunos pasos, al final la fuerte pendiente del corredor central convertido en una movediza pedrera nos dará acceso a la brecha somital, y a pocos metros a la cima de esta altiva cima.
Abrazos, felicitaciones y algunas fotos de rigor hacen transcurrir el tiempo en este monolito dominador de las alturas.
El descenso lo haremos por la vertiente opuesta, es decir O. Retrocedemos hasta la brecha y descendemos por la empinadísima ladera de piedras inestables que nos depositará en las cercanías del Estany dels Forats.
Llevamos un compañero que desde esta mañana se va quejando de molestias en una rodilla, y que en esta pronunciada bajada no ha hecho más que empeorar. Su cara denota preocupación, que nosotros compartimos, ya que presentimos que esta lesión puede agravarse con el paso de los días.
El terreno desde el Estany se ha dulcificado, y atrás queda la pirámide oscura y tenebrosa de esta montaña que hemos superado en esta jornada y que algunos tendrán que añadir a su currículum personal.
El Estany de Lanòs, que ya desde la cima se divisaba cómo un pequeño mar interior, se nos va acercando a medida que nuestros pasos se dirigen hacia el. En sus orillas, y bajo la sombra de un pino solitario, detendremos nuestra marcha.
Nuestro camino, que en un principio sigue la ribera del Estany, pronto la dejará para ir a buscar el GR que se encuentra algo más arriba, y que a media ladera irá a buscar la cabaña de Rouzet situada en la cabecera del lago, dominado por el Puig Pedrós. Ahora, ya visible, tomaremos la dirección del Coll de Coma d’Anyell, el cual alcanzaremos por un cómodo valle por el que ganaremos los escasos 200 mts. de desnivel. El refugio de Bésines, que no es visible desde aquí, se encuentra algo elevado sobre el margen derecha del valle, ya en el limite con el bosque que alcanzaremos tras atravesar algunos neveros.
El refugio esta situado en un enclave magnifico y sus instalaciones así cómo su cocina están a la altura de nuestro merecido descanso.
Han sido 7 horas de marcha de un cambiante paisaje. Con un desnivel positivo de 1250 mts y negativo de 1150 mts.
NOCTURNAS
HOLA A TODOS!!
La nocturna del próximo sábado 8 de Agosto a la Atalaia Moreia se adelanta a las 16.30h en ocimax o a las 17.30h en Arta con el fin de tener tiempo para un baño cuando pasemos por la platja de Sa Font Salada.
OJO!! otra nocturna para el proximo jueves a las 18.00h en ocimax para celebrar la luna llena en sa Trapa.
en los dos casos mejor confirmais vuestra asistencia directamente a mi mail tomeu@pipposmallorca.com o al 687247190 para poder coordinar la cena compartida.
salutomeu
La nocturna del próximo sábado 8 de Agosto a la Atalaia Moreia se adelanta a las 16.30h en ocimax o a las 17.30h en Arta con el fin de tener tiempo para un baño cuando pasemos por la platja de Sa Font Salada.
OJO!! otra nocturna para el proximo jueves a las 18.00h en ocimax para celebrar la luna llena en sa Trapa.
en los dos casos mejor confirmais vuestra asistencia directamente a mi mail tomeu@pipposmallorca.com o al 687247190 para poder coordinar la cena compartida.
salutomeu
domingo, 2 de agosto de 2009
ES COLOMER
¡¡ Havia que pujar a ES COLOMER !!
APROXIMACIÓ I PREPARATIUS:
L’aproximació a la zona de l’illot del COLOMER es fa des de el km 10 de la carretera al far de Formentor, pujant recte amunt pel bosc de pins, fins assolir el coll que hi ha entre els dos puigs dits “Orelles de s’Ase” (a prop del Pal, la muntanyeta més destacable d’aquesta zona) i baixant per una forta pendent amb rosseguera incòmoda, fins a un altre collet més baix (a l’esquerre), per ubicar-nos davant de l’illot (temps = 1 hora y 30 minuts amb aturades).
Arribats davant de l’illot, preparatius per nedar i pujar. Alguns, concretament =l’autor d’aquestes línees, es va “disfressar” a modo de “Ültimo Mohicano”, per evitar meduses i roques tallants, de tal forma que en tirar-me a l’aigua, degut al “sobrepès de la vestimenta i calçat” i a la “forta corrent marina” que no es veu des de l’exterior, però que és molt real, no podia arribar a l’altra banda i al final, esgotat vaig desistir i vaig fer mitja volta. Unes aletes i una indumentària més senzilla m’haguessin permès arribar sense problemes.
L’AVENTURA:
Segons el relat dels valents, no és una grimpada normal i corrent, és una “escalada de tercer grau” i va ser necessari muntar dues cordes de 25 metres, per assolir i davallar (especialment) els aproximadament 100 metres d’altura d’aquest imponent illot de la costa de Formentor.
Superats els espadats, la part més alta del Colomer conté una vegetació horrible, segons pareix una espècie de esparreguera, seca, molt abundant, sense cap altra opció per evitar-la, que va deixar moltes senyals a les pells dels petits descobridors.
A destacar la presència interessant de la sargantana endèmica “Podarcis lilfordi colomi”; de color negre metàl.lic, ocel•les blaus, amb puntuació ventral i lateral blau ultramar; alt nombre d'escates dorsals i ventrals; mida intermitja, robusta (Mayol, 1985).
Retornats els sis “raconers” a la mar, nedant per aigües transparents, una darrera sorpresa, quan unes amables persones els feren pujar a un iot (yate) de luxe, per beure uns refrescos.
.
.
.
.
.
.
.
Sis intrèpids “raconers” hi varen pujar ahir dissabte.
Dos quedaren amb les ganes de pujar-hi, però problemes “tècnics o físics” d’última hora no els ho permeteren.
APROXIMACIÓ I PREPARATIUS:
L’aproximació a la zona de l’illot del COLOMER es fa des de el km 10 de la carretera al far de Formentor, pujant recte amunt pel bosc de pins, fins assolir el coll que hi ha entre els dos puigs dits “Orelles de s’Ase” (a prop del Pal, la muntanyeta més destacable d’aquesta zona) i baixant per una forta pendent amb rosseguera incòmoda, fins a un altre collet més baix (a l’esquerre), per ubicar-nos davant de l’illot (temps = 1 hora y 30 minuts amb aturades).
Arribats davant de l’illot, preparatius per nedar i pujar. Alguns, concretament =l’autor d’aquestes línees, es va “disfressar” a modo de “Ültimo Mohicano”, per evitar meduses i roques tallants, de tal forma que en tirar-me a l’aigua, degut al “sobrepès de la vestimenta i calçat” i a la “forta corrent marina” que no es veu des de l’exterior, però que és molt real, no podia arribar a l’altra banda i al final, esgotat vaig desistir i vaig fer mitja volta. Unes aletes i una indumentària més senzilla m’haguessin permès arribar sense problemes.
L’AVENTURA:
Segons el relat dels valents, no és una grimpada normal i corrent, és una “escalada de tercer grau” i va ser necessari muntar dues cordes de 25 metres, per assolir i davallar (especialment) els aproximadament 100 metres d’altura d’aquest imponent illot de la costa de Formentor.
Superats els espadats, la part més alta del Colomer conté una vegetació horrible, segons pareix una espècie de esparreguera, seca, molt abundant, sense cap altra opció per evitar-la, que va deixar moltes senyals a les pells dels petits descobridors.
A destacar la presència interessant de la sargantana endèmica “Podarcis lilfordi colomi”; de color negre metàl.lic, ocel•les blaus, amb puntuació ventral i lateral blau ultramar; alt nombre d'escates dorsals i ventrals; mida intermitja, robusta (Mayol, 1985).
Retornats els sis “raconers” a la mar, nedant per aigües transparents, una darrera sorpresa, quan unes amables persones els feren pujar a un iot (yate) de luxe, per beure uns refrescos.
.
.
.
.
.
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



