Corral d'en Figuera

                                 

               

Gironella

Forat de Gironella

Visió del forat (dins el cercle vermell) des de Terres de Teujar

Zoom sobre el Forat

 Vall de Pedruxella i Teujar al fons. Sota els peus dels tres raconers s'ubica el Forat.

Inspirats en una crònica dels amics de Aires de la Serra Mallorquina (1) avui toca el Puig de Gironella… i alguna cosa més.

Font des Poll

Interior del Forat

Les velles cases de Son Grua retornen el ressò de les primeres passes en aquest mati de tardor amb regust d’estiu. Esperonats per el esperit descobridor anem construint una variant prou interessant, inèdita i més aviat còmoda (per un temps quedarà sotmesa a la discreció)  entre el Clot del Infern i Ses Penyes Vermelles per finalment assolir el Coll de Tirapau i gaudir de la peculiar estampa de Es Paraigua. Allà vistes sobre tota la part Nord de Tramuntana, no per cent vegades contades menys espectaculars,  de Formentor al Tomir i una mica més enllà. La Font de les Creus encara guarda tres o quatre pams d’aigua pura i cristal·lina, tresor impagable en aquestes terres ermes en les que sols el bruc, alguna mata i una mica de càrritx puntegen la grisor dels rellars i esquetllars . Agafem la via més directa cap a la cresta que uneix el Puig Gros de Ternelles amb el Puig de Gironella. Som al Rellar de Son Grua i aquí, a casi 600 metres,  en Sebastià ens dona una llisó pràctica de geologia fent-nos veure com unes concrecions fossilitzades sobre algunes pedres constitueixen restes d’una antiga platja  quan, fa milions d’anys, aquest terrenys estaven banyats per les aigües d’un molt diferent i primordial Mediterrani. El treball incessant dels elements naturals ha convertit aquest racó en un infern de encletxes, pedres en equilibri precari i talls  esmolats en el cal anar en compte. Una aturada per refer el grup ens veu pidolar una mica d’ombra a on protegir-se del sol. Una mica més endavant una suau brisa ens anuncia que som a prop de la dorsal que enllaça el esperó sobre el Coll de l’Esmolar amb Gironella.  Som a una zona coneguda com el Pla de Castella, situada al ben damunt del Racó dels Boixos que ens dona una visió peculiar de la Vall d’Ariant. Un conjunt de núvols baixos ha envaït suaument tota la contrada cobrint casi per complet les seves terres. Una fita situada una mica més avall ens crida l’atenció. Una enorme creu vermella la cobreix. No serà la darrera. Un poc per avall i una mica més per amunt ens anem atracant al primer objectiu del dia, el dinar al cap cucurull del Puig de Gironella (744 m). La absència de mascles alfa dona lloc al primer acord. Gaudirem dels fruits de la terra i descansarem una mica sense  altres histories. El vent que ve de la mar ens refresca i permet descansar panxa al aire. Desprès d’acordar que la propera vegada no ha de faltar el cafè reparador, reprenem la marxa.

El següent objectiu es més complicat. Dies enrere JMallorqui i Guapeton varen albirar un forat situat sobre el Coll d’Ariant en un penyal situat entre el Puig del Esbaldregat i Es Pa de Figa.  La visió des de Teujar convidava a localitzar-lo.  Guiats , com no podia ser d’altra manera, per l’empenta i intuïció del Senyor de Sa Torre i escampats com perdigons d’una escopetada, agafem la direcció cap al Puig  del Esbaldregat, per tombar a la dreta en direcció a un putxet que esta identificat com cota 744. Allà, una mica a la dreta i sota una nova fita pintada de vermell i amb lluent nombre 2 metàl·lic encastat a la seva base., la llum que ve de la vall de Pedruxella anuncia la proximitat de la foradada penya. Baixem per una canal per trobar-lo a esquerra ma. Bona feina, si senyor ! Es Jefe i Milano fan una descoberta per intentar determinar si el Forat ens permetrà accedir a la zona del Coll d’Ariant però semblà que no es factible (com verificarem més tard des de baix).  Temps de collita per omplir de colors i contrastos les panxes dels aparells fotogràfics.  JMallorqui sen fa un bon panxó, ja ho crec !

Ara toca trescar a veïnat del precipici per la dreta fins localitzar un collet que començar a baixar per una rosseguera amb algunes fites cap a un comellar cobert de càrritx. Allà abaix les cases del Rafal d’Ariant semblen bullir d’activitat amb no menys de set vehicles i un bon grapat de persones anant amunt i avall. De forma discreta agafem cap a l’esquerra per sortir en direcció al Coll d’Ariant lluitant en aquesta mar herbosa que, de vegades, s’empassà al company que ens va davant a una dotzena de passes. Un bosquet de pins, batzers, aritges i, alè hop, som a la pista asfaltada del Coll.  Una mica desfermats seguim una mica per la pista per sortir darrera en JMallorqui en una baixada enmig d’una jungla tramuntanenca per baixar fins a Ses Rotes den Bernat. Arribats allà ens trobem un conjunt de treballadors que estan fent feines de neteja i preparació de les terres per la propera collida de l’oliva.  A veïnat dels sestadors de Teujar l’amo de Pedruxella ens conta les darreres novetats que han tingut lloc per aquestes terres. No totes, per no dir cap ni una, son bones. Aconsellats per ell, i desprès d’una agradable conversa, en permet dirigir-nos cap a la Font des Poll per carregar aigua, sortint finalment en direcció cap a la carretera Pollença-Lluc, baixant per la pista que esdevé balconada sobre la Cuculla de Fartaritx, el Puig de Ca de Miner, Tomir …  amb l’esllavissada gegantina del Esbaldregat guardant-nos la esquena.

Alguns diuen que en las nits fosques sense lluna, quan els estels son més vius i lluents, encara es pot sentir cantar a la madona del Hort de Pedruxella mentre l’amo feineja amb les verdures i els fruiters i l’aigua del fontinyol corre per aquell verger desaparegut per sempre més, sepultat aquell desgraciat matí de Tots Sants. Diu la trista tonada

Ara dormim, vora el pare,
ja per sempre descansant;
gaudint vida la més sana,
amb la mare allà dalt.

Vetlau sempre per nosaltres,
Amics nostres, bon germàns!
Des d'allà on sou vosaltres,
donau-nos les vostres mans(2)

(1)Descripció a Aires de Tramuntana http://airesdelaserramallorquina.blogspot.com.es/2012/09/puig-de-gironella-9-9-2012.html

(2) Glosa inspirada en una original de Cecili Buele

Notícies per a caminants

Ja han començat a madurar els caquis. Tenim una cita anual amb ells. El Grup d'Estudi i Recerca de Sóller organitza uns paseigs culturals. El primer, sobre le Modernisme comença el 13 d'Octubre.

PEDRUXELLA

Pas des Coconar - Pas d'en Príam

Cap de setmana amb un temps molt complicat per anar a la muntanya, molt variable i amb ruixats i risc de pluja en tot moment. Sa idea inicial d'escalar s'esperó de Sa Gubia es diumenge dematí va quedar totalment descartada amb se previsions que teniem, però al manco hi havia que sortir a caminar.

Sa previsió donava un dematí molt dolent amb pluges generalitzades i un horabaixa “manco dolent”. Així que quedarem a les 14:30. Llei de Murphy el dematí no va ploure gaire tret del nord de la Serra i a l'hora de partir feia una bona brusc a damunt Ciutat i no es veia la Serra de lo negre que estava.

A pesar d'això es raconers Coyote, Diego i Pmmp no s'arronsen i parteixen cap a Valldemossa amb la intenció de pujar a n'es Teix. Com que fer-ho per sa pista de sa Coma des Cairats és “massa fàcil” decidim pujar per es Pas des Coconar, i donar un poc d'emoció a sa pujada en banyat.

A Valldemossa no plovia però estava igual d'amenaçant i sa roca ben banyada. En arribar a sa Font de Na Rupit giram cap a l'esquerra i començam a pujar fora camí en diagonal esquerra a sa recerca des pas. Anam trobant algunes fites i marques vermelles.

En els trams de grimpada amb molt de compte ja que sa roca patinava com si hi haguessin tirat sabó. “Quien se ha dejado la botella de Fairy abierta” comentava en Coyote. Per acabar de complicar poc abans d'arribar a nes pas comença a ploure novament.

Anam pujant amb compte i sortim a sa part superior des pas i anam més o manco en sa mateixa direcció. Sa pluja cada cop es mes forta i sa boira no deixa veure gaire enfora. Hi ha fites per tot i quan son més necessaries desapareixen.

Pas des Coconar.

Finalment agafam les de l'esquerra i entre la boira anam pujant. Poc a poc la pluja espassa però comença a bufar un fort vent a mesura que ens acostam al camí de s'Arxiduc on acabam arribant un poc a la mala.

Camí de s'Arxiduc enmig de la boira.

Des d'allà classica pujada cap el Teix passant pes Racó Perdut i es Pla de Mala Garba. Al cim molt de vent i bastant de fred per sa roba que duiem i on va fer mal col·locar es trípode per fer sa fotografia de cim,

Cercant el Pas d'en Priam en un moment de clariana.

Cim del Teix.

Anarem davallant cap el sud a la recerca del Camí des Caragol mentre poc a poc els niguls es trencaven i ens deixaven veure les vistes. A mesura que anavem davallant la temperatura anava pujant i el vent encalmava.

Els niguls es comencen a desfer a la davallada.

Sortirem del Camí des Caragol cap a l'esquerra i davallant per dins l'alzinar anarem a cercar les fites que ens havien de deixar a la vertiginosa canal del Pas den Priam, on feia més bon baixar amb la fullaca baixada que en eixut.

Pas d'en Priam.

Tancarem finalment el circuit després de un poc manco de quatre hores intenses i amb la climatologia molt canviant.

A pesar del mal día, el grupo decidió salir, después de un pequeño berenat y un par de truenos, la mitad del grupo decidió retirarse, el resto continúo sin hacerle caso al tiempo. La intención era de llegar desde el coll de Soller al coll de Pastoritx y bajar por la coma de ses sitges.después pasar por la coma des cotó con la intención de llegar al coll de Montaña. paramos un momento en sa cova de sa Rata que no conocíamos ninguno, y en un momento de frenesí aventurero, el señor de sa Torre ve la posibilidad de subir por un Comellar que pinta bien, los primeros metros no presenta ninguna dificultad, después la cosa cambia, con un cordino de siete milímetros y cinco metros de longitud conseguimos superar los últimos metros que nos quedan, damos al paso el nombre ¡y parecía fácil ¡ .Como era pronto y quedaban ganas de seguir hicimos la cola de sa Rata dirección al Puig de sant Pere y bajar por la otra vertiente hacia el pas de sa Fesa y terminar el día


. Aunque el dia no acompañe el espiritu Raconer no debe de decaer jamás